(Sisena Part)Objectius I Estratègies per a la Regió Sud Sud-Est
(Resum I Anàlisi)

El document oficial del Pla Puebla Panamà (PPP) afirma que el govern aplicarà una política que “ha d’impulsar la vocació econòmica específica de cada regió i de cada estat i, a la vegada, ha d’impulsar els canvis estructurals que permetin, a les diferents regions, desenvolupar sectors econòmics amb un major valor agregat. El Pla mirarà d’emprar la inversió pública com a detonador dels esquemes de desenvolupament econòmic i social de la regió.”

Tanmateix, aquesta explicació es pot simplificar i expressar d’una manera més real. En termes generals, el PPP té tres objectius, orientats a beneficiar les empreses transnacionals, principalment les nord-americanes: 1) fixar les condicions d’infrastructura econòmica, 2) facilitar el saqueig dels recursos estratègics, de manera que cal 3) modificar l’estructura legal i pública (de l’Estat). Els recursos provenen de fons públics (impostos i altres recursos dels mexicans); i del deute extern, que pagarem també els mexicans per mitjà de la privatització de més empreses, l’eliminació de més subsidis i l’augment dels impostos, entre d’altres mesures per pagar aquest deute. D’altra banda, el PPP, i les seves grans inversions i interessos, va acompanyat d’una creixent militarització a tota la regió.

D’entre els beneficis que tindrà el gran capital transnacional, trobem l’accés als recursos estratègics del país (gas, aigua, petroli, biodiversitat, energia elèctrica, etcètera); disminuir el temps i el cost del transport de les mercaderies cap a l’estranger, on hi ha el comerç i el consumidor; oferir mà d’obra entrenada i barata, a més d’aturar la migració; facilitar la creació de cadenes productives després d’haver eliminat les cadenes productives nacionals; facilitar la mobilització dels volums de càrrega més grans a llargues distàncies, a baixos costos, i de manera fluïda i àgil cap als Estats Units, Àsia i Amèrica Central, via ports i aeroports; eliminar els subsidis acabant amb les amenaces de competència i alliberant els productes i els serveis de l’Estat al mercat internacional. Així, doncs, el PPP planteja moltes línies estratègiques en vuit objectius:

Objectiu I) “Elevar el nivell de desenvolupament humà i social de la població” per mitjà de 4 estratègies: 1) Millorar l’Educació. Entre les seves accions destaca que els estats augmentin la despesa pública superior a la mitjana nacional, l’atorgament de beques escolars als pobres, i la promoció de programes de capacitació pels adults que responguin a la mà d’obra qualificada que requereixen les empreses per tal de poder atraure les seves inversions. 2) Millorar la Salut “procurant” incrementar la dotació de serveis sanitaris (aigua potable, drenatge), entre d’altres mesures. 3) Millorar l’Habitatge. 4) “Fomentar les tradicions culturals de la regió i el respecte pels drets dels pobles indígenes”, destacant el suport als acords que “finalment aprovi el Congrés relatiu a la iniciativa de llei” sobre drets i cultura indígena. A diferència dels següents objectius, en aquest apartat no es duu a terme un inventari detallat de les inversions per assolir aquest objectiu.

Així, davant la manca de recursos federals i dels estats més pobres del país, les retallades  pressupostàries, la pressió per disminuir la despesa social, les condicions del Banc Mundial per privatitzar els serveis de l’estat amb les quals Vicente Fox està d’acord, i l’incompliment de la llei de la COCOPA sobre Drets i Cultura Indígenes, les esperances de millorar el “capital humà” no estan a dues passes. La solució a la pobresa és estructural i no només depèn d’una major despesa social, i encara menys si prové del deute extern, que és la que l’aprofundeix. Al Sud Sud-est, de l’any 1995 al 2000, la taxa anual de creixement del Fons d’Aportacions d’Infrastructura Social (FAIS) fou del 5.1% i la regió va absorbir el 45% dels recursos nacionals destinats al Progrés. No obstant això, la pobresa va seguir augmentant.

