En les converses entre el president mexicà Vicente Fox i el president dels Estats Units George Bush, el Pla Puebla Panamà (PPP) ha estat un tema de discussió prioritari: pels Estats Units, la regió del PPP és estratègica en termes geopolítics, geoeconòmics i geomilitars.

Els Recursos Naturals: La regió Sud Sud-est acull una gran varietat de sòls i una gran biodiversitat, té aigua en abundància i importants rius, extensions costaneres i extensions de bosc i selva, compta amb enormes jaciments d’hidrocarburs i minerals metàl·lics i no metàl·lics; alberga un nombre considerable de reserves naturals i engloba una àmplia varietat de climes, regions fisiogràfiques i varietat de sòls. Segons el diagnòstic oficial del PPP, els pobres rurals complementen els seus escassos ingressos intensificant l’ús dels recursos naturals que es troben al seu abast o, per contra, emigren a les ciutats. Com que un augment dels salaris implica una major despesa social, convertir al camperol i pobre en un actor competitiu del mercat no és l’objectiu de la política econòmica neoliberal. Pel govern existeixen tres opcions: 1) no garantir-los l’accés Constitucional als recursos naturals (rebuig a la Llei COCOPA), 2) privatitzar els recursos naturals i, 3) desplaçar la població pobre dels recursos estratègics cap als centres de desenvolupament molturador o en funció de l’agroexportació, donant suport al model econòmic que beneficia al gran capital financer. 

El document oficial no esmenta que a la zona que va des de Panamà fins a Puebla es concentren els projectes de biopirateria més importants i el Corredor Biològic Mesoamericà que impulsa el Banc Mundial (vegeu www.ciepac.org/biodiversidad), de manera que afirma que l’estat de Chiapas és un interessant camp experimental en biogenètica i biodiversitat per als empresaris. En el milió 879 hectàrees de la Selva Lacandona, altament militaritzada i on s’hi troba la comandància de l’EZLN, hi ha més del 50% de les espècies mexicanes d’arbres tropicals; 3,500 espècies de plantes, 345 espècies d’aus i 114 de mamífers; i el 25% de l’aigua superficial del país. Chiapas genera el 45% de l’energia hidroelèctrica de Mèxic i es volen generar més de 70 preses hidroelèctriques en l’entitat des de fa anys. Però el problema per al capital transnacional és el problema de sempre: aquestes terres no li pertanyen, pertanyen als pobres, als indígenes. Així, doncs, petroli, aigua, energia elèctrica i biodiversitat seran els recursos estratègics que es disputaran els poders financers fins a generar guerres i conflictes mundials, de manera que de la petromilitarització de les regions i de la petropolítica, passem a la biopolítica, la biomilitarització, l’aquapolítica i l’aquamilitarització, i de l’electropolítica a l’electromilitarització.

L’abundància de recursos naturals al Sud Sud-est es caracteritza per concentrar els més grans aqüífers del país i els menys explotats; per tenir importants afluents d’aigua on es rep al voltant del 80% de la precipitació pluvial del país i amb precipitacions pluvials per sobre de la mitjana nacional, destacant Tabasco, Chiapas, Oaxaca i Veracruz. Per aquest motiu, és especialment rica en rius i preses. No obstant això, la major part dels rius no són navegables, o ho són només en alguns trams o durant certes èpoques de l’any. A més, una part de les conques ja presenta alts índex de contaminació. Els grans desenvolupaments hidroelèctrics del país (Angostura, Chicoasén, Mal Paso) se situen al Sud Sud-est on,  contradictòriament, és menor el percentatge d’habitatges que té energia elèctrica. En el cas de Chiapas, si es privatitza el sector elèctric, les empreses transnacionals eliminaran els subsidis als habitatges pobres i s’enfrontaran a la resistència civil en el pagament de l’energia elèctrica, que opera des de fa molts anys a l’entitat.

