Per algunes consciències és difícil entendre que el Congrés de la Unió hagi traït als indígenes, als mexicans i a la democràcia. Per això és important començar de nou, recordant, recuperant la memòria històrica.

L’EZLN i el govern federal van acordar la negociació de quatre meses sota un mateix format: drets i cultura indígenes; democràcia i justícia; benestar i desenvolupament; i els drets de les dones indígenes. El mes de novembre de 1995 es va iniciar la primera Mesa. Durant aquest procés de negociació van participar més de 500 indígenes de 178 organitzacions en una consulta denominada Primer Fòrum Nacional Indígena, convocada per l’EZLN i el Poder Legislatiu per mitjà de la Comissió de Concòrdia i Pacificació (COCOPA), composada per legisladors de tots els partits polítics representats al Congrés de la Unió, tant diputats com senadors, així com legisladors del Congrés local de Chiapas. Durant els diàlegs en el municipi de San Andrés, a Chiapas, van participar més de 300 assessors de l’EZLN i del govern federal. Ambdues Parts, així ho van acordar.

El mes de febrer de 1996 es firmen els primers acords sobre Drets i Cultura Indígenes. Per fi, pobles indígenes, govern i sectors de la societat civil i política nacionals arribaven a un consens. La pregunta llavors va ser la següent: ¿qui traduiria constitucionalment els acords firmats que en respectessin l’esperit i els continguts? Ambdues Parts, l’EZLN i el govern federal, van acordar traspassar aquest treball al Poder Legislatiu, que el va acceptar amb la condició que ambdues Parts donessin el vot de confiança a la proposta final que formulés la Cocopa. Així, enmig de fustigacions, operatius militars i violència per part dels grups paramilitars, el 29 de novembre de 1996 la Cocopa presenta a les Parts la Iniciativa de Reforma Constitucional per modificar els articles 4, 18, 26, 53, 73, 115 i 116 de la Constitució de la República Mexicana, posteriorment coneguda com la Llei Cocopa.

L’EZLN va destacar que no tot el que s’havia negociat s’incloïa en la iniciativa però que, en compliment de la seva paraula, respectava l’acord i, per tant, la Llei Cocopa. No obstant això, el Poder Executiu, amb Ernesto Zedillo com a president, la va negar i va presentar una contraproposta que no fou fruit d’un llarg procés de negociació i encara menys de consultes. És a dir, va incomplir l’acord, va donar l’esquena al Poder Legislatiu, a l’EZLN i als mexicans i mexicanes que es van trobar involucrats en aquest llarg procés. La Comissió Nacional d’Intermediació (CONAI) presidida pel bisbe Samuel Ruiz García ens ho va recordar en un comunicat en data de 17 de març de 1998 titulat “En defensa dels pobles indígenes; en defensa de les negociacions per la pau; en defensa del que s’ha acordat” on afirma: “... les Parts van donar el seu vot de confiança a la Cocopa perquè elaborés, en qualitat d’àrbitre, una iniciativa final de reformes constitucionals que recollís els Acords de la Mesa I ... el govern federal no va acceptar formalment el laude de la Cocopa, incomplint el previ acord, i el 19 de desembre de 1996 va presentar una contraproposta ...” (a la web www.ciepac.org podeu consultar aquest comunicat i d’altres presentats per la CONAI durant el procés de negociació).Aquesta fou la primera traïció al procés de pau.

Posteriorment es duu a terme la segona traïció quan els legisladors del Partit d’Acció Nacional (PAN) i el Partit Verd Ecologista de Mèxic (PVEM) presenten cadascun la seva pròpia contraproposta de llei a esquenes del procés de pau pactat. (A www.ciepac.org podeu consultar la cronologia al detall, el format de les Meses de San Andrés i els Acords, així com taules comparatives de les diferents iniciatives sobre drets i cultura indígenes).

