Les darreres setmanes, indígenes de diverses comunitats i regions han externat llurs preocupacions. CIEPAC duu a terme una mitjana anual de 80 reunions i tallers d’anàlisi amb organitzacions i comunitats indígenes a Chiapas amb l’objectiu de reflexionar junts sobre la realitat política, social i econòmica en què vivim, en el context de la globalització del model econòmic i militar neoliberal, i buscar alternatives i propostes per construir la pau i la justícia. Ara volem compartir algunes d’aquestes reflexions i preocupacions d’alguns tallers a les regions dels Altos, Nord i Selva.

A la regió de Los Altos, davant la simple pregunta sobre quins són els set problemes que més preocupen a la comunitat, el primer grup va citar, per ordre de rellevància, els següents punts:

1) Les divisions a l’interior de l’Església entre catòlics i els anomenats Amatulis, a qui ara dóna suport i afavoreix el nou bisbe de San Cristóbal.
2) La divisió que generen els partits polítics a més de les divisions internes entre ells, fins i tot a l’interior de les comunitats.
3) Els paramilitars que estan ara entrant cada cop més a d’altres comunitats.
4) Els baixos preus dels productes del campo, sobre tot del cafè que ara està en crisi i que afecta a milers de camperols i indígenes a l’entitat
5) La militarització a les comunitats indígenes de la regió.
6) La salut, ja que quotidianament es troben amb malalties i sense possibilitat d’atendre-les.
7) La manca de terra, ja que “molts no tenen un tros de terra on construir la casa”.

El segon grup va dir:

1) La divisió entre els catòlics de la parròquia.
2) Els baixos preus dels productes del campo.
3) Els fertilitzants, ja que “s’utilitzen molts químics que estan afectant les nostres terres”.
4) Les divisions que generen els projectes governamentals com el Procampo i el Progresa.
5) La militarització, perquè “cada vegada augmenten els llocs militars”, a més de la presència de grups paramilitars.
6) El tràfic de drogues, perquè “els militars lliuren llavors als priistes i després tenen un text per entrar a les comunitats.
7) La Llei Cocopa sobre Drets i Cultura Indígenes que no es compleix.

El tercer grup va escollir:

1) Els partits polítics generen divisions, més que no pas donar suport al poble.
2) Els baixos preus als nostres productes del camp.
3) Les divisions religioses.
4) La presència dels militars i els paramilitars.
5) La pèrdua de la cultura i de les tradicions.
6) Les divisions entre les comunitats.
7) La pobresa, la falta d’accés a la salut i a l’educació.

Després d’una àmplia reflexió entre tots els participants es va arribar a les propostes següents. La que més va destacar fou la necessitat d’organitzar-se millor com a municipi i enfortir-se, tot i que d’altes afirmaven que era millor organitzar-se com a ‘poble’. També van acordar no acceptar les llavors de blat patentades o transgèniques que els ofereix el govern ni utilitzar els agroquímics que els ofereixen les empreses amb la finalitat de defensar els seus aliments i terres. Conservar les llavors criolles de blat de la regió i consumir el que produeixen, el que els és propi, van ser altres elements importants pels participants de diverses comunitats. Van concloure que “ser autosuficients” i “impulsar l’autonomia” seria l’estratègia.

També van rebutjar el Pla Puebla Panamà (PPP) i es van mostrar decidit a defensar i “conservar les terres i el poc que tenim”. Rebutgem el Programa de Certificació de Drets Comunals (PROCEDE) “perquè és una manera d’engany” per privatitzar i apropiar-se de les terres comunals i indígenes. Tanmateix, per ells també és important el fet d’impulsar el compliment dels Acords de San Andrés sobre Drets i Cultura Indígenes.

En una regió de la Zona Nord, després de vàries hores de camí, van arribar indígenes de diversos municipis i comunitats. La pregunta va ser la mateixa i el primer grup va escollir aquests problemes:

1) La modificació a l’article constitucional 27, que va permetre la privatització de les terres i la pobresa del camp.
2) La divisió entre catòlics i protestants a les comunitats.
3) Les drogues i l’alcoholisme que s’ha anat introduint als municipis i que afecten a les nostres famílies i comunitats.
4) Els partits polítics divideixen, prometen i després no compleixen.
5) La manca de terres.
6) El govern que no compleix amb els Acords de San Andrés sobre la llei de Drets i Cultura Indígenes.

