Després de recórrer més de dos mil quilòmetres per 13 estats del país i realitzar 77 actes públics i privats, l'EZLN va tornar a Chiapas amb una victòria possiblement inesperada, de la qual van informar amb tot detall els comandants zapatistes a les bases de suport als Aguascalientes d' Oventic, Morelia, La Garrucha i la Realidad.

El recorregut dels zapatistes i llur participació a la Cambra de Diputats té una gran rellevància per tractar-se d'un esdeveniment inèdit, no només a Mèxic, sinó en el món, en el sentit que una organització armada prengui la paraula en l'escenari on es discuteixen i aproven les lleis del país. I no només per aquest motiu, sinó pels importants impactes que ha generat en diferents actors i nivells de la societat. Per citar-ne un exemple, va atorgar a la Cambra de Diputats la responsabilitat de l'aprovació de la Llei COCOPA en matèria de Drets i Cultura Indígena; alhora, la convertia en l'escenari més important per assolir la transformació política del país en proposar-li que fos la seu del reinici del diàleg amb el govern federal, fet que canviaria radicalment el format i els actors que incideixen en el diàleg. No obstant això, el que sembla que no canviarà gaire en relació a San Andrés és l'agenda del diàleg.

Entre els triomfs dels zapatistes destaca la ruptura del cèrcol militar a Chiapas, ja que l'exèrcit ha mantingut més de 260 posicions militars entorn al territori zapatista amb la finalitat d'immobilitzar-lo, desgastar-lo i arraconar-lo, però en el marc de l'enfortiment de les relacions estratègiques i l'afany d'una sortida política, van saltar el cèrcol i van aconseguir transitar per 13 estats del país amb la protecció civil, amb la qual cosa van activar una sèrie d'actors socials i van consolidar una correlació de forces que els va permetre obrir les portes de la Cambra de Diputats. Al mateix temps, van aconseguir alliberar més de 90 dels seus presos i que cinc de les set posicions militars properes als Aguascalientes es repleguessin. Com a part d'un procés, de manera natural, es van unir les posicions trobades al Congrés Nacional Indígena (CNI); el mateix va succeir amb els partits polítics, a excepció de la majoria del PAN i alguns del PRI, que finalment van obtenir aliances per tal que els zapatistes prenguessin la paraula a la Cambra de Diputats. Així es corroborava que ja no estem en temps de submissió del Poder Legislatiu a l'Executiu: A més, es va accelerar la reposició política dels diferents actors nacionals enfront de dues grans iniciatives que estan exposades en l'escenari polític i que són totalment contradictòries, ja que representen interessos divergents: la Llei de Drets i Cultura Indígena de la COCOPA i el Pla Puebla Panamà, com a síntesi del que constituirà l'Acord de Lliure Comerç de les Amèriques (ALCA) junt amb altres acords comercials.

Enmig d'aquestes reposicions, el president Vicente Fox, al llarg dels seus primer 100 dies de govern, va mirar de fer-se un lloc en la societat nacional i internacional declarant la guerra al narcotràfic, empresonant alguns funcionaris corruptes, desarticulant part de les bandes de delinqüents i de traficants d'indocumentats cap als Estats Units, així com facilitant l'entrada d'observadors internacionals a Chiapas i el reingrés d'estrangers expulsats (Michel Chanteau, Loren Riebe, els italians expulsats de Taniperlas, etc.) durant el govern d'Ernesto Zedillo. També va desactivar uns 30 escamots de l'exèrcit i replegar 5 posicions militars de Chiapas; va atorgar crèdits a organitzacions indígenes de Chiapas; va intentar evitar la confrontació amb l'EZLN adreçant-se al Subcomandant Marcos com "el meu amic", etc. En aquest context no podia deixar passar desapercebuda la marxa zapatista i va optar per incorporar-la dins del seu pla de reposició; d'aquesta manera, Fox va enfortir-se políticament; i es va aventurar a empènyer la participació dels zapatistes a la Cambra de Senadors i demanar el compliment de la Llei COCOPA, cosa que va confrontar el seu propi partit, el PAN, amb els priístes i amb alguns empresaris que van manifestar el seu desacord per donar "massa concessions a l'EZLN".. Tots aquests fets no deixen de valorar-se com a positius, però en algunes ocasions va caure en repetir el mateix estil que l'expresident Zedillo en insistir sistemàticament a reunir-se amb el Subcomandant Marcos, quan la solució dels problemes indígenes, l'aprovació de la Llei COCOPA i la cerca d'una solució al conflicte de Chiapas no rau en la reunió de dues persones (Marcos i Fox), sinó en el diàleg vertader que meni a la solució de les causes que van originar el conflicte armat i que són part de l'agenda política nacional. És per això que els zapatistes exigeixen el compliment de les tres mesures que mostren la voluntat real del govern, de manera que aquest té l'oportunitat de reconstruir la confiança que es va perdre totalment amb els governs anteriors. El repte és que els principals actors, l'EZLN i el Govern, "...estableixin una negociació i un diàleg justos, seriosos, responsables, que ens permetin a nosaltres i al govern aconseguir una sortida digna al problema. Això confirmaria a la resta del món que la via del diàleg és la millor per resoldre conflictes. No tan sols evita el vessament de sang, sinó que a més es construeix amb els altres. El missatge per altres grups armats seria molt clar" (Subcomandant Marcos).

