Molts es pregunten contínuament ¿què és l’autonomia indígena pels zapatistes? I com a part de la sèrie de butlletins sobre aquest tema, ja hem parlat abans de les dones i de la salut. Avui abordarem el tema de l’educació en el context en què el Poder Executiu i Legislatiu han aprovat una contrareforma sobre els drets i la cultura indígena. Aquesta és l’autonomia que el poder persegueix i segueix fustigant a les comunitats i territoris indígenes de Chiapas, i que s’ha aguditzat en el context del terrorisme que va destruir les Torres Bessones a Nova York, perquè es va incrementar la militarització als territoris indígenes de Chiapas.

Ara parlarem de l’educació autònoma en un municipi autònom zapatista.

“L’educació autònoma va començar veient les necessitats; i l’educació autònoma no és com l’educació del govern” (Comissió Regional d’Educació). “L’educació és molt important perquè tot prové de l’educació” (promotor de educació)

Quan l’EZLN es va alçar l’any 1994, una de les principals demandes fou l’educació. No obstant això, part de l’autonomia ha significat pels indígenes construir la pròpia realitat sense esperar que el govern compleixi amb les seves demandes. Per aquest motiu, en molts municipis autònoms zapatistes ja s’està practicant l’educació autònoma; un sistema educatiu que ofereix una alternativa al sistema educatiu del govern.

L’EDUCACIÓ DEL GOVERN I L’EDUCACIÓ AUTÒNOMA

La consciència sempre neix reconeixent els problemes, entenent la nostra realitat, identificant l’opressió. Per a les comunitats indígenes zapatistes, l’educació de l’Estat ha esta una manera més de maltractar-los, de negar-los la seva cultura i els seus drets. La Comissió Regional d’Educació explica per què van decidir formar un sistema d’educació autònom i què significa:

“La relació que hem establert entre educació i autonomia ha originat el sistema d’educació autònoma. D’aquesta manera podem ensenyar entre nosaltres com nosaltres vulguem. Reflexionem com volem aprendre i a partir d’aquí ensenyem. Consisteix en un sistema basat en l’autonomia, diferent de l’educació governamental perquè dins de l’educació del govern ensenyen en un sol idioma [espanyol] i nosaltres volem poder aprendre en la nostra pròpia llengua. De l’altra manera se’ns obliga a parlar en el seu idioma i a aprendre les seves idees. I nosaltres creiem que no ha de ser així, que si volem la nostra pròpia educació és millor fer-ho entre nosaltres mateixos, nomenar els propis mestres, promotors, i també incloure la nostra cultura. Perquè mitjançant l’educació oficial els nens indígenes poden arribar a no conèixer la seva cultura. Després senten vergonya de ser indígenes. Ho hem observat en moltes persones que han anat a estudiar a les escoles del govern. No hi estem d’acord. Volem una educació que doni suport al poble, no que només beneficiï al govern. Per aquest motiu vam decidir buscar els nostres propis mestres i ensenyar com s’hauria d’ensenyar.”

“En l’educació oficial oculten el que realment està succeint al país: l’explotació, l’opressió. No t’ajuden a entendre la situació del país, el sofriment del país, la realitat que vivim. El govern està amagant la veritat a través dels mestres, perquè són ells qui transmeten les idees del govern perquè la gent no es desperti, ja que no coneixen la història del país o de la pròpia realitat. Però el que volem estudiar és la vertadera història, per descobrir el nostre pensament, no només per llegir i escriure. Volem estudiar la situació del país, com es van organitzar els avantpassats. Per exemple, mai ens explicaven que ells tenien autonomia pròpia. El govern tem que si desperta a un nen, surti un dirigent polític, una persona que sàpiga la realitat.”

“El que el govern vol és agafem els seus costums. Ens vol obligar a tenir les mateixes costums,  les seves idees. Ens explica històries, però no són històries del sofriment del país, són històries de la cuitat, són històries de com estan vivint ells. Ens ensenyaven, per exemple, que els nostres avantpassats no sabien llegir ni escriure, que no sabien fer comptes. Però ja sabem que això no és cert, que eren molt savis.”