Objectiu II) “Incrementar la participació de la societat civil en el desenvolupament” mitjançant 2 estratègies: 1) “Establir processos de participació social àmplia”, on destaca que el PPP ha de sotmetre’s a un “anàlisi objectiu i profund de la societat” i “procurant que les seves opinions siguin incorporades permanentment en el disseny i execució dels projectes”; i 2) “Promoure la creació i consolidació de xarxes socials d’autoajuda i cooperació” per propiciar inversions en xarxes socials”. Tanmateix, els Tractats de Lliure Comerç que el govern ha firmat amb uns 40 països no han estat sotmesos a consulta pública; ni Vicente Fox ha consultat a la societat sobre les negociacions que duu a terme per impulsar l’Àrea de Lliure Comerç de Les Amèriques (ALCA), i les suposades “consultes” fingides sobre el PPP han estat un frau. Per tant, poc s’espera que el Poder Executiu defensi la Llei COCOPA sobre Drets i Cultures Indígenes. I és que la globalització del model neoliberal té una característica radical: és intrínsecament antidemocràtica. Els pobres no van escollir ser pobres.

Objectiu III) “Aconseguir un canvi estructural en la dinàmica econòmica de la regió que permeti un creixement sostingut” per mitjà de 5 estratègies:

                A) Infrastructura en 9 Àrees:

            1) Carreteres. Contempla accions en tres àrees:

                        (a) Sistema de Corredors carreters interregionals amb un total de 1,698 quilòmetres de camins per ampliar-los o reconstruir-los, en 5 Corredors: Puebla-Progreso; Puebla-Oaxaca-Cd. Hidalgo; Circuit Turístic (a Chiapas, Oaxaca i Veracruz); Circuit Turístic Peninsular (a Campeche i Quintana Roo); i Complementaris (a l’estat de Tamaulipas).

                        (b) Vies de connexió intraregional, nou en total que sumen 1,155 quilòmetres de construcció o ampliació de carreteres “articulant els principals centres de producció i de consum, i vinculant-los amb el corredor interregional i turístic”.

                         (c) Camins rurals i altres vies de comunicació d’interès regional i estatal amb un total de 1,108 quilòmetres de construcció o ampliació de camins en 28 projectes que englobarien 219 localitats on habiten 250 mil persones: 4 a Campeche, 1 a Guerrero, 6 a Oaxaca, 3 a Puebla, 3 a Quintana Roo; 1 a Tabasco, 4 a Veracruz, 1 a Yucatán i 5 a Chiapas on 3 d’elles beneficiarien a l’exèrcit mexicà a la zona de conflicte.

            2) Ferrocarrils. Contempla dos Corredors Interregionals:

                        (a) Sud Sud-est: Ferrocarril del Sud-est i Ferrocarril Chiapas-Mayab, amb inversió privada, tot i que fins ara el préstec ha estat del Banc Mundial.

                        (b) Transístmic: Ferrocarril del Istme de Tehuantepec, amb inversió pública.

            3) Corredor Transístmic Multimodal. A l’Istme de Tehuantepec, entre els ports de Salina Cruz (Oaxaca) i Coatzacoalcos (Veracruz), comunicant al Pacífic amb el Golf de Mèxic. Les oportunitats d’inversió són: rehabilitació, condicionament i modernització del Ferrocarril de l’Istme de Tehuantepec; millorament de la carretera Salina Cruz - Coatzacoalcos; equipament de les terminals de contenidors a Coatzacoalcos i Salina Cruz; i condicionament dels aeroports de Salina Cruz i Ixtepec per operacions comercials.

            4) Ports. Sistema portuari intercontinental de 4 projectes amb recursos públics (Puerto Madero a Chiapas, el Puerto de Veracruz i dos ports de l’Istme: Coatzacoalcos i Salina Cruz); i 6 projectes amb recursos privats (Dos Bocas, Puerto de Veracruz, Puerto Petrolero de Salina Cruz i els ports turístics de Huatulco, Veracruz i Quintana Roo). Concretament el Puerto de Dos Bocas permetria una exportació petrolera més eficient i desenvolupar activitats industrials i de valor agregat. Puerto Madero facilitaria el comerç regional i internacional i promouria la instal·lació d’empreses vinculades a l’activitat agropecuària i pesquera (actualment només operen l’empacadora de gambeta Cemosa i Herdez). La modernització del Puerto de Veracruz farà més eficaç la seva relació amb els mercats internacionals. Progreso seria la porta principal per als productes procedents i destinats als Estats Units i a Europa.

            5) Aeroports. Impliquen 10 projectes: construcció de quatre aeroports, dos a Campeche (Ixpujil i La Candelaria), un a Quintana Roo (Platja del Carmen) i un altre a Veracruz (Córdoba); ampliació de cinc aeroports, dos a Chiapas (Palenque i Terán), dos a Quintana Roo (Chetumal i Cancún) i un a Tabasco (aeroport militar de Tenosique); i la rehabilitació de l’aeroport de Puebla (Puebla).

