A San Cristóbal de Las Casas, Chiapas, el 14 de juny del 2001, Serveis i Assessoria per la Pau (SERAPAZ), instància d’anàlisi i reflexió d’algunes persones que van formar la Comissió Nacional d’Intermediació (CONAI) i d’altres assessors i col·laboradors propers, va elaborar un document fruit de la reflexió interna. Aquest document, titulat “Notes cap a una nova estratègia”, fou després difós en la premsa nacional. A continuació, reproduïm i comentem l’esmentat document per tal d’entendre’n el context. Els parèntesis corresponen a comentaris i observacions nostres. El document planteja 8 punts:

“1.- Els escenaris nacional i local (a Chiapas) han canviat acceleradament a partir de l’aprovació de la (contra) reforma sobre drets indígenes en el Congrés de la Unió; aquest fet va marcar la fi d’una etapa. (En aquesta contrareforma legislativa es va eliminar de la discussió la iniciativa de la Llei Cocopa per imposar la dels senadors del PRI i PAN: la Llei Bartlett-Cevallos). Amb la nova suspensió del procés cap al diàleg entre l’EZLN i el Govern Federal se n’obre una altra de més greu, caracteritzada per explicitar la incapacitat de la via política per resoldre les causes de fons del conflicte, accelerar la tendència al deteriorament en la convivència política i social, així com eixamplar la polarització de postures i actors. Cal, urgentment, rellegir el moment actual des d’una visió estratègica que permeti establir les definicions i accions necessàries per frenar aquestes tendències i reorientar el procés de Pau.

(¿De què serveix dialogar o arribar a acords polítics per construir la Pau entre el Poder Legislatiu, l’Executiu i l’EZLN, si després, argumentant independència en les decisions dels Poders, contradiuen tot el que s’acorda i reformulen una proposta contrària a allò què s’ha negociat? La via de negociació que tant va costar al país fou esborrada com a sortida política per solucionar el conflicte).

2.- El triomf de l’Aliança per Chiapas el 20 d’agost (de l’any 2000) i el comportament del govern electe (de Pablo Salazar Mendiguchía) amb el procés de Pau; la decisió estratègica del govern federal de generar les condicions que permetessin la represa del diàleg; l’estratègia de l’EZLN per portar a l’àmbit polític la disputa de condicions per a la solució del conflicte, així com l’enorme recolzament social que la Marxa per la Dignitat va assolir (durant febrer i març) per a les demandes indígenes i per a la via pacífica: foren signes positius que van generar grans expectatives en amplis sectors de la societat nacional i de Chiapas per tal d’avançar en:

- La solució política de les causes del conflicte.

- L’impuls d’un veritable procés de democratització.

- Les condicions per a la generació i promoció d’alternatives econòmiques i socials que permetessin millorar les condicions de vida i de treball de les comunitats.

- Un ànim renovat i l’esperança d’un futur millor.

3.- Tanmateix, la classe política de la societat no va aconseguir comprendre el moment polític, el vincle entre el procés de Pau i la Reforma de l’Estat, ni assumir-ne la responsabilitat històrica.

Així, aquest context es va modificar radicalment el 28 d’abril, perquè el fracàs de la recuperació de credibilitat i de condicions pel diàleg, conjuntament amb el propi procés de Pau, van entrar en una profunda crisi. (El Congrés de la Unió va aprovar la Llei Bartlett-Cevallos sense el consens de tots els partits ni de la societat. Contràriament, es va mostrar el recolzament social a la Llei Cocopa durant la marxa dels zapatistes cap a la Ciutat de Mèxic. Els legisladors de tots els partits polítics que conformen la Comissió de Concòrdia i Pacificació -COCOPA- no van defensar la seva proposta; i el president Vicente Fox, actuant com Pilat, es va rentar les mans i va responsabilitzar als partits en el Congrés de no acceptar la Llei Cocopa que es va fer seva).

4.- Alguns trets del nou escenari recollits des d’una estesa percepció popular a Chiapas són:

- La multiplicació de denúncies i protestes d’organitzacions i comunitats per la creixent presència militar i policíaca a diferents regions. (Els soldats es van moure a uns quilòmetres de les posicions que l’EZLN demanava desmantellar, i han continuat les fustigacions i patrullatges a les comunitats indígenes. D’altra banda, si bé el Governador Pablo Salazar ha retirat alguns policies de les comunitats, l’actuació repressiva de la policia segueix manifestant-se durant els primers 7 mesos del seu govern).

- Les reiterades denúncies sobre la reactivació de grups paramilitars, especialment a la Zona Nord (de Chiapas. A més, alguns paramilitars de Pau i Justícia foren alliberats al llarg d’aquest any).