“Són els nostres pares, els qui van començar a perdre la cultura dels avantpassats. No perquè volguessin perdre la cultura, sinó perquè el govern ficava les seves idees a la força. El que volem rescatar és tot allò que encara no s’ha perdut, allò que encara existeix a moltes comunitats.”

A més del rebuig de la cultura indígena, hi ha diverses queixes concretes sobre molts dels mestres oficials: maltracten als nens, no ensenyen en la llengua materna, treballen per un sou i no per convicció, i donen classe pocs dies per setmana. Així, doncs, les comunitats indígenes van començar a organitzar-se perquè no podien acceptar més aquesta situació.

“Jo només vaig completar fins el tercer grau de primària de l’educació governamental. Allà, amb la meva pròpia experiència, és on em vaig adonar que no s’aprèn a les escoles del govern. No és una bona ensenyança, no són bons mestres, només venen un dia o dos per setmana i després se’n van a cobrar. Gairebé no apreníem res. Creiem que als nens no se’ls ha de pegar. Per exemple, a les escoles del govern, si perds un dia de classe, al dia següent t’esperen amb un regle per colpejar-te. Quan cometen errors se’ls ha de corregir perquè aprenguin dels errors. Si es pega a un nen, perd interès per aprendre, només aprèn què és la por i el desànim.”

Els promotors d’educació són els mestres comunitaris, els qui duen a terme l’educació autònoma, són els qui ensenyen als nens en les seves pròpies comunitats. Parlen alguns d’aquests mestres comunitaris de l’educació del govern i l’educació autònoma:

“L’educació autònoma és molt diferent de l’educació que planteja el govern, perquè el govern ens ensenya coses que no ens serveixen. Quan vaig entrar a l’escola del govern, no ens parlaven en el nostre propi idioma i ens pegaven amb un regle si no sabíem contestar. En el sistema d’educació autònoma podem ensenyar en Tzeltal o en l’idioma que parlem. A més, els nens tenen la confiança de poder dir que no saben.” (Eva, promotora d’educació)

“L’educació autònoma és molt important per a nosaltres com a promotors d’educació i també per a la comunitat. Aprenem a ensenyar als nens de les dues llengües, espanyol i Tzeltal, i a respectar els drets dels nens i les paraules que expressen a l’escola. És diferent la del govern perquè els mestres federals maltracten als nens, els castiguen quan no fan les tasques que els encomanen. En canvi, nosaltres tenim més estimació pels nens i les nenes i treballem voluntàriament, sense guanyar ni un cèntim. Avancem amb l’esforç de la nostra comunitat, perquè tenim interès per aprendre molt més sobre l’educació.” (Doroteo, promotor d’educació)

“Treballo amb els nens del meu poble amb tot el meu cor, i estic molt content perquè me n’adono que cada dia avancen en la lectura i l’escriptura. En canvi, els mestres del govern no s’interessen per l’evolució dels seus alumnes.” (Nicolás, promotor d’educació)

HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ AUTÒNOMA

El primer pas cap a la formació d’un sistema d’educació autònoma fou identificar els aspectes que no agradaven de l’educació del govern: el maltractament dels nens, la falta de respecte per la cultura i l’idioma indígena, i que l’educació oficial funciona com a vehicle per introduir les idees del govern.

El següent pas fou valorar el coneixement que té la gent indígena que no prové de les escoles del govern; per ells mateixos van aprendre a estar organitzats i la història de la lluita indígena. “Hem après amb el nostre propi esforç. Sí que ens van ensenyar a llegir i a fer sumes i multiplicacions, però molt poc perquè cometíem molts errors, no ho fèiem gaire bé. Mitjançant els treballs de l’organització (l’EZLN) vam assolir un altre coneixement, una altra experiència. Per exemple, la comunitat ens elegeix per un càrrec local i dins d’aquest càrrec tenim que resoldre problemes, informar sobre la situació, etc. Així aprenem una mica més. Cal entendre la situació política, els treballs, els problemes que vivim.”

