El 26 d'abril del 2001, el Congrés de la Unió va aprovar una llei sobre Drets i Cultura Indígenes, i el 29 d'abril, al cap de tres dies, l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN) va emetre dos comunicats on plasmava la seva postura davant d'aquesta reforma constitucional. La resposta de l'EZLN queda resumida en els deu punts que exposem a continuació:

1) La Reforma Constitucional "no respon a les demandes dels pobles indis de Mèxic, del Congrés Nacional Indígena, de l'EZLN, ni de la societat civil nacional i internacional".

2) Traeix els Acords de San Andrés en els aspectes generals i punts essencials, l'anomenada Iniciativa de Llei COCOPA (Comissió de Concòrdia i Pacificació): autonomia i lliure determinació, els pobles indis com a subjectes de dret públic, terres i territoris, ús i gaudi dels recursos naturals, elecció d'autoritats i dret d'associació regional, entre d'altres.

3) Impedeix l'exercici dels drets indígenes i representa una greu ofensa pels pobles indis, la societat nacional i internacional, i l'opinió pública, ja que menysprea la mobilització i el consens que va assolir la lluita indígena.

4) Ahir, el president Vicente Fox va intentar fer-se seva la llei COCOPA mentre negociava amb el sector dur del Congrés una reforma constitucional diferent (certament, Fox va enviar una altra iniciativa amb vigor immediat).

5) Els legisladors i el govern de Fox tanquen les portes al diàleg i a la pau, ja que "eviten resoldre una de les causes que va originar l'alçament zapatista; donen raó de ser als diferents grups armats de Mèxic (...) i volen fraccionar el moviment indígena nacional en cedir als Congressos estatals una obligació del Poder Legislatiu Federal."

6) "L'EZLN desconeix formalment aquesta reforma constitucional sobre drets i cultura indígena", que també saboteja l'incipient procés d'apropament entre el govern federal i l'EZLN, "traeix les esperances d'una solució negociada de la guerra a Chiapas i revela el divorci definitiu entre la classe política i les demandes populars".

7) L'EZLN demana a l'arquitecte Fernando Yáñez Muñoz que suspengui el "treball de mediador entre l'EZLN i l'executiu federal. No hi haurà més contacte entre el govern de Fox i l'EZLN". El diàleg es restablirà quan s'aprovi la iniciativa de Llei de la COCOPA.

8) "Els zapatistes seguirem en resistència i rebel·lia". Fan una crida a la societat civil nacional i internacional perquè s'organitzi i exigeixi el compliment de la iniciativa de la COCOPA. Especialment, demanen al "Congrés Nacional Indígena que s'organitzi i mantingui grups de resistència civil a tot el territori nacional".

9) Anomena "maleïda trinitat" a quatre legisladors com a responsables de la llei aprovada: Diego Fernández de Cervallos (PAN), Jesús Ortega (PRD), Enrique Jackson (PRI) i Manuel Bartlett (PRI); i els qui "asseguren que la guerra no s'acabi, que els militars continuïn amb els seus negocis bruts a Chiapas, que els zapatistes es mantinguin en la clandestinitat, i que els indígenes no deixin d'ésser objecte d'almoines i menyspreus (...). Si aquesta reforma es mereix algun nom, és el de "Reconeixement Constitucional dels Drets i de la Cultura de Latifundistes i Racistes". (Aquests legisladors, tret d'un d'ells, no van ser elegits per vot directe, ja que són legisladors plurinominals).

10) "Sí, ja sabem el que s'esdevindrà: gran campanya de medis sobre la "intransigència zapatista", augment de la pressió militar i policíaca, reactivament de grups paramilitars, ofensiva, etcètera."

Davant d'aquesta situació summament crítica pel país, les reaccions dels diferents sectors polítics, socials, econòmics i eclesiàstics han estat molt diverses. Uns demanen l'aprovació de la Llei COCOPA; d'altres, contents amb el resultat, aplaudeixen al Congrés de la Unió; un altre grup exigeix comprensió i resignació; i n'hi ha que sol·liciten més lustres de paciència indígena en espera d'un altre moment històric per donar un altre petit pas constitucional, amb la finalitat de reconèixer completament els drets dels pobles indígenes.