Entre desembre de 1996 i març de 1997 es van registrar 8.107 manifestacions de suport de tot tipus a la Llei Cocopa. En destaquen 193 organitzacions indígenes regionals, 10 coordinadores camperoles nacionals, 5 fòrums indígenes regionals, 293 fòrums de comunitats, 313 d’organismes solidaris de la societat civil i 6.308 de personalitats a Mèxic, així com 190 organitzacions socials i polítiques i 864 de personalitats a l’estranger. Posteriorment, l’octubre de 1996, es conforma el Congrés Nacional Indígena amb més de 10 mil indígenes que representaven a 3 mil delegacions d’organitzacions índies sota aquesta mateixa demanda: el compliment de la Llei Cocopa.

L’any 1997 surten a la ciutat de Mèxic 1.111 zapatistes en demanda del compliment dels Acords de San Andrés. El mes de març de 1999 es porta a terme la Consulta Nacional pel Reconeixement dels Drets dels Pobles Indis i per la Fi de la Guerra d’Extermini, en la qual van participar 3 milions de mexicans i mexicanes exigint la mateixa demanda. Alhora surten prop de 5 mil bases de suport zapatistes a gairebé la totalitat dels municipis del país on van participar-hi milers de persones. El febrer de 2001 l’EZLN inicia la Marxa per la Dignitat creuant quasi la meitat dels estats de la República amb un ampli suport de la societat mexicana a la demanda del compliment de la Llei Cocopa, i arribant a la Ciutat de Mèxic que va concentrar més de 100 mil persones. El mateix mes, el III Congrés Nacional Indígena ratifica aquesta demanda.

Vicente Fox, durant la campanya, va prometre complir el compromís que va trair el Poder Executiu en mans de l’aleshores president Ernesto Zedillo. El 5 de desembre de 2000 es fa seva la Llei Cocopa i la lliura al Congrés de la Unió. Semblava que tot ja estava arreglat. Però va posar una trampa. Aquesta iniciativa la lliura a la Cambra de Senadors, on l’esperaven els senadors Manuel Bartlett (PRI) i Fernando de Cevallos (PAN), que encapçalen la Cambra i inventen una altra llei coneguda ara com la Llei Bartlett-Cevallos per modificar els articles constitucionals 1, 2, 4 i 18, desconeixent el que estableix el Conveni 169 sobre Pobles Indígenes i Tribals a Països Independents de l’Organització Internacional del Treball (OIT). Aquesta és la tercera traïció per part de la classe política i dels legisladors plurinominals que ni tan sols foren elegits per votació directa del poble mexicà. Amb mil artificis aconsegueixen que la seva llei sigui aprovada a la Cambra de Senadors i després per la Cambra de Diputats a finals del mes d’abril de 2001. Però faltava un pas més per consolidar la traïció: remetre-la als 31 Congressos locals de la República per ratificar-la. Mentre, la Cocopa brillava per la seva absència. No va defensar la seva pròpia proposta i, anul·lada i dividida, es plega a les decisions dels interessos de la cúpula política. Aquesta fou la quarta traïció.

La quinta traïció va tenir lloc en la majoria dels Congressos locals que van aprovar la Llei Bartlett-Cevallos i es van negar a reconèixer la Llei Cocopa. Aquesta consulta es va dur a terme entre els mesos de maig i juliol de 2001 amb múltiples irregularitats en els Congressos. Els estats amb major població indígena del país van negar la iniciativa Bartlett-Cevallos, d’altres municipis van presentar judicis de controvèrsia constitucional, però un cop acabat el recompte dels Congressos que donaven la majoria, sense que ho publiquessin en les respectives gasetes oficials, el Congrés de la Unió va donar per aprovada l’esmentada contrareforma a principis del mes d’agost. Tampoc es van esperar a resoldre les irregularitats del procés de votació als estats ni a que es resolguessin les impugnacions. Aquesta fou la sisena traïció.

