L’11 de setembre, Estats Units (EUA) va patir el pitjor atac terrorista de la seva història. Milers de les víctimes innocents eren de Nova York i Washington. El món sencer condemna aquest tipus d’actes criminals, així com qualsevol altre tipus de terrorisme d’estat.

EL BO

De l’any 1900 al 2001, els EUA ha tingut 19 presidents, des de McKinley fins a l’actual Bush. De tots ells, el 85% han estat en guerra (16 presidents). Però del 1938 fins avui dia, cap d’ells ha deixat d’estar en guerra, tots en territori estranger, excepte Bush, que per fi es va trobar amb un “acte de guerra” en el seu propi territori de magnitud inimaginable tant pels habitants dels Estats Units com per a la resta del món. Després del que va succeir, els governs del món s’esperen qualsevol cosa dins dels seus respectius territoris.

Els EUA ha sembrat guerra i odi a tots els racons del món. Nou guerres majors, més de 20 guerres menors i uns 15 conflictes bèl·lics, des de la guerra de la independència i contra els indis que van exterminar en les seves pròpies terres. Malgrat la postura del govern i l’exèrcit dels EUA, no tot el poble nord-americà és culpable d’aquests actes que han causat milers de morts, torturats, desplaçaments de població, desapareguts, cops i dictadures militars per defensar els seus interessos; han envaït territoris i bombardejat ciutats i pobles deixant enrere milers de civils morts; han entrenat els militars llatinoamericans i caribenys que han encapçalat les repressions més sanguinàries contra els pobles d’Amèrica.

Entre les aventures militars d’EUA en pro de la democràcia i la llibertat, destaquen dues guerres mundials espantoses. Recordem també la guerra a Corea i els morts del Vietnam; les incursions a Cambotja, Mayagüez, Líban, Líbia, Granada i el bombardeig de la fàbrica de medicines a Sudan. La invasió a Panamà i el bombardeig del Barri El Chorillo, on habitaven milers de civils. També trobem la guerra contra Nicaragua amb les 15 invasions, o El Salvador, on Nord Amèrica va gastar milions de dòlars diaris. El suport als cops militar contra Allende a Xile o els registrats a l’Argentina, Perú, Uruguai i Bolívia, entre molts d’altres a l’Amèrica Llatina, a més dels perpetrats a l’Àfrica. Tampoc podem oblidar la guerra a Kosovo, Indonèsia, Xipre i Bangladesh. Ni els atemptats, bombardeigs i/o incursions contra Cuba, Puerto Rico, Iraq, República Dominicana, Mèxic, Iugoslàvia i Haití. O els morts del Golf Pèrsic i Iraq, i ara el Pla Colòmbia, que desplega noves tropes i bases militars al Perú, Equador, Curaçao, Argentina, Panamà, Hondures, El Salvador i Guatemala. No podem deixar enrera els pobladors de Vieques, Puerto Rico, que veuen néixer els seus fills malalts per la contaminació i l’indiscriminat bombardeig sobre els seus territoris i les altes contaminacions que ha provocat la presència de l’exèrcit dels EUA.

El 1991, milers de civils iraquians morts fou el saldo de la intervenció dels EUA ordenat per Bush pare; milers d’iranians van morir pels iraquians amb armes i diners proveïts a Sadam Hussein; milers d’afgans morts amb l’ajuda dels EUA; milers de japonesos morts per les bombes atòmiques llançades sobre Hiroshima i Nagasaki. En el bombardeig dels EUA a Bagdad van morir més milers de persones. En l’intent d’assassinat de Kadafi el 1986 per mitjà d’una incursió aèria, on va morir la filla menor durant el bombardeig, i on França es va negar a participar rebutjant l’ús de l’espai aeri a les aeronaus que sortien d’Anglaterra, etc.

