Quan el govern federal, cap el 1996, anunciava la privatització de l’empresa estatal Conasupo, la importació de blat cada vegada major dels Estats Units en el marc del Tractat de Lliure Comerç amb Amèrica del Nord (TLCAN), l’eliminació dels controls al preu de la tortilla, la reducció dels subsidis i assessories tècniques; també va dir als camperols que ja no sembraran blat, que es dedicaran a sembrar altres productes i que la Conasupo compraria el gra als Estats Units. Fou llavors quan els productors de blat de la Zona Centre i Frailesca de Chiapas, els graners de l’entitat, van bloquejar les carreteres i van posar en conflicte l’economia de Chiapas per molts dies. Durant aquest conflicte, l’empresa privatitzada de Maseca ubicada a la regió, al municipi d’Ocozocoautla, va comprar prop de 90 mil tones de blat als Estats Units segons la Unió de Productors de Blat (UPROMAIZ, A.C.) ubicada al municipi de Villaflores.

La pressió dels camperols va ser tan gran que el govern i l’empresa Maseca, ara privatitzada com Molinos Azteca de Chiapas S.A. de C.V. del Grup Industrial Maseca S.A. de C.V. (GIMSA), van acceptar seguir comprant el blat als productors. Però els van posar un parany. Les mateixes empreses transnacionals que venen el blat a Maseca van començar a vendre’l als mateixos productors amb llavors patentades i grans paquets d’agroquímics, oferint més tones per hectàrea, argumentant que el blat crioll no produeix massa i amenaçant-los que no els comprarien per la presència de fongs en el producte. Tanmateix, segons aquesta organització, enguany Maseca els va comprar 57 mil tones de blat i 187 mil tones de blat farratger als Estats Units.

Els productors del camp, davant la crisi i la negativa d’accedir a més terres, van començar a festejar el miratge de la felicitat. A partir de 1999, les empreses transnacionals i el govern van fer ressò d’aquests arguments. Mentre les empreses van prometre rendiments alts, el govern va prometre subsidis per adquirir el “paquet tecnològic” de les empreses. Actualment, UPROMAIZ ofereix als productors la compra de cinc tipus de llavors patentades de les empreses Pionner, Asgrow, Cargill, Cristiani Burcal i Novasem. Amb aquestes llavors produeixen ara entre 8 i 10 tones de blat per hectàrea, com als Estats Units, però pagant preus de producció més baixos. Aquest any es va pagar als productors mil 510 pesos per tona quan l’any 1998 els donaven mil 350 pesos. Això equival tan sols a 160 pesos més de diferència, els mateixos que se’n van amb la compra de fertilitzants, el preu dels quals ha augmentat. Actualment, la tona de fertilitzants els costa mil 850 pesos per hectàrea i mitja, màxim dues.

Així, el productor tria la llavor privada que més li agradi, acudeix a UPROMAIZ qui li atorga un formulari de l’empresa esmentada i després va al banc a dipositar-li al compte 220 pesos.

Posteriorment es dirigeix a les oficines de la transnacional ubicades en el municipi de Villaflores perquè li lliurin el “paquet tecnològic”, que consisteix en la llavor de blat, fertilitzants, agroquímics, fertilitzants foliars i arreladors. Posteriorment, aquesta empresa acudeix al govern per cobrar 320 pesos, que correspon a la resta del cost del “paquet tecnològic” lliurat al camperol, perquè el seu cost va des dels 550 als 684 pesos segons la marca. Això ho paga el programa governamental d’Aliança pel Camp finançat mitjançant deute extern amb la banca multilateral, com el Banc Mundial (BM) o el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID). Si el productor tria el “paquet tecnològic” més car, usa els recursos del Procampo, que no tothom té (829 pesos per hectàrea), per accedir al crèdit o com a garantia per la maquinària que també pot rentar, o bé usa les escriptures del seu ranxo com a garantia.

UPROMAIZ es troba en almenys 14 municipis: Villaflores, Ángel Albino Corzo, Villa de Acala, Chiapilla, Jitotol, Comitán, Villa Corzo, La Concordia, Venustiano Carranza, Socoltenango, Totolapa, Ocozocoautla, San Lucas i Chicomuselo. Fins fa poc temps comptava amb uns 20 mil productors a Chiapas, els mateixos que han augmentat perquè altres municipis de Los Altos comencen a incorporar-se a aquesta dinàmica. En aquesta regió, com a la Zona Nord i Selva, es pot observar propaganda d’aquestes empreses: Monsanto i Novartis, entre d’altres.