El Sud Sud-est acull el 70% de la biodiversitat del país. Oaxaca, Chiapas, Veracruz i Guerrero ocupen les primeres quatre posicions i Puebla, la sisena. Aquesta regió també comprèn gairebé la meitat de la fauna protegida per la legislació mexicana i els tractats internacionals, i el 60% de la flora endèmica protegida per les mateixes instàncies. Més del 50% de la superfície de la regió està coberta de selves mitjanes i altes. Oaxaca, Chiapas, Veracruz i Guerrero són els quatre estats amb major biodiversitat i riquesa d’espècies animals i vegetals de la regió.

El Sud Sud-est té el 25.2% de la superfície forestal del país. Quintana Roo, Campeche, Guerrero i Oaxaca són els únics amb boscos superiors al 50% dels seus territoris. Només Chiapas i Yucatán estan per sobre de la mitjana nacional. A la regió Sud-est es localitzen els romanents de Selva Tropical Lluviosa, que des del 1950 ha estat eradicada en més del 90% de la superfície potencial i sobreviu precàriament en parts de Puebla (Zona Totonaca i Sierra Negra), Veracruz (Córdoba, Omealca, Motzorongo, Los Tuxtlas i Uxpanapa), Oaxaca (Mazateca, Chinanteca, Mixe i Chimalapas) i Chiapas (Regió Nord, Palenque, Selva Lacandona i Soconusco). Els estats que són aptes per a la producció forestal i que representen una major proporció dels corresponents territoris són Quintana Roo (86%) i Yucatán (73%). Excepte Campeche (65%), les altres entitats que estan per sota de la mitjana nacional (56%) són Oaxaca (55%), Guerrero (53%), Chiapas (39%), Puebla (29%), Veracruz (24%) i Tabasco (21%).

La qualitat actual dels recursos naturals es resumeix a l’indicador de "Qualitat Ecològica dels Recursos Naturals", que té en compte les condicions d’erosió dels sòls, l’estat actual de la vegetació, el sobrepastoreig i la qualitat de l’aigua superficial i subterrània. La regió Sud Sud-est conté l’11.9% del total nacional de la superfície amb alta qualitat ecològica i el 5% de la de baixa qualitat ecològica del país. Sis dels nou estats de la regió presenten més del 30% de la superfície amb qualitat ecològica alta i molt alta: Quintana Roo (90.9%), Campeche (77.5%), Guerrero (54.5%), Oaxaca (50.5%), Yucatán (44.8%) i Chiapas (43.5%). Els estats de la regió que tenen una baixa qualitat ecològica són Puebla (52.5%), Tabasco (40%) i Veracruz (28%).

La desforestació es veu afectada per la ramaderia extensiva a quasi tota la regió. L’any 1997 el Sud Sud-est aportava el 22% dels caps de bestiar boví sacrificats al país, el 26% de l’oví i el 30% del porcí. D’altra banda, les espècies amb més perill d’extinció són les dels grans depredadors i herbívors (jaguar, tapir, grisó, ocelot, puma, àguila harpia; guacamais, lloros, etc.), i les espècies que a pesar d’estar protegides són caçades per llur carn (quetzal, pavó). La suma de les categories d’alta i  molt alta fragilitat sumen poc més del 80% del territori nacional. Els estats amb els nivells més alts de fragilitat són Quintana Roo (88%) i Campeche (61%). Només Veracruz té una gran proporció de superfície amb fragilitat mitjana (43%).

Economia: La regió va aportar (1999) el 18.1% del Producte Interior Brut (PIB) nacional. Veracruz i Puebla generen conjuntament gairebé un 45% del PIB de la regió, de manera que el PIB global de la resta d’estats no arriba al 10% del total nacional. El pib per càpita de quasi tots els estats de la regió s’ha mantingut per sota de la mitjana nacional. La participació del sector primari en el pib total ha estat sempre major que a nivell nacional. Mostren una major especialització estatal en les activitats primàries Oaxaca (13.45%) i Chiapas (11.74%); a diferència de Quintana Roo (pel desenvolupament turístic), així com Campeche, Yucatán i Puebla. A l’interior de la regió destaquen pel seu grau d’especialització en el sector secundari Campeche i Puebla. Amb un menor grau d’industrialització trobem Quintana Roo i Guerrero.