En almenys vuit estats del país no es va complir el requisit assenyalat en la pròpies constitucions locals d’una votació de majoria qualificada per aprovar una llei, cosa que significaria que només nou Congressos locals van aprovar la Llei Bartlett-Cevallos. Malgrat tot, el president Vicente Fox es va apressar a publicar al Diari Oficial de la Federació aquesta llei el 14 d’agost d’enguany, efectuant-se la setena traïció als pobles indis i a la societat mexicana amb una contrareforma indígena.

A continuació farem un anàlisi de la votació als Congressos de les entitats del país. Dels 32 congressos, només el Districte Federal (la Ciutat de Mèxic) va estar exempta de participar en aquest procés, de manera que en aquest anàlisi s’ometen les dades dels legisladors. Els 31 estats restants van tenir l’oportunitat d’emetre el seu vot sobre la contrareforma. Tanmateix, fins avui dia només dos Congressos locals que tenien dret no havien votat: Yucatán i Tamaulipas.

Dels 29 Congressos locals que van emetre el vot sobre la llei Bartlett-Cevallos, 19 la van aprovar i 10 la van rebutjar:

Els 19 Congressos que la van aprovar foren: Aguascalientes, Guanajuato, Jalisco, Querétaro, Nayarit, Nuevo León i Morelos, tots ells amb majoria del PAN. A més, Campeche, Chihuahua, Colima, Durango, Michoacán, Quintana Roo, Sonora, Tabasco, Tlaxcala, Veracruz, Puebla i Baixa Califòrnia Nord, amb majoria del PRI. D’aquestes 19 entitats, com a mínim 12 compten amb molt poca població indígena, del 0% al 6%, com ara Aguascalientes, Colima, Coahuila, Durango, Guanajuato, Jalisco, Nuevo León, Nayarit, Querétaro, Tlaxcala, Sonora i Tabasco. És a dir, la decisió fou presa per estats que presenten poca població indígena.

Els 10 Congressos que van rebutjar-la van ser els següents: Chiapas, Guerrero, Oaxaca, Hidalgo, Estat de Mèxic, San Luis Potosí, Sinaloa, Morelos, Baixa Califòrnia Sud i Zacatecas. En aquests dos darrers Congressos la majoria dels diputats són del PRD i la resta amb majoria de diputats del PRI. Tan sols als estats d’Oaxaca, Guerrero i Chiapas es concentra més del 80% de la població indígena.

En les 31 entitats del país es van registrar accions en oposició a la contrareforma, des de mobilitzacions, pronunciaments, marxes, recursos legals, etc.

D’aquests 31 Congressos locals:

El PRI té majoria de diputats a 22 Congressos (71% del total): Campeche, Chihuahua, Colima, Chiapas, Coahuila, Durango, Guerrero, Hidalgo, Estat de Mèxic, Michoacán, Quintana Roo, San Luis Potosí, Sinaloa, Sonora, Tabasco, Tamaulipas, Tlaxcala, Veracruz, Yucatán, Puebla, Oaxaca i Baixa Califòrnia Nord. Es va rebutjar la contrareforma en 7 Congressos: Chiapas, Guerrero, Hidalgo, Estat de Mèxic, San Luis Potosí, Sinaloa i Oaxaca.

El PAN té majoria en 7 Congressos (22.5% del total): Aguascalientes, Guanajuato, Jalisco, Querétaro, Nayarit, Nuevo León i Morelos. Els set van aprovar la llei Bartlett-Cevallos.

El PRD només compta amb majoria a 2 Congressos locals (6.5%): Baixa Califòrnia Sud i Zacatecas. En ambdós estats es va rebutjar la contrareforma.

Als 31 Congressos locals hi ha un total de 1,045 diputats, 865 dels quals van votar a favor o en contra de la llei Bartlett-Cevallos. Això equival al 82.77% que va fer ús del seu vot. L’actuació dels partits polítics va ser la següent:

El Partit Revolucionari Institucional (PRI) compte a tot el país amb 515 diputats locals (el 49.28% del total dels 31 Congressos locals). Van votar 428 diputats (el 83.10%); 220 ho van fer a favor (el 42.71% del total de legisladors, però el 51.40% dels que van fer ús del seu vot); i 208 diputats en contra de la llei Bartlett-Cevallos (40.38%).

