L’Ambient Pre-electoral

El 7 d’octubre d’enguany, es va dur a terme el procés electoral per designar 24 Diputats Locals de Majoria Relativa i 16 de representació proporcional per integrar el Congrés Estatal; així com per elegir 118 presidents municipals. Cal recordar que fins el 1998 Chiapas comptava amb 111 municipis, però l’ex-governador Roberto Albores Guillén, dins el pla de contrainsurgència, va crear 7 municipis més per mirar de contrarestar el poder dels Municipis Autònoms de l’EZLN.

Per entendre els resultats del recent procés cal recordar que l’ex-governador Roberto Albores, reformant diversos articles del Codi Electoral de Chiapas, volia prohibir les aliances entre els partits polítics i acotar els temps pels registres amb la finalitat que el PRI guanyés les eleccions. A causa de l’oposició de diferents partits polítics, només va aconseguir que la data límit per declarar aliances entre els partits fos el 31 de març, però tot i així, en el procés anterior es van presentar 15 aliances de partits a diversos municipis. Posteriorment, va decidir convertir el Consell Estatal Electoral en Institut Estatal Electoral (IEE) i va aconseguir reduir una sèrie de funcions i llibertats als Consellers Ciutadans; però la part més important pel PRI és que el president de l’IEE, Gilberto Monzón Velasco, era un incondicional de l’ex-governador Roberto Albores, que a la vegada va imposar els Presidents de Districte de l’IEE, que en certa manera representen els interessos dels grups de poder més retrògrades i repressius contra el moviment popular a Chiapas.

Un altre aspecte important a tenir en compte és que després del 8 de desembre de l’any passat, quan el governador actual Pablo Salazar Mendiguchía va prendre possessió del seu càrrec, el PRI, com a partit perdedor, va començar a patir una sèrie de fractures internes degudes al fet que dues persones estaven incidint en les disputes polítiques del tricolor. D’una banda, l’ex-governador, que abans de retirar-se del govern volia deixar controlats els espais de decisió dels destins de l’estat, imposant funcionaris. De l’altra, un altre sector del PRI s’inclinava per donar suport al nou governador Pablo Salazar Mendiguchía; de manera que els escenaris dels enfrontaments van ser les oficines centrals del Comitè Directiu Estatal del PRI, on el grup de Solidaritat Camperol Magisterial (SOCAMA), encapçalat per Jacobo Nazar Morales com a operador polític i com a autor intel·lectual al cacic polític de la Fraylesca, Germán Jiménez Gómez; van desplaçar a cops i amb la presa de les oficines del PRI a Mario Carlos Culebro Velasco, incondicional de Roberto Albores. Els enfrontaments a la Confederació Nacional Camperola (CNC) es van produir de la mateixa manera entre la part encapçalada per Jacobo Nazar i Ramiro Micelli, incondicional d’Albores Guillen, que també fou desplaçat a cops de la central camperola. Les disputes en el Congrés de l’Estat es van produir entre els 12 Diputats encapçalats per Edgar de León Gallegos que donen suport a Pablo Salazar i els altres 14 que recolzaven a Albores Guillen dirigits per Mario Carlos Culebro Velasco, que actuava com a president de la Gran Comissió del Congrés de l’Estat. L’altre escenari de violència fou al Suprem Tribunal de Justícia, on un grup de 10 Magistrats donaven suport a Jorge Clemente Pérez i un altre grup a Juan Roque Flores (del PRD), on fins i tot la Policia Judicial va haver d’intervenir per desallotjar de l’edifici del Suprem Tribunal al grup d’Albores Guillen que per la forca havia pres possessió de les oficines d’aquesta instància, però al final de comptes el Suprem Tribunal de Justícia es troba avui dia funcionant amb Juan Roque Flores al cap davant. L’altra instància on es va disputar un dels darrers cops polítics contra el grup d’Albores Guillen fou a l’IEE, on el seu president Gilberto Monzón, es va queixar tota l’estona per no haver-li lliurat en la seva totalitat els recursos aprovats pel Congrés de l’Estat i de no comptar amb el suport del governador Pablo Salazar; cosa que va dur als treballadors i empleats a realitzar una aturada de feina perquè no se’ls estava pagant els salaris. Aquest fet va provocar la demora dels treballs de l’IEE a l’estat, situació que va concloure amb la renúncia del president Gilberto Monzón Velasco a finals del mes d’octubre d’enguany.