La participació del Sud Sud-est en la producció manufacturera del pib nacional és molt baixa i ha disminuït des de l’entrada en vigor del Tractat de Lliure Comerç amb Amèrica del Nord (TLCAN). La producció manufacturera està molt vinculada a les activitats primàries, mostrant incipients avenços en el ram dels aliments i les begudes i dels productes metàl·lics i tèxtils. El major grau d’especialització en el sector terciari amb una participació en el pib total estatal (1999) correspon a Quintana Roo (92.59%) i Guerrero (77.53%), especialment per les activitats turístiques. A Campeche predomina el sector secundari, relacionat amb la indústria petroquímica; el mateix succeeix a Puebla. A Quintana Roo i Guerrero predomina el sector terciari degut al turisme (hi destaquen Acapulco i Cancún). Puebla va representar més del 40% del PIB de la regió i Veracruz gairebé el 30%, concentrant entre ambdós més del 70% del PIB regional manufacturer. Campeche, Quintana Roo, Chiapas i Guerrero a penes van aportar en conjunt un 9.3%. A part, el pes dels productes alimentaris en el PIB manufacturer de la regió és molt elevat, de més del 37%, seguit pel ram dels productes metàl·lics (24.6%) i el de substàncies químiques (13.2%). Aquests tres rams, juntament amb el dels tèxtils (8% del total), van sumar el 83% de les activitats industrials de la regió.

El Sud Sud-est compta amb recursos pesquers (gambeta i altres espècies a Campeche i Chiapas) i terres adequades per als cultius del tròpic humit (plàtan, cafè i canya de sucre). Tanmateix, la contribució al pib agropecuari, silvícola i pesquer és relativament baixa. El percentatge de la superfície llaurada de la regió en què s’utilitzen tractors constitueix quasi la meitat de la mitjana nacional (65.2%). Una cosa semblant succeeix amb l’ús de llavors millorades. A més, al voltant del 67% de les terres llaurades de la regió està dedicada al cultiu del blat que el mercat vol eliminar per cultius d’agroexportació. En particular, Chiapas, Guerrero i Oaxaca són eminentment estats agrícoles de temporal, basats en unitats de producció poc tecnificades i d’escassa extensió, enfocades parcialment a l’autoconsum. El sector primari (agropecuari, silvícola i pesquer) absorbeix el 40% de l’ocupació regional, en contrast amb el 18% en la resta del país. A més, del total del crèdit atorgat per la banca comercial del país (1999) només es va destinar el 6.3% al Sud Sud-est, d’on la banca comercial tan sols va captar el 7.8% de l’estalvi nacional. El crèdit atorgat per habitant fou de quasi la sexta part en relació amb la mitjana d’altres estats de fora de la regió.

Població Econòmicament Activa (PEA): El creixement de la PEA és superior al de la població. Dels  43.3 milions de PEA a Mèxic (any 2000) el 27.2% habita a la regió Sud Sud-est. La taxa de participació de la PEA a la regió és del 50%, similar a la mitjana nacional, tot i que a Guerrero, Tabasco i Oaxaca, les taxes de participació són menors, amb valors entre el 45 i el 49.2%. Per oferir llocs de treball als qui ingressin al mercat de treball, durant els pròxims 5 anys s’haurien de crear, a la regió Sud Sud-est, 330 mil nous treballs adequadament remunerats cada any. No obstant això, en els primers quatre mesos del govern de Vicente Fox, a tot el país es van perdre més de 255 mil llocs de treball, sense tenir en compte el sector burocràtic.