Les deu empreses transnacionals més grans al món en la producció de llavors controlen el 30% del mercat comercial mundial de llavors valorat en 24,4 milions de dòlars l’any 2000. La primer posició l’ocupa DuPont (Pionner) i la segueixen Monsanto, Novartis (Syngenta), Groupe Limagrain, Pulsar, Advanta i Netherlands, Dow (Cargill), KWS AG, Delta and Pine Land i Aventis.

UPROMAIZ accepta que a la regió ja no existeixi el blat crioll: ningú el coneix ni se’n recorda. Coneixen més, per exemple, el blat 30F94 i 3086 de l’empresa transnacional Pionner (DuPont), o llurs híbrids 3086 i 30F94. Així, la sobirania alimentària es va perdent ràpidament sense que el govern de l’estat se n’adoni o vulgui fer-ho. A moltes regions, anteriorment, l’indígena i el camperol sembraven el blat, el collien i se’n menjaven una part, una altra la venien i una tercera la guardaven per la propera collita. Ara compren la llavor a una empresa, n’hi produeixen moltes tones a baix cost, n’hi consumeixen milions de dòlars en agroquímics, després la hi venen barata i posteriorment li compren la tortilla industrialitzada.

La regió Centre i Frailesca de Chiapas és la imatge de l’imperi transnacional. Per tots els camins i tendes s’anuncien totes les marques de llavors i agrotòxics pel blat de les principals empreses transnacionals com Decistab d’Aventis; Rival, Faena, Faena Fu, Glyfos, Herbipol Glifosato, Harness i Rangel, de Monsanto; Quron de Dow AgroSciences; Gesaprim de Novartis; Forza, Brigadier, Coloso, Nuvacron, Semevin, Esteron *47M, Tacsa Quat, Herbipol Amina, Herbipol Para Quat, Karate, Chapoleo-E 400 CE, Chapoleo-A 480 SC, Secaszone 25 SC, Gramocil, Finale SL 14, entre d’altres.

L’any passat, Novartis va controlar el 20% del mercat mundial de vendes en agroquímics. Aquesta empresa transnacional va vendre un total de $6,100 milions de dòlars col·locant-se en primer lloc. Monsanto va obtenir el 2n lloc amb el 14% de les vendes mundials; Aventis el 3r lloc amb el 11% de les vendes; BASF el 4t, amb l’11% de les vendes; Pionner (DuPont) va obtenir la 5a posició amb el 8% de les vendes;  Bayer la 6a, amb el 7% de les vendes; Dow el 7è lloc amb el 7% de les vendes d’agroquímics. En altres paraules, les 10 empreses agroquímiques més grans del món controlen el 85% de les vendes.

El govern continua fent de distribuïdor d’aquests agroquímics per les comunitats indígenes i camperoles com la Faena, Rangel o Rival de Monsanto, la base dels quals és el Glifosato, substància activa de l’herbicida, agent bioquímic i el tercer plaguicida que ha provocat més problemes de salut entre els treballadors rurals de Califòrnia. El Glifosato impedeix la fixació del Nitrògen en les plantes, elimina els fongs que ajuden a les plantes a absorbir l’aigua i els nutrients. Monsanto, amb el seu “agent taronja”, va ruixar milions d’hectàrees de boscos al Vietnam i ara ho fa amb el Glifosato a Amèrica del Sud sota el “Pla Colòmbia”. Aquest agroquímic es desplaça fins un 80% del lloc on es ruixa des de les aeronaus, destrueix la biodiversitat i queda fixat al terra llargs períodes. Això ha generat un debat entre el govern de Colòmbia i els legisladors, els quals exigeixen prohibir el ruixat de glifosato pels danys que causa en salut dels camperols i indígenes. “El que falta és que es digui que (el glifosato) es pot menjar amb Corn Flakes”, va manifestar el senador Rafael Orduz, que també va assenyalar que “les fumigacions són un fracàs perquè durant els deu anys que s’han efectuat a Colòmbia els cultius il·lícits van passar de 40 mil a 160 mil hectàrees i va anunciar que presentarà un projecte de llei per suspender-les definitivament tal com va fer Bolívia i Perú”.

