De manera irresponsable, el president Vicente Fox va publicar el dia 14 d’agost d’enguany la llei sobre drets i cultura indígena, diferent a la iniciativa de la Llei Cocopa que va presentar al Congrés.

Per aquest motiu, La Xarxa de Defensors Comunitaris pels Drets Humans, el Centre d’Investigacions Econòmiques i Polítiques d’Acció Comunitària (CIEPAC) i Global Exchange han organitzat una conferència de premsa avui a la Ciutat de Mèxic per denunciar la traïció del Poder Executiu i el Poder Legislatiu als pobles indígenes i a la societat mexicana. Reproduïm aquí el butlletí de premsa que s’ha emès:

“Aquest any, els esdeveniments a l’estat de Chiapas i en el pla nacional han posat en dubte la voluntat del Govern Federal d’avançar cap a la construcció de la pau al país. Els Poders Executiu i Legislatiu, així com la pròpia Comissió de Concòrdia i Pacificació (Cocopa) no van complir el pacte polític i democràtic d’aprovar la Llei de Drets i Cultura Indígenes que va elaborar aquesta Comissió, producte dels Acords firmats a San Andrés entre l’EZLN i el Govern Federal, cosa que posa en dubte les vies polítiques i democràtiques per a la solució de les causes que van generar el conflicte armat”

“Lluny de fixar les condicions per la pau, el Govern Federal continua declarant i fent la guerra a les comunitats indígenes per mitjà de la fustigació i les sistemàtiques violacions als drets humans a Chiapas per part de l’Exèrcit mexicà i grups paramilitars. A l’entitat, s’hi han registrat preocupants accions policíaques en contra de manifestacions de disconformitat per part de diversos sectors de la societat de Chiapas. El resultat: detencions arbitràries, ferits i desplaçats, com en el municipi d’Ixtapa, Venustiano Carranza, Predio Cuatro Milpas a Tapachula, Treballadors de la Comissió Mèxic Americana per a l’Eradicació del Cuc Barrenador del Ramat a Chiapas de Corzo i els camperols del MOCRI i de la societat civil que van prendre les oficines de SAGARPA a Tuxtla Gutiérrez y Marqués de Comillas, entre d’altres casos”, tot i que no aprovem els segrests com a forma de resoldre els problemes de les comunitats, tampoc estem d’acord amb la repressió: confiem en la via negociada i pacífica.

“A finals del mes d’abril d’enguany, el Congrés de la Unió va aprovar la contrareforma sobre la llei de Drets i Cultura Indígena, denominada “Llei Bartlett-Cevallos” (legisladors plurinominals del Partit Revolucionari Institucional i d’Acció Nacional). Posteriorment, durant els mesos de maig a juliol es van tenir lloc les respectives consultes als Congressos Locals, consultes plenes d’irregularitats. Des de llavors fins avui s’han registrat a l’entitat 104 operatius militars en 16 municipis, a més d’accions paramilitars i policíaques. D’entre les accions militars destaca la fustigació, els escamots permanents i intermitents, patrullatges, sobrevols, reposicionaments militars, entrenaments en comunitats indígenes i interrogatoris a la població. Val a dir que durant el període esmentat s’han reinstal·lat almenys 12 escamots a Chiapas”.

“Els sectors afectats per aquestes accions han estat les comunitats indígenes, organitzacions camperoles i socials, així com la població desplaçada que continua esperant les promeses governamentals per a la solució del desplaçament forçat causat pels grups paramilitars i per la presència de l’Exèrcit mexicà a les seves comunitats d’origen”.

“El president Vicente Fox, a part de ser el Comandant Suprem de les Forces Armades de Mèxic, és el responsable de la promulgació al Diari Oficial de la Federació, fa dos dies, de la contrareforma en matèria de drets i cultura indígena. Aquest fet, lluny d’abonar el camí de la pau, hi continua posant obstacles, de manera que la situació indígena i camperola al país corre el risc d’un agreujament major. La crisi agrícola en la producció del blat, cafè i sucre, entre d’altres productes, dels quals sobreviuen milers d’indígenes i camperols de Chiapas i altres estats, s’uneixen a aquesta crítica realitat que, en el cas de Chiapas, podria aguditzar-se amb les eleccions del 7 d’octubre per renovar el Congrés Local i 118 ajuntaments de l’entitat de Chiapas”.

