IGUALTAT DE L’HOME I LA DONA DINS L’EDUCACIÓ

Històricament, les dones no han tingut accés a l’educació, fet que constitueix una de les causes bàsiques de la desigualtat actual entre l’home i la dona. S’ha reconegut que la qüestió de la participació i drets de la dona s’ha de contemplar dins de l’educació autònoma. Però es tracta d’una qüestió profunda, que no pot canviar de la nit al dia. Per exemple, a moltes de les escoles autònomes, la majoria dels alumnes segueixen sent nens.

“Sobre la qüestió de com educar les nenes, el que fem ara és donar un aprenentatge igual al dels nens. Intentem que tot el sistema sigui igualitari. Avancem pas a pas, tot just acabem de començar. Sabem que cometem errors, no tot surt bé a la primera, però dels errors també se n’aprèn. Volem educar els nens i les nenes de la mateixa manera i que aprenguin la nostra cultura: fer tortillas i pozol, sembrar blat, etc. Per tant, volem incloure l’agricultura com a part de l’educació.” (Comissió Regional d’Educació)

“A l’assemblea, es parla del per què és important portar les nenes a l’escola, perquè les dones també tenen dret a aprendre. Si algun dia els donen un càrrec, no és qüestió que diguin que no poden. I això és el que passa ara amb les dones, que no volen entrar (en un càrrec) perquè anteriorment no havien fet un esforç per aprendre.” (Edgar, promotor d’educació)

Dels aproximadament 30 promotors d’educació, només dos són dones. Parlen de la importància de la seva participació com a dones dins de l’educació autònoma:

“Nosaltres, com a dones que treballem en l’educació autònoma, estem contentes, i jo sé que estic treballant per donar suport al meu poble i també com a exemple per les altres dones, perquè sàpiguen que no només els homes ho poden fer, ni són més intel·ligents per realitzar determinades feines, sinó que les dones també poden tot allò que es proposin. És important que les dones participem, perquè tenim dret a participar en tots els treballs. Els nens d’avui dia ja són conscients que tots tenim drets, no només els homes, que les dones també poden fer feines que abans tan sols feien els homes. Per a nosaltres, les dones, no és tan difícil participar, perquè estem acostumades a treballar dur per sortir endavant.” (Eva, promotora d’educació)

“Abans el govern deia que les dones no tenien dret a treballar. Volem treballar plegats, homes i dones, perquè tots tenim dreta a treballar.” (Irma, promotora d’educació)

EL TREBALL DE LA COMISSIÓ D’EDUCACIÓ

L’estructura de l’educació autònoma inclou promotors d’educació a cada comunitat, un comitè d’educació que promou l’educació també a cada comunitat, i una comissió regional d’educació que coordina el treball de l’educació a tota la regió. El paper de la Comissió d’Educació és donar-li la definició i l’estructura regional.

“Com que l’educació autònoma està treballant a tot el municipi autònom, el càrrec que tinc de Comissió d’Educació és un càrrec regional, no és una responsabilitat local; y per dur-lo bé a terme cal pensar en moltes coses, perquè implica coordinar aquesta feina a tota la regió. Hi ha moltes comunitats a la regió i es necessita pensar en com solucionar determinats problemes: quan hi ha problemes en d’altres comunitats ho comuniquen a la Comissió d’Educació. Tot el que hem après ho hem après de nosaltres mateixos i de la nostra experiència dins de l’organització (l’EZLN).”

“El meu treball consisteix en auxiliar les altres comunitats quan tenen problemes. El promotor d’educació té el comitè d’educació dins la comunitat. Quan es tracta d’un problema greu, recorren a nosaltres, els del comitè regional d’educació. Gran part de la feina consisteix en corregir, explicar què és l’educació autònoma, l’autonomia. Alguns companys no la coneixen, encara no l’entenen. A vegades, l’explicació va adreçada a tot un poble, a un promotor, o una comunitat. Altres vegades cal buscar la solució conjunta amb d’altres autoritats, perquè no és una solució per a un de sol, sinó també per a tots els germans.”

“Una altra vessant de la meva feina és explicar als responsables de l’assemblea que cal nomenar els promotors d’educació de les comunitats, encara que això impliqui problemes i dificultats. Perquè si no, els nens no tindran educació. Observo que estan arribant promotors a la capacitació. Aquests darrers mesos tenim 26 promotors, i n’estan arribant més de nous. També hi ha coordinadors entre els promotors, coordinen el treball entre ells mateixos.”

“Hem de continuar resistint, i els altres companys de la regió veuen si estàs complint amb les teves tasques perquè el fet de manar obeint és molt important. Formo part de l’autoritat, però això no vol dir que mani o ordeni als meus companys. Estem buscant el benestar de tots, no el benefici personal. Aprenem poc a poc, mentre caminem. Si no faig bé la meva feina, altres poden venir i ocupar el meu lloc, o si em canso i vull sortir, tinc l’obligació d’ensenyar als que vulguin entrar. Ens organitzem, ens reunim per resoldre els problemes de forma conjunta i per orientar el nostre treball.” (Comissió Regional d’Educació)

RECURSOS ECONÒMICS

“No tenim recursos econòmics per moure’ns.” (Edgar, promotor d’educació)

Estar en la resistència zapatista implica no rebre ni educació oficial ni recursos econòmics de l’estat. Es planteja buscar ingressos de l’economia local i regional per donar suport a l’educació autònoma però fins ara, l’educació autònoma depenia del suport de la societat civil nacional i internacional per mantenir les escoles autònomes.

