L’impacte que tenen i tindran els tractats de lliure comerç sobre la biodiversitat, els megaprojectes (de carreteres, preses, gasoductes, etcètera), el Pla Puebla Panamà, l’ús d’agrotòxics; la producció, comerç i consum d’aliments transgènics; la biopirateria que realitzen les empreses transnacionals del coneixement i l’herència mil·lenària dels pobles i del patrimoni mundial; així com la pobresa i l’impacte ambiental irreversible que causen, entre altres, monocultius com la Palma Africana, l’Hule i l’Eucaliptus, foren les realitats que van motivar la convocatòria de la “Primera Setmana per la Diversitat Biològica i Cultural” del 14 al 17 de juny de l’any 2000, a San Cristóbal de Las Casas, Chiapas, Mèxic.

Entre les organitzacions convocants, destacava el Moviment per la Democràcia i la Vida (MDV), el Centre d’Investigacions Econòmiques i Polítiques d’Acció Comunitària (CIEPAC), el Consell d’Organitzacions de Metges i Parteres Indígenes Tradicionals de Chiapas  (COMPITCH), la Comissió per la Unitat i la Reconciliació Comunitària (CORECO), l’Aliança Cívica Chiapas, la Xarxa Mexicana d’Acció Enfront del Lliure Comerç (RMALC), el Centre d’Estudis pel Canvi del Camp Mexicà (CECCAM), la Xarxa d’Acció Permanent sobre Plaguicides a Mèxic (RAPAM), el Desenvolupament Econòmic i Social dels Mexicans Indígenes (DESMI), Global Exchange, i el Centre d’Investigació i Acció de la Dona (CIAM).

Una veritable festa que fou tot un èxit. Durant aquesta Setmana les organitzacions camperoles i indígenes van intercanviar llavors de blat criolles i plantes medicinals. També hi va haver venda i exposició de cafè orgànic, mel i artesanies, així com materials educatius. A la “Sala Multimèdia” es van projectar vídeos sobre els temes de la Setmana. En aquesta festa per la diversitat biològica i cultural, hi van participar al voltant de 521 persones (321 dones i 200 homes) de diversos sectors: organitzacions camperoles i indígenes, que van ser la majoria; organismes civils, del sector magisterial i grups de dones; cooperatives i organitzacions de cafetars, d’apicultors, d’artesans i de salut; especialistes, acadèmics i investigadors; universitaris del país i de l’estranger; esglésies; organitzacions de base i de drets humans; i xarxes nacionals i ciutadania en general, entre d’altres.

A aquest esdeveniment, hi van assistir membres de 171 organitzacions de 15 països, entre els quals hi havia representats: Brasil, Canadà, Espanya, Estats Units, El Salvador, Escòcia, França, Euskal Herria, Guatemala, Grècia, Anglaterra, Itàlia, Noruega, Suïssa, Uruguai i 14 entitats de Mèxic (Campeche, Coahuila, Chiapas, D.F, Estat de Mèxic, Guanajuato, Jalisco, Nuevo León, Oaxaca, Querétaro, San Luis Potosí, Tabasco, Veracruz i Yucatán). I per dur-lo a terme fou necessària la creació de vàries comissions i de múltiples tasques en les quals van participar-hi moltes organitzacions de Chiapas, d’entre elles La Neta, CIAM, CORECO, Junax, Global Exchange, CIEPAC, Aliança Cívica, DESMI, OMIECH, Lluna Creixent i Coordinadora de la Societat Civil en Resistència.

Durant aquesta Setmana es van exposar ponències sobre Diversitat Biològica (Andrés Barreda); el Lliure Comerç i el Medi Ambient (Alejandro Villamar, RMALC); els Megaprojectes i el Medi Ambient (Carlos Beas, UCIZONI); el Pla Puebla Panamà (Gustavo Castro, CIEPAC); la Seguretat Alimentària (Peter Rosset, Food First); la Biopirateria (Silvia Ribeiro, RAFI); els Transgènics (Greenpeace); els agrotòxics (Ryan Zinn, Global Exchange); el Blat de Moro a Mèxic (Ana de Itta, CECCAM); el Dret Positiu Enfront de la Diversitat Biològica i Cultural dels Pobles Indis; i els Monocultius (Ricardo Carrere, Moviment Mundial de Boscos Tropicals).