Per ara es preveu que en el transcurs de la propera setmana la Llei de la COCOPA sigui aprovada en el Congrés Federal pel PAN, el PRD, el PRI i d'altres partits, però amb algunes modificacions; l'aprovació de la Llei ha generat manifestacions de rebuig per part de comerciants, ramaders i alguns priístes de Chiapas, argumentant que ells també volen ésser escoltats en el Congrés, igual que els zapatistes.

Si a tot això hi sumem la llibertat dels 11 zapatistes encara presos, que reconeix la COCOPA i el Secretari de Governació, Santiago Creel; i el replegament de les posicions militars de Río Euseba i Guadalupe Tepeyac, previst per aquest cap de setmana, segons ha anunciat el govern federal, que es convertiran en Centres de Desenvolupament Social; d'aquesta manera es donarien per complertes les tres mesures del diàleg. Així, doncs, la represa del diàleg es gairebé un fet. El faltaria veure seria la seu (l'EZLN en veu de la Comandanta Esther, va sol·licitar a la Tribuna de la Cambra de Diputats que sigui l'emplaçament on es dugui a terme el reinici de les negociacions); també existeix la necessitat de definir les regles i procediments de les negociacions i l'agenda (en veu del Comandant Tacho, durant la seva participació al Congrés, l'EZLN va reprendre les tres meses pendents de l'agenda de San Andrés: Democràcia i Justícia que es va quedar en la Segona Fase, Benestar, i Desenvolupament i Dona Indígena).

Després d'analitzar els darrers esdeveniments, tot sembla indicar que els principals actors de la negociació seran l'EZLN i la representació del Govern Federal. Amb el nomenament de César Yánez (a qui el govern d'Ernesto Zedillo va considerar un dels més alts dirigents de l'EZLN i el Comandant Germán) com a portaveu de l'EZLN davant el Comissionat de Pau, Luis H. Alvarez, se suposa que no hi haurà mediació i que la Comissió de Concòrdia i Pacificació (COCOPA) seguirà jugant el paper de coadjuvant per qüestions operatives, logístiques, de seguretat, i de relaciones davant les Cambres de Senadors i de Diputats. Ara per ara, els zapatistes han tornat al silenci i a l'enfortiment de les seves forces i bases locals per preparar-les pel que s'esdevindrà, i s'han situat en espera del compliment de la Llei COCOPA.

Amb el que s'ha fet fins ara pels dos actors principals del conflicte, podem dir que ha guanyat l'EZLN, el govern de Fox, la Cambra de Diputats i la societat mexicana; tanmateix, el que Fox va guanyar i que va fer que augmentés la seva popularitat ha anat esfondrant-se mica en mica per voler imposar la Reforma Fiscal, amb la qual pretén incrementar un 15% l'Impost del Valor Agregat (IVA) en medicaments, beques escolars, llibres, aliments, etc.. En contra d'aquesta iniciativa de Llei, han sorgit una sèrie de manifestacions, procedents tant de partits com el PAN, PRI, PRD, com d'intel·lectuals, sector eclesiàstic, i diversos sectors de la societat. Abans, els diaris omplien les primeres planes amb imatges i mobilitzacions de suport al zapatisme; avui les ocupen les protestes contra la reforma fiscal, ja que es preveu que un gran gruix de la població quedarà afectada. Les protestes han anat en augment, de manera que la seva discussió i aprovació en el Congrés s'haurà de posposar en un altre període de sessions de la Cambra entre setembre i desembre d'aquest any, i esperar millors condicions.

El govern de Chiapas i la nova situació
Encara no ha passat prou temps per poder avaluar el govern de Pablo Salazar a Chiapas. El que sí que és possible reconèixer són les accions empreses fins ara: el seu treball no ha estat fàcil, hi ha saldos positius i negatius en la cerca d'un establiment. Entre els fets que han constituït una aportació al procés de pau, podem considerar l'alliberament de 84 presos bases de suport de l'EZLN; el resguard amb seguretat de la caravana davant la negativa de participació del Comitè Internacional de la Creu Roja; la negociació i el diàleg amb els empresaris, els grups de poder local, el president municipal de Tuxtla i el grup dels "Autèntics Coletos", que van amenaçar que atacarien als zapatistes i bloquejarien carreteres; el seguiment informatiu als mitjans de comunicació de la caravana; el permís perquè el relleu de la diligència magisterial es dugués a terme en pau, on va sortir-ne triomfant el corrent democràtic; l'assoliment d'acords de solució pacifica amb grups camperols que mantenen terres agafades; la negociació pacífica dels problemes de concessions de taxis i cotxes de línia amb els transportistes; la cerca de solucions pacífiques als problemes dels desplaçats a Chenalhó; no obstant això, hi ha una sèrie de situacions que no estan al seu abast ni control i que han manifestat situacions de risc i d'inestabilitat política.