            6) Telecomunicacions. Aquí destaquem la crida del govern perquè les empreses accelerin el desenvolupament de la telefonia sense cable i “elevar l’alfabetització informàtica” per potenciar l’ús d’internet.

            7) Energia. Implica anar “pressionant perquè l’energia elèctrica s’obri a la inversió privada. A part, la demanda de gas natural com a combustible més net que el petroli o els seus derivats”. S’ha proposat l’ampliació del proveïment d’energia per mitjà dels següents projectes: una termoelèctrica a Campeche; 6 hidroelèctriques, 3 a Chiapas (2 etapes a Chicoasén i 1 a Copainalá), 1 a Tabasco (Tenosique) i 2 a Guerrero (La Parota i San Juan Tetelcingo). També un proveïment de destil·lats petrolífers per a la Península de Yucatán a Quintana Roo; el projecte petroler Cantarell Integral a Campeche; i explotació petrolera al delta del riu Grijalba, al sud-oest de Ciudad Frontera, Tabasco.

            8) Pesca. Projectes de rehabilitació o construcció d’esculleres i dragatges: 1 a Campeche; 9 a Chiapas; 3 a Guerrero; 8 a Oaxaca; 1 a Tabasco; i 5 a Veracruz.

            9) Hidroagrícola. Per ampliar la superfície irrigada de les empreses ramaderes i d’agroexportació, el PPP proposa ampliar les zones de rec (14 mil hectàrees) i la infrastructura en ramaderia i praderia (24 mil hectàrees) als 9 estats de la regió Sud Sud-est. Les majors infrastructures, per ordre d’importància, són: Veracruz, Chiapas, Tabasco, Campeche, Oaxaca, Guerrero, Yucatán, Puebla i Quintana Roo.

            B) “Estimular el creixement de la productivitat i competitivitat”. L’anterior infrastructura  facilitarà la integració de cadenes productives articulant circuits econòmics en els quals cada regió aporta llurs riqueses i avantatges comparatius. Això potenciaria el desenvolupament de noves activitats econòmiques, turístiques i “projectes de desenvolupament agroindustrial que afegeixen valor a la producció i fomenten l’ús de tots els residus utilitzats en el procés productiu”. El PPP “promourà que a curt termini els productes del Sud Sud-est de Mèxic i de l’Amèrica Central disposin dels estàndards i certificats de qualitat que exigeix el mercat global”. També és “un objectiu de gran importància” per a les empreses el fet d’ “elevar el potencial productiu de la força laboral”. El PPP aprofitarà l’ “accés de Mèxic als països amb els quals s’ha firmat tractats o acords comercials per tal d’incrementar les exportacions”.

            C) “Crear condicions que permetin incrementar la captació d’inversions a la regió”, concretament de “transports, energia, telecomunicacions, infrastructura hidroagrícola, agricultura, agroindústria, biotecnologia, tèxtil, electrònica; petroquímica i, especialment, turisme sustentable”. Per aquest motiu, el PPP buscarà “condicions de seguretat, estabilitat i certesa jurídica per la inversió productiva directa nacional i estrangera a la regió, millorant la regulació” i que la “inversió externa no rebi subsidis” tot i que, contradictòriament, posarà les garanties següents: baixar costos en la instal·lació d’empreses, capacitar mà d’obra especialitzada, simplificar tràmits, construir parcs industrials i donar incentius fiscals. També es promourà l’homologació de la legislació estatal sobre medi ambient; reformes en el codi de procediments civils; assistència tècnica, capacitació, assessoria i seminaris pels empresaris de comerç exterior; ofertes de serveis múltiples d’estalvi i préstec; nous esquemes de cobertura de riscos, incloent variacions de preus, contingències climatològiques i sanitàries, etcètera. Tot això per tal que l’empresari inverteixi.

            D) “Modernitzar el marc regulador de l’economia i eliminar de les polítiques públiques aquelles mesures discriminatòries que afecten la regió Sud Sud-est”. D’entre aquestes polítiques, destaca la necessitat d’oferir als empresaris facilitats en les lleis en matèria de transports, medi ambient i aigua.

            E) “Millorar la capacitat tecnològica de la regió”. El PPP vol enfortir els centres d’investigació i oferir subsidis fiscals a la inversió en desenvolupament tecnològic i beques d’investigació en àrees científiques i tecnològiques. “Pel Pla té un interès especial l’extensió tecnològica en l’agricultura”, on l’empresa Pulsar va al capdavant en biotecnologia.