Per la seva banda, membres de la COCOPA demanen a l'EZLN que accepti la iniciativa de llei aprovada, tot i ser diferent de la seva, i claudiquen de la seva obligació moral i política en defensa de la proposta inicial. Davant d'això, la COCOPA es troba en perill de perdre credibilitat com a instància de coadjuvant en el procés de pau. De qualsevol manera, són els seus legisladors els qui en consens poden definir l'estatus del diàleg: suspensió o ruptura definitiva. Però l'EZLN no trenca el procés de pau, sinó que el suspèn al cap de 33 dies de l'inici dels contactes amb el govern federal per mitjà de l'arquitecte Yáñez (després de quatre anys sense tenir contactes) en espera del compliment de les tres mesures, sense reprendre les confrontacions armades amb l'exèrcit. No obstant això, els sectors més durs del país reclamen el reactivament de les ordres d'aprehensió contra l'EZLN.

El 4 de maig del 2001, un grup d'organitzacions civils, indígenes i de drets humans de Chiapas van manifestar la seva postura davant la suspensió del diàleg. Destaca l'Associació de Defensors Comunitaris pels Drets Humans, el Centre d'Investigacions Econòmiques i Polítiques d'Acció Comunitària (CIEPAC), Global Exchange, el Consell d'Organitzacions de Metges i Parteres Indígenes Tradicionals de l'Estat de Chiapas (COMPITCH), l'Organització de Metges Indígenes de l'Estat de Chiapas (OMIEC), Desenvolupament Econòmic i Social dels Mexicans Indígenes (DESMI), el Centre de Drets Humans Fra Bartolomé de Las Casas (CDHFBC), el Centre de Drets Humans Fra Pedro Lorenzo de la Nada (CDHFPLN), el Centre de Drets Humans Fra Matías de Córdoba, la Comissió de Reconciliació Comunitària (CORECO), el Centre per la Defensa dels Drets Indígenes (CEDIAC) i Serveis i Assessoria per la Pau (SERAPAZ-Chiapas). Tot seguit reproduïm el contingut del seu butlletí:

"Perquè vam ser testimonis o actors d'aquest llarg procés (...) som part de la memòria de San Andrés en l'elaboració dels acords que van culminar en la proposta de Llei de la COCOPA. Per aquesta raó i d'altres, davant l'aprovació d'una reforma constitucional en matèria de drets i cultura indígenes radicalment diferent a la proposada per la COCOPA, manifestem el següent:

"Els històrics Acords de San Andrés no són revisables ni subjectes a esmenes. Els Congressistes de la Unió van malinterpretar les regles de procediment que s'hi van pactar. En la clàusula de sotmetre els Acords a les instàncies nacionals de debat (el poder legislatiu, representat per la firma de la COCOPA) i de decisió (el poder executiu, igualment firmant) no hi caben qüestions de fons que tiren per la borda mesos d'intens treball entre les parts i de consensos nacionals per l'aportació de la considerable i plural participació de la societat civil; només s'admeten retocs de forma per a la seva total traducció legislativa (de part del poder legislatiu) i la seva aplicació congruent en les polítiques públiques (de part del poder executiu)."

Així, doncs, als legisladors els tocava donar una forma legislativa correcta als Acords de San Andrés, però no era de la seva competència modificar-los i molt menys posar-los cadenats que els fan inaplicables. La nova "llei" anul·la el nou pacte social i el nou federalisme que, en fer dels pobles originaris subjectes de dret públic, són l'aportació principal de San Andrés, segellat per un pronunciament conjunt (primer document de San Andrés), compromisos conjunts (segon document), opcions i accions conjuntes (tercer document), que s'han de complir, perquè no estan subjectes a esmenes."

A més, "la legislació aprovada pel Congrés de la Unió s'oposa al Conveni 169 de la Organització Internacional del Treball (OIT) en els següents punts, entre d'altres: per deixar la definició del subjecte "pobles indígenes" al poder legislatiu; per limitar els pobles indígenes a entitats d' "interès públic", anul·lant la possibilitat de defensar les decisions internes a les corts de la nació; per no protegir amb mesures especials la relació col·lectiva dels pobles indígenes amb la seva terra, territoris i recursos; per no reconèixer cap mecanisme per la participació dels pobles indígenes en les decisions que els afecten."

"Contravenint el dret internacional en un dels seus principis fonamentals, pacta sunt servanda, que estableix l'obligació de tots els estats sense excepció a respectar i complir de bona fe les obligacions contretes per mitjà dels tractats vigents subscrits i ratificats per cada país. Aquest principi és tan important per a la convivència entre les nacions que el dret internacional subordina tot el contingut del dret domèstic a aquest principi. L'article 27 del Conveni de Viena de 1969, vigent a Mèxic, estableix que "una part no podrà invocar les disposicions del seu dret intern com a justificació de l'incompliment d'un tractat..."