L’ambient pre-electoral presentava una sèrie de fets violents causats per les disputes polítiques dels grups de poder al PRI, tal com hem descrit anteriorment, però també fets de contrainsurgència militar i paramilitar, incloses 7 emboscades a la regió de Bochil, Simojovel, Chamula, Larrainzar i La Trinitaria, dues de les quals a la Policia de Seguretat Pública, un intent d’atac a membres del Centre de Drets Humans Fray Bartolomé de Las Casas, un altre al candidat a Diputat pel PRI del Districte de Comalapa i una més a l’alcalde de San Juan Chamula, a qui van desposseir de diners i ràdios de comunicació.

Un altre tipus de violència que es va viure amb major intensitat prèviament al procés electoral, però que és un problema que segueix latent, és el de les disputes de terres a diferents zones de l’entitat, que sobretot es van aguditzar a la regió de Ocosingo, entre organitzacions que tradicionalment s’han denominat d’esquerra i bases de suport de l’EZLN, deixant un saldo de diversos ferits.

Aquestes i d’altres disputes polítiques internes en els partits polítics, organitzacions socials i grups de poder local, van influir en el resultat electoral, però també en la composició del Congrés Estatal que entrarà en funcions el proper 16 de novembre i en l’elecció dels ajuntaments municipals que prendran possessió el proper 1 de gener de l’any vinent.

El Resultat Electoral i les Irregularitats

El 7 d’octubre es va dur a terme el procés electoral per elegir 24 Diputats de Majoria Relativa, 16 de representació proporcional i 118 presidents municipals, mitjançant la instal·lació de 414 caselles a tot l’estat. Hi van participar 8 partits amb presència nacional: entre ells: PAN, PRI, PRD, PT, PVEM, PCD, PAS, PSN; un amb presència estatal: Partido de Avance Ciudadano (PAC); i es van realitzar 4 Aliances a diversos municipis, entre ells: PT-PRD, PT-PVEM, PRD-PVEM, i PRD-PT-PCD-PVEM. El PAN no apareix a cap aliança perquè des del principi de la selecció de candidats va decidir no fer cap aliança, perquè equivocadament va creure que estant Vicente Fox a la presidència de la República, la correlació de forces li era favorable per inclinar la balança a favor seu. Ara bé, el PAN no va tenir en compte que Fox ha decebut la població mexicana i la seva popularitat ha minvat un 16%, a part que cada cop es veu més clarament que és un govern de dretes i que no és un govern democràtic, sinó un govern sumís al poder neoliberal dels Estats Units, al Fons Monetari Internacional, al Banc Mundial i al Banc Interamericà de Desenvolupament (BID).

Amb el 100% de les caselles comptabilitzades per part de l’Institut Estatal Electoral, el resultat de les eleccions per a presidents municipals fou els següent: el PAN en va guanyar 12, el PRI, 72; el PRD, 20; el PT, 2; el PVEM, 4; el PCD, 0; el PSN, 0; el PAS, 2, el PAC, 0; l’Aliança PRD-PT, 5; l’Aliança PT-PVEM, 0; l’Aliança PRD-PVEM, 1 i l’Aliança PRD-PT-PVEM-PCD, 0. (Per a més informació i ubicació física i geogràfica dels municipis guanyats pels diferents partits, podeu consultar el mapa: “Eleccions del 2001 a Chiapas” a la Pàgina Web de CIEPAC: http://www.ciepac.org).

El resultat de les eleccions per a Diputats Locals fou el següent: el PAN va guanyar el Districte II de Tuxtla Gutiérrez Poniente; el PRD va guanyar els Districtes XIV de Cintalapa i XX de Las Margaritas; mentre que els Districtes I (Tuxtla Gutiérrez Oriente), III (Chiapas de Corzo), IV (Venustiano Carranza), V (San Cristóbal de Las Casas), VI (Comitán), VII (Ocosingo), VIII (Yajalón), IX (Palenque), X (Bochil), XI (Pueblo Nuevo Solistahuacán), XII (Pichucalco), XIII (Copainalá), XV (Tonalá), VXI (Huixtla), XVII (Motozintla), XVIII (Tapachula Norte), XIX (Tapachula Sur), XXI (Tenejapa), XXII (Chamula), XXIII (Villaflores) i XXIV (Cacahoatán) els va guanyar el PRI. (Per a més informació en mapes, vegeu la Pàgina Web de CIEPAC).

A 14 presidències municipals i en alguns Districtes es van registrar conflictes i impugnacions post-electorals. El Tribunal Estatal Electoral n’ha resolt alguns, però falta saber el veredicte final del Tribunal Electoral Federal, que té com a data límit el 30 de novembre pròxim, en el cas de les presidències, mentre que per a les diputacions la data límit és el 15 de novembre.