EUA no va voler derrocar a Hussein per temor a l’ascens dels radicals islàmics al poder. Els EUA, quan els tirans deixen de ser útils als seus interessos, els destrueix. Bin Laden fou entrenat per l’Agència Central d’Intel·ligència (CIA, d’acord amb les sigles en anglès) i ara van rere d’ell. Per tant, el govern nord-americà ha entrenat i aixecat règims militars autoritaris i terroristes que després han negat hissant la bandera de la democràcia. I per si fos poc, que tot això n’és només una petita mostra, EUA no ha volgut firmar tractats sobre biodiversitat ni ha firmat el Protocol de Kyoto sobre la descontaminació mundial, sent-ne el principal contaminant. També es va negar a firmar el Tractat per abolir les mines antipersona que han causat milers de víctimes, sobretot de nens i nenes. Ha fet cas omís del Tribunal Internacional de la Haya sobre la seva participació en conflictes com el de Nicaragua, i vol duu a terme el seu escut antimíssils negant-se a cooperar contra l’armamentisme mundial i la reducció de ogives nuclears, per citar només alguns exemples. Per tant, en el pla internacional, EUA opera de manera unilateral, arbitrària i il·legal. Fa el que li dóna la gana, sense respectar les nacions del món, i avui vol que tothom abraci la seva causa, la seva guerra.

Alguns han afirmat: “Ens sentim ansiosos davant l’eventual resposta del nostre govern al terrorisme. Confusos ... No entenem per què ens odien tant ...”. Si tenim memòria històrica, observarem que els EUA odia el món, odia la democràcia a d’altres països, odia la seva autonomia i sobiranies, odia que els pobles decideixin el rumb que volen prendre. En el context de dol mundial que vivim tots per les morts innocents causades pels atemptats recents, el que hem esmentat anteriorment dol més. I milers d’habitants dels EUA ho saben, aquells que han sortit i els que sortiran al carrer exigint l’alto a la guerra. Milers d’ells en són conscients malgrat la manipulació de què són ara objecte per part dels mitjans de comunicació. Milers d’ell han mantingut lluites solidàries amb els pobles del Tercer Món davant les aberracions del seu govern i de l’exèrcit.

EUA ha recollit el que ha sembrat durant tots aquests anys. Així, el dia 11 de setembre les dues Torres Bessones del World Trade Center es van enderrocar amb el xoc de dos avions comercials, i un altre va estavellar-se contra el Pentàgon. És possible que s’haguessin destinat dos avions per a cadascun dels símbols de l’imperi dels EUA: 1) El poder econòmic representat a les Torres Bessones, de 110 pisos, on s’ubiquen les empreses transnacionals més poderoses del món i on habitualment circulen 150 turistes diàriament. 2) El poder militar ubicat al Pentàgon, construït el 1941 en 120 mil metres quadrats a la ciutat de Washington: el suposat lloc més segur de la terra en termes militars va patir el seu primer atac. 3) I el poder polític a la Casa Blanca. Si bé el president Bush es trobava absent, se sospitava que seria l’altre objectiu de l’atac. Un quart avió va caure al camp, i fins i tot es va parlar d’un altre avió ple de passatgers que suposadament va derruir l’exèrcit dels EUA i del qual després no es va saber ni es va dir res, pures especulacions. Ha estat una de les pitjors ofenses per l’imperi: un acte de guerra a casa seva, amb els seus propis avions, que van sortir de ciutats pròpies, amb pilots suïcides entrenats per les seves empreses, i en els símbols i llocs més estratègics del poder imperial.

Aproximadament, 7 mil persones van morir a les Torres Bessones, no totes identificades, i tan sols poc més de 250 van ser rescatades. Hi havia estrangers procedents de desenes de nacions, entre elles mexicans (per consultar la llista de mexicans desapareguts, vegeu www.tepeyac.org). Molts habitants dels EUA viuen ara l’odi i la set de venjança. La paranoia i la inseguretat ha arribat per sorpresa. El sentiment de vulnerabilitat els ha horroritzat: realitzen esdeveniments culturals amagats, compres amb pànic, adquireixen màscares antigas, ressorgeix amb força el nacionalisme i la xenofòbia. Per tot arreu es veuen sospitosos i les mesures de seguretat s’extremen a tot el territori nord-americà. Els mitjans de comunicació manipulen la informació i les imatges i es llencen en una creuada per la defensa del país, de la llibertat. El moviment contra la globalització es paralitza i els mitjans els associen al terrorisme i els immobilitza, però aviat sortiran als carrers. Mai es van imaginar que el sentiment de guerra el viurien a casa seva, com l’han viscut durant molts anys indígenes i camperols, ciutadans comuns quan els seus pobles, barris i ciutats han estat bombardejades. Ara el sentiment d’horror a la guerra ens uneix als nord-americans. Ha arribat el moment de què ens adonem de la necessitat de construir un altre món per tots, on tots hi capiguem, no només els nord-americans ni només els musulmans. Un altre món és possible.

