El fenomen de la migració és mundial, perquè és la conseqüència de les polítiques neoliberals que el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial han anat imposant com a forma d’enriquiment inhumà de les empreses més poderoses, mentre que els pobres es van fent més pobres, perquè van pagant els costos d’aquesta riquesa. Però alhora, la globalització va generant els seus propis enemics i es va fraccionant. Per exemple, un dels països que imposen les mesures neoliberals és Estats Units i és el receptor de la mà d’obra indocumentada a nivell mundial, fins al grau que pel govern d’aquest país, són tema de seguretat nacional, de manera que les presons i les lleis racistes augmenten dia a dia, com ara el fet que els elements de la patrulla fronterera hagin estat autoritzats per disparar bales de goma sobre els migrants o la tolerància oficial perquè els ranxers els cacin com conills.

Estats Units pressiona molt més a Mèxic que d’altres països, perquè n’és pas obligat i pels antecedents d’alguns migrants, sobretot d’aquells que han estat part de les guerrilles o altres moviments socials a Colòmbia, Corea, El Salvador, Perú, Xina, Iraq, Guatemala, Nicaragua, Rússia, Filipines, etc.

Aquest fenomen migratori es va generant a nivell mundial per la falta d’ocupació, els baixos preus dels productes del camp i alts costos dels productes de primera necessitat, els desastres naturals, per les guerres, per les relacions desiguals que es donen entre els països, on els més rics sotmeten amb les seves mesures i reestructuració econòmica als més pobres, etc.

En la mesura que la migració augmenta, les fronteres són el punt de control més important, perquè són el pas obligat per a l’entrada, en aquest cas als Estats Units, per això en aquesta ocasió abordaré el problema de la migració i la seguretat nacional a Mèxic, la seva relació amb els Estats Units i les implicacions per a la frontera sud de Mèxic.

Els migrants de qualsevol part del món que pretenen arribar als Estats Units fan grans esforços per poder assolir la seva meta: “aconseguir feina als Estats Units per deixar de ser pobres”; malauradament, en el seu trajecte són estafats per les xarxes de “polleros” i bandes de traficants de migrants que, segons la versió de l’Institut Nacional de Migració (INM) a Chiapas, són 52 bandes que operen tan sols en la nostra entitat, que posseeixen instruments i maquinària sofisticada per falsificar documents, amb estructures clandestines que permeten ubicar només als operadors però no als caps de les xarxes; són extorsionats pels agents de migració mexicans i els diferents cossos policíacs que van trobant al seu pas.  A aquestes xarxes de tràfic d’indocumentats, s’hi sumen altres problemàtiques vinculades al fenomen migratori com les xarxes de prostitució, narcotràfic, delinqüència organitzada, etc.

Migrants en Xifres a la Frontera Sud de Mèxic

Per terra, el pas obligat dels migrants centreamericans, sudamericans i asiàtics cap als Estats Units és la frontera Sud de Mèxic, on Chiapas és la principal porta d’entrada, perquè comparteix amb Guatemala 962 quilòmetres corresponents a 17 municipis chiapencs de la Serra, la Costa i la Selva. Els principals punts d’entrada han estat Ciudad Hidalgo, Talismán, Motozintla, Mazapa de Madero, Amatenango de la Frontera, Frontera Comalapa, Ciudad Cuauhtémoc i Marqués de Comillas, entre d’altres. Cada cop més, els migrants busquen desviaments, i ara intenten creuar per aigua, muntanya o via aèria. Segons la informació oficial de l’Institut Nacional de Migració, publicada a la revista Milenio Semanal del 18 de juny de 2001, el 1999 van detenir 53 mil 432 guatemalencs, 47 mil 707 hondurenys, 26 mil 998 salvadorencs, mil 597 nicaragüencs, 647 equatorians, 458 xinesos, 153 colombians, 117 procedents de Belice, 107 de Rússia i d’altres nacionalitats 760 persones. L’any 2000 van detenir 78 mil 819 guatemalencs, 45 mil 604 hondurenys, 37 mil 203 salvadorencs, 2 mil 416 equatorians, mil 938 nicaragüencs, 294 peruans, 273 colombians, 184 iraquians, 181 dominicans, i d’altres nacionalitats mil 535 persones. En els primers sis mesos d’aquest any, s’han detingut: 27 mil 662 guatemalencs, 18 mil 476 hondurenys, 16 mil 856 salvadorencs, 830 nicaragüencs i 2 mil 499 persones procedents d’altres nacionalitats. Els migrants han mort per assalts i robatoris de les bandes conegudes com “salvatruchas”, per insolació, accidents, fam, etc.: 192 persones l’any 1999, 326 el 2000, i 47 en el que portem del 2001. Però el Cònsol de El Salvador a Tapachula, va informar que són 130 persones d’Amèrica Central les que han mort aquest any.