El segon grup va triar-ne els següents:

1) La Llei Cocopa sobre els Acords de San Andrés que fou rebutjada pel Congrés de la Unió.
2) El PPP que només aportarà beneficis als empresaris.
3) La desaparició de nostres cultures.
4) Els baixos preus als productes del camp.
5) Les divisions entre les comunitats.
6) La drogaaddicció, que causa morts i robatoris, a part del fet que “els militars donen llavors perquè es reparteixi”.
7) La militarització de les comunitats, “segueixen els soldats”.

També les dones tenen la paraula. I moltes vegades els homes no escolten els seus problemes. Les dones van exposar que els seus problemes principals són:

1) La discriminació, “som menys, ens tracten com si fóssim menys, la nostra paraula no els val”.
2) La desigualtat, “no som iguals” i volem la mateixa participació.
3) La falta de comprensió, “no ens entenen”, “hi ha dones que volem participar i no ens deixen”
4) Les divisions entre homes i dones. “L’home es molesta, vull sortir i no em deixen”.
5) L’alcoholisme, que provoca divisions. “Quan l’home està conscient entén, quan està borratxo ens tracta malament”.
6) L’atur. “Les dones no tenim càrrecs al municipi ni a l’estat. No ens passen la paraula”.
7) Les malalties, com el mal de cap que tenim les dones.

El tercer grup va escollir les set preocupacions següents:

1) L’alcohol, que no ens deixa avançar.
2) Els baixos preus dels productes del camp i el problema del blat: “venen d’altres tipus de blat millorats i contaminats”.
3) Les divisions que provoquen els partits i entre ells mateixos.
4) La presa hidroelèctrica que volen construir ens deixarà sense terres.
5) El govern que treballa pels empresaris i no per nosaltres.
6) La militarització de les comunitats.
7) No es compleixen els Acords de San Andrés. “El govern va prometre molt i no hi ha canvis. Es va comprometre a salvar la Llei de Drets i Cultura Indígenes i no ho va complir. És una greu injustícia. No vol que tinguem els mateixos drets i llibertats que ells han tingut”. “El president de la República governa pel seu grup d’empresaris”.

Procedents de diversos municipis de la Zona Selva, un gran grup de joves indígenes va realitzar el seu taller d’anàlisi de la conjuntura. Des de la seva perspectiva van analitzar els set problemes que més els preocupen. El primer grup es va decidir pels següents:

1) Els baixos preus dels productes del campo, sobre tot del cafè.
2) La contaminació del medi ambient.
3) Els problemes de salut, les malalties i la desnutrició a les comunitats indígenes.
4) Les divisions que generen els partits polítics a les comunitats i que “només busquen el propi benefici”.
5) Les drogues i l’alcohol a les comunitats.
6) La falta d’educació, d’escoles, sobretot de les regions més marginades.
7) L’augment al 15% de l’IVA que el govern vol imposar.

El segon grup va escollir:

1) Els baixos preus de la producció, sobretot del cafè “de qui tots depenem per poder viure”.
2) La mala distribució de la riquesa a Mèxic. “Està en poques mans mentre hi ha més pobres i menys rics més rics”.
3) Les privatitzacions dels recursos naturals “pels estrangers que s’estableixin al país, mentre que pels indígenes locals res”.
4) Les autoritats municipals no distribueixen equitativament els recursos a les comunitats marginades.
5) Els preus dels productes bàsics que comprem són cada cop més cars.
6) La falta d’institucions que atenguin les necessitats de les comunitats com les clíniques, carreteres, etc. “Hi ha comunitats que no tenen clíniques ni escoles”.
7) Els partits polítics “busquen més simpatitzants i quan arriba el líder polític divideix les nostres comunitats, que abans estaven ben organitzades”. Els partits polítics “gasten molts diners en campanyes en comptes de destinar-lo a les comunitats indígenes. És excessiu i, a més, ens divideixen”.

El tercer grup va destacar:

1) La marginació. “Cada vegada hi ha més pobres. El govern no té en compte els indígenes”.
2) Amb la modificació de l’article constitucional 27 “va quedar desprotegida la nostra terra”.
3) Amb “els tractats de lliure comerç, les grans empreses poden venir a vendre els productes mentre que nosaltres no podem, no produïm res”.
4) La contaminació del medi ambient.
5) Les divisions a les comunitats indígenes.
6) Els baixos preus del cafè.
7) La migració del camp, que cada cop creix més.