“L’any 1996 vam començar a promoure l’educació autònoma. Vam escriure 60 pàgines on explicàvem per què és important l’educació autònoma, per què cal nomenar promotors a cada comunitat.” (Comissió Regional d’Educació) Així es va començar a promoure l’educació autònoma i impulsar el nomenament de promotors d’educació a les comunitats. Al principi, aquests promotors no tenien ni l’experiència de ser mestres ni recursos econòmics. Havien de buscar la manera de capacitar-se més, desenvolupar una metodologia alternativa i materials autònoms, i formar una estructura regional per donar suport als promotors. No ha estat fàcil ni ràpid, però sí que han avançat en el procés d’establir una educació autònoma.

Un dels obstacles en la construcció d’una educació autònoma és la dificultat de nomenar mestres comunitaris, perquè no van aprendre massa en l’educació oficial. “Vam haver de demanar ajut a la societat civil perquè ens preparés i preparés als promotors d’educació.” (Comissió Regional d’Educació) Fa més de 2 anys, els promotors d’educació nomenats van començar a rebre cursos de capacitació d’un col·lectiu d’educació de la Cuitat de Mèxic.

“Potser la nostra educació és molt senzilla; tenim materials molt simples. Però és l’única manera de no abandonar als nens, que des del 1994 no rebien classes. Aquí tenim una escola primària, però l’1 de gener del 1994 es va quedar sense mestre.”

Algunes comunitats segueixen tenint dificultats a l’hora d’elegir promotors d’educació. “No és tan fàcil trobar gent de la resistència que rebi aquest tasca.” (Comissió Regional d’Educació) Un promotor d’educació explica:  “Vaig començar aquesta feina fa 2 anys i 3 mesos, quan va començar el curs. Érem 36 promotors, però molts ho van deixar en les comunitat on no els donaven suport. Ara hi ha uns 30 promotors, 9 d’ells ja fa més de dos anys que treballen. La resta són nous, de fa 4 o 5 mesos, i no vénen de les mateixes comunitats que abans.” (Edgar, promotor d’educació)

“De totes maneres, està creixent el treball de l’educació. Veient les necessitats, podem començar a fixar un pla de treball, que és un pla per a tota la regió.” (Comissió Regional d’Educació)

Un moment molt important en la història de l’educació autònoma fou la decisió de no acceptar la presència dels mestres oficials de les comunitats i establir l’educació autònoma com l’educació principal a la regió autònoma.

“Entre el desembre del 1999 i el gener del 2000, la regió va acordar tenir els propis mestres, no acceptar més mestres oficials, però abans de fer-ho va explicar-ne els motius, perquè no volia problemes ni competències. Alguns mestres, els que estaven més o menys d’acord amb l’educació autònoma, ho van entendre. La resposta del govern quan va saber que no volíem els mestres oficials va ser enviar-nos més mestres, especialment en comunitats on hi ha divisió. El govern vol que ens barallem entre nosaltres mateixos. En les comunitats dividides, els priïstes no volien fer fora als mestres oficials perquè no aprovaven l’educació autònoma. En aquestes comunitats hi ha competència entre el mestre oficial i el promotor d’educació. Seguim explicant que no volem problemes entre nosaltres. Tots som camperols. Poc a poc hem de buscar una solució, tot i que és molt difícil on els companys són minoria i els priïstes, majoria. (Comissió Regional d’Educació)

Aproximadament, la meitat de les comunitats en el municipi autònom tenen un mestre comunitari. En algunes comunitats que presenten divisions entre bases de suport de l’EZLN i priïstes, segueixen amb mestres oficials. I hi ha altres comunitats on els nens segueixen sense tenir escola.

L’EDUCACIÓ I L’AUTONOMIA

Per tal que l’educació realment doni suport a l’autonomia, el municipi autònom ha decidit que l’educació autònoma s’ha de basar en la cultura indígena. Això inclou l’ensenyament en la llengua materna i la importància que té la terra dins de la cultura indígena. També inclou ensenyar el respecte com un valor fonamental en la cultura indígena: “Dins de l’educació autònoma hi ha el respecte per la cultura i les tradicions dels pobles. Estem exigint drets i cultura indígena, però com ho aconseguirem si no ho fem nosaltres?” (Edgar, promotor d’educació)

“En l’educació autònoma s’inclou la cultura. Som conscients que hi ha molts aspectes de la nostre cultura que s’han perdut, costums que tenien els nostres pares i avis, costums que hem agafat dels kaxlanes (ladinos, no indígenes), però volem defensar la cultura i les tradicions que encara tenim.”