El problema de la migració també s’ha convertit en un tema de seguretat nacional per Mèxic, de manera que la implementació del Pla Puebla Panamà (PPP) és un projecte que contempla diversos aspectes, entre els quals destaca frenar la migració. Tot i que el coordinador del PPP Florencio Salazar es nega a reconèixer que Mèxic fa la feina bruta als Estats Units, des de Chiapas els fets ens ho confirmen.

El PPP considera com una forma de parar la migració la instal·lació de maquiladoras a Amèrica Central i la frontera sud de Mèxic, però no consideren que els salaris estiguin ben remunerats, tampoc consideren els serveis de salut o educació, i encara menys que els treballadors tinguin la possibilitat de formar sindicats, per tant les causes que originen la migració no es resoldran amb el PPP, sinó amb la cerca de solucions per les causes que l’originen. Per garantir-ne la implementació, s’està militaritzant la frontera sud de Mèxic i Amèrica Central, per això, a Chiapas, l’exèrcit mexicà s’ha reposicionat a la frontera amb Guatemala i cada cop més se’l pot veure per camins de desviament i en llocs com Niquivil, Tonincanake, Pavencul i Buenos Aires entre els municipis de Motozintla, Mazapa de Madero i Comalapa, per mitjà de reforços que instal·len a diari de manera intermitent, a més dels constants patrullatges des de Tapachula fins a Ángel Albino Corzo, travessant tota la serra mare de Chiapas, amb l’argument d’aplicar la “Llei Federal d’Armes de Foc i Explosius”. A més, és evident que aquest cinturó policíac militar va des de Ciudad Hidalgo, passant per La Trinitaria, Marqués de Comillas fins arribar a Palenque, a Chiapas, i es prolonga fins els estats de Campeche i Quintana Roo, a les fronteres amb Belice. Si bé és cert que la militarització s’implementa a Chiapas per l’aparició de l’EZLN, també per la detenció de migrants i per salvaguardar els interessos de les empreses transnacionals integrades en el PPP (malgrat funcionaris del govern de Chiapas i de Vicente Fox ho neguin, les evidències s’han posat de manifest en recórrer la frontera amb Guatemala). Agents de migració, cossos policíacs i de l’Exèrcit no han pogut evitar que alguns dels seus membres s’hagin involucrat en el tràfic de migrants, com el cas més recent, on fa poc més de quatre setmanes van ser consignats 3 militars mexicans que van acudir per portar ajuda humanitària a El Salvador durant els desastres naturals i, de retorn a Mèxic, van introduir un grup d’indocumentats.

El programa ampli a la frontera Sud de Mèxic es coneix com el Segellament de la Frontera Sud, que va des de Veracruz fins a la Península de Yucatán, on existeix una coordinació dels cossos policíacs com l’Institut Nacional de Migració, l’Exèrcit Mexicà, la Policia Federal de Camins, la Policia de Seguretat Pública, Policia Fiscal i Procuraduria General de la República (PGR), entre d’altres. Molts d’aquests grups que es coordinen es denominen Bases d’Operacions Mixtes (BOM) i s’ubiquen en llocs estratègics. Un dels passos que es pretén tancar amb molta més intensitat és l’Istme de Tehuantepec a Oaxaca, perquè és el pas més angost del territori mexicà, amb l’anomenat Pla Sud, que consisteix en intensificar la vigilància policíaca per a la detenció de migrants. A tal fi es reforçaran els programes Beta Sud, i segons el delegat de Migració al Sud, Felipe de Jesús Preciado Coronado, s’augmentaran tres programes més, amb un pressupost de 2 milions de pesos mensuals (Diario Cuarto Poder, 26 de juliol 2001).