El Partit d’Acció Nacional (PAN) compte amb 296 diputats locals (28.32% del total), dels quals van votar 255 (el 86.14% dels legisladors); 253 a favor (85.47%) i només 2 en contra (0.67%). Però dins dels del PAN que van exercir el seu vot, el 99.21% la van aprovar, ja que només dos legisladors d’aquest partit que es troben a l’estat de Chiapas la va rebutjar.

Tenint en compte els fets anteriors, podem concloure que la Llei Bartlett-Cevallos fou aprovada bàsicament pels legisladors locals del PAN a tot el país i la meitat dels legisladors del PRI.

El Partit de la Revolució Democràtica (PRD) compte amb 170 diputats locals (16.20% respecte al total del país), dels quals van votar 127 (el 74.70% dels legisladors del PRD) i tots ho van fer en contra la llei Bartlett-Cevallos.

El Partit del Treball (PT) compte amb 23 diputats locals (2.20%), dels quals 21 van votar, tots ells en contra la llei Bartlett-Cevallos. Els diputats independents sumen 24 a tot el país (2.29%). Només 20 van votar, 10 dels quals va rebutjar la contrareforma indígena. El Partit Verd Ecologista de Mèxic (PVEM) compte amb 8 diputats locals (0.76%), tots van votar i tots van rebutjar la llei Bartlett-Cevallos. Aquest fet és interessant, ja que aquest partit va presentar la seva pròpia proposta de llei en temps d’Ernesto Zedillo. Després venen d’altres partits més petits nacionals o estatals que compten amb un o dos diputats en algun dels Congressos locals del país, com ara el Front Cívic de Chiapas, el Partit Democràcia Social de l’Estat de Mèxic, el Partit Autèntic de la Revolució Mexicana (PARM) a Querétaro, el Partit Aliança Social (PAS) a Guanajuato, el Partit Cardenista, etcètera.

En fi, amb la contrareforma de la Llei Bartlett-Cevallos, a l’article 1 constitucional es va adjuntar un segon i tercer paràgraf; es va reformar l’article 2.; es va derogar el paràgraf primer de l’article 4; a l’article 18 es va addicionar un sisè paràgraf; al 115 se li va agregar un últim paràgraf a la fracció tercera; i es van afegir quatre articles transitoris. Així acabaren 7 anys de lluita i negociació.

Com que a la web www.ciepac.org podeu consultar la Llei Cocopa, les contrapropostes i taules comparatives al detall, només ressaltarem almenys tres causes per les quals la classe política i la classe empresarial es van negar a complir els Acords de San Andrés segons la Llei Cocopa: el problema del subjecte, de l’objecte i la seva territorialitat. O sigui: 1) ¿qui és un indígena?, ¿quina n’és la identitat? (subjecte); 2) ¿sobre què té poder, control o drets? (objecte); i 3) ¿en quin àmbit o territori físic i geogràfic té aquest poder? Entre pobles o comunitats, territori o territorialitat, i drets individuals o col·lectius rau el dilema. I és que sota els peus de milions d’indígenes, a les seves terres, hi ha recursos naturals: aigua, petroli, gas, biodiversitat i fusta, els recursos genètics i turístics del món maia entre d’altes móns ancestrals comercialitzables pel gran capital transnacional.

Aquesta contrareforma no la podem desvincular del pla econòmic i militar dels Estats Units sobre el Continent en el marc del Pla Puebla Panamà, els acords de lliure comerç, l’Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques (ALCA), el Pla Colòmbia, el Pla Sud per segellar la frontera contra el narcotràfic, etc. Amb el Pla Colòmbia, Estats Units duu a terme un enfortiment de l’Exèrcit a tot el Continent Americà pel control dels recursos estratègics i de les democràcies dèbils. Aprofitant la crisi a Argentina, pretén instal·lar una base militar a la província de Salta frontera amb Bolívia, com les bases militars de Comalapa a El Salvador, Vieques a Puerto Rico, Palmerola a Hondures, Loreto a Perú, Manta a Equador, Libèria a Costa Rica, a les illes Aruba i Curazao davant del petroli de Veneçuela; però també a Panamà, Nicaragua, Haití, Guatemala i sens dubte a Colòmbia, entre d’altres països llatins i caribenys.