El producte agropecuari per persona ocupada a la regió només és una mica superior al de la meitat de la mitjana nacional, cosa que reflecteix l’existència d’un ampli grup de productors amb ingressos molt baixos i un alt pes de l’agricultura de subsistència i d’autoconsum. L’ocupació de la PEA en activitats de baix valor agregat (com les primàries) limita la productivitat per càpita. La PEA en el sector secundari de la regió és del 18% del total nacional, reflectint el baix grau d’industrialització del Sud Sud-est, on poc més de la meitat de dita població es concentra a Veracruz (30.8%) i Puebla (22.6%). Els estats amb menor participació del sector secundari en la PEA total són Chiapas (amb 11.5%), Quintana Roo (16.5%), Oaxaca (16.8%) i Guerrero (17.6%), degut a un mercat intern deprimit, la manca d’infrastructura de comunicacions, transport i productiva (energia elèctrica, parcs industrials), els baixos nivells de capacitació tecnològica, i la falta d’incentius apropiats per a les inversions en el sector. La PEA del sector terciari de la regió representa el 20.7% de la nacional. Quintana Roo és l’únic estat de la regió en què el PEA total (62.6%) és superior al que té a nivell nacional (47.8%). A la resta dels estats del Sud Sud-est, la participació del sector terciari a la PEA és inferior a la mitjana nacional. 

El Sud Sud-est està pitjor dotat de professionals que la resta de la República, i els seus professionals estan pitjor pagats que la mitjana nacional. Només el 17.2% dels professionals del país residien a la regió Sud Sud-est (li correspondria el 28% segons la població). El 52% es localitzava a Veracruz (31.6%) i Puebla (21%). El número de professionals per cada 10 mil habitants al Sud Sud-est està per sota de la mitjana nacional (233). Chiapas, Oaxaca i Guerrero tenen menys del 50% de professionals per cada 10 mil habitants que la mitja nacional (88, 89 i 116, respectivament). A tots els estats de la regió, tret de Quintana Roo i Tabasco, el percentatge de professionals amb ingressos menors de dos salaris mínims és major que la mitjana nacional. A l’altre extrem, a tots els estats de la regió, excepte Quintana Roo, el per cent de professionals amb ingressos superiors als deu salaris mínims és inferior a la mitjana nacional.

Agricultura: Al Sud Sud-est es produeix el 100% del cacau, l’agave mescaler i el ricí; el 97% de la pinya; el 93% del cafè cirera; el 91% del tejocote; el 89% del mamei; el 83% de la iuca alimentària; el 78% de la papaia; el 74% de la maradol i el 70% de la roja. El 75% del rabanito, el 74% del plàtan, el 73% de la toronja, el 71% de la copra, el 64% de la mandarina, el 61% de l’arròs palay, el 57% del cacauet, el 58% de la canya de sucre, el 55% del mango, el 52% de la taronja i prop del 47% del tamarinde.

Entre el 1960 i el 1998, la superfície cultivada de la regió es va incrementar un 80%. En aquesta superfície es van produir 46.2 milions de tones de productes agrícoles, un 33.6% de la producció total nacional (137.6 milions de tones). D’altra banda, el valor total de la producció agrícola de la regió (1998) va ser de 41.9 mil milions de pesos, un 26.9% del valor total de la producció nacional (155.9 mil milions de pesos). Això significa que la regió produeix cultius de menor valor comercial unitari que la mitjana nacional. La participació de l’agricultura d’autoconsum o subsistència és molt important a la regió, i la major part de l’agricultura és de temporal. Addicionalment, la manca d’una infrastructura de transport adequada dificulta als productores de la regió l’accés als grans mercats del país (centre, occident i nord), on han de competir amb productors físicament més propers a aquests mercats. Això, unit a la manca d’una agroindústria local forta, els fa caure a mans d’intermediaris que compren a preus inferiors als del mercat.

A l’interior de la regió, Veracruz i Chiapas van representar l’any 1998 un 45% de la superfície total cultivada (22.8 i 22.5%, respectivament). Oaxaca, Puebla i Guerrero els van seguir de prop amb poc més d’un 40% addicional en conjunt. Durant la segona meitat del segle XX, entre els estats agrícoles de la regió Chiapas fou l’estat que va tenir una major taxa de creixement en la superfície cultivada (entre 1960 i 1998 es va multiplicar per poc més de 2.5; la de Quintana Roo es va multiplicar per més de cinc al llarg d’aquest lapse, però l’any 1998 fou a penes de cent mil hectàrees). Quant a Veracruz i Yucatán, avui tenen una menor superfície cultivada que la que tenien el 1950.