Segons la Fundació Internacional pel Progrés Rural (RAFI), només són cinc les empreses transnacionals més poderoses, els anomenats gegants genètics, que dominen el sector agrobiotecnològic, entre ells Monsanto (Pharmacia), DuPont, Syngenta (Novartis y Astra Zeneca), Aventis i Dow. Recentment també Bayer i BASF. Quatre cultius industrials d’exportació (soja, blat, cotó i colza) van representar el 100% de l’àrea de cultiu comercial que es va plantejar l’any 2000, principalment a Estats Units, Argentina i Canadà, on hi havia el 98% de l’àrea plantada amb transgènics; però només una empresa de llavors transgèniques és responsable del 94% de l’àrea cultivada amb transgènics comercials a tot el món: Monsanto.

D’altra banda, val la pena recordar les denúncies per part de l’organització Greenpeace sobre les importacions a Mèxic, procedents dels Estats Units, de blat transgènic barrejat amb farina de blat que industrialitza Maseca i que també s’utilitza per a l’elaboració del xarop d’alta fructuosa que substitueix al sucre de canya i que, entre altres factors, provoca una crisi entre els productors de canya del país (Chiapas compta amb dos enginys sucrers: Pujiltic i Huixtla).

Erika Pinzón Navarro, investigadora de Ciències Agrícoles de la Universitat Autònoma de Chiapas, confirma que Chiapas és un dels estats amb l’índex de càncer més elevat provocat per l’ús d’agroquímics d’alt risc, els que estan prohibits en d’altres països. En una reunió duta a terme el passat mes d’agost sobre l’avaluació ambiental i la salut, el secretari de Salut de Chiapas, Ángel René Estrada, va indicar la necessitat de disminuir els riscos amb un efecte sobre la salut. El que no sap és que el mateix govern pel qual treballa és qui distribueix per mitjà dels programes governamentals aquests mateixos riscos, els mateixos agroquímics.

A la regió del Soconusco, l’ús de plaguicides com el Malatión ja està causant greus danys de la salut. Al municipi de Mazatán, onze menors van quedar afectats per consumir aigua contaminada amb plaguicides. A la reunió esmentada, es va informar que el 96% d’agricultors que apliquen plaguicides d’alt perill, el 95% ho fa sense utilitzar equips de protecció personal, a més del tràfic de plaguicides procedents de Guatemala i la deficient aplicació de normes, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, Geografia i Informàtica (INEGI). (Quart Poder, 6 d’agost de 2001).

En el mes de juliol, es va anunciar que la sequera a Amèrica Central amenaça amb causar una catàstrofe humanitària pitjor que la que va provocar l’huracà Mitch fa cinc anys. La fam es deixa entreveure en les zones de cafetars de Nicaragua i durant els mesos de juliol i agost van morir de fam nens i adults a les comunitats de Las Calabaceras, La Quemazón i El Aguacate. Els nicaragüencs comencen a emigrar a Costa Rica per buscar feina, però es troben amb controls migratoris que n’impedeixen l’entrada al país. (El Diario de Hoy, 21 i 22 de juliol).

Hondures es declara en Estat d’Emergència per la fam de 150 mil camperols que depenen de cultius de subsistència i en la meitat dels departaments del país. Prop d’1.5 milions de quintars de blat i fesol cultivats en unes 65 mil hectàrees es van perdre. El Programa Mundial d’Aliments va enviar el mes de juliol els primers 450 quintars de blat i 300 de fesols per a les famílies d’algunes regions, com a part del carregament de 227 tones d’aliments amb les quals vol donar suport a la població.

A Guatemala, el govern va informar que la falta de pluges han causat pèrdues de quasi 20 milions de dòlars en collites, però no va augmentar els impostos com a part de la Reforma Fiscal que li imposen el Fons Monetari Internacional, cosa que ha originat un cúmul de protestes i sistemàtiques repressions.