La revolució bolivariana del president Hugo Chávez a Veneçuela; la revolució indígena que a l’Equador va aconseguir prendre el poder i posar al seu president per unes hores; l’EZLN a Chiapas; les lluites del poble a Perú i a la República Dominicana, entre altres, són algunes de les manifestacions que el poder hegemònic dels Estats Units desitja combatre al Continent. L’ “Acord de cooperació entre els Estats Units d’Amèrica i la República d’El Salvador relatiu a l’accés i l’ús de les instal·lacions de l’Aeroport Internacional d’El Salvador pels Estats Units pel control aeri de la narcoactivitat”, que ara es discuteix al congrés salvadorenc, és un clar exemple de la pèrdua de la sobirania total dels pobles llatins i caribenys ja que permet a l’exèrcit dels Estats Units usar i controlar tota la infrastructura del poble salvadorenc, entrar sense necessitat de passaport o visa, continuar sense pagar cap tipus d’impostos, eximir-se de registrar qualsevol mena de pertinença o vehicle, portar armes, etc. (A www.ciepac.org podeu consultar aquest acord íntegre).

El coordinador del PPP, Florencio Salazar, va admetre que el Pla és “vulnerable” al conflicte indígena a Chiapas i a la presència d’un grup armat a la regió com és l’EZLN. També va manifestar que no es tracta de fer el “treball brut” a Estats Units contra la migració. No obstant això, en un comunicat a la premsa nacional el Consell Coordinador Empresarial, el 13 de març de 2001, els empresaris van destacar que “l’aprovació de la Llei Cocopa seria la mort al PPP” i demanen més canvis en la contrareforma indígena “per protegir les inversions privades”. Com diria el president Vicente Fox, “un govern d’empresaris i per empresaris”.

Malgrat tot, hi ha actors polítics del país que criden als mexicans a conformar-se amb el caprici de la classe política. Potser no diran el mateix quan els legisladors aprovin la Reforma Fiscal que implicarà l’augment del 15% de l’IVA, quan hagin de pagar impostos per productes bàsics. Lamentablement, entre aquests actors hi ha el bisbe de San Cristóbal de Las Casas, que es fa ressò dels aplaudiments de la classe política contra els milions de peus que han marxat durant aquests cinc anys exigint que per fi es faci justícia als pobles indis. El bisbe Felipe Arizmendi va assegurar que l’aprovació de la llei indígena és legítima perquè l’han reconegut les instàncies que elegim els mexicans en les eleccions del 2 de juliol de 2000. Tanmateix, no diria el mateix si aquestes mateixes instàncies aprovessin la pena de mort, l’avortament o el matrimoni d’homosexuals.

L’aprovació de la contrareforma Llei Bartlett-Cevallos posa novament en joc la credibilitat de la classe política i les vies democràtiques per assolir la justícia. El Poder Executiu, el Poder Legislatiu, alguns partits polítics (PAN i PRI), la Cocopa, els governs estatals i els seus Congressos queden avui, davant milions de mexicans i de la opinió pública internacional, desacreditats i sense credibilitat. No obstant això, la societat no es rendeix. S’invitarà als indígenes perquè promoguin empares davant d’aquesta llei i s’assistirà als tribunals internacionals per demanar justícia. Mai una llei al país havia estat reflexionada per tantes persones, partits polítics i sectors tan diversos fins aconseguir un consens. Mai una llei havia estat tan analitzada ni havia mobilitzat tants milions de mexicans. Malgrat tot això, la classe política no va actuar en conseqüència i va fer cas omís dels qui van votar per ells i els van posar a poder.