A nivell nacional, el 26% de la superfície cultivada correspon a terres de rec, i el Sud Sud-est compta amb el 7.4% d’aquestes terres malgrat que capta el 80% de les pluges del país. Un 30% del total de la superfície irrigada de la regió correspon a Puebla i un 19% a Veracruz i a Oaxaca, que concentren gairebé el 70%. Guerrero i Chiapas agreguen per parts quasi iguals poc més d’un altre 20% del total. El 1998, del volum total de la producció agrícola de la regió el 52.7% va correspondre a Veracruz. Una altra tercera part va correspondre a Puebla, Oaxaca i Chiapas, repartida en parts gairebé iguals entre ells.

L’any 1998, l’estat amb major rendiment unitari mitjà fou Veracruz amb 17.4 tones per hectàrea, més del doble del rendiment mitjà a nivell nacional. Yucatán, Guerrero i Chiapas tenen rendiments unitaris per sota de la meitat de la mitjana nacional (2.1, 2.7 i 3.4 tones per hectàrea). D’altra banda, el valor de la producció agrícola de la regió Sud Sud-est pràcticament es va quadruplicar durant la segona meitat del segle XX. La participació de la regió en el valor de la producció agrícola nacional va assolir un 26.9% el 1998. Del total del valor de la producció agrícola regional, entre Veracruz, Oaxaca, Chiapas i Puebla es reparteixen quasi el 80% del total regional (amb 30.7, 17.5, 17.2 i 14.2% del total, respectivament).

Entre d’altres riqueses que el PPP no esmenta, trobem que al Sud Sud-est es concentra el 85% dels vivers registrats al país i el 32% dels jardins botànics i la majoria d’ambdós s’ubiquen a Puebla. De la mateixa manera, la regió concentra el 36% de l’oferta d’habitacions per a l’allotjament al país, ja que s’ubiquen a la regió el 64.24% de les zones arqueològiques explotades turísticament a Mèxic (1996), i que també estan a la llista dels monuments històrics per privatitzar-se. És a dir, 106 de les 165 (21 a Campeche, 16 a Yucatán, 15 a Veracruz, 13 a Oaxaca, 12 a Chiapas, 12 a Quintana Roo, 7 a Guerrero, 5 a Tabasco i 5 a Puebla). Per si fos poc, la regió produeix or, plata, plom, coure, zinc i barita, així com el 90% del sofre del país entre Tabasco, Chiapas, Veracruz i Oaxaca; el 97.24% del petroli cru i el 75% del gas. La regió aporta el 35% del PIB de la indústria minera nacional (sense incloure petroli i gas). A més, tan sols Chiapas produeix més del 45% de l’energia hidroelèctrica del país i és on menys habitatges en tenen.

Pesca: Malgrat els seus llargs litorals, llevat de Puebla, tant al Golf de Mèxic i el Carib com al Pacífic, la producció pesquera de la regió Sud Sud-est representa a penes un 23.7% de la nacional, estant concentrada majoritàriament a Veracruz (40% de la producció regional). Tabasco i Campeche concentren un 33%. La baixa producció pesquera es deu, entre altres raons, a la poca infrastructura industrial i al sacrifici del sector per part del govern en els tractats de lliure comerç.

Comerç Exterior: L’ocupació al sector molturador nacional va créixer un 10.3% de mitja anual durant la darrera dècada, cosa que contrasta amb el 3.9% de mitja anual que va créixer l’ocupació en el sector formal. El comerç exterior de la regió Sud Sud-est ha estat fins ara molt pobre. Les exportacions de la regió (1999) amb prou feines van assolir el 5.7% de les exportacions del país, i les importacions a penes el 3.2% de les totals nacionals. El comerç exterior del Sud Sud-est està pràcticament concentrat a Puebla (el 83% de les exportacions de la regió i el 66% de les importacions).