També es van presentar experiències en resistències, com ara l’experiència de l’organització popular de dos milions de pobladors que conformen el Moviment dels Treballadors Rurals sense Terra (MST) del Brasil, per part d’Alvaro Santin; els germans indígenes de la comunitat de Río Negro, Guatemala, que van parlar sobre el desastre ecològic que va ocasionar la presa Chixoy, construïda pel Banc Mundial; la COMPITCH va compartir el projecte de biopirateria a Chiapas que duu a terme l’ICBG Maia i Ecosur; i la UNOSJO d’Oaxaca, membres del Congrés Nacional Indígena (CNI), sobre la resistència i lluita pel reconeixement dels drets i cultura dels pobles indígenes.

A més de les conferències i els grups de treball que es van tenir lloc per compartir les experiències, analitzar-ne les causes i conseqüències i elaborar propostes i alternatives, els participants van elaborar una declaració que ara presentem i que bé podria anomenar-se:

DECLARACIÓ DE CHIAPAS

PER LA DIVERSITAT BIOLÒGICA I CULTURAL

Declarem:

“El nostre compromís pel respecte a la vida, la cultura i el medi ambient. Sota aquest objectiu comú, ens manifestem a favor de:

-          La protecció de la mare naturalesa, com a ésser viu, patrimoni inalienable de cada cultura mil·lenària.

-          La defensa a la vida, la diversitat biològica i cultural.

-          La declaració dels centres d’origen com a patrimoni de la humanitat, dipositant la responsabilitat de la seva custòdia universal en les cultures que se sustenten en aquests centres i prohibint-ne l’apropiació privada.

-          La recuperació i enfortiment del coneixement ancestral dels nostres pobles.

-          Una llei de protecció dels recursos naturals i genètics, prèvia consulta als pobles indígenes.

-          El respecte als recursos naturals i minerals dels pobles per part del govern.

-          Suport a tots els moviments nacionals i internacionals per conservar, protegir i valorar la biodiversitat.

-          L’impuls i aplicació de projectes productius alternatius, i el foment al desenvolupament de la cooperació de les nostres experiències.

-          El respecte a la sobirania alimentària, la producció agroecològica i el dret dels pobles a l’autosuficiència alimentària, és a dir, el dret a produir els nostres propis aliments.

-          La recuperació de les llavors criolles, del dret a produir el blat a preus justos, i l’intercanvi i emmagatzematge de llavors i plantes de les nostres regions. Preus justos pels nostres productes.

-          Com a part d’aquesta sobirania alimentària, és necessari unir-nos en l’ús de plaguicides naturals, en el desenvolupament i enfortiment de l’agricultura orgànica i la promoció la diversitat de cultius.

-          El respecte per part dels Estats dels coneixements tradicionals dels pobles indígenes i el seu accés als recursos biològics.

-          El compliment per part dels Estats dels compromisos adquirits en els Tractats Internacionals relacionats amb els drets humans i, en especial, amb la seguretat alimentària.

-          L’aplicació per part dels Estats de programes d’agricultura orgànica, així com de la seva capacitació.

-          La revisió dels instruments internacionals referents a la propietat intel·lectual, i concretament a l’Acord sobre Drets de Propietat Intel·lectual relacionats amb el comerç de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) i els Tractats Comercials.

-          La promulgació dins dels drets humans dels drets dels consumidors i agricultors.

-          La creació d’un Pla de Desenvolupament Popular, democràtic i sustentable culturalment i ecològicament, basat en les necessitats de les comunitats, on els projectes d’inversió siguin consultats a la societat en general.

-          El respecte a l’autonomia dels pobles de cada país en la construcció dels models de desenvolupament.

-          La creació de coordinacions i xarxes per enfrontar projectes que afectin la sobirania i el benestar dels pobles.

-          El reconeixement jurídic dels pobles indígenes.

-          El vet presidencial de la Reforma Constitucional Barttlet-Cevallos-Ortega del Congrés Federal sobre Drets i Cultura indígena. El compliment dels Acords de San Andrés a través de la Iniciativa de Reformes Constitucionals de la Comissió de Concòrdia i Pacificació (COCOPA) i el Conveni 169 de l’Organització Internacional del Treball (OIT).

-          La realització d’una Reforma Agrària i Agrícola.

-          Una reforma en l’educació que desperti la responsabilitat de seguir l’ensenyament de les nostres cultures i fomenti l’amor pel camp.

-          El dret i l’accés a la informació dels productes que estem consumint, la millora de cultius i de formes de vida.

-          El dret i l’accés a la informació sobre Acords, Megaprojectes i Tractats Comercials.

-          Multiplicar la informació portant-la a tots els nivells: internacional, regional, municipal i comunitari.