 “Per tot el que s’ha esmentat anteriorment, demandem al President Vicente Fox, al Congrés de La Unió, a la Cocopa i al governador Pablo Salazar Mendiguchía, de conformitat amb les competències de cadascú:

1) El compliment dels Acords de San Andrés segons la iniciativa de Llei de la Cocopa.

2) Alto a les fustigacions i les violacions dels drets humans contra comunitats indígenes, organitzacions socials i camperoles, per part de l’Exèrcit mexicà i dels cossos policíacs estatals i federals.

3) Solució al problema de la població indígena desplaçada a l’estat de Chiapas.

4) Immediata aplicació de la justícia als grups paramilitars de Chiapas.

5) Una veritable sessió informativa a la població sobre els plans governamentals, com per exemple el Pla Puebla Panamà i d’altres projectes de desenvolupament, que afecten a la població, respectant la decisió d’aquests pobles.

6) Que l’Executiu Federal reprengui la conducció i el paper actual de les Forces Armades a Mèxic com indica el marc constitucional.

7) Una resposta de caràcter estructural en les polítiques agropecuàries i la renegociació dels Tractats de Lliure Comerç per vetllar pels interessos dels sectors indígenes i camperols”.

Fins aquí el text del butlletí de premsa.

En conclusió, les tres senyals exigides per l’EZLN per a la represa del diàleg no es van complir, cosa que podria agreujar la situació política i social no només de Chiapas, sinó del país. Per la seva banda, la Xarxa de Defensors Comunitaris pels Drets Humans de Chiapas van exposar en aquesta conferència de premsa que:

“L’actual President de Mèxic va efectuar reiterades promeses de canvi –que alguns van creure possible- durant la seva campanya electoral i en els mesos previs a la presa de possessió; fins i tot es va arribar a  considerar que podria iniciar-se el procés de desmilitarització tan esperat a l’Estat de Chiapas. En una conferència de premsa en la qual va convocar El Subcomandant Marcos el 2 de desembre del 2000, l’Exèrcit Zapatista d’Alliberació Nacional (EZLN) va cridar al govern federal perquè complís tres senyals que anunciessin el reinici del diàleg per assolir la pau. D’entre aquestes senyals va destacar la retirada de l’exèrcit federal de 7 posicions: Guadalupe Tepeyac, Jolnachoj, Río Euseba, La Garrucha, Cuxuljá, Roberto Barrios i Amador Hernández”.

Van afegir que “la retirada dels set campaments militars es va produir de manera lenta i tortuosa, en un clima de tensió. Amb la retirada d’aquests campaments, el govern, a més de “complir formalment” amb el compromís que va adquirir públicament, va voler mostrar a l’exterior que es tractava d’un procés de desmilitarització. Tanmateix, això només són aparences. El que realment succeeix a les comunitats indígenes i camperoles del nostre Estat de Chiapas és molt diferent: no hi ha hagut disminució d’efectius militars a Chiapas, només un reposicionament dels punts militars i un increment de les accions de l’exèrcit que assalten les nostres comunitats. Es renova l’estratègia d’una Guerra de Baixa Intensitat, ara empresa pel president Vicente Fox”.

D’aquesta manera “en les diverses regions on actua la Xarxa de Defensors Comunitaris pels Drets Humans, hem recollit informació, testimonis i evidències que l’exèrcit va reforçar les pràctiques de control i ocupació del nostre territori, i va augmentar les accions de fustigació a la població en conjunt, amenaces, danys i perjudicis en general. Per això, és des de la nostra experiència que explicarem la militartizació i paramilitarització que vivim”.