Infrastructura: La regió Sud Sud-est presenta sèries deficiències d’infrastructura física, tot i que el  1999 es va destinar a la regió el 40% de la inversió pública federal, proporció superior a la que li correspondria per la seva participació en la població nacional (28%) o la seva superfície (25%). Al Sud Sud-est, àmplies zones d’Oaxaca i Guerrero estan totalment desconnectades de la xarxa ferroviària. La connexió de la costa de Chiapas amb la resta de la xarxa es realitza per mitjà d’un enllaç indirecte. No existeixen eixos costers al nord del Golf de Mèxic, de manera que tota la càrrega del sud-est i de la Península del Yucatán ha de passar pel centre del país per accedir al mercat dels Estats Units (a més, la via Coatzacoalcos-Mérida té poques especificacions i presenta greus problemes de manteniment diferit). Això implica que el transport ferroviari de les exportacions procedents del sud-est cap als Estats Units i Canadà hagi de pujar la càrrega del nivell del mar a més de 2,500 metres, per després baixar-la de nou  al nivell del mar.

Existeixen eixos costers al llarg del Pacífic i del Golf de Mèxic, i alguns enllaços transversals que comuniquen amb els ports d’ambdós litorals. No obstant això, la xarxa formada pels eixos carreters d’altes especificacions segueix conservant en essència l’estructura radial i en tot cas està orientada per corredors nord-sud (com l’eix coster de Sonora i Sinaloa). No hi ha autopistes de quatre carrils al nord del Golf de Mèxic ni al sud del Pacífic; a les zones costeres de la Península del Yucatán i del sud del Golf de Mèxic aquestes autopistes no formen un eix integrat. L’absència d’eixos costers del nord del Golf de Mèxic i del sud del Pacífic obliga a què les exportacions del sud-est passin pel centre del país (elevant els costos degut a l’orografia de la zona i al congestionament), dificulta l’ús altern dels ports de Veracruz, Tampico i Altamira al Golf de Mèxic, i de Manzanillo, Lázaro Cárdenas i Salina Cruz, al Pacífic, limita el potencial dels eixos costers del sud del Golf de Mèxic i de Chiapas i deixa a les costes de Guerrero i Oaxaca pràcticament sense alternatives de transport de càrrega, i en limita el desenvolupament turístic (Bahías de Huatulco només és accessible per via aèria i Puerto Ángel, Puerto Escondido i Ixtapa veuen desaprofitats els avantatges de la relativa proximitat a l’Autopista Mèxic-Acapulco).

Quant a la longitud de carretera (1999) del país, el 31.6% corresponia a la regió Sud Sud-est, xifra lleugerament superior a la que li correspondria segons la seva participació total en el territori nacional o en la població del país. Paradoxalment, Chiapas és l’entitat amb una major longitud de carretera total (quasi el 20% de la corresponent a la regió). La segueixen Veracruz i Oaxaca (amb 15% de la longitud de carretera total de la regió cadascuna). Així, la densitat carretera a la regió és a gairebé tots els estats que la conformen (tret de Campeche i Quintana Roo) superior a la mitjana nacional, i a Tabasco i Yucatán, en particular, és del doble. Al Sud Sud-est li correspon un 35.4% de la longitud total de carreteres pavimentades del país.

A l’interior de la regió, un 30% de les carreteres pavimentades se situa a Veracruz i Yucatán (15% del total a cadascun d’aquests estats).  Chiapas, Guerrero, Oaxaca i Tabasco es reparteixen un 45% a parts gairebé iguals. El percentatge de carreteres pavimentades respecte al total és molt alt (el doble del 31% que correspon a la mitjana nacional) a Campeche i Yucatán (assolint més del 67% el primer estat). Tan sols Chiapas (22%) i Oaxaca (27%)  tenen una menor proporció de carreteres pavimentades que la mitjana nacional (32.8%). Tant al corredor de la costa del Pacífic com al del Golf existeixen alguns trams ja construïts d’autopistes de quatre o més carrils. No existeixen per cap altra banda autopistes que permetin una comunicació àgil entre la costa del Pacífic i la del Golf.