Per tots aquests motius,  REBUTGEM:

-          Les patents en matèria viva.

-          La utilització de fertilitzants i agroquímics.

-          La producció, comercialització i consum de transgènics que només enriqueixen les empreses transnacionals i afecten a la biodiversitat.

-          Els alts preus dels productes del camp i la pèrdua de les nostres terres i territoris.

-          La contaminació del planeta.

-          La biopirateria, explotació i destrucció de les nostres terra i territoris.

-          Els monocultius i plantacions que alteren els nostres ecosistemes.

-          La invasió i el saqueig de les nostres riqueses i els nostres recursos naturals.

-          El projecte d’explotació del corredor biològic i l’exclusió i expulsió dels pobles causada per la política de les Àrees Naturals Protegides.

-          La política neoliberal empresarial, que ens enverina amb els agrotòxics.

-          El Pla Puebla Panamà, amb tot el que implica contra els nostres pobles, la biodiversitat i els nostres recursos naturals i culturals.

-          Tot allò que atenta contra la vida dels nostres pobles.

-          La indústria maquiladora.

-          La Reforma Constitucional Barttlet-Cevallos-Ortega, aprovada pel Congrés Federal en matèria de Drets i Cultura Indígena.

-          Els programes de govern que generen divisions i desorganització comunitària.

-          La introducció i el consum d’aliments i begudes brossa.

-          La iniciativa de llei d’Accés als Recursos Genètics que analitza el Senat mexicà.

PRONUNCIAMIENTS ESPECIALS:

-          Ens pronunciem i exigim, al govern de Guatemala i al Banc Mundial, la reparació de tots els danys causats per la represa Chixoy a Río Negro.

-          Ens pronunciem i exigim la reparació de tot els danys ocasionats per les grans represes que, fins ara, han afectat 60 milions de persones, així com 3.5 milions de persones que estan sent desplaçades pels megaprojectes.

-          Ens sumem a les exigències i projectes de vida que en torn a la biodiversitat han fet altres xarxes com Via Campesina i la Coordinadora Llatinoamericana d’Organitzacions Camperoles (CLOC).

-          Rebutgem l’afirmació del President mexicà Vicente Fox en relació al fet que el Pla Puebla Panamà val mil vegades més que una comunitat indígena, cosa que evidencia la naturalesa mercantil capitalista que regna en el seu cor.