"Contraposant-se així mateix a les obligacions dels Estats que participen a l'OIT, els quals, de conformitat amb l'article 19 de la Carta Constitutiva de l'OIT, assumeixen el compromís d' "adoptar les mesures necessàries per fer efectives les disposicions d'aquest conveni". Les reformes constitucionals en matèria de drets i cultura indígenes, no fan efectives les disposicions del Conveni 169 de l'OIT sobre Pobles Indígenes i Tribals de Països Independents, de manera que Mèxic trenca amb les seves obligacions amb l'OIT i amb els principis del dret internacional."

"En l'àmbit estatal, resulta preocupant que amb la llei aprovada -que no és la Llei COCOPA-, els legisladors no hagin dimensionat, en la seva justa mesura, les implicacions i els greus riscos que es presenten a l'estat de Chiapas dins del context que actualment pateix el poble. Pels qui servim a les comunitats i hem seguit el procés durant anys a Chiapas, immediatament ens salta a la vista el significat de la frustració col·lectiva, que consideraven evident el contingut de la proposta COCOPA-Fox-EZLN, que mai es van imaginar que el Congrés seria indiferent a les seves expectatives i lluites, i que convertia la llei en un nou text provisional que no reprèn les demandes dels pobles indígenes del país i es converteix així en un greu obstacle pel procés de pau."

"Aquest greu revés es dóna pocs dies després de l'alliberament d'onze membres del grup paramilitar de la Unió de Comunitats Indígenes Agropecuàries i Forestals -UCIAF- (escissió de Pau i Justícia), fent cas omís al que significa donar impunitat i estimular als grups paramilitars. No sembla una coincidència fortuïta que en aquest ambient s'esdevingués l'emboscada a vuit camperols del municipi de Venustiano Carranza. En aquest context es reactiven els ramaders i els grups de poder local que s'oposen al procés de pau; s'intensifiquen els conflictes agraris; les contradiccions intercomunitàries i els conflictes religiosos; la militarització construïda en anys anteriors segueix vigent.... Aquests fets aporten continuïtat al model de Guerra de Baixa Intensitat dissenyada i operada en els governs d'Ernesto Zedillo i Albores Guillén."

"Violència, impunitat, desconfiança i ingovernabilitat són el resultat més que probable quan les institucions de l'Estat són tan alienes a l'experiència i les necessitats del poble."

"(...) responsabilitzem als Diputats i Senadors del Congrés de la Unió del que succeeixi a l'estat de Chiapas, per tant els demanem que rectifiquin a favor de la iniciativa de llei original."

"En aquest context, les normes constitucionals ofereixen tres possibilitats: el vet, per invalidar un acord històric firmat per les parts; un estranyament de les instàncies legislatives, perquè no van complir la seva tasca específica i limitada d'honesta traducció legislativa dels Acords; o una senyalització de la societat civil vers els seus elegits del Congrés de la Unió i de l'executiu, ja que han ofès el seu vot i podrien entorpir les eleccions (molt properes a Chiapas) amb abstencions massives -com en el passat."

Per tant, demanem que:

a) El President Vicente Fox Quezada actuï en conseqüència amb la llei COCOPA, que va assumir com a seva, i la faci respectar amb els recursos jurídics que la llei atorga.

b) Els legisladors de la COCOPA prenguin consciència de la seva gran responsabilitat en el procés de pau en absència de la COSEVER (Comissió de Seguiment i Verificació) i de la CONAI (Comissió Nacional d'Intermediació); que defensin la seva proposta o, si estimen que no poden exercir la lleialtat elemental de la seva institució, que hi renunciïn i cedeixin el seu lloc a d'altres legisladors.

c) El Congrés de la Unió rectifiqui a partir de la llei COCOPA, que esculli operadors legitimats pel vot efectiu i per la seva experiència en la matèria.

d) Els Congressos dels estats legislin amb responsabilitat i no aprovin la Llei en matèria de Drets i Cultura Indígena recentment aprovada pel Congrés de la Unió.

e) Els pobles indígenes i la societat multicultural mexicana lluitin en defensa dels drets dels pobles indígenes, fins a saldar el deute que tenim amb ells de 500 anys.