La contrareforma Bartlett-Cevallos donarà raó als moviments armats que argumenten que només per la via violenta es pot accedir als drets. Aquesta contrareforma, que va néixer deslegitimada i sense consens, només ha portat més militarització a l’estat de Chiapas i la presència dels anomenats “escamots rurals”. A més, membres de la Cocopa amenacen amb el desig de fer desaparèixer aquesta instància coadjuvant o de reactivar les ordres d’aprehensió contra els membres de l’EZLN si no s’asseuen ara a “dialogar”. Novament, el govern i la classe política i empresarial declaren la guerra no només als pobles indis, sinó a la societat, de qui s’han burlat durant set anys i set traïcions.

Tornem als esquemes del vell priísme. O més ben dit: llurs esquemes no han canviat. En la propaganda televisiva del govern federal, Vicente Fox llança la campanya de mercat repetint insistentment les imatges de quan va prendre possessió de la presidència: “he estat, estic i estaré a favor dels pobles indígenes”. Més del mateix. Més militarització i més paramilitars; nou presos zapatistes del fur federal que Vicente Fox no vol alliberar (3 a Cerro Hueco, a Tuxtla Gutiérrez, i 2 a San Cristóbal, Chiapas; 2 a Tabasco i 2 a Querétaro); i uns Acords de San Andrés inclomplerts.

Gustavo Castro Soto
CIEPAC, A.C.

Nota: aquest anàlisi està elaborat d’acord al Quadre elaborat pel MCD amb informació recopilada de L’Universal, La Jornada, Aliança Cívica Chiapas, Comitè de Defensa del Río de Temascaltepec, Fòrum San Miguelense, Centre de Drets Humans Miguel Agustín Pro Juárez, Desenvolupament Rural d’Hidalgo, ACCEDE, IMDEC, Voz de Mujer, Front Cívic Sinaloense, Veus de la Terra i Moviment Ciutadà per la Democràcia. També es va recopilar informació del Congrés Nacional Indígena, del Moviment per la Pau amb Justícia i Dignitat, dels documents del procés de negociació i de l’arxiu de CIEPAC.

Nota: Si utilitzes aquesta informació, cita’n la font així com la nostra bústia de correu electrònic. T’agrairíem molt que ens fessis arribar els teus comentaris sobre aquests Butlletins. CIEPAC, A.C., és una organització no governamental i no lucrativa, i el teu suport és necessari per continuar oferint-te aquest servei informatiu i d’anàlisi. Si hi desitges col·laborar, amb qualsevol quantitat, t’ho agrairem profundament. El nostre compte bancari és el següent:

CIEPAC, A.C.;
Banc: BANAMEX;
Número de compte: 7049672
Sucursal 386;
Suite/ABA: BNMXMXMM
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, Mèxic.

Gràcies!

Centro de Investigaciones Económicas y Políticas de Acción Comunitaria
CIEPAC, A.C.
Eje Vial Uno, No. 11
Col. Jardines de Vista Hermosa
29297 San Cristóbal, Chiapas, MEXICO

Telèfon:
a Mèxic: 01 967 85832
des de l’exterior: +52 967 85832

Note: If you wish to be placed on a list to receive this English version of the Bulletin, or the Spanish, or both, please direct a request to: ciepac@laneta.apc.org and indicate whether you wish to receive the bulletin in plain text or as a Word 7 for Windows 95 attachment.

Note: If you use this information, cite the source and our email address. We are grateful to the persons and institutions who have given us their comments on these Bulletins. CIEPAC, A.C. is a non-government and non-profit organization, and your support is necessary for us to be able to continue offering you this news and analysis service. If you would like to contribute, in any amount, we would infinitely appreciate your remittance to the bank account in the name of:

CIEPAC, A.C.
Bank: Banamex
Account number: 7049672 Sucursal 386
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, México.
You will also need to use an ABA number:
BNMXMXMM

Thank you! CIEPAC

Telephone:
in México: 01 967 674 5168
from outside Mexico:: +52 967 674 5168