Objectiu IV: “Aprofitar completament les vocacions i els avantatges comparatius que ofereix la regió”, perquè “els estats del Sud Sud-est de Mèxic ocupen un lloc geoestratègic, degut a llur proximitat a Amèrica Central i al Golf de Mèxic. La regió compta amb condicions climàtiques privilegiades, el tròpic humit, diversitat de recursos biològics i agrícoles, gran abundància d’aigua, importants reserves d’hidrocarburs, indrets històrics i ecològics únics, i abundants recursos humans”. Per tant, el PPP proposa desenvolupar 6 Eixos:

            1) Petroquímica (destaca la promoció de la cadena petroli-gas i indústria química, i un programa per convertir la regió en el centre petroquímic del país). Per a tal fi, ja existeixen acords amb els Estats Units.

            2) Mineria (inclou el desenvolupament de la indústria de minerals no metàl·lics, en especial l’explotació de jaciments de marbre, ònix, granit i zeolites, i la modernització de l’activitat salinera de l’Istme de Tehuantepec).

            3) Indústria maquiladora (instal·lar 92 maquiladoras al Sud Sud-est que generin 37 mil llocs de treball en el sector tèxtil, mobiliari, electrònic i petites operacions de distribució automotriu). Cal esmentar que els salaris dels treballadors de la indústria maquiladora a Mèxic són dels més baixos del món, han caigut un 23% en els darrers anys i la diferència salarial Estats Units - Mèxic és de 10 a un dòlar. Les maquiladoras al Sud Sud-est arribarien a oferir fins a 25 centaus de dòlar l’hora.

            4) Turisme (amb èmfasi en el turisme ecològic i arqueològic, especialment en el Centre Planejat Integralment Palenque -Cascades d’Agua Azul-; i una estratègia de desenvolupament urbà i turístic del corredor Cancún-Riviera Maya a Quintana Roo, un dels més importants del món, a més d’aportar l’11% del PIB turístic nacional, generar el 40% de les divises del país per turisme i pagar 500 milions de dòlars anuals en impostos).

5) Pesca i Aquacultura. (identificar àrees per a l’aquacultura comercial i rural, promoure i regular les granges aqüícoles, crear un marc normatiu, buscar l’exportació de qualitat; regularitzar les organitzacions de productors; etcètera).

6) Agricultura i Ramaderia, amb 4 Estratègies:

                        a) Tecnificació agrícola del tròpic humit (augmentar la càrrega animal per hectàrea, incrementar la infrastructura de la ramaderia-praderia en 144 mil hectàrees i la de rec fins a 84 mil hectàrees;  manteniment de 40 mil hectàrees de palma d’oli i assolir les 60 mil hectàrees l’any 2006; i renovar 50 mil hectàrees. de palma de coco aquest any). Val a dir que en alguns monocultius d’exportació com la palma africana, Pulsar i altres empreses tenen el monopoli.

                        b) Desenvolupament i foment pecuari (incorporació de sementals, dosis de semen i embrions en els ramats, per millorar-ne la condició genètica; creació i modernització de la infrastructura; conservació i emmagatzematge d’aigua i farratges; capacitació i assistència tècnica, etc.). A més, el PPP promet ajudes especials als productors de cafè, fesol, canya de sucre i a les petites indústries rurals; i promourà l’expansió dels programes de l’Aliança pel Camp “de major interès per a la regió”, com ara els de palma d’oli a Chiapas, Campeche, Tabasco, Veracruz i Quintana Roo; palma de coco a Campeche, Chiapas, Guerrero, Quintana Roo, Tabasco, Oaxaca, Yucatán i Veracruz; hule a Chiapas, Oaxaca, Tabasco i Veracruz; i cacau a Chiapas, Guerrero, Oaxaca i Tabasco.

                        c) Desenvolupament agropecuari integral lleter al tròpic-Campeche (cultiu de iuca i cacauet com a aliment pel bestiar; millora genètica de bovins productors de llet i integració de la cadena producció-industrialització-comercialització-consum en instal·lar una planta processadora de làctics. A mitjà termini s’espera produir 45 milions de litres de llet i 145 mil tones de farratge a l’any).