El Puerto de Progreso, a Yucatán, no té grues per a contenidors i la seva terminal remota no està enllaçada al ferrocarril que arriba fins a la ciutat. El Puerto de Salina Cruz només queda enllaçat a l’autopista costera de Chiapas per mitjà d’una carretera de baixes especificacions. A Chiapas, Puerto Madero afronta greus problemes d’embotellament (que van obligar-ne el tancament l’any 1996), havent de canalitzar les exportacions de la zona a través de Puerto Quetzal, a Guatemala.  Addicionalment, en la prestació dels serveis existeixen estructures monopòliques, el marc regulador limita la competència (especialment pel que fa al cabotatge) i les millores en la infrastructura portuària depenen de les inversions públiques federals. La inadequada complementació intermodal dels ports assumeix especial rellevància, ja que limita el manejament de càrrega des de i cap a llurs zones d’influència. 

Als estats del Sud Sud-est hi ha dotze aeroports internacionals, que manegen un tràfic important. Alguns d’ells fins i tot ja tenen programats vols directes a ciutats de l’exterior. Recentment, la  concessió dels aeroports a la iniciativa privada n’ha modificat les condicions d’operació i de desenvolupament.

Nota: Pots consultar el document oficial complet, mapes sobre tots aquests aspectes, o bé el diagnòstic d’Amèrica Central a la nostra pàgina web: www.ciepac.org.

Gustavo Castro Soto
CIEPAC, A.C.

Nota: Si utilitzes aquesta informació, cita’n la font i la nostra bústia de correu electrònic. T’agrairíem molt que ens fessis arribar els teus comentaris sobre aquests Butlletins. CIEPAC, A.C., és una organització no governamental i no lucrativa, i el teu suport és necessari per continuar oferint-te aquest servei informatiu i d’anàlisi. Si desitges col·laborar, amb qualsevol quantitat, t’ho agrairem profundament. El nostre compte bancari és el següent:

CIEPAC, A.C.;
Banc: BANCOMER;
Número de compte: 1003458-8;
Sucursal 437;
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, Mèxic.

Gràcies!

NOTE: This bulletin will be translated into English shortly. If you wish to be placed on the list to receive the English version, or versions in both languages, please direct a request to ciepac@laneta.apc.org. Indicate whether you wish to receive the e-mail or "attached document" (Word 7 for Windows 95) version.

To all our readers:

If you live outside of Mexico and would like to make a contribution to CIEPAC's work in Chiapas, Mexico, please send a letter to Ted Lewis, Mexico Program Director of Global Exchange, at the following address:

Ted Lewis
Global Exchange
2017 Mission St., No. 303
San Francisco, CA 94110 USA
(415) 255-7296 (voice)
(415) 255-7498 (fax)

with a check in US dollars drawn on a US bank made out to Global Exchange, with "for CIEPAC" on the check. (Global Exchange is a registered non-profit organization. Donations are US tax-deductible.) Thank you very much. CIEPAC

Centre d’Investigacions Econòmiques i Polítiques d’Acció Comunitària
CIEPAC, A.C.
Eje Vial Uno, No. 11
Col. Jardines de Vista Hermosa
29297 San Cristóbal, Chiapas, MÈXIC

Telèfon:
a Mèxic: 01 967 85832
des de l’exterior: +52 967 85832

Note: If you wish to be placed on a list to receive this English version of the Bulletin, or the Spanish, or both, please direct a request to: ciepac@laneta.apc.org and indicate whether you wish to receive the bulletin in plain text or as a Word 7 for Windows 95 attachment.

Note: If you use this information, cite the source and our email address. We are grateful to the persons and institutions who have given us their comments on these Bulletins. CIEPAC, A.C. is a non-government and non-profit organization, and your support is necessary for us to be able to continue offering you this news and analysis service. If you would like to contribute, in any amount, we would infinitely appreciate your remittance to the bank account in the name of:

CIEPAC, A.C.
Bank: Banamex
Account number: 7049672 Sucursal 386
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, México.
You will also need to use an ABA number:
BNMXMXMM

Thank you! CIEPAC

Telephone:
in México: 01 967 674 5168
from outside Mexico:: +52 967 674 5168