ACCIONS DE L’EXÈRCIT FEDERAL:

“A la Zona NorD-Palenque-Santo Domingo, que inclou parcialment els municipis de Salto de Agua, Palenque, Chilón i Ocosingo, hem registrat els fets següents:

-         Increment de la presència militar a camins i comunitats de la canyada de Santo Domingo i l’àrea de Laguna Santa Clara, Francisco León, Cintalapa i Palestina. Zona que engloba el municipi autònom de Ricardo Flores Magón.
-         Reforçament dels quarters de l’exèrcit federal a Cintalapa i Crucero Palestina.
-         Operatius de reconeixement en tot aquest territori amb recorreguts en senders, camins rurals, amb incursions en les parcel·les comunals i comunitats.
-         Instal·lació d’un campament militar a la comunitat de Paraíso. (Municipio Autónomo Ricardo Flores Magón).
-         Reinstal·lació de l’escamot a la Comunitat de Chocoljaito, que es troba entre els municipis de Palenque i Chilón, després d’haver estat retirat a principies d’aquest any.
-         També van efectuar observacions del terreny que va donar el Ejido Nuevo Samaritano de Palenque, per instal·lar-hi un nou campament, instal·lat el 20 de juliol del 2001.
-         Es va establir un reforç militar el dia 14 de juliol del 2001 en el tram carreter del Clavo (Municipi Autònom del Treball).
-         El 20 de juliol, una avioneta i un helicòpter de l’exèrcit federal van sobrevolar les comunitats El Clavo, Berea, Nuevo Yajalón, Sinaí, Lázaro Cárdenas, Vista Hermosa i Victórico R. Grajales. En aquest últim punt també va arribar el dia següent un camió amb 40 soldats en una incursió nocturna a la zona.
-         Al terreny comunal Luis Echeverría Alvarez de Salto de Agua, el 24 i 25 de juliol va arribar un comboi de l’exèrcit amb persones del terreny comunal Nuevo Mundo, (reconegut com a centre del grup paramilitar de Paz i Justícia) anunciant la seva presència per donar serveis mèdics, tallades de cabell i reparació d’aparells electrònics.
-         El 24 de juliol d’enguany van entrar militars oferint serveis de barber, consultes i medicines gratuïtes, extracció de queixals i d’altres serveis. Les autoritats els van reclamar i en una assemblea realitzada posteriorment, els habitants van estar disconformes amb la presència de l’exèrcit.
-         El 21 de juliol van arribar militars procedents de Tenosique, Tabasco, a la comunitat de San José Usumacinta.

“Hi ha d’altres fets que s’associen amb els anteriors que afecten directament a determinats individus que són acusats o afectats pel que fa a les seves pertinences i a la seva persona per ser simpatitzants, bases de suport zapatistes o simplement per no actuar en contra d’aquesta població”.

“A la comunitat de Roberto Barrios, seu de l’Aguascalientes zapatista del mateix nom, s’ha atacat a les autoritats autònomes; a les bases de suport que han sofert danys, i fins i tot han amenaçat un catequista per informar sobre esdeveniments d’interès general i nacional, com és el cas del Pla Puebla Panamà”.

“A la Zona CentrE-Altos  que inclou parcialment els municipis de San Cristóbal de Las Casas, Nicolás Ruiz, Teopisca i Comitán, entre d’altres, es van registrar els fets següents:

-         A les comunitats de San Isidro El Ocotal, Agua de León, San Antonio el Porvenir, Pinabetal i Acción Agraria, del municipi de San Cristóbal, que delimiten amb la 31ª Zona Militar, l’any 1995 l’exèrcit va tancar els camins que els comuniquen amb la ciutat de San Cristóbal de Las Casas, centre comercial i econòmic més important en el desenvolupament de la vida quotidiana.
-         Des del mes de febrer del 2001, van començar les incursions de l’exèrcit a la Comunitat de San Isidro el Ocotal. Soldats vestits de civil i en ocasions uniformats i fins i tot armats, han fet incursions en les terres que pertanyen a aquesta comunitat, amb el pretext de comprar aliments, obligant a rebre com a pagament les seves despeses militars.
-         En el mes de març, els elements de l’exèrcit van entrar en un domicili particular i a la Clínica comunitària.
-         S’han escoltat detonacions constants d’armes de foc que intimiden als habitants de les comunitats veïnes a la 31ª Zona Militar.
-         Contaminació de les terres comunitàries per deixalles sòlides.
-         Vigilància de soldats durant la realització d’Assemblees comunitàries, com fou descoberta el 22 de juliol, durant una reunió en la qual la Xarxa de Defensors feia atenció a les inquietuds d’un grup de comunitats properes a San Isidro”.