Hi ha algunes frases memorables del president que fou qüestionat pel suposat sistema democràtic que el va portar al poder, i que amb aquesta guerra vol generar el consens del poble dels Estats Units que no va obtenir a les urnes. Bush ha afirmat: els terroristes “odien el que veuen aquí en aquesta Cambra (del Congrés dels Estats Units): un govern democràticament electe ... Ens odien per les nostres llibertats ...”. Més aviat les llibertats que es prenen al marge de les lleis internacionals. També ha dit: “Som un país que ha despertat davant el perill i que demana a crits la defensa de la llibertat” i això “és la guerra del bé contra el mal”. Per a Bush “EUA responsabilitzarà a aquests malèvols”. I el mateix van dir en altres invasions quan van morir milers de civils: “EUA respecta al poble d’Afganistan, però condemna el règim dels Talibans”. A més, l’ex-governador Tom Ridge, encarregat ara de l’Oficina de Seguretat de la Pàtria inaugurada fa uns dies per Bush, va afirmar que “Aquesta és una lluita del món, una lluita per la civilització ... Instem a totes les nacions a ajudar-nos ... la llibertat i el temor estan en guerra...”

ELS DOLENTS

Pels EUA, els dolents ja no són els comunistes, sinó els terroristes musulmans del món Islàmic i invita a tot el planeta a respondre amb la “Guerra Democràtica” en contra de la “Guerra Santa”. EUA culpa de l’atemptat al musulmà Osama Bin Laden, tot i que al món hi ha mil 300 milions de musulmans. ¿Qui és el personatge capaç de desestabilitzar al món?

Muhamad Bin Laden, musulmà originari del Yemen i nacionalitat saudita, va tenir 11 esposes i 54 fills. Fou funcionari de l’Aràbia Saudita i va tenir a les seves mans múltiples contractes de construcció en diversos països àrabs. Els fills, entre ells Osama Bin Laden, enginyer de professió i de 45 anys, van heretar l’imperi financer del seu pare, avui Bin Laden Brothers for Contracting and Industry, amb inversions i empreses en molts països i aproximadament 40 mil treballadors. Són representants de vàries empreses europees: angleses, holandeses, entre d’altres. L’empresa La Sico té oficines a les Antilles Holandeses i Curaçao (on els EUA tenen una base militar), però també a Londres. Tenen relacions financeres amb empreses dels EUA. A partir d’aquí s’especula que grans empresaris tenien informació sobre l’atemptat.

Els Bin Laden van ser invitats pel president de França Jacques Chirac a un àpat ofert durant la seva visita oficial a Aràbia Saudita el 1996. Els germans Bin Laden van construir el 1998 el quarter pels soldats dels EUA al Golf Pèrsic. Van cobrar 50 milions de dòlars al governo d’Aràbia Saudita per a la construcció d’habitatges pels soldats dels EUA que vivien en carpes. També van aconseguir contractes per a la reconstrucció de Kuwait després de la Guerra del Golf. Posseeixen avions i la propietat de l’empresa Bin Laden Aviation. Són propietaris de societats presumptament fantasmes com l’Asma United, o d’organitzacions filantròpiques a Londres i Els Balcans.

Osama Bin Laden té capitals en bancs europeus on més de 700 milions de dòlars estan invertits a curt termini en mercats financers a Bèlgica, Bulgària, Itàlia i Holanda. Presumptament ha invertit en béns seents a Londres, París i la Costa Azul francesa; així com 15 milions de dòlars en empreses sueques especialitzades en equips mèdics. També té inversions a Noruega, en la indústria de la fusta i el paper, i en els mercats iraquís, jordans i egipcis. Posseeix comptes bancaris a l’Àfrica, Xipre, Pakistan i EUA. El Clan Bin Laden va aconseguir el 1983 un contracte per 3 mil milions de dòlars per restaurar els indrets Sants de Medina i La Meca, i Osama hauria rebut una comissió de 30 milions de dòlars col·locats possiblement a Suïssa, Luxemburg i en els Emirats Àrabs.