El passat procés electoral, com que estava viciat per una sèrie d’irregularitats, perquè les estructures i cultura política en les quals es va mantenir durant més de 70 anys el PRI, no han estat modificades. El butlletí de premsa d’Aliança Cívica de San Cristóbal, datat el 8 d’octubre, reporta que “la falta de capacitació dels funcionaris, compra i coacció del vot, nous mecanismes de frau, una baixa participació ciutadana que va assolir més del 50% d’abstencionisme, una abundant oferta d’opcions partidàries, que va fragmentar el vot; la impossibilitat de comptar amb opcions electorals en forma de coalició, com a resultat d’una reforma electoral que va posar encadenats a la integració de coalicions”, van caracteritzar el procés electoral recent.

Van continuar les pràctiques d’amenaça, intimidació, compra i coacció del vot, els programes de Procampo, Progresa, Coescafé, Procede, lliurament de materials per a la construcció, lliurament de pollastres, projectes productius, etc., van continuar sent les corretges de pressió per obtenir vots pels candidats de diversos partits, inclosos alguns que afirmen ser d’ “oposició”.

El Butlletí d’Aliança Cívica continua dient que “...la promoció del vot fora dels temps legals, van formar part de les irregularitats de la majoria dels Partits com a pràctiques heretades del passat. El dia de les eleccions hi va haver tragí de votants a municipis com Pantelhó i Altamirano...”.

“En diverses caselles de Chenalhó, Huixtán i Oxchuc, van faltar butlletes a l’hora de fer el compte i la verificació de les butlletes rebudes, que sembla ser la nova pràctica de frau. La sostracció de butlletes en el material lliurat a l’inici de la votació, fa pensar que s’ha orquestrat un mecanisme d’assegurament en cadena per lliurar butlletes marcades a canvi de butlletes netes, com una estratègia per afavorir algun partit polític. Aquesta cadena confirma la venda del dret de decisió dels electors.

Una irregularitat que posaria en dubte els resultats d’algunes caselles, fou que durant el tancament de la votació, en comptar els vots nuls, n’hi havia que estaven en blanc, perquè els funcionaris no les van invalidar: van quedar en blanc, podent ser marcades a favor d’algun partit polític.

La Jornada Electoral es va caracteritzar per una baixa qualitat en la capacitació dels funcionaris de casella, com a conseqüència del retall pressupostari de l’IEE, que va afectar el treball òptim en l’organització del procés electoral. La retallada del 40% del personal de capacitació com a resultat de  la crisi financera que va patir l’IEE, va provocar que en algunes regions els funcionaris de casella mai haguessin rebut la capacitació necessària, cosa que va influir, a més, en l’interès i en el desenvolupament de les seves responsabilitats, per exemple, hi va haver gent que no va completar les actes ni va integrar degudament el paquet electoral. La baixa qualitat de la capacitació dels funcionaris de casella, va repercutir en el moment d’emplenar les actes d’instal·lació i tancament de casella, d’escrutini i còmput; així com en el lliurament del paquet electoral. Els múltiples procediments resultaven complicats i van donar peu a irregularitats.

També l’escassetat de recursos va influir en el desenvolupament de les tasques i en la falta de pagament al personal de l’Institut. De la mateixa manera, el pagament programat pels funcionaris de casella, fou el més baix dels darrers processos electorals a l’entitat. Per aquest motiu hi va haver gent que no hi va assistir i que fou reemplaçada per persones que es trobaven a la fila, sense que haguessin rebut cap mena de capacitació, de manera que algunes caselles només van ser ateses per tres persones (i han de ser per 5 persones), com va succeir en algunes caselles de San Cristóbal de Las Casas.

Les eleccions i la recomposició dels grups de poder a Chiapas

Després de la pèrdua del poder per part del PRI a nivell nacional i a Chiapas, es van començar a aguditzar les contradiccions ja existents no només al PRI, sinó també en algunes organitzacions socials i Organismes No Governamentals (ONG), Partits Polítics, entre altres sectors. Uns que oportunistament han dit que és el millor moment per influir, que són governs diferents i que cal aprofitar les oportunitats del moment per canviar les coses; altres veuen als nous governs amb desconfiança, perquè és més del mateix de manera renovada: es segueixen imposant plans comercials que no beneficien el poble, com és el cas del Pla Puebla Panamà, perquè no s’han detingut els paramilitars, perquè no hi ha una voluntat real de resoldre les causes que van originar el conflicte armat, perquè la militarització es segueix imposant com a possible sortida al conflicte armat a Chiapas i perquè els militars han envaït una sèrie d’instàncies i espais civils, com ara els nomenaments dels nous delegats de l’Institut Nacional de Migració a Chiapas que provenen de l’exèrcit, entre d’altres fets.