Sobre l’acció dels grups paramilitars, la Xarxa de Defensors va explicar que “El 20 de gener de 2001 va tenir lloc una reunió del grup paramilitar Pau i Justícia. Posteriorment, al municipi de Palenque, a la comunitat 20 de Novembre, es va realitzar una reunió entre autoritats comunals del municipi de Palenque i Presidents Municipals d’aquest mateix municipi, Salto de Agua, Tumbalá i Tila. Els objectius de la reunió consistien en demanar el retorn de l’exèrcit i reunir una llista de zapatistes de Roberto Barrios”.

Van afegir que “En Salto de Agua, el terreny comunal de Nuevo Mundo, és el principal centre paramilitar de Pau i Justícia i des d’aquí es van instrumentar les accions de l’exèrcit a la zona. Per exemple, van donar terres d’aquell terreny comunal per a la construcció d’una Clínica per part de l’exèrcit; de manera que els militars van iniciar una sèrie de visites a diverses comunitats per oferir-ne serveis mèdics, odontològics, de barberia i de reparació d’aparells electrònics, entre d’altres”.

A més del que ha posat de manifest la Xarxa de Defensores, a partir del mes de maig del 2001 s’han registrat també altres accions militars que han reportat els mateixos pobladors de les comunitats indígenes, i que van des de la conformació d’escamots, patrullatges, fustigacions i interrogatoris, entre d’altres. Segons els testimonis recollits, en els indrets on ha passat l’exèrcit ha demanat a les autoritats comunitàries que la població els proporcioni aigua, menjar, allotjament per dormir i que els faciliti informació del tipus de gent que habita a les comunitats. Pregunten la distància, les hores de camí per anar d’una comunitat a altra, pregunten pels zapatistes i per “gent estranya” que no sigui de la zona. Constantment instal·len escamots intermitents en els encreuaments de Palestina, Cintalapa, Paraíso i Chocoljá, pregunten pel tipus de gent que transita per la zona. Abans els patrullatges eren amb 3 vehicles militars, ara són més de 6 carros artillats, con armilles antibales i són patrullatges que es repeteixen 3 cops al dia. Les comunitats d’aquestes zones estan preocupades perquè saben que hi ha 12 mil soldats de l’exèrcit dels Estats Units al cantó del Petén, a Guatemala, i perquè en diverses ocasions han escoltat detonacions.