A El Salvador, es van perdre 2.4 milions de quintars de blat per la sequera. En algunes regions es van perdre entre un 75 i 100% de les collites. Davant d’aquest fet, es posa en marxa el Pla Sembrador on novament les empreses transnacionals enforteixen el seu mercat i la dependència dels països pobres. El govern de El Salvador va començar a distribuir entre agost i juliol 5 mil 200 quintars de llavors de blat patentat i híbrid (varietat HQ61) i 500 quintars de llavors de fesol (varietat Centa 2000) als camperols, però garantint que en puguin consumir els agroquímics que requereix la llavor. Més endavant, el programa se’ls emportarà en forma de crèdits, ja no es regalarà la llavor i s’haurà instaurat el circuit de la dependència.

L’africanització i la fam s’aproximen a Centre Amèrica i Chiapas. La migració augmenta i en aquest context el govern de Mèxic anuncia la creació del Pla Sud per enfortir el segellament de la frontera amb més militars i policies per contenir la pobresa del sud. Recentment, el president Vicente Fox va inaugurar a la frontera de Chiapas una oficina de la Comissió Nacional de Drets Humans per contrarestar l’augment de les violacions als drets humans dels migrants que segueix en augment.

El passat mes d’agost, el Departament d’Agricultura dels Estats Units, on treballa personal de l’empresa Monsanto, va anunciar la imminent comercialització de la tecnologia “Terminator” pel 2003 atorgant la llicència al seu soci privat Delta Pine Land (DPL), un dels gegants mundials en producció de llavors. Aquesta tecnologia producirà llavors estèrils o suïcides de soja, arròs, blat, etc., la qual cosa impedirà als camperols guardar-los per usar-los en el següent cicle de cultiu. Segons RAFI, a Mèxic es veurien afectats 3 milions de productors de grans bàsics i prop de 400 milions de persones al món, bàsicament camperols pobres, que depenen de guardar les llavors per les següents collites. Tot i que altres empreses transnacionals líders en biotecnologia com Monsanto, Aventis, Novartis i DuPont, amb presència a Chiapas, tenen patents sobre la tecnologia Terminator, només DPL ha manifestat la intenció de comercialitzar aquestes llavors.

Amb la tecnologia Terminator es posarien en perill 30 races de Blat a Mèxic i centenars de varietats. El camperol i l’indígena perdrien el control total sobre la seva alimentació, sobirania i autonomia. Els urgeix un governador valent, que sigui capaç de decretar aquest estat lliure de patents i transgènics abans que els camperols, com al Brasil, es vegin obligats a cremar les fàbriques i els milers d’hectàrees que produeixen aliments transgènics que, en aquest cas, Pulsar, ubicat a l’estat de Chiapas, és qui corre el risc. Però també es requereix que les organitzacions indígenes i camperoles prenguin consciència del problema, s’organitzin i defensin el blat, que és identitat, aliment, autonomia i l’esperit que aviva l’ànima de la resistència indígena.

Per tant, si segueix aquesta tendència, moltes comunitats camperoles i indígenes no s’adonaran que:

            1) En pocs anys aquesta terra serà inservible per sembrar qualsevol altre producte, i no només tindrà un impacte sobre les terres, sinó sobre la biodiversitat i els mantells aqüífers enverinats.

            2) Els ha desaparegut el blat crioll de la regió i de les seves mans, de manera que ja ha perdut les possibilitats d’autosuficiència, de controlar-ne la llavor mil·lenària, d’elaborar els propis aliments quan l’empresa decideixi retirar-se del lloc. De ser dignament autònom produint el seu menjar.

            3) Les empreses transnacionals hi surten guanyant: venen les llavors privades de blat, controlen els preus i el mercat i venen més agrotòxic, que és l’únic que admet aquest blat.

            4) Lliura a les empreses més tones de blat a preus relativament més baixos.

            5) El govern federal i estatal accepten aquesta política, donen subsidi a les empreses transnacionals amb deute extern i pretenen que el camperol i l’indígena visquin en la misèria sota el miratge de la riquesa.

            6) El subsidi no és pel productor, sinó per les empreses transnacionals. Els 220 pesos se’ls cobraran més cars quan el govern federal tingui que tornar els préstecs que va sol·licitar a canvi d’augmentar els impostos a la població per poder pagar, obrir més les fronteres al suposat “lliure comerç” que beneficia a les grans empreses.