La Frontera Nord

Mentre que a la Frontera Nord de Mèxic, en els més de 3 mil quilòmetres que el nostre país comparteix amb els Estats Units, a ciutats com Tijuana i Mexicali, a Baixa Califòrnia; San Luis Río Colorado, Agua Prieta i Nogales a Sonora; Ciudad Juárez a Chihuahua; Nuevo Laredo i Matamoros a Tamaulipas; la situació és molt més complicada perquè aquest ha reforçat la vigilància policíaca i augmentat les mesures per detenir la migració. Tan sols en els 224 quilòmetres que l’estat de Califòrnia comparteix amb Mèxic, el govern dels Estats Units des del 21 de novembre de 1993 va concloure la construcció de la bardissa  metàl·lica, va incrementar la vigilància de la patrulla fronterera, ja que el 1994 existien vigilant la frontera mil 475 patrullers des de San Diego fins al desert de Yuma; el 1999 sumaven ja 2 mil 855 patrullers, va reforçar el sistema de enllumenat per a la visibilitat nocturna, va instal·lar censors i va incrementar el número de mires telescòpiques. L’estratègia del govern dels Estats Units és impossibilitar l’encreuament de 22.4 quilòmetres on el pas és especialment visible i desviar la migració en direcció cap a San Diego, zones remotes on existeixen turons que assoleixen els mil 800 metres d’altura i temperatures superiors als 50 graus centígrads a l’ombra. La major part de la patrulla fronterera de Califòrnia es concentra a San Diego i es dedica a cobrir 105.6 quilòmetres de vigilància i allà s’utilitza la quarta part de la vigilància, on es va construir el 72% de tanques metàl·liques i es concentra el 54% de les llums d’alta intensitat instal·lades als 3 mil 200 quilòmetres des de l’Oceà Pacífic fins a Bronwsville, Texas, segons Claudia Smith, d’Assistència Legal Rural de Califòrnia, totes aquestes mesures són part de l’ “Operatiu Guardià” implementat pel govern gringo.

Dades del reporter  i fotògraf Roberto Córdova Leyva (exposició fotogràfica “Al Filo de la Línea”, Tijuana, Baixa Califòrnia, Mèxic, novembre de 2000), el saldo dels morts tan sols a Califòrnia és el següent: l’any 1994, 23 persones; el 1995, 61 persones; el 1996, 59 morts; el 1997, 89 morts; el 1998, 147; el 1999, 111 persones mortes; el 2000 es van registrar 120 morts i al llarg de tota la frontera entre Estats Units i Mèxic van morir 491 persones, segons els informes d’organismes defensors de migrants, la meitat dels quals va morir per hipotèrmia o insolació. Califòrnia és l’estat que més morts ha registrat i és on s’hi troben 3 dels 4 llocs de més alt risc pels migrants. Des de 1992, a Califòrnia, de manera anònima, van circular campanyes xenofòbiques contra els migrants mitjançant volants que deien: “si no és blanc, acaba’l. Recorda: detén el llot o enfonsa’t”. Mentre molts polítics mexicans produeixen discursos a la frontera nord incloent la frase “per un tracte just i humanitari als migrants”, quan són al poder continuen donant suport a les polítiques neoliberals que incrementen la migració. Les violacions als drets humans dels migrants es continuen succeint quotidianament estant dins del territori dels Estats Units; mentre que en els darrers 6 anys, només 6 empleadors de migrants han estat processats als Comtats Fronterers de Califòrnia, per violar els drets humans, perquè el Servei d’Immigració i Naturalització dedica tan sols el 2% del seu temps a fer complir les lleis d’immigració als llocs de treball. Existeixen més de 3 mil 200 migrants empresonats i els Estats de Texas i Virgínia, són els estats on s’han implementat lleis més racistes, incloent la pena de mort.