Osama Bin Laden reclutava a milers de voluntaris per resistir a la invasió comunista de Rússia a l’Afganistan el 1979, els quals eren entrenats per oficials egipcis i finançats amb més de 285 milions de dòlars del govern dels EUA. A Pakistan, va construir una forta logística de resistència i a Afganistan va construir túnels i galeries subterrànies que ara són un mal de cap per l’exèrcit dels EUA que provarà noves bombes per destruir-los. Osama Bin Laden va crear la seva pròpia organització denominada Al-Quaeda (La Base), moviment islàmic radical recolzat per egipcis, que després es va denominar Fraternitat Bin Laden.

Després de 10 anys d’ocupació, la Unió Soviètic es retira el 1989 d’Afganistan però queda un règim comunista. El 1990, EUA exigeix als saudites que donin per acabat el subsidi i suport logístic als àrabs-afgans, finalitzant així  l’aliança entre el govern dels Estats Units - Aràbia Saudita i Bin Laden, qui es va negar a abandonar la resistència, ara finançada amb la pròpia fortuna i refugiant-se al Sudan i més tard a l’Afganistan sota el règim Taliban. Tanmateix, altres fonts afirmen que EUA va continuar lliurant armes i diners als grups islàmics després de la retirada dels soviètics, a l’igual que la participació de mercenaris nord-americans juntament amb els extremistes de l’Afganistan, país que ocupa la primera posició mundial en producció d’opi.

Després de la creuada anticomunista, Osama Bin Laden es llença en una creuada contra els EUA. El 1997 va afirmar que “Si Rússia pot ser destruïda, també es podrà decapitar als EUA”. Per algunes fonts, Osama Bin Laden no és cap militar ni religiós, però milers de seguidors estan disposats a donar la vida per satisfer-lo amb accions terroristes contra l’imperi dels EUA. Grans líders de grups islàmics simpatitzen amb Osama, i els qui miren d’establir repúbliques islàmiques a tots els països àrabs o eliminar Israel. El Front Islàmic Mundial per la Guerra Santa declara el deure de tot musulmà de “matar als ciutadans dels EUA -civils o militars- i els aliats, sigui on siguin”.

Existeixen aproximadament 29 grups més importants d’organitzacions terroristes, del quals 14 són de tendència extremista islàmica. Algunes fonts afirmen que la seva presència està en més de 30 països del món i d’altres, en més de 60. Es coneix que són màfies transnacionals descentralitzades, amb vàries fonts de finançament i diversificació d’autofinançament. Compten amb el suport de diferents països, entre els quals destaquen Afganistan, Líban, Iran, Líbia i Síria. El seu objectiu comú és atacar els EUA i, per altres, també Israel. D’altres, a més, s’oposen al procés de pau del Medi Orient. Compten amb reclutaments, armes i combatents per milers i tenen operacions a Albània, Kenya, Tanzània, Pakistan, Gran Bretanya i en el cor dels EUA: Nova York.

Aquests 29 grups van ser responsables dels 423 atemptats de “terrorisme internacional” comesos fins el 2000 a tot el món. D’entre aquests atemptats, 169 van ser objectius dels EUA com ambaixades, bucs, aeronaus i altres instal·lacions. Els actes terroristes van registrar 233 morts el 1999 i 405 el 2000, segons l’ Informe Global sobre el Terrorisme difós pel Departament d’Estat dels EUA en mesos passats.

Osama Bil Laden és sospitós dels atemptats contra Nord Amèrica: el xoc contra les Torres Bessones el 1993; un altre atemptat contra un quarter militar a Aràbia Saudita el 1996; la destrucció de les ambaixades a Kenya i Tanzània, Àfrica, el 1998; l’atac contra el navili destructor a Yemen el 2000. Va derruir helicòpters dels EUA i va assassinar personal al servei dels EUA a Somàlia el 1993. Va dirigir atacs amb bombes contra tropes dels EUA a Yemen el 1992; etcètera. Altres grups musulmans aliats han perpetrat atacs i altres no es van poder dur a terme com l’intent d’assassinat del Papa Juan Pablo II a Manila el 1994 i del president Clinton a Filipines un any després. De la mateixa manera, una dotzena d’intents d’atacs aeris contra vols dels EUA el 1995.