“El suport que rebem prové de la societat civil. Es reuneixen quaderns i llapis i s’envien a un col·lectiu d’educació a la Cuitat de Mèxic. Vàries persones van formar aquesta petita organització. També ens ajuden amb els cursos de capacitació, sempre respectant la nostra paraula. Si tenim la necessitat d’aprendre d’ells, aprendrem. Però som nosaltres els qui definim el camí de treball.” (Comissió Regional d’Educació)

“Hi ha 2 llibres fets per la regió, un de matemàtiques i l’altre de Castilla. Són de la mateixa regió, es van fer junts amb els encarregats de l’educació. Algunes parts estan escrites en Tzeltal. Aquests llibres els reparteixen els promotors al curs. Pregunten quants nens hi ha per saber quants llibres es necessiten. Però els nivells són molt baixos. Només són bons per a alguns nens que estan començant. Alguns nens ja saben multiplicar, dividir per 2 xifres, etc. Es necessiten llibres més elaborats. Els materials que tenim són precaris: aquests llibres i alguns donatius de la societat civil.” (Edgar, promotor d’educació)

No rebre suport econòmic del govern també implica no donar salaris als mestres comunitaris. A més, la decisió de no donar un salari al promotor d’educació està relacionat amb el sistema de càrrecs públics: tots els càrrecs es consideren un benefici pel poble i no estan pagats. En aquest cas, realitzar l’autonomia significa buscar la forma de mantenir el promotor d’educació per la seva feina diària amb els nens.

“Cada poble té un acord, perquè sabem que el promotor d’educació no pot seguir en el treball si no l’ajudem: la comunitat sembra, neteja el camp, cull el blat i els fesols i els porta a casa del promotor d’educació perquè tingui aliments, ja que no rep cap salari.” (Comissió Regional d’Educació)

Aquest acord ha funcionat millor en algunes comunitats que en d’altres. En alguns pobles es respecta l’acord i la comunitat proporciona blat i fesol o treballa la milpa de l’educador: “L’aportació de l’educació autònoma és diferent de la del govern, perquè en la darrera els mestres guanyen un sou, mentre que nosaltres necessitem més ajuts.” (Antonio, promotor d’educació)

En altres comunitats aquest acord no es compleix. L’autonomia implica trencar amb totes les relacions històriques de paternalisme i dependència, però a vegades els costa molt, a les mateixes comunitats, d’acostumar-se a la idea d’haver d’ajudar a l’educador quan abans el govern sempre pagava el salari del mestre. “També hi ha problemes perquè els mestres del govern guanyen un salari i aquí no tenim diners.” (Comissió Regional d’Educació) Però és molt difícil pels promotors que no tenen el suport de la comunitat continuar treballant d’educador i no desanimar-se.

Un promotor d’educació parla de la frustració que sent:  “La comunitat no m’està ajudant, no compleixen amb l’acord, sempre s’obliden de donar-me un cop de mà. Si no em moc jo, com obtindré aliments? Però això em fa perdre dies de classe. Només faig aquest esforç per la resistència i pels nens, perquè sàpiguen llegir i escriure.” (Edgar, promotor d’educació)

UN DIA EN UNA ESCOLA AUTÒNOMA

Un promotor d’educació explica com és el treball quotidià a la seva comunitat: “Les classes que imparteixo són de matemàtiques, castellà i ciències naturals. Dins de la classe de Castellà els ensenyo a llegir i escriure. Les explicacions les faig en Tzeltal.”

“Sempre planifico les classes. L’horari és de 8h a 10:30h, fem un descans per prendre pozol, i d’11h a 13:30h. Pel matí els ensenyo matemàtiques, i després castellà. Quan sobra temps, els ensenyo ciències naturals. Trobo que les ciències naturals no són tan importants, que ja saben força coses: ajuden als seus pares amb els animals.”

“Planifico les classes dia a dia, perquè mai ser quins nens vindran. Cada dia tinc nens de diferents nivells, a vegades són més petits, i a vegades són més grans. Estic sol, he d’ensenyar a tots els nivells: alguns en saben molt, de matemàtiques, i d’altres no coneixen ni els números.”

“En total hi ha 80 nens. Normalment vénen a classes uns 40. Cada dia vénen nens diferents. Si no vénen els més grans, és perquè han d’anar a treballar amb els seus pares. Vénen més nens que nenes. De nenes només n’hi ha entre 5 i 10.” (Edgar, promotor d’educació)

ÈXITS ASSOLITS I LA IMPORTÀNCIA DE L’EDUCACIÓ

Se sap que el procés per construir un sistema d’educació autònoma és un camí bastant llarg, com la construcció d’autonomia en general. Però s’ha aconseguit molt: rebutjar un sistema d’educació que no respecta ni la cultura ni els nens indígenes, definir l’educació com un eix elemental dins de la lluita per l’autonomia, establir les bases per a la creació d’un sistema d’educació alternativa.