- La percepció que no s’han pres les mesures necessàries que dins les competències estatals es requereixen per frenar la paramilitarització i fer justícia. (Tant el govern federal com l’estatal diuen que no és el seu problema mentre l’altra part no doni instruccions. De moment, no hi ha cap pres paramilitar més, i cap arma confiscada).

- L’aplicació de polítiques i programes oficials amb esquemes del règim anterior que contribueixen a la divisió i confrontació d’organitzacions i comunitats.

- La percepció que el govern estatal ha sintonitzat amb la política econòmica pro-empresarial del govern federal, particularment en el cas del suport al Pla Puebla Panamà, que representa una amenaça pels drets dels pobles indígenes i en general a la producció i propietat social. (Les declaracions del governador a favor del Pla Puebla Panamà han mostrat irritació en els sectors i organitzacions que han originat crítiques i desacords. En destaquem els sectors acadèmics i les organitzacions civils, camperoles i indígenes).

- La desarticulació i diferenciació de les organitzacions (indígenes, camperoles,) socials i civils en torn a la relació que han d’establir amb el govern estatal en termes de col·laboració o resistència, generant un nou camp de confrontació i polarització.

- Que en aquestes condicions de divisió i incertesa, hi ha el risc que en la propera contesa electoral les postures i actors més conservadors aconsegueixin reposicionar-se en el Congrés Local i en els governs locals, generant una correlació política que obstaculitzi els processos de canvi democràtic i les condicions per reorientar la pau. (Aquest és el cas dels grups o famílies de cacic locals, ramaders que reclamen a Pablo Salazar la recuperació de les seves terres i per això creat un grup especialitzat de policies per al desallotjament de terres preses per camperols i indígenes. Aquest fet també ha portat a una polarització entre les esmentades organitzacions amb els seus líders, que ara són funcionaris del nou govern).

- Que l’aprovació de la reforma indígena genera una creixent distància i desconfiança de la societat cap als marcs polítics institucionals i afavoreix la radicalització de les formes de lluita.

- Que la política de reconciliació impulsada pel govern estatal, mentre no s’orienta cap a la solució de causes i aplicació de justícia, genera noves situacions conflictives que de manera oberta o latent es mantenen en les comunitats. (Una política de suposada reconciliació que passi per sobre de l’aplicació de la justícia per les víctimes i càstig als culpables deixarà latent el problema a les regions. Si el govern anterior d’Albores Guillén oferia amnistia als paramiltiars, diners i llavors a canvi que lliuressin les armes, el funcionari governamental actual de la reconciliació oferia el mateix però sense recollir les armes. Aquesta política de reconciliació va ajudar poc a generar credibilitat en les accions i promeses del nou govern).

- Que la suspensió del diàleg i la polarització de les Parts a nivell nacional (EZLN i govern federal) ha tornat a l’àmbit local les tensions del conflicte, generant un accelerat procés de deteriorament.

- Que la situació actual de debilitat del govern federal enfront a la societat política, la prioritat del qual està en altres agendes (com la reforma fiscal per a l’augment dels impostos i altres mesures de privatització que exigeix el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional al govern de Vicente Fox per l’endeutament extern), l’ha dut a renovar l’aliança amb l’Exèrcit mexicà, cosa que està plantejant un perillós retorn a l’estratègia aplicada durant el sexenni de (Ernesto) Zedillo. Urgeix una nova estratègia d’Estat cap a la Pau basada en una valoració justa del conflicte, els seus reptes i riscos.

5.- L’aprovació definitiva de la (contra) reforma constitucional (sobre la llei indígena) per 16 legislatures locals expressarà el que s’ha estat gestant des del 28 d’abril: una crisi total.

Entre les dades d’un pròxim escenari viable destaquen:

* La radicalització de l’EZLN, de diversos sectors socials i d’altres expressions armades (en molts altres estats del país), davant l’evidència de la inviabilitat dels espais institucionals per solucionar les causes del conflicte.

* La debilitat dels actors socials i civils de Pau per generar noves iniciatives capaces de frenar el deteriorament i els riscos d’escalament del conflicte, i d’obrir noves alternatives al procés de Pau.

* La deslegitimació dels actors partidaris i, en general, de la societat política, així com la falta de lideratges polítics i de vincle amb els processos socials. (Això impactarà definitivament en el procés electoral pròxim del 7 d’octubre quan s’elegiran noves autoritats pels 111 municipis de Chiapas, més de 80 a mans del PRI, i el total del Congrés Local composat per 40 diputats dels quals la majoria corresponen actualment al PRI).

* Noves formes d’expressió i lluita del moviment indígena a través de l’impuls d’autonomies de fet.

* En síntesi, els trets que s’identifiquen per a la nova etapa són de:

                + Creixent polarització política i social.

                + Pèrdua de confiança en el govern local i en el projecte de transformacions polítiques, econòmiques i socials.