El terrorisme internacional del fundamentalisme islàmic es troba a tot el món amb milers d’individus capaços d’operativitzar accions en qualsevol moment i a qualsevol racó del món. Per alguns analistes internacionals, aquesta reacció pot arribar fins i tot a l’ús d’armes químiques, bacteriològiques o nuclears. En aquest context, no és casualitat els projectes de biopirateria de plantes i animals, els drets que s’adjudiquen governs i empreses del Primer Món de patentar la vida, i l’interès recent del govern d’Israel en visitar l’Organització de Metges Indígenes de l’Estat de Chiapas (OMIECH) a San Cristóbal de Las Casas amb l’objectiu d’intercanviar plantes per assessoria tècnica.

Aquesta biopirateria engendra una biopolítica i biomilitarització.

La religió musulmana podrà unir milers de persones i moltes nacions islàmiques en torn al mateix objectiu: “la guerra santa” contra els EUA on l’escenari de la guerra podria ser mundial. Els terroristes també estan globalitzats com el terrorisme d’estat dels EUA. L’espai de la guerra no es focalitza només a l’Afganistan on es troba presumiblement refugiat Osama Bin Laden, sinó que està a qualsevol part del món, a l’ànima dels terroristes disposats a donar la vida per la seva causa, en les transaccions financeres i empreses transnacionals que posseeix. El terrorisme internacional compte amb tres pilars bàsics per enfrontar la guerra: poder militar (armament, milers de reclutes, entrenament, etc.), poder econòmic (empreses, inversions especulatives, petroli, rutes i aliances comercials, etc.) i poder religiós (mística, element d’unitat i cohesió).

Les dues guerres (“santa” i “democràtica”) són igualment absurdes. L’Islam, com els EUA, vol imposar a tothom el seu estil de vida, els seus interessos. Ambdós envaeixen països, imposen dictadures, oprimeixen pobles, saquegen i destrueixen, bombardegen i enforteixen el seu poder econòmic i militar. El món es torna a polaritzar. Bush ha afirmat que és la guerra del bé contra el mal. Per a Bush, ells són els bons i l’islam els dolents que poden contagiar el món si no s’uneixen a la seva causa. Igual de fanàtics són uns i d’altres, amb el mateix odi, amb la mateixa ceguesa, amb la mateixa set de venjança i sang. Per aquí no arribem enlloc. Qui té l’autoritat moral per dir qui és el bo i qui és el dolent?

ELS LLETJOS

El president Bush polaritza el món i li declara la guerra: “No farem cap distinció entre els terroristes que hagin comès els actes i els qui els donin asil”; i després envia un missatge a tots els països del món: “... estan amb nosaltres o amb els terroristes”. Així obliga als governs a prendre una postura a favor o podrien ser blancs d’atacs militars, polítics o econòmics. Aquest és el cas del bloqueig a Cuba i el tancament de fronteres a productes mexicans violant els Acords de Lliure Comerç, per citar alguns exemples. No obstant això, no oblidem que Anglaterra, Espanya, França i tot Europa estan plens de població musulmana, de manera que als respectius governs no els serà fàcil plegar-se als capritxos dels EUA, perquè la “Guerra Santa” pot esclatar en els propis patis. Per aquest motiu, el Secretari de Defensa dels EUA, Donald Rumsfeld, va afirmar que “El que estem fent serà molt diferent de la Segona Guerra Mundial, Corea, Vietnam, la Guerra del Golf, Kosovo, Bòsnia ... no es dirigirà com abans, com si fos una campanya contra un país específic, o en un temps determinat” sinó una guerra declarada “a diferents llocs, en temps i formes diferents”.

Per alguns analistes és el començament no només de la primera guerra del segle XXI, sinó de la Tercera Guerra Mundial. Per altres, això mateix és una exageració, i es tracta d’una tensió passatgera. Sigui com sigui, EUA no declara la guerra formalment perquè no s’apliquin els Convenis de Ginebra i poder accionar sense amarres ni controls internacionals. Aconsegueix pressionar militarment, diplomàtica, política y econòmica els governs del món per tancar files i fer-se seves les causes de la guerra: és un atac “contra Amèrica”, diuen els que viuen al nord del Continent Americà. L’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN), l’Organització de les Nacions Unides (ONU), l’Organització d’Estats Americans (OEA) es dobleguen als desigs dels EUA. I és que, com vam veure, no només els terroristes estan a tot el món, sinó que també EUA l’envaeix. La guerra està a tot arreu, es pot presentar a qualsevol lloc, a qualsevol ambaixada, instal·lació o base militar dels EUA al món.