-         El 14 d’abril, l’exèrcit va instal·lar un campament militar provisional a la comunitat El Paraíso amb 10 vehicls artillats i 150 efectius. Per cercar les bases de suport zapatista s’han dut a terme operatius de reconeixement per camins des de El Paraíso fins a Viejo Velasco Suárez. Molts d’aquests operatius els han realitzat per la nit.
-         El 15 d’abril a la nit es van dirigir cap a la comunitat Nuevo Mariscal i van avisar la població que anaven cap a Flor de Cacao, però van proporcionar pistes falses ja que es van dirigir cap a la comunitat Jerusalén, patrullant fins a Paraíso i passant per Francisco León.
-         El 20 d’abril l’exèrcit va patrullar des de Paraíso, Crucero Palestina i va arribar fins a Chancalá.
-         El 21 d’abril l’exèrcit va sortir amb 3 vehicles militars patrullant des de Crucero Palestina, va passar per Nayté, patrullant la comunitat de Ojo de Agua Tzotzil i van arribar fins a San Jacinto Lacanjá, on es van poder escoltar algunes detonacions.
-         El 22 d’abril van patrullar per camins des de Francisco León fins arribar a Pedregal, per la tarda van patrullar a peu les muntanyes i hi van romandre tota la nit. Aquell mateix dia van desmuntar el Quarter Provisional de Paraíso i es van retirar a Chancalá.
-         El 4 de maig, al Municipi de San Andrés Sacamchen de los Pobres, 6 vehicles artillats de l’exèrcit van patrullar la zona de Cate a San Cayetano, on van romandre estacionats unes hores.
-         El 5 de maig s’instal·la un escamot i operatiu militar de Caté a Simojovel.
-         El 27 de maig, al Municipi Autònom de Ricardo Flores Magón, van tenir lloc patrullatges militars des de la Laguna San Clara fins a Cintalapa, Francisco León i Palestina. Alhora van reforçar els campaments militars de Cintalapa i Crucero Palestina.
-         Del 2 al 4 juny es duu a terme un operatiu militar a la comunitat de Tzaclum, municipi autònom de San Andrés Sacamchen de los Pobres, comunitat majoritàriament zapatista, amb el pretext de buscar drogues.
-         El 7 de juny es va realitzar un operatiu policíac militar, patrullatges i sobrevols de la PGR, Exèrcit i Seguretat Pública a la zona de San Andrés Sacamchen de los Pobres.
-         Del 7 al 9 de juliol es van registrar sobrevols rasants a San Miguel (Ocosingo). Al Prado Pacayal un avió civil que sobrevolava la zona va deixar caure alguna cosa que va explotar generant temor entre la població.
-         El 9 de juliol 2001, la comunitat de Roberto Barrios va denunciar la fustigació que reben alguns habitants d’aquesta comunitat, ja que aquest dia un d’ells fou amenaçat, robat i li van destruir les pertinences.
-         El 12 de juliol 2001, les comunitats del municipi de Yajalón van denunciar l’operatiu de desarmament que vol efectuar l’exèrcit mexicà i la seguretat pública per causa d’alguns delictes que se produït en els darrers dies.
-         El 14 de juliol 2001 la comunitat de Roberto Barrios va denunciar les agressions i amenaces per la qual són víctimes les bases de suport d’aquesta comunitat, fins i tot amenaces de mort.
-         El 17 de juliol 2001, el Municipi Autònom de Francisco Gómez denuncia les agressions per pare de militants de l’ARIC i demana l’alliberament immediat d’un malalt a qui havien detingut perquè no sorgissin problemes. A més, se senten intimidats perquè aquestes persones porten armes de foc.
-         El 17 de juliol 2001, el Municipi Autònom de Ricardo Flores Magón denuncia la presencia dels militares a les seves comunitats i l’increment del quarter que es troba a la comunitat de Cintalapa. Alhora denuncien les mentides del govern en dir que ja no hi ha presència militar a les comunitats de Chiapas.
-         El 23 de juliol 2001, la Xarxa de Defensors Comunitaris pels Drets Humans  denuncia la presència de l’exèrcit mexicà a les rodalies d’aquesta  comunitat ja que provoca por a la població i no els permet tenir una vida quotidiana tranquil·la. Per aquesta raó demanen a les comissions de Drets Humans que intervinguin perquè els militars s’allunyin d’aquesta comunitat.
-         El 23 de juliol 2001 la Xarxa de Defensors Comunitaris va denunciar les incursions i la fustigació amb la qual són víctimes els habitants del Municipi Autònom de Vicente Guerrero per part de l’exèrcit mexicà i demanen que hi presti atenció, ja que temen que es violin els drets humans.
-         El 24 de juliol 2001, la Xarxa de Defensors denuncia la presència militar a les principals entrades de Roberto Barrios, així com també denuncia l’escamot militar que han instal·lat prop d’aquesta comunitat on realitzen revisions minucioses a part dels interrogatoris. Aquest dia la Veu de Cerro Hueco denuncia els abusos i amenaces pels quals són víctimes els presos que es troben en aquest penal per part de les seves autoritats. També donen a conèixer que el dia d’avui s’inicia una vaga de fam per les mentides del govern i exigeixen que es compleixin les tres senyals que demana el poble.
-         El 26 de juliol 2001, la Xarxa de Defensors denuncia la disconformitat dels habitants del terreny comunal de Santa Cruz per la presència militar, que es va introduir amb el pretexto de realitzar tasques socials en aquesta comunitat i causa temor als habitants.
-         El 26 de juliol 2001, la Xarxa de Defensors comunitaris denuncia la detenció il·legal d’un habitant de Teopisca, que fou detingut amb mentides i violència, perquè el volen culpar de  delictes que no va cometre. També van detenir a la seva esposa, a qui van alliberar al cap de poc.
-         El 27 de juliol 2001, les Autoritats Autònomes de Roberto Barrios denuncien la carretera que va obrir el govern de l’estat suposadament per ajudar a les comunitats i fer-hi serveis de barberia, subministrament de medicines, extracció de queixals, etc. Tot això amb la finalitat de fustigar les comunitats i de convèncer-les perquè construeixin un camp de golf i facin un centre turístic.
-         El 31 de juliol 2001, el terreny comunal de Barrio San José, que pertany al Municipi Autònom de San Pedro de Michoacán es desmarca dels moviments que porta a terme el MOCRI i demana l’alliberament immediat de 6 companys que van detenir els de la Seguretat Pública i també vol que retornin els desapareguts.
-         El 25 de juliol 2001, les Organitzacions de Drets Humans denuncien les condicions en les quals es troben els presos polítics dels diferents penals i la forma en què són tractats només per defensar els seus drets i per exigir que es compleixin els acords de San Andrés.
-         El 28 de juliol 2001, la Veu de Cerro Hueco denuncia la indiferència de les autoritats per no fer justícia, per no complir els acords de San Andrés, per les violacions als dret humans estant tancats injustament i rebent maltractaments.