De fet, el treball del govern de l'estat es desenvolupa enmig d'un cúmul d'esperances de pau i el restabliment de forces que fan que ressorgeixi la violència política per la resistència al canvi per part del Congrés de l'Estat, el Tribunal Suprem de Justícia i les comunitats, cosa que ha dificultat l'aprovació del pressupost 2001 del Congrés Local i fa més difícil el funcionament de l'actual govern estatal, perquè no compta amb els recursos necessaris.

A la Confederació Nacional Camperola (CNC) pels problemes que s'han suscitat en algunes presidencials municipals s'ha manifestat una pèrdua del poder nacional i estatal i les posicions enfrontades que mantenen tres corrents polítiques a l'interior del PRI: la que encapçala l'actual dirigent estatal, Mario Carlos Culebro; la de Sami David i la de Germán Jiménez Gómez. En aquest sentit, han ressorgit dos tipus de violència a Chiapas: la política, i la delinqüent i el narcotràfic.

Si a aquestes contradiccions al PRI, que han derivat en fets de violència, hi afegim les terres preses per part d'organitzacions camperoles, que creuen que l'existència d'un governador elegit democràticament no els reprimirà (com ara els casos de l'OCEZ de Venustiano Carranza, el MOCRI, la CIOAC, i altres grups); la mobilització dels camperols per l'exigència de regularització de terres preses, que el govern anterior els va denegar; els casos de predis com El Zapotal i el Horizonte a Chilón; el Desengaño, San José, El Cascajal i El Relleno a Carranza; Cuatro Milpas a Tapachula; Moxviquil a San Cristóbal; Km. 4 a Tuxtla Gutiérrez; han dut al govern de l'estat a constituir una coordinació d'instàncies per a reaccions immediates, integrada per la Secretaria de Seguretat Pública, la Procuradoria de Justícia de l'Estat i la Secretaria de Govern de l'estat; instància que en el cas de Venustiano Carranza amenaça amb utilitzar la força pública si els camperols no desallotgen els predis. Hi ha casos en els quals s'ha emprat la força pública contra moviments socials com Ixtapa, Tapachula i Tuxtla, que han deixat saldos negatius en les organitzacions socials. Davant d'això, és necessari reconèixer que hi ha problemes en el govern actual heretats, però que els ha d'assumir com a seus i ha de buscar-ne solucions alternatives.

Tanmateix, és necessari posar de manifest que mentre fonts del govern de l'estat declaren que ja no hi ha terras per repartir, las mobilitzacions i bloquejos de carreteres d'organitzacione camperoles el 10 abril en commemoració del 82è Aniversari de l'assassinat d'Emiliano Zapata, van exigir, d'entre les seves peticions, el lliurament de terres, la llibertat de presos polítics empresonats durant el règim priísta, però també el reclam de llibertat d'alguns presos empresonats ja en el govern de Pablo Salazar, com és el caso dels camperols de l'Aliança Camperola per l'Alliberament del municipi de Ixtapa.

Si encara hi sumem els casos de violència propiciats per delinqüents a Tuxtla Gutiérrez, Tapachula, El Bosque, Montecristo de Guerrero, San Cristóbal de Las Casas, Simojovel, Comitán, Ocosingo, Frontera Comalapa, entre d'altres, ens trobem que a l'estat de Chiapas els habitants se senten insegurs; ressorgeix la por i la presa de justícia per les pròpies mans de la població. No es pot negar, doncs, l'inici d'una descomposició social provocada per problemes ancestrals, però també com a efecte dels baixos preus del cafè, el blat i la migració permanent del camp a la ciutat, però també cap als Estats Units.

Onécimo Hidalgo
CIEPAC, A.C.

Nota: Si utilitzes aquesta informació, cita'n la font, així com la nostra bústia de correu electrònic. T'agrairíem molt que ens fessis arribar els teus comentaris sobre aquests butlletins. CIEPAC, A.C., és una organització no governamental i no lucrativa, i el teu suport és indispensable per continuar oferint-te aquest servei informatiu i d'anàlisi. Si desitges col·laborar, amb qualsevol quantitat, t'ho agrairem profundament. El compte bancari és el següent:

CIEPAC, A.C.; Banc: BANCOMER;
Número de compte: 1003458-8;
Sucursal 437; San Cristóbal de las Casas, Chiapas, Mèxic.

Gràcies!

Note: If you wish to be placed on a list to receive this English version of the Bulletin, or the Spanish, or both, please direct a request to: ciepac@laneta.apc.org and indicate whether you wish to receive the bulletin in plain text or as a Word 7 for Windows 95 attachment.

Note: If you use this information, cite the source and our email address. We are grateful to the persons and institutions who have given us their comments on these Bulletins. CIEPAC, A.C. is a non-government and non-profit organization, and your support is necessary for us to be able to continue offering you this news and analysis service. If you would like to contribute, in any amount, we would infinitely appreciate your remittance to the bank account in the name of:

CIEPAC, A.C.
Bank: Banamex
Account number: 7049672 Sucursal 386
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, México.
You will also need to use an ABA number:
BNMXMXMM

Thank you! CIEPAC

Telephone:
in México: 01 967 674 5168
from outside Mexico:: +52 967 674 5168