            7) En pocs anys els productors només tindrien dues opcions: emigrar a les ciutats o als Estats Units; o acollir-se als cultius d’agro-exportació que capritxosament imposin les empreses transnacionals augmentant la pobresa, la dependència alimentària i els guanys de les empreses. Això ja està succeint a les regions frontereres de Chiapas, sobretot en els districtes de risc del municipi Frontera Comalapa i Chicomuselo, que ja han sembrat meló, síndria o la flor de cempasúchil que els proposen les empreses provocant major migració, pèrdua del blat i l’endeutament que es vol pagar cobrant als camperols per avançat els recursos del Procampo dels anys següents. Encara pitjor és la pretensió de pagar els crèdits amb el lliurament de les seves terres, de manera que se’ls exigeix com a garantia pel crèdit el certificat de propietat impulsat pel Programa de Certificació de Drets Comunals i Solars Urbans (Procede). Les pitjors conseqüències recauen sobre les dones camperoles i indígenes, perquè les propietats queden en mans dels homes.

            8) Si aquesta invasió de blat patentat entra a la regió dels Altos, Nord i Selva, on el camperol indígena, per condicions de la terra, produeix menys tones per hectàrea, provocarà més fam i misèria al camp de Chiapas.

El govern mexicà segueix declarant la guerra al camp mexicà i als seus productors; i amb els indígenes s’agreuja en no complir els Acords de San Andrés amb l’aprovació de la Llei Cocopa sobre Dret i Cultura Indígenes. És urgent l’establiment d’una política governamental pel camp que beneficiï als pobres, al camperol i a l’indígena, que garanteixi l’autosuficiència alimentària sense donar la nostra sobirania a les empreses transnacionals dels Estats Units. Els indígenes han tingut el blat a les seves mans durant mil·lenis, l’han protegit, l’han diversificat. Aquí va néixer i des d’aquí es va donar a la humanitat centenars d’espècies de blat. Ara aquesta biodiversitat s’està perdent i s’està patentant; privatitzant per pirates que han arrabassat la llavor de les mans indígenes i els hi ha tornat amb marques,  prohibicions, controls i més agrotòxics. La resistència indígena no només és política, sinó alimentària. Qui controla el menjar, la llavor, controla la vida i la resistència del poble. Mantenir el blat crioll és defensar la identitat, l’aliment, la cultura i el futur de tots. La resistència del blat crioll és responsabilitat de tots i totes.

Gustavo Castro Soto
CIEPAC, A.C.

Nota: Si utilitzes aquesta informació, cita’n la font així com la nostra bústia de correu electrònic. T’agrairíem molt que ens fessis arribar els teus comentaris sobre aquests Butlletins. CIEPAC, A.C., és una organització no governamental i no lucrativa, i el teu suport és necessari per continuar oferint-te aquest servei informatiu i d’anàlisi. Si hi desitges col·laborar, amb qualsevol quantitat, t’estarem profundament agraïts. El nostre compte bancari és el següent:

CIEPAC, A.C.;
Banc: BANCOMER;
Número de compte: 1003458-8;
Sucursal 437;
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, Mèxic.

Gràcies!

Centro de Investigaciones Económicas y Políticas de Acción Comunitaria
CIEPAC, A.C.
Eje Vial Uno, No. 11
Col. Jardines de Vista Hermosa
29297 San Cristóbal, Chiapas, MEXICO

Telèfon:
a Mèxic: 01 967 85832
des de l’exterior: +52 967 85832

Note: If you wish to be placed on a list to receive this English version of the Bulletin, or the Spanish, or both, please direct a request to: ciepac@laneta.apc.org and indicate whether you wish to receive the bulletin in plain text or as a Word 7 for Windows 95 attachment.

Note: If you use this information, cite the source and our email address. We are grateful to the persons and institutions who have given us their comments on these Bulletins. CIEPAC, A.C. is a non-government and non-profit organization, and your support is necessary for us to be able to continue offering you this news and analysis service. If you would like to contribute, in any amount, we would infinitely appreciate your remittance to the bank account in the name of:

CIEPAC, A.C.
Bank: Banamex
Account number: 7049672 Sucursal 386
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, México.
You will also need to use an ABA number:
BNMXMXMM

Thank you! CIEPAC

Telephone:
in México: 01 967 674 5168
from outside Mexico:: +52 967 674 5168