                + Nous elements de disputa i camps de confrontació.

                + Expressions radicals i violentes de lluita per modificar les condicions actuals.

                + Desarticulació, fragmentació i divisió de les forces polítiques, socials i civils que han contribuït en la construcció de la Pau.

                + El reciclatge de l’estratègia governamental d’atendre causes, sense diàleg i sense via pel procés de Pau.

6.- Davant d’aquestes perspectives, s’obren diverses opcions estratègiques, però sense cabuda al curt termini. Avui és difícil pensar que les Parts modifiquin la seva estratègia, o que d’altres actors tinguin la claredat, cohesió i força per moure l’escenari. Per això, el govern de l’estat pot i ha d’ésser el factor que generi d’immediat una nova situació més propicia a l’encarrilament polític del procés de Pau.

Els temps polítics i les opcions s’han reduït. La polarització comença a ofegar les expectatives. La pèrdua accelerada de credibilitat i d’Esperança fan pensar en la urgència d’una nova postura pública sobre el procés de conjunt. No n’hi haurà prou amb el salt qualitatiu del Governador, però és necessari per propiciar la maduració i canvi d’altres actors, inclòs el Govern Federal.

7.- (El governador de Chiapas) Pablo Salazar es troba davant l’última oportunitat i la delicada responsabilitat de replantejar la seva estratègia de Govern en termes de contribuir efectivament a l’establiment de noves condicions i obertura d’espais i canals per dirimir el conflicte social i polític que està a punt d’esclatar.

Per això, cal assumir una postura clara davant les opcions de:

- Convertir-se en l’actor local de la Part governamental, definit en el marc de l’estratègia federal.

- O proposar una estratègia alternativa des d’una visió integral i nacional del conflicte que s’expressi clarament en el marc de les seves capacitats i competències locals.

Només trobem congruent la segona opció, un viratge estratègic que implica:

- Reprendre de manera inqüestionable en el discurs i les seves diverses accions els criteris plantejats prèviament des de la campanya. És a dir, una política de reconciliació i desenvolupament que contribueixi a la construcció dels actors i condicions que requereixi la Pau. Res que polaritzi; que tota política social o de reconciliació s’orienti a solucionar les causes profundes del conflicte sobre la base de reconstruir el teixit social i d’impulsar la participació i articulació política, etc.

- Recuperar el lideratge de l’Esperança, la confiança social, assumint una sèrie de definicions polítiques substancials en torn a les qüestions vitals de l’agenda social que de manera clara orienten l’acció del govern en tots els àmbits i nivells. És necessari donar senyals precises quan s’avança en un projecte democràtic, de justícia, amb ple respecte als drets humans, particularment als drets indígenes. El millor servei pel poble és refer el camino de la Pau, escapant de les inèrcies, les provocacions i les trampes del camí.

- Promoure nous espais d’interlocució en les diferents dimensions -comunitari, regional i estatal- que permetin múltiples interlocutors i aliances amb els actors del canvi democràtic. Prioritzar en aquest sentit l’aliança amb els sectors socials i indígenes de l’estat.

- Etc.

8.- Finalment, ratifiquem la nostra voluntat de servei a la Pau justa i digna, i ens preparem també per realitzar els ajustaments de fons que la nova situació reclama.”

Fins aquí, el diagnòstic de Serapaz. Convé senyalar que pel governador Pablo Salazar el repte és complicat. Es troba entre dos focs: el pla polític i econòmic del president Vicente Fox o les demandes dels pobles indígenes, camperols i altres sectors populars. Segons sembla, Salazar pot prendre accions per aconseguir canvis polítics a Chiapas. S’ha enfrontat fortament a la majoria dels mitjans de comunicació que vivien de fons públics i corrupcions. Ha modificat les polítiques i continguts dels telenotícies i la radio. S’ha enfrontat amb els priístes del Congrés Local per evitar que continuïn amb les seves corrupteles. Va alliberar els presos zapatistes del fur comú, tot i que encara se’n reclamen d’altres.

Tanmateix, sobre ell pesen les demandes socials i les promeses de campanya en torn a la solució al problema dels paramilitars, les terres, les accions repressives que ha pres la policia en el que portem d’any, el retorn dels desplaçats; les reformes necessàries per millorar la procuració de justícia, acabar amb la impunitat i la pèssima acció dels Ministeris Públics.

Pablo Salazar també es troba en el dilema de solucionar problemes econòmics que són de caràcter federal, com ho és la negociació amb l’EZLN. És a dir, el conflicte actual dels productors de canya de sucre a Chiapas és un reflex de la crisi nacional, la corrupció dels empresaris i de l’obertura que va oferir el govern federal a l’alta fructuosa dels Estats Units, dolç de blat transgènic que està acabant amb el mercat del sucre de canya. Tot i que hi ha d’altres problemes polítics relacionats amb l’explotació dels plantadors de canya de sucre per part dels cacics de la regió de Pujiltic, com ara la família Orantes, demandes que han fet els aquests plantadors al govern de Salazar i ningú els presta atenció.