Fins aquí el butlletí de premsa de les organitzacions. A més, podem observar que el problema no era de punts i comes respecte una llei sobre drets i cultura indígenes, sinó un problema de fons. Entre molts altres aspectes, en destaquem tres:

1) La concepció d'autonomia indígena amb repercussions econòmiques, polítiques, jurídiques, etc. Una autonomia que reclama la diferència i la pluralitat davant la concepció de descentralització balcanitzada que impulsa l'Ajustament Estructural del Banc Mundial. El reclam a nivell constitucional d'ésser subjectes de dret públic contra la balcanització quan es parla que els estats el ratifiquin; l'autonomia indígena que xoca amb els marcs reguladors comercials que imposa la Organització Mundial del Comerç (OMC) i els tractats de lliure comerç per a la inversió del capital.

2) La concepció de terra i territori indígena, que també té a veure amb la identitat ètnica i geogràfica. És el poder sobre l'espai, sobre el territori davant la concepció de l'Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques (ALCA) que impulsa la lliure mobilització dels capitals i la incorporació de la terra com a mercaderia al mercat, a la privatització.

3) La concepció de l'ús, usdefruit i explotació col·lectiva dels recursos naturals enfront del marc dels Tractats de Lliure Comerç i del Pla Puebla Panamà, i que es volen privatitzar com ara l'aigua (explotació, distribució i possessió de mantells aqüífers); el petroli; el gas (explotació i distribució); biodiversitat i energia elèctrica.

A part de no complir-se aquesta mesura, la reforma constitucional aprovada presenta més retard que la presentada pel president Ernesto Zedillo com a contraproposta a la Llei COCOPA; i estan més adelantades les lleis locals en matèria dels estats d'Oaxaca, Chiapas, Nayarit, Campeche i Veracruz.

EL CONTEXT
Si bé la indicació de retirar l'exèrcit mexicà de set punts s'ha complert, els militars han pres posició d'altres campaments militars ubicats a la vora dels que han abandonat. D'altra banda, la creació del Centre de Desenvolupament Indígena a Guadalupe Tepeyac per part del govern no modifica la relació entre l'estat i els pobles indígenes, perquè no se'ls va consultar aquest projecte, ni es va eliminar l'expropiació de terres indígenes que van passar a mans de l'exèrcit a les instàncies governamentals.

A l'Informe de Capacitació de Militars Estrangers del Pentàgon enviat al Congrés dels Estats Units al mes d'abril d'aquest any, s'especificava que l'exèrcit nord-americà capacitarà, l'any 2001, el doble de militars mexicans que l'any passat. Al voltant de 1.363 militars mexicans es capacitaran en seguretat interna (contrainsurgència i combat a les drogues) des d'octubre del 2000 al setembre del 2001; mentre que a l'any fiscal 2000 es van capacitar 564 i al 1999, 622 militars mexicans.

En el context de la militarització nord-americana a Amèrica Llatina a propòsit del Pla Colòmbia i el bombardeig a Vieques, Puerto Rico, l'exèrcit mexicà militaritza les fronteres de Chiapas amb Guatemala, on es continuen produint greus violacions als drets humans i intimidacions a la població.

D'altra banda, la creació del Comitè de Reacció Immediata contra les Invasions de terres per part del govern de Chiapas va ser sorprenent. Aquest senyal pot indicar el reactivament dels ramaders que pugnen per recuperar les seves terres i la dificultat de sortides polítiques als conflictes agraris de Chiapas. De la mateixa manera, també és preocupant que el govern estatal no tingui una clara política sobre la reconciliació comunitària quan el seu funcionari, Juan Esponda, dialoga i concerta impunitat amb els membres de Pau i Justícia.

Encara queden 6 presos zapatistes: 4 a Chiapas (tres al penal de Cerro Hueco i un a San Cristóbal de Las Casas); 4 a Tabasco (dos a Villahermosa i dos a Tacotalpa); i 2 a l'estat de Querétaro. La solució a l'alliberament dels presos del fur federal corresponen únicament a la voluntat política del president Fox.