Els qui firmen pertanyen o provenen de les organitzacions i institucions següents: Adivima; Alianza Cívica Chiapas; ARIC Independiente; Arrieros; Artesana de Flor de Margarita; ASCRA; Asociación Católica; Caminos Sin Fronteras; Casa de la Ciencia; Casa Maya; Centro de Derechos Humanos “Fray Bartolomé de Las Casas”; CECACI; CECCAM; CEDFOG; CEDIAC; CEIBA; CENAMI; Centro de Derechos Humanos Ñuú Jikandii; Centro de Educación para la Salud Santa María; CEPAFOS; Chilan Balam; Chiltak; Chimalapas Unidos por la Defensa Etnobiodiversidad; CIAM; CICE; CIDECA; CIEPAC; CIOAC; Citricultores Tancanthuitz; Coordinadora Diocesana de Mujeres (CODIMUJ); Colectivo de trabajo de Nashinich; Colectivo de Trabajo de Italohuitz; Comisión Ecuménica Diocesis SCLC; Comité de Campesinos Pobres; Comité de Desarrollo de San Andrés; Comité de Emergencia San Juan Del Bosque; Comité de Solidaridad con la Rebelión Zapatista; Comité Noruego de Solidaridad con América Latina; COMPITCH; Coopera tú; Coordinadoras Regionales de la Sociedad Civil en Resistencia; Copider Chiapas A.C.; CORECO; Cáritas de San Cristóbal de Las Casas; Cáritas Tapachula; DECOPAZ-CECI; Defensoría del Derecho a la Salud; Derechos en Acción; Derechos Humanos de Tenejapa; Derechos Humanos Diocesanos; DESMI; Diócesis de San Cristóbal; Diócesis de Tapachula; EAPSEC A.C.; Educe; EDUPAZ; Enlace y Comunicación; Escuela Guaquitepec; Etnobiología para la Conservación, A.C.; Fomento Cultural y Educativo; Frente de Campesinos en Lucha por la Tierra ; Fundación Heinrich Boll; Fundación León XIII; Fundadese; Global Exchange; Greenpeace; Grupo de reflexión de Amatenango del Valle; Grupo Solidaridad por Chiapas Suiza; ICS Consorcio; IJATZ; IMAP; INCMNSZ; Iniciativas Nubiselva; Institute for Agriculture and Trade Policy (IATP); Ishi Ktak Asushé Buká; Iteso; Ixim Casa de la Solidaridad Zabaldi; Jardín de Orquídeas San Cristóbal; Junax; Las Abejas; Las Golondrinas; LEMNA; Maderas del Pueblo; Madre Tierra ; Magisterio Democrático de la Región de los Altos, Secundarias Técnicas Sección 7 SNTE; Mamá Maquin; Maya Ik; Melel Xojobal; Misión de Guadalupe; Movimiento de Izquierda Libertario; Movimiento de los Trabajadores Rurales sin Tierra ; Movimiento Mundial por los Bosques Tropicales; Movimiento Nacional de Salud Popular, región Tabasco; Mugarik Gabe; Muuch Kambal; Médicos del Mundo; Organización Campesina Emiliano Zapata Coordinadora Nacional Plan de Ayala (Ocez-Cnpa Fra. Comalapa); OCOMICH; ODASPICH; ODETIT; Ojo del Sur; Oletik; OMIECH; OMITCH; Omitech; OPTRAMACH; Organización de Médicos Tradicionales de Cancuc; Organización de Médicos Tradicionales de la Sierra; Organización Lucha Campesina; OXFAM Australia; Parroquia Democracia; Parroquia Huitiupán; Parroquia Independencia; Parroquia La Libertad; Parroquia Poza Rica; Parroquia San Andrés; Parroquia San Fermín; Parroquia Tenejapa; Parroquia Zinacantán; Pastoral de El Bosque; Pastoral Social; Produssep Sureste; Programa La Neta; Proimmse - Unam; Promotoras de Salud de Tenejapa; Proyecto de Medios; RAFI; Red de Abogadas y Abogados por los Derechos de los Pueblos Indígenas (RADPI); Red de Maíz; Red Proderechos de la Educación y la Salud; Regiones Autónomas Pluriétnicas; Ricaa; RMALC; Río Sqisal; S.C. Tzeltal Tzotzil; S.S.S. Lagos de Colores; SADEC; Santo Tomás; Saqbé; Serapaz San Cristóbal; SERPAJ; Servicios Sociales Solidarios Imelda Tijerina S.S.S.I.T; Sindicato de Trabajadores Indígenas del Edo. De Chiapas; Sindicato Democrático de la Pesca y Acuacultura; Sipaz; Soc. Coop. Xulum Chun Artesanas; Sociedad Civil de zona campesina de Comitán; Sociedad Interamericana de Educ. y Cap. Ambiental CIECA; SSS Nuevo Milenio; Technología Mundi; Tojtzotze Li Maya; Transparencia; UAM Xochimilco-MDR; Ucizoni; Umbrella House; Unem; Universidad de Bemidji; Universidad de California; Universidad de Colorado; Universidad de Milano; Universidad de Nuevo México; Universidad de Paris; Universidad Iberoamericana; Universidad Iberoamericana Laguna; Universidad Laval; Universidad Metropolitana de Manchester; Unión de Milperos Tradicionales; Unión lucha y progreso; UNOSJO S.C.; Xinich; Yib Jteklum A.C.

(Nota: Hi va haver organitzacions que van participar en aquesta Setmana, però que no van voler firmar la declaració. Per exemple, el Col·legi de la Frontera Sud –Ecosur).

Fins aquí hem exposat el text de la Declaració. No obstant això, la cosa no va acabar aquí. Els participants d’aquest esdeveniment també van declarar que la Segona Setmana per la Diversitat Biològica i Cultural es durà a terme el mes de juny del 2002 a Guatemala, de manera que les organitzacions guatemalenques es van comprometre a preparar aquest esdeveniment amb l’ajuda de les organitzacions convocants d’aquesta Primera Setmana.

El mateix dia en què els participants es pronunciaven en contra del Pla Puebla Panamà (PPP), els presidents de la regió firmaven un conveni a San Salvador que conté les línies estratègiques del PPP, de cara a consolidar el “procés d’obertura comercial hemisfèrica que ha de culminar en l’Àrea de Lliure Comerç de Les Amèriques (ALCA)” (per veure un anàlisi de la gènesi i desenvolupament de l’ALCA, vegeu el Butlletí de “Chiapas al Día” Núm. 222). Per altra banda, el President Vicente Fox va expressar que el govern “és dels empresaris i per als empresaris”. També, aquests mateixos dies, a Chiapas, les forces armades que comanda Vicente Fox fustigaven els habitants de les comunitats indígenes i zapatistes, que van emetre comunicats d’alerta i denúncies; a la vegada que l’empresa DuPont patentava novament llavors. Malgrat tot, els indígenes de Chiapas oferien als participants de la Primera Setmana per la Diversitat Biològica i Cultural, un vas de pozol a cadascú per brindar per la vida, com un rebuig a la patent del pozol a mans d’una empresa transnacional d’Holanda, i com un símbol contra la privatització del coneixement mil·lenari dels pobles.