Un altre dels greus problemes és la baixa dels preus del cafè que mantenen en crisi a milers d’indígenes i productors de Chiapas. L’obertura comercial i l’alliberació dels preus al mercat internacional no només ha arribat al cafè sinó al blat de moro. El govern federal va alliberar els preus del blat i va privatitzar les bodegues de Conasupo que comprava i distribuïa els grans bàsics en el marc del Tractat de Lliure Comerç amb Amèrica del Nord. També va permetre la introducció de milions de tones de blat dels Estats Units desprotegint el camp mexicà. No obstant això, Pablo Salazar es congratula que en algunes regions de l’estat els productors de blat estan assolint una producció d’entre 8 a 10 tones per hectàrea.

El que potser no sap és que les empreses transnacionals com Monsanto, Novartis, Pionner, entre altres, que controlen les llavors i el mercat d’agroquímics al món, estan oferint paquets tecnològics amb la seva llavor patentada i més agrotòxics per tal que els productors entreguin més tones de blat per hectàrea a l’empresa privatitzada de Maseca, amb menors guanys pel productor. En aquestes regions, els camperols ja no compten amb blat crioll, i la sobirania alimentària s’està perdent perquè els indígenes i camperols no protegeixen les seves llavors. D’altra banda, l’empresa Maseca, ubicada a Chiapas, compra fins a tres vegades més tones de blat als Estats Units que als productors chiapanecs.

Al governador de Chiapas no l’ajuda ballar al so que marca el President Vicente Fox per donar suport al Pla Puebla Panamà, i de qui depèn per al recolzament i canalització de recursos federals per diversos projectes. Tampoc pot separar-se de la presència del Banc Mundial i altres organismes multilaterals. Aparèixer vestit d’indígena amb el bastón de mando de las autoridades de algunas etnias junto a Vicente Fox en los medios de comunicación, recuerda los viejos usos del entonces Presidente Ernesto Zedillo y el gobernador interino Albores Guillén. O con el embajador de Israel o de otros países de la Unión Europea. Se le ve menos en las asambleas de las organizaciones indígenas y campesinas quienes también tienen propuestas que se han formulado desde hace mucho tiempo y que no son nuevas. Las demandas, las propuestas, las alternativas han aparecido en desplegados de los periódicos, en pronunciamientos y declaraciones, en cartas y pancartas en las calles cuando la sociedad se ha manifestado. En la demanda de los presos indígenas injustamente encarcelados. No se parte de cero. Las voces han hablado desde hace mucho tiempo.

Gustavo E. Castro Soto
CIEPAC, A.C.

Nota: Si utilitzes aquesta informació, cita’n la font, així com la nostra bústia de correu electrònic. T’agrairíem molt que ens fessis arribar els teus comentaris sobre aquests Butlletins. CIEPAC, A.C., és una organització no governamental i no lucrativa, i el teu suport és necessari per continuar oferint-te aquest servei informatiu i d’anàlisi. Si desitges col·laborar, amb qualsevol quantitat, t’ho agrairem profundament. El compte bancari és el següent:

CIEPAC, A.C.;
Banc: BANCOMER;
Número de compte: 0450418412;
Sucursal 437;
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, Mèxic.

Gràcies!

Centre d’Investigacions Econòmiques i Polítiques d’Acció Comunitària
CIEPAC, A.C.
Eje Vial Uno, No. 11
Col. Jardines de Vista Hermosa
29297 San Cristóbal, Chiapas, MEXICO

Telèfon:
a Mèxic: 01 967 85832
des de l’exterior: +52 967 85832

Note: If you wish to be placed on a list to receive this English version of the Bulletin, or the Spanish, or both, please direct a request to: ciepac@laneta.apc.org and indicate whether you wish to receive the bulletin in plain text or as a Word 7 for Windows 95 attachment.

Note: If you use this information, cite the source and our email address. We are grateful to the persons and institutions who have given us their comments on these Bulletins. CIEPAC, A.C. is a non-government and non-profit organization, and your support is necessary for us to be able to continue offering you this news and analysis service. If you would like to contribute, in any amount, we would infinitely appreciate your remittance to the bank account in the name of:

CIEPAC, A.C.
Bank: Banamex
Account number: 7049672 Sucursal 386
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, México.
You will also need to use an ABA number:
BNMXMXMM

Thank you! CIEPAC

Telephone:
in México: 01 967 674 5168
from outside Mexico:: +52 967 674 5168