Des de Chiapas (1994) a Quebec (2001) hem vist l'increment de la pobresa en el marc dels tractats de lliure comerç, així com el descontentament social sobre els efectes de la globalització del model neoliberal. Les manifestacions a Quebec el passat mes d'abril contra les negociacions de l'Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques (AALCA) ens mostren la manca de consens que es té sobre els governs del continent. L'incompliment dels Acords de San Andrés no només dóna la raó a d'altres grups armats del país que neguen l'existència de sortides polítiques i democràtiques per accedir a la justícia, a la democràcia i a un nou model de país, sinó també a d'altres grups armats del continent i a tantes lluites camperoles i indígenes d'Amèrica Llatina. S'esgoten les sortides polítiques? Aquest és el repte de les actuals democràcies en crisi.

El president Vicente Fox també està acorralat per negociar el compliment de la seva proposta de llei en matèria de drets indígenes, a la vegada que té pendent la negociació amb el Congrés de la Unió de la reforma fiscal, que implica l'augment dels impostos per les medicines, aliments, beques escolars, llibres, útils escolars i productes agropecuaris, entre d'altres. Els compromisos amb les polítiques d'Ajustament Estructural que imposa el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional (FMI) no són qualsevol cosa. Recordem que fa alguns dies el FMI va amenaçar Equador de cancel·lar els préstecs pendents per 40 milions de dòlars (d'un paquet de 300 milions) si el Congrés d'aquell país es negava per segona vegada a augmentar els impostos en dos punts al 14%. Mèxic és un dels principals deutors externs amb aquestes dues institucions.

El 7 d'octubre es duran a terme les eleccions per renovar les presidències municipals de Chiapas i el Congrés Local. Les condicions polítiques i socials no són favorables per aquest procés. Mentre que l'Assemblea Nacional Indígena Plural per l'Autonomia (ANIPA) i el Congrés Nacional Indígena (CNI) hagin rebutjat la reforma constitucional, la lògica tendeix a que els pobles indígenes portin al terreny local la lluita i la resistència amb municipis autònoms a tot el país. D'aquesta manera, la societat civil, juntament amb els pobles indígenes, ens sumem a la frase de l'EZLN: "Que consti que per falta nostra no fou". Nota: a www.ciepac.org, dins el capítol de Procés de Pau, podràs trobar més informació.

Nota: Si utilitzes aquesta informació, cita'n la font, així com la nostra bústia de correu electrònic. T'agrairíem molt que ens fessis arribar els teus comentaris sobre aquests Butlletins. CIEPAC, A.C., és una organització no governamental i no lucrativa, i el teu suport és necessari per continuar oferint-te aquest servei informatiu i d'anàlisi. Si desitges col·laborar, amb qualsevol quantitat, t'ho agrairem profundament. El compte bancari està a nom de: CIEPAC, A.C.; Banc: BANCOMER; Numero de compte: 1003458-8; Sucursal 437; San Cristóbal de las Casas, Chiapas, Mèxic. Gràcies!

To all our readers: If you live outside of Mexico and would like to make a contribution to CIEPAC's work in Chiapas, Mexico, please send a letter to Ted Lewis, Mexico Program Director of Global Exchange, at the following address: Ted Lewis Global Exchange 2017 Mission St., No. 303 San Francisco, CA 94110 USA (415) 255-7296 (voice) (415) 255-7498 (fax) with a check in US dollars drawn on a US bank made out to Global Exchange, with "for CIEPAC" on the check. (Global Exchange is a registered non-profit organization. Donations are US tax-deductible.) Thank you very much. CIEPAC Centre d'Investigacions Econòmiques i Polítiques d'Acció Comunitària CIEPAC, A.C. Eje Vial Uno, No. 11 Col. Jardines de Vista Hermosa 29297 San Cristóbal, Chiapas, MEXICO Telèfon: a Mèxic: 01 967 85832 des de l'exterior: +52 967 85832

Note: If you wish to be placed on a list to receive this English version of the Bulletin, or the Spanish, or both, please direct a request to: ciepac@laneta.apc.org and indicate whether you wish to receive the bulletin in plain text or as a Word 7 for Windows 95 attachment.

Note: If you use this information, cite the source and our email address. We are grateful to the persons and institutions who have given us their comments on these Bulletins. CIEPAC, A.C. is a non-government and non-profit organization, and your support is necessary for us to be able to continue offering you this news and analysis service. If you would like to contribute, in any amount, we would infinitely appreciate your remittance to the bank account in the name of:

CIEPAC, A.C.
Bank: Banamex
Account number: 7049672 Sucursal 386
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, México.
You will also need to use an ABA number:
BNMXMXMM

Thank you! CIEPAC

Telephone:
in México: 01 967 674 5168
from outside Mexico:: +52 967 674 5168