                        d) Sanitat agropecuaria (mantenir la regió lliure de plagues i de malalties d’“importància econòmica” i d’impacte en la salut pública; eradicar la tuberculosi bovina i la brucelosi a tots els estats de la regió; el Nexcastle a Guerrero, Oaxaca, Puebla, Tabasco i Veracruz, la febre porcina clàssica a Guerrero, Oaxaca i Puebla, i la mosca del Mediterrani a Chiapas, on els indígenes, i especialment el municipi autònom zapatista “Terra i Llibertat”, han denunciat com la fumigació d’aquest programa ha afectat irremeiablement la producció de cafè, blat i mel, entre d’altres productes.

Objectiu V: “Promoure inversions productives que ampliïn l’oferta de feines ben remunerades a la regió” mitjançant 2 estratègies: 1) “Promoure projectes d’inversió estratègica pública i privada” (les polítiques públiques hauran d’estimular-les) i; 2) “Establir un marc modern de polítiques públiques de promoció i suport a les inversions en les zones marginades de la regió” (garantir l’accés al crèdit; incentius fiscals; cerca de mercats pels productes regionals; i línies específiques de sosteniment a les activitats agrícoles, manufactureres i del sector turisme). No obstant això, no necessàriament les “inversions productives” generen més llocs de treball (les fusions, traspassos o compra d’empreses paraestatals han ocasionat més atur; i altres inversions han desplaçat la mà d’obra local). D’altra banda, les feines, estructuralment parlant, tendeixen a tenir pitjors condicions laborals, menors prestacions socials, sense dret a vaga o contractes col·lectius de treball i a més, estan pitjor remunerats (els obrers han perdut el 75% del seu poder adquisitiu des de l’entrada en vigor del Tractat de Lliure Comerç amb Amèrica del Nord -TLCAN).

Objectiu VI: “Aconseguir un maneig sustentable dels recursos naturals i l’ambient” per mitjà de 2 estratègies: 1) “Promoure el desenvolupament de programes d’ordenament territorial a totes les entitats de la regió”. En destaca la “construcció d’una xarxa de centres d’integració rural que tingui com a objectiu impulsar regions o zones amb infrastructura i serveis bàsics per concentrar-hi les  comunitats disperses (...) assumiria el rol d’espais d’atracció de la població rural per contenir els processos d’emigració i de dispersió poblacional”. 2) “Desenvolupar una cultura de protecció de l’ambient i dels recursos naturals” ja que “les comunitats rurals i els grups indígenes disposen quasi exclusivament dels recursos naturals com a únic actiu productiu; en existir-ne un deteriorament, les possibilitats d’ingrés i de consum es veuen afectades”. En altres paraules, l’objectiu central és retirar els indígenes de les seves terres comunals, on s’ubiquen els recursos estratègics que es privatitzaran i que seran aprofitades per les empreses per al comerç exterior, i d’altra banda concentrar-los en zones on tingui menors costos mantenir el “capital humà” i s’aprofiti la mà d’obra barata i capacitada.

Objectiu VII: “Promoure la concertació de plans i estratègies conjuntes de desenvolupament entre la regió Sud Sud-est de Mèxic i els països de l’Amèrica Central” mitjançant una única estratègia: “Establir una agenda internacional de coordinació d’inversions i polítiques de desenvolupament amb els països d’Amèrica Central”, on destaca “fomentar la integració productiva, comercial i de serveis amb els països de l’istme centreamericà; harmonitzar els marcs reguladors i reestructurar els esquemes de tarifes i subsidis a tota la regió Puebla Panamà; promoure entre els països participants l’adopció de polítiques públiques que incentivin el lliure mercat i la competència a la regió”.

Objectiu VIII: “ Modernitzar i enfortir la capacitat de les institucions de la regió” de la manera següent: “Enfortir la capacitat de gestió de les autoritats locals” seleccionant els projectes que compleixin 7 criteris: 1) donar suport a la integració regional (pols de desenvolupament regional, mercats regionals, integració de cadenes productives, corredors de transport i comunicacions de cobertura regional, etc.); 2) estar dins dels vuit objectius del PPP; 3) cobrir un major número d’estats; 4) tenir un major impacte; 5) ser factibles econòmicament i financerament; 6) implicar efectes multiplicadors i; 7) convèncer un major nombre de grups socials.