Qui es quedi fora de l’aliança li declara la guerra als EUA. I viceversa. Qui no es doblegui a les aliances musulmanes de la “Guerra Santa”, serà bombardejat. Podem ser ostatges d’aquestes dues forces. El règim Talibà d’Afganistan es nega a lliurar a Osama Bin Laden mentre EUA no aporti proves de l’autoria de l’atemptat. Bin Laden ja va dir que ell no en fou el responsable, que si ho proven estaria disposat a encarar les conseqüències. Els EUA no se’l creuen. Així, ambdues parts es preparen per la guerra i impliquen al món sencer. I si EUA vol guerra, sap que haurà de fer-ho de pressa, abans que l’hivern arribi en terres afganes, o perdrà.

Algunes conclusions:

EUA ha d’actuar amb prudència i entendre que la guerra que està a punt de desfermar-se generarà més guerra, més morts. Tots hi sortirem perdent, i no només els civils que lamentablement van perdre la vida en els atemptats a Nova York i Washington, sinó els civils que moriran en ambdós bandes si la guerra es produeix amb més violència, per no dir els milers de soldats que ara es despleguen per cel, mar i terra. La pau no vendrà tan sols per la captura de Bin Laden. Així no es resol el problema. Entre les causes hi ha el terrorisme d’estat provocat pels governs del món, per la intolerància a les diferències, per l’ambició del poder i el control del planeta.

Cap de les dues parts pot obligar als governs a posicionar-se més enllà del que és necessari per  combatre el mal del terrorisme tant a fora com a dins dels EUA. El poble dels EUA ha de reflexionar sobre el significat de les lamentables pèrdues de vides humanes i, encara que li dolgui, ha d’entendre perquè en d’altres nacions s’alcen veus que diuen que “ja saben el que se sent”. ¿Per què va succeir? Aquesta és la pregunta.

Gustavo E. Castro Soto
CIEPAC, A.C.

Fonts: Proceso, La Jornada, El Financiero, Milenio, Cuarto Poder, CNI, Televisa, TV Azteca, entre d’altres.

CIEPAC és membre del Moviment per la Democràcia i la Vida (MDV) de Chiapas; de la Xarxa Mexicana d’Acció Enfront al Lliure Comerç (RMALC; ) www.rmalc.org.mx; de la Convergència de Moviments dels Pobles de les Amèriques (COMPA; ) http://www.sitiocompa.org/; de la Xarxa per la Pau a Chiapas; de la Setmana per la Diversitat Biològica i Cultural www.laneta.apc.org/biodiversidad; i del Fòrum Internacional "Davant la Globalització, el Poble és Primer", Alternatives contra el PPP http://usuarios.tripod.es/xelaju/xela.htm.

Nota: Si utilitzes aquesta informació, cita’n la font així com la nostra bústia de correu electrònic. T’agrairem molt que ens fessis arribar els teus comentaris sobre aquests Butlletins. CIEPAC, A.C., és una organització no governamental i no lucrativa, i el teu suport és necessari per continuar oferint-te aquest servei informatiu i d’anàlisi. Si hi desitges col·laborar, amb qualsevol quantitat, t’ho agrairem profundament. El nostre compte bancari és el següent:

CIEPAC, A.C.;
Banc: Banamex;
Número de compte: 7049672;
Sucursal 386;
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, Mèxic.
ABA o SUITE:   BNMXMXMM

Gràcies!

Note: If you wish to be placed on a list to receive this English version of the Bulletin, or the Spanish, or both, please direct a request to: ciepac@laneta.apc.org and indicate whether you wish to receive the bulletin in plain text or as a Word 7 for Windows 95 attachment.

Note: If you use this information, cite the source and our email address. We are grateful to the persons and institutions who have given us their comments on these Bulletins. CIEPAC, A.C. is a non-government and non-profit organization, and your support is necessary for us to be able to continue offering you this news and analysis service. If you would like to contribute, in any amount, we would infinitely appreciate your remittance to the bank account in the name of:

CIEPAC, A.C.
Bank: Banamex
Account number: 7049672 Sucursal 386
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, México.
You will also need to use an ABA number:
BNMXMXMM

Thank you! CIEPAC

Telephone:
in México: 01 967 674 5168
from outside Mexico:: +52 967 674 5168