“El que hem assolit és un pas més dins de la pròpia lluita, de la pròpia organització, per començar a educar-nos com voldríem. Ja tenim molts promotors, que estan aprenent què és l’educació autònoma, i per què la necessitem a les comunitats. A poc a poc estem aconseguint que desapareguin els dubtes i que es despertin les consciències.”

“Trobo que és molt important que aquesta educació es posi en marxa. Espero que no la destrueixi el govern. Encara que no em paguin, crec en aquest treball, i en les possibilitats de millorar-lo.”

“Busquem el millor camí per al poble, tenint en compte la nostra cultura. Al treball sempre hi ha errors. Necessitem aprendre dels errors per millorar la nostra feina.” (Comissió Regional d’Educació)

Alguns promotors d’educació parlen d’avenços en les comunitats i de la importància de l’educació: “A les meves terres comunals, alguns nens ja saben escriure, entenen què és l’educació. Comencem a avançar gràcies a l’ajuda dels companys que participen en aquest poble rebel zapatista.” (Cresencio, promotor d’educació)

“Jo he explicat als nens per a què serveix l’educació: amb la formació escolar podran ajudar als altres; podran exercir algun càrrec dins la comunitat; podran fer qualsevol feina; no tindran por. Els nens saben que tot allò que aprenguin a l’escola els serà molt útil. És com una arma contra l’enemic, perquè ens enganyen si no sabem llegir, si no sabem res; no entenem la realitat. Ara no és tan fàcil enganyar-nos, sabem quins drets tenim com a indígenes.” (Edgar, promotor d’educació)

“L’educació és molt important, perquè tot ve de l’educació.” (Yonix, promotor d’educació)

Fins aquí, l’experiència d’aquest municipi autònom. En aquest context, l’organització civil de Las Abejas, al municipi de Chenalhó, anuncien la creació de l’Escola Primària Autònoma Tzotzil, ubicada a les comunitats d’Acteal, Xoyep i Yibeljoj. Aquesta educació autònoma atendrà 400 nens indígenes que van perdre els seus estudis a causa de la matança a Acteal el desembre de 1997. 29 promotors d’educació hi impartiran els estudis en tzotzil i en espanyol sobre el blat, la mare terra i la família. Mentrestant, més desplaçats de Las Abejas retornaran abans de les eleccions del 7 d’octubre a Chiapas per renovar els presidents municipals i els 40 diputats del Congrés Local.

Hilary Klein
CIEPAC, A.C.

CIEPAC és membre del Moviment per la Democràcia i la Vida (MDV) de Chiapas; de la Xarxa Mexicana d’Acció Enfront al Lliure Comerç (RMALC; ) www.rmalc.org.mx; de la Convergència de Moviments dels Pobles de les Amèriques (COMPA; ) http://www.sitiocompa.org/; de la Xarxa per la Pau a Chiapas; de la Setmana per la Diversitat Biològica i Cultural www.laneta.apc.org/biodiversidad; i del Fòrum Internacional "Davant la Globalització, el Poble és Primer", Alternatives contra el PPP http://usuarios.tripod.es/xelaju/xela.htm.

Nota: Si utilitzes aquesta informació, cita’n la font així com la nostra bústia de correu electrònic. T’agrairíem molt que ens fessis arribar els teus comentaris sobre aquests Butlletins. CIEPAC, A.C., és una organització no governamental i no lucrativa, i el teu suport és necessari per continuar oferint-te aquest servei informatiu i d’anàlisi. Si hi desitges col·laborar, amb qualsevol quantitat, t’ho agrairem profundament. El nostre compte bancari és el següent:

CIEPAC, A.C.;
Banco: Banamex;
Número de compte: 7049672;
Sucursal 386;
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, Mèxic.
ABA o SUITE:   BNMXMXMM

Gràcies!

Note: If you wish to be placed on a list to receive this English version of the Bulletin, or the Spanish, or both, please direct a request to: ciepac@laneta.apc.org and indicate whether you wish to receive the bulletin in plain text or as a Word 7 for Windows 95 attachment.

Note: If you use this information, cite the source and our email address. We are grateful to the persons and institutions who have given us their comments on these Bulletins. CIEPAC, A.C. is a non-government and non-profit organization, and your support is necessary for us to be able to continue offering you this news and analysis service. If you would like to contribute, in any amount, we would infinitely appreciate your remittance to the bank account in the name of:

CIEPAC, A.C.
Bank: Banamex
Account number: 7049672 Sucursal 386
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, México.
You will also need to use an ABA number:
BNMXMXMM

Thank you! CIEPAC

Telephone:
in México: 01 967 674 5168
from outside Mexico:: +52 967 674 5168