Per tot allò que hem esmentat anteriorment, podem observar que el govern de Vicente Fox mai ha tingut la veritable voluntat d’avançar en el diàleg per construir la pau a Mèxic. És per això que els més de 250 representants d’organitzacions camperoles, indígenes i socials del món, reunits en torn a la Primera Trobada Internacional dels Moviments Socials a la ciutat de Mèxic, van emetre un comunicat de suport a l’EZLN en els termes següents:

“Estimats germans i germanes Zapatistes: Nosaltres, participants a la reunió de Moviments Socials a la ciutat de Mèxic, D.F., dels dies 12 al 14 d’agost del 2001 i representant a 38 països d’Amèrica, Europa, Àsia i Austràlia, volem expressar el nostre sentiment d’afecte, suport i solidaritat en la lluita que estan realitzant i que és també part de la nostra lluita. Hem estat pendents i donant seguiment a tot el procés que vosaltres heu protagonitzat durant 7 anys i els manifestem la nostra admiració, respecte i simpatia perquè continuïn inclaudicables fins a assolir els propòsits que van originar la lluita. A les nostres  organitzacions de camperols, indígenes, obrers, dones, joves, ONG i altres sectors populars els reiterem la nostra solidaritat combativa i els fem saber que realitzarem accions en els nostres respectius països, donant suport a les demandes que vosaltres heu plantejat al Govern de Mèxic”.

“Germans i germanes Zapatistes: Estem convençuts que només l’exemple de valentia i fermesa com el vostre, des de la selva Lacandona fins les muntanyes del Tibet, podem construir un món de pau, justícia i igualtat per a tots i totes. MARRI-CHI-WEU- 10 VEGADES VENCEREM. ¡ZAPATA VIU! LA LLUITA SEGUEIX. UN SOL PUNY, UN SOL COR, UNA SOLA LLUITA. GLOBALITZEM LA LLUITA, GLOBALITZEM L’ESPERANÇA.”

Així, en aquest encontre també es va donar a conèixer la “Jornada de Protesta Internacional contra el Govern Mexicà per l’Autoritarisme Indignant que Exerceix sobre els Pobles Indígenes de Mèxic” els dies 20 i 21 d’agost del 2001. ¡Participa-hi!

Note: If you wish to be placed on a list to receive this English version of the Bulletin, or the Spanish, or both, please direct a request to: ciepac@laneta.apc.org and indicate whether you wish to receive the bulletin in plain text or as a Word 7 for Windows 95 attachment.

Note: If you use this information, cite the source and our email address. We are grateful to the persons and institutions who have given us their comments on these Bulletins. CIEPAC, A.C. is a non-government and non-profit organization, and your support is necessary for us to be able to continue offering you this news and analysis service. If you would like to contribute, in any amount, we would infinitely appreciate your remittance to the bank account in the name of:

CIEPAC, A.C.
Bank: Banamex
Account number: 7049672 Sucursal 386
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, México.
You will also need to use an ABA number:
BNMXMXMM

Thank you! CIEPAC

Telephone:
in México: 01 967 674 5168
from outside Mexico:: +52 967 674 5168