La globalització del model neoliberal ja topa amb molts rebuigs a tot el món. No només les Nacions indígenes s’alcen i es resisteixen, sinó també la globalització de les esperances de diversos sectors del món afectats pels interessos del capital financer. Tanmateix, és des dels camperols i indígenes, des del camp, des de la terra, on trobem les principals resistències i alternatives. Perquè els aliments que ens donen per menjar i els interessos de les empreses transnacionals que es disputen els recursos estratègics (aigua, boscos, petroli, biodiversitat i minerals, entre d’altres), estan al camp, a la terra. Una terra que és dels camperols, dels indígenes, que són els qui han preservat per mil·lenis les riqueses que són de tots.

Nota: Per obtenir més informació sobre els temes d’aquesta Setmana (documents, anàlisis, exposicions, fotografies, vídeos, etc.) podeu visitar la pàgina oficial de l’esdeveniment: www.laneta.apc.org/biodiversidad i també el Centre de Medis Independents (IMC): www.chiapas.indymedia.org

CIEPAC ha produït un casset educatiu anomenat “Un Globus per a Tothom, Globalitzant les Esperances”, que conté quatre capítols sobre la globalització i la relació amb els drets humans, els transgènics i la biopirateria. A més d’aquesta versió en espanyol, pròximament sortirà la versió en tzeltal i tztotzil. En aquest projecte, hi van participar Global Exchange, COMPITCH i CEDIAC, A.C. Aquest material educatiu es va publicar gràcies al suport financer de Solidago i Peace Develompment Found.

CIEPAC és membre del Moviment per la Democràcia i la Vida (MDV) de Chiapas; de la Xarxa Mexicana d’Acció Enfront al Lliure Comerç (RMALC); de la Convergència de Moviments dels Pobles de les Amèriques (COMPA).

Nota: Podeu consultar el document oficial complet i mapes sobre aquests aspectes, així com el diagnòstic de l’Amèrica Central a la nostra pàgina web: www.ciepac.org,.

Gustavo Castro
CIEPAC, A.C.

Nota: Si utilitzes aquesta informació, cita’n la font i la nostra bústia de correu electrònic. T’agrairíem molt que ens fessis arribar els teus comentaris sobre aquests Butlletins. CIEPAC, A.C., és una organització no governamental i no lucrativa, i el teu suport és necessari per continuar oferint-te aquest servei informatiu i d’anàlisi. Si desitges col·laborar amb nosaltres, amb qualsevol quantitat, t’estarem profundament agraïts. El compte bancari és el següent:

CIEPAC, A.C.;
Banc: BANCOMER;
Número de compte: 1003458-8;
Sucursal 437;
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, Mèxic.

Gràcies!

Centre d’Investigacions Econòmiques i Polítiques d’Acció Comunitària
CIEPAC, A.C.
Eje Vial Uno, No. 11
Col. Jardines de Vista Hermosa
29297 San Cristóbal, Chiapas, MÈXIC

Telèfon:
a Mèxic: 01 967 85832
des de l’exterior: +52 967 85832

Note: If you wish to be placed on a list to receive this English version of the Bulletin, or the Spanish, or both, please direct a request to: ciepac@laneta.apc.org and indicate whether you wish to receive the bulletin in plain text or as a Word 7 for Windows 95 attachment.

Note: If you use this information, cite the source and our email address. We are grateful to the persons and institutions who have given us their comments on these Bulletins. CIEPAC, A.C. is a non-government and non-profit organization, and your support is necessary for us to be able to continue offering you this news and analysis service. If you would like to contribute, in any amount, we would infinitely appreciate your remittance to the bank account in the name of:

CIEPAC, A.C.
Bank: Banamex
Account number: 7049672 Sucursal 386
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, México.
You will also need to use an ABA number:
BNMXMXMM

Thank you! CIEPAC

Telephone:
in México: 01 967 674 5168
from outside Mexico:: +52 967 674 5168