Des de fa uns quants anys, Mèxic també ha estat expulsor de mà d’obra barata i d’indocumentats als Estats Units, però en els darrers 10 anys s’ha accelerat el procés, fins a tal grau que dels 11 milions de migrants que treballen als Estats Units, 3 milions són mexicans, procedents d’Oaxaca, Zacatecas, Michoacán, Guanajuato, Puebla, Chiapas, Guerrero i Sinaloa, entre d’altres.

Degut a la pressió que duen a terme els migrants i els grups de solidaritat a l’ambaixada i consolats del nostre país, el govern de Vicente Fox vol implementar el “programa braser”, que consisteix en tancar la frontera sud pels centreamericans i obrir la frontera pels mexicans, els quals podran ingressar amb documents legalment a Estats Units durant cert temps, cosa que implica baixos salaris i no tenir dret a la salut, educació i organització sindical. A més, generaria una confrontació entre els migrants que porten diversos anys treballant i vivint en aquest país i que estan buscant regularitzar-ne la situació migratòria (amnistia, com l’anomenen els migrants) i atur massiu.

Per altra banda, les organitzacions migrants a Estats Units de tots els països han començat des de fa dos anys un procés organitzatiu per entreteixir xarxes que estableixin lluites estratègiques per modificar la llei que atorgui un major respecte, mobilitat social, dret a la salut, l’educació, al treball, com tot ciutadà nord-americà. Aquesta xarxa d’organitzacions on participen al voltant d’unes 250 organitzacions denominada Aliança Nacional d’Organitzadors (NOA, per llurs sigles en anglès), on es construeix un moviment d’organitzadors de migrants que busca construir millors condicions de vida des de les bases socials amb la seva pròpia lògica, dinàmica i estructura organitzativa. A la segona reunió que es va efectuar del 27 de juny a l’1 de juliol a Sonoma, Califòrnia; van assistir més de 600 persones i molts d’ells són part del procés d’organització contra la globalització que s’ha manifestat a Seattle, Washington D.C., etc.,  perquè saben i són conscients que en són el resultat.

En termes de modificació de les lleis als Estats Units, una de les propostes més avançades, i que compte amb un suport important, és l’anomenada HR-500, presentada al Congrés Nacional el mes de febrer d’aquest any pel Congressista Luis Gutiérrez (Demòcrata de Illinois d’origen porto-riqueny) que vol legalitzar i donar residència permanent als migrants en aquest país. Entre d’altres coses busca la protecció laboral i aportar solucions a tota una sèrie de necessitats de la població indocumentada. Aquesta iniciativa legislativa compta amb el suport de més de 30 Congressistes, entre ells Maxine Walters, Grace Napolitano i Loretta Sánchez.

Per finalitzar, considero que el fenomen migratori no se solucionarà amb la quantitat d’infrastructura col·locada a les fronteres, la militarització, els censors, ni les bardisses metàl·liques frenaran l’entrada indocumentada a qualsevol part del món, mentre no se’ls doni un tracte més just i humà, i no se solucionin les causes que la provoquen. Quan el capital transnacional arribi a tenir com a centre d’atenció el rostre humà i no l’increment dels guanys, quan el món sigui més just.

Note: If you wish to be placed on a list to receive this English version of the Bulletin, or the Spanish, or both, please direct a request to: ciepac@laneta.apc.org and indicate whether you wish to receive the bulletin in plain text or as a Word 7 for Windows 95 attachment.

Note: If you use this information, cite the source and our email address. We are grateful to the persons and institutions who have given us their comments on these Bulletins. CIEPAC, A.C. is a non-government and non-profit organization, and your support is necessary for us to be able to continue offering you this news and analysis service. If you would like to contribute, in any amount, we would infinitely appreciate your remittance to the bank account in the name of:

CIEPAC, A.C.
Bank: Banamex
Account number: 7049672 Sucursal 386
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, México.
You will also need to use an ABA number:
BNMXMXMM

Thank you! CIEPAC

Telephone:
in México: 01 967 674 5168
from outside Mexico:: +52 967 674 5168