Fins aquí, el resum i comentaris sobre els Objectius i Estratègies del PPP. Però ara ens preguntem pel pressupost, que ha anat canviant a mesura que avança la crisi econòmica del país, i que serà definitiu quan el president Vicente Fox convenci al Congrés de la Unió de la “seva proposta” de reformes fiscals. D’aquí depèn que els organismes multilaterals (el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial i el Banc Interamericà de Desenvolupament) continuïn prestant recursos a aquest Pla. D’ésser aprovada la reforma fiscal de Fox i altres mesures del Programa d’Ajustament Estructural que imposen aquests organismes sobre Mèxic, asseguren i garanteixen que el govern mexicà els pagarà el deute extern i que fixarà les condicions estructurals per a les inversions i el lliure comerç.

En un principi es va dir que el PPP atrauria inversions de milions de dòlars en els primers sis anys; o que es requeririen entre 36 i 60 mil milions de pesos en aquest període. També es va comentar que el pressupost inicial era de 75,773.2 milions de pesos: 2,212 milions per a la infrastructura del transport; 120 milions per a les 92 maquiladoras que contempla el programa “Marxa cap al Sud”; 65,564.2 milions per a projectes energètics de Pemex i 7,222.7 milions per a projectes de gas; i 654.3 milions de pesos per a la infrastructura hidroagrícola. En fi, que les xifres venen i van. I el que s’està gestant és una  una resistència civil cada cop més gran al mateix temps que es busquen camins i propostes sobre un model de desenvolupament realment inclusiu, integral, sustentable, equitatiu, amb un enfocament democràtic, just i pacífic, amb sobirania de les nacions i autonomia dels pobles. Així, si no hi ha consens, el PPP no és viable, però amenaça la imposició i la coerció governamental. El mateix comissionat del PPP, Florencio Salazar, va expressar que: “L’experiència ens ha ensenyat que una inversió significativa es pot aturar, perquè no es va buscar la participació i menys encara l’acceptació de la comunitat, dels camperols, dels treballadors...”

Gustavo Castro Soto

Fonts: Document oficial del PPP; Agenda Estadística 2000 de l’INEGI; “El Sud També Existeix: un Assaig sobre el Desenvolupament Regional de Mèxic”, de Dávila, Kessel i Levy; declaracions de Florencio Salazar Adame, Coordinador del PPP; Consell Nacional de Població (CONAPO).

Nota: Podeu consultar el document oficial complet del PPP i mapes sobre aquests aspectes, així com el diagnòstic d’Amèrica Central, a la nostra pàgina web: www.ciepac.org.

CIEPAC és membre del Moviment per la Democràcia i la Vida (MDV) de Chiapas; de la Xarxa Mexicana d’Acció Enfront del Lliure Comerç (RMALC); i de la Convergència de Moviments dels Pobles de les Amèriques (COMPA).

CIEPAC, A.C.

Nota: Si utilitzes aquesta informació, cita’n la font i la nostra bústia de correu electrònic. T’agrairíem que ens fessis arribar els teus comentaris sobre aquests Butlletins. CIEPAC, A.C., és una organització no governamental i no lucrativa, i el teu suport és necessari per continuar oferint-te aquest servei informatiu i d’anàlisi. Si desitges col·laborar amb nosaltres, amb qualsevol quantitat, t’ho agrairem profundament. El compte bancari és el següent:

CIEPAC, A.C.;
Banc: BANCOMER;
Número de compte: 1003458-8;
Sucursal 437;
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, Mèxic.

Gràcies!

Centre d’Investigacions Econòmiques i Polítiques d’Acció Comunitària
CIEPAC, A.C.
Eje Vial Uno, No. 11
Col. Jardines de Vista Hermosa
29297 San Cristóbal, Chiapas, MÈXIC

Telèfon:
a Mèxic: 01 967 85832
des de l’exterior: +52 967 85832

Note: If you wish to be placed on a list to receive this English version of the Bulletin, or the Spanish, or both, please direct a request to: ciepac@laneta.apc.org and indicate whether you wish to receive the bulletin in plain text or as a Word 7 for Windows 95 attachment.

Note: If you use this information, cite the source and our email address. We are grateful to the persons and institutions who have given us their comments on these Bulletins. CIEPAC, A.C. is a non-government and non-profit organization, and your support is necessary for us to be able to continue offering you this news and analysis service. If you would like to contribute, in any amount, we would infinitely appreciate your remittance to the bank account in the name of:

CIEPAC, A.C.
Bank: Banamex
Account number: 7049672 Sucursal 386
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, México.
You will also need to use an ABA number:
BNMXMXMM

Thank you! CIEPAC

Telephone:
in México: 01 967 674 5168
from outside Mexico:: +52 967 674 5168