El quart grup va dir:

1) La mala producció, “perquè a les nostres comunitats no hi ha suficient tecnologia”. “Tampoc hi ha subsidis per part del govern”.
2) La falta de mercat pels nostres productes.
3) Els problemes de salut, “no hi ha centres de salut per les malalties complicades, no hi ha medicaments i els preus són alts”.
4) L’educació, “no hi ha escoles”.
5) L’habitatge, “no hi ha subsidis o ajuts per habitatges dignes”.
6) La desforestació, “s’estan acabant els recursos naturals”.
7) La contaminació del medi ambient, “dels sòls, causa de moltes malalties”.

Finalment, el cinquè grup va concloure:

1) Els baixos preus del cafè.
2) La falta de mercat pels nostres productes, principalment cafè, “tot i que també produïm taronges, plàtans, etc.”
3) Les divisions pels problemes polítics, “els habitants d’un municipi es barallen entre ells, a conseqüència de la política”.
4) La salut, “perquè no hi ha clíniques”.
5) La falta d’educació en comunitats marginades.
6) La falta de compliment dels Drets i Cultura Indígena, “no tindrem drets, veu ni participació. Sempre ens marginaran”.
7) La falta de comunicació “entre les persones; els partits polítics no es comuniquen bé; es fa el contrari del que es parla”.

A tall d’exemple, la droga, l’alcohol, els programes governamentals, la militarització, els paramilitars, la religió i els partits provoquen les divisions a les comunitats. I en aquest context s’apropa la data de les eleccions a Chiapas per renovar les 118 presidències municipals i els 40 diputats del Congrés local el 7 d’octubre. A més, un grup de famílies desplaçades de Las Abejas ha decidit tornar el 28 d’agost al municipi de Chenalhó després d’uns anys de refugi a la ciutat de San Cristóbal. La disputa pel poder local, la por dels priístes a perdre el poder i dels paramilitars que encara continuen impunes i armat en aquest municipi, podria desencadenar més violència. De tot això, el govern federal, estatal i l’exèrcit mexicà serien els responsables del que podria succeir.

D’altra banda, la crisi del camp, del blat, del cafè i del sucre, entre altres productes, s’uneixen per convidar, junt amb el Procede, a que l’indígena abandoni la terra. Ara el govern prepara una nova estratègia reconeixent la greu crisi que viu el camp mexicà i que, per atendre’l, per destinar els subsidis, necessita que el Congrés de la Unió aprovi la Reforma Fiscal que inclou l’augment al 15% de l’IVA en medicaments i aliments, entre altres mesures que ha exigit el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial al govern de Vicente Fox, i els qui mantenen artificialment l’economia del país ja que, mentre s’anuncien nous retalls al pressupost federal i un creixement zero en l’economia, el govern federal anuncia milions de pesos de suport al camp.

Malgrat tot, els indígenes es resisteixen a desaparèixer pel mercat. L’esperança no està perduda. L’autonomia, l’autosuficiència alimentària; la defensa de la terra, del territori, del blat, del medi ambient, de la seva identitat i cultura, segueixen i seguiran sent l’estratègia davant l’embat del neoliberalisme.

Qui tingui oïda per escoltar, que escolti.

Gustavo Castro Soto
CIEPAC, A.C.

Nota: Si utilitzes aquesta informació, cita’n la font, així com la nostra  bústia de correu electrònic. T’agrairíem que ens fessis arribar els teus comentaris sobre aquests Butlletins. CIEPAC, A.C., és una organització no governamental i no lucrativa, i el teu suport és necessari per continuar oferint-te aquest servei informatiu i d’anàlisi. Si hi desitges col·laborar, amb qualsevol quantitat, t’ho agrairem profundament. El nostre compte bancari és el següent:

CIEPAC, A.C.;
Banc: Banamex;
Número de compte: 7049672;
Sucursal 386;
ABA/Suite: BNMXMXMM
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, Mèxic.

Gràcies!

Note: If you wish to be placed on a list to receive this English version of the Bulletin, or the Spanish, or both, please direct a request to: ciepac@laneta.apc.org and indicate whether you wish to receive the bulletin in plain text or as a Word 7 for Windows 95 attachment.

Note: If you use this information, cite the source and our email address. We are grateful to the persons and institutions who have given us their comments on these Bulletins. CIEPAC, A.C. is a non-government and non-profit organization, and your support is necessary for us to be able to continue offering you this news and analysis service. If you would like to contribute, in any amount, we would infinitely appreciate your remittance to the bank account in the name of:

CIEPAC, A.C.
Bank: Banamex
Account number: 7049672 Sucursal 386
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, México.
You will also need to use an ABA number:
BNMXMXMM

Thank you! CIEPAC

Telephone:
in México: 01 967 674 5168
from outside Mexico:: +52 967 674 5168