“Volem que les tradicions s’apliquin a l’educació: aprendre a llegir i a escriure, però també explicar les històries dels avantpassats. L’educació governamental no explicar res de tot això, ni de com s’organitzava la gent abans. El govern vol esborrar la història. Per això estudiem, per conèixer aquesta història i els problemes que s’han viscut. Per no perdre la cultura creiem important ensenyar en la nostra llengua. També ensenyem en espanyol, però si aprenem només un idioma, oblidarem la nostra cultura.”

“També ensenyem temes relacionats amb el camp i l’agricultura, que també formen part de la nostra cultura. Ensenyem als nens a llegir i escriure i a sumar i multiplicar, però també els ensenyem a sembrar el blat de moro, el fesol, etc. Pensem que això és important perquè el dia que el nen decideixi que no vol estudiar més, o encara que vulgui continuar estudiant vulgui tenir les seves pròpies hortalisses, sàpiga com fer-ho.” (Comissió Regional d’Educació)

L’educació autònoma entén que l’educació forma part de la vida comunitària i ha de fomentar el respecte, que constitueix l’eix central de la cultura indígena. En l’educació oficial, “ensenyen als nens que és correcte humiliar a un altre nen; no ensenyen a respectar, ni a la pròpia família.”

“També pensem que l’educació comença dins l’entorn familiar. Creiem que si els nens respecten al mestre però no respecten els de casa, l’educació és deficient; de la mateixa manera, si respecten els de casa però no respecten els altres germans de la comunitat, l’educació no és bona. Per aquesta raó diem que l’educació neix dins de la família: si li donem un mal exemple a casa, no li donem educació.”

“El que més volem és que hi hagi respecte entre nosaltres a la comunitat. Els avantpassats es respectaven molt.” (Comissió Regional d’Educació)

Hilary Klein
CIEPAC, A.C.

CIEPAC és membre del Moviment per la Democràcia i la Vida (MDV) de Chiapas; de la Xarxa Mexicana d’Acció Enfront al Lliure Comerç (RMALC; ) www.rmalc.org.mx; de la Convergència de Moviments dels Pobles de les Amèriques (COMPA; ) http://www.sitiocompa.org/; de la Xarxa per la Pau a Chiapas; de la Setmana per la Diversitat Biològica i Cultural www.laneta.apc.org/biodiversidad; i del Fòrum Internacional "Davant la Globalització, el Poble és Primer", Alternatives contra el PPP http://usuarios.tripod.es/xelaju/xela.htm.

Nota: Si utilitzes aquesta informació, cita’n la font així com la nostra bústia de correu electrònic. T’agrairíem molt que ens fessis arribar els teus comentaris sobre aquests Butlletins. CIEPAC, A.C., és una organització no governamental i no lucrativa, i el teu suport és necessari per continuar oferint-te aquest servei informatiu i d’anàlisi. Si hi desitges col·laborar, amb qualsevol quantitat, t’ho agrairem profundament. El nostre compte bancari és el següent:

CIEPAC, A.C.;
Banc: Banamex;
Número de compte: 7049672;
Sucursal 386;
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, Mèxic.
ABA o SUITE:   BNMXMXMM

Gràcies!

Note: If you wish to be placed on a list to receive this English version of the Bulletin, or the Spanish, or both, please direct a request to: ciepac@laneta.apc.org and indicate whether you wish to receive the bulletin in plain text or as a Word 7 for Windows 95 attachment.

Note: If you use this information, cite the source and our email address. We are grateful to the persons and institutions who have given us their comments on these Bulletins. CIEPAC, A.C. is a non-government and non-profit organization, and your support is necessary for us to be able to continue offering you this news and analysis service. If you would like to contribute, in any amount, we would infinitely appreciate your remittance to the bank account in the name of:

CIEPAC, A.C.
Bank: Banamex
Account number: 7049672 Sucursal 386
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, México.
You will also need to use an ABA number:
BNMXMXMM

Thank you! CIEPAC

Telephone:
in México: 01 967 674 5168
from outside Mexico:: +52 967 674 5168