En aquest context de recomposició dels grups de poder, un grup polític a l’interior del PRI va optar per plegar-se al govern de Pablo Salazar Mendiguchía i desplaçar el grup de poder tradicional que encapçalava l’ex-governador Roberto Albores Guillen. Alguns d’aquests personatges van quedar com a presidents municipals i diputats que assumiran els càrrecs el 16 de novembre i l’1 de gener vinents, respectivament. A pesar que els nous funcionaris del govern són àmpliament coneguts en la història de Chiapas, per manejar un discurs democràtic, en els darrers fets han sigut responsables de matances de camperols i de col·laborar amb grups de poder del govern, el darrer dels quals fou el de l’ex-governador Patrocinio González Garrido.

En aquest grup polític s’ubica, com autor intel·lectual, Germán Jiménez Gómez, i com operador d’una sèrie d’acciones, Jacobo Nazar Morales, molt coneguts en la història de Chiapas per dirigir l’any 1986 el moviment dels productors de blat de la Frailesca, quan volien derrocar el govern del General Absalón Castellanos Domínguez, de manera que van estar empresonats durant dos anys 7 dels seus dirigents (coneguts com el Grup dels 7: Germán i Rubén Jiménez Gómez, Jacobo i Julián Nazar Morales, Jesús López Constantino, Manuel Hernández Gómez i Jorge Enrique Hernández Aguilar, acusat de ser un dels responsables intel·lectuals de la matança d’Acteal) i en arribar Patrocinio González Garrido van ser posats en llibertat i beneficiats tant en ajuts econòmics com en càrrecs de poder dins el gremi sindical magisterial i en el sector camperol a través de Solidaritat Camperola Magisterial (SOCAMA).

D’altra banda, segons la denúncia de Concepción Villafuerte, muller de l’ex-governador a Rebeldía Amado Avendaño Figueroa, Germán Jiménez Gómez és un de los presumptes autors intel·lectuals de l’atemptat automobilístic que va patir Avendaño Figueroa, al pont “Siete Cigarros”, entre Tonalá i Arriaga, el 24 de juliol de 1995. Entre altres Diputats electes que prendran possessió el 16 de novembre i que Concepción Villafuerte denuncia per estar involucrats en aquest cas són: Alberto Cruz Chirino, Augusto del Pino Estrada, Arturo Becerra Martínez, entre d’altres (Revista Catorcenal Sur Proceso 27 Octubre de 2001).

Altres personatges que se sumen a aquest grup de poder són Jesús Alejo Orantes Ruiz, conegut cacic de Venustiano Carranza, a qui els del PRD de la regió van denunciar per arribar armat i amb pistolers durant la campanya. Un altre personatge del clan Orantes com a nou Diputat que tindrem a Chiapas és Jesús Orantes Ruiz, que va estar pres a Cerro Hueco, acusat de provisió d’armes prohibides, i dos anys després va sortir lliure (Ibidem). En els seus respectius discursos es mostren al costat dels més necessitats, però els fets demostren el contrari.

El conflicte postelectoral va continuar agreujant-se, fins a tal punt que 17 Diputats del PRI de l’actual Legislatura han estat expulsats pel Comitè Executiu Nacional d’aquest partit per haver acceptat la desaparició de la Gran Comissió del Congrés de l’Estat, que era presidida per un President procedent del partit que tenia majoria al Congrés, en aquest cas el PRI. Llavors van constituir La Comissió de Règim Intern, que serà presidida de manera rotativa pels Diputats dels diferents partits que tenen presència al Congrés Estatal. Aquestes contradiccions han arribat fins el propi Comitè Executiu Nacional del PRI, que s’ha enfrontat amb un grup de cacics a Chiapas, qui ha guanyat les confrontacions i amb qui el governador Pablo Salazar es veurà obligat a negociar per governar sense majors problemes. Si així resolen els conflictes interns els priístes, com resoldran els conflictes i les necessitats que té el poble de Chiapas, a qui asseguren representar?

Onécimo Hidalgo Domínguez
CIEPAC, A.C.
CIEPAC és membre del Moviment per la Democràcia i la Vida (MDV) de Chiapas; de la Xarxa Mexicana d’Acció Enfront al Lliure Comerç (RMALC; ) www.rmalc.org.mx; de la Convergència de Moviments dels Pobles de les Amèriques (COMPA; ) http://www.sitiocompa.org/; de la Xarxa per la Pau a Chiapas; de la Setmana per la Diversitat Biològica i Cultural www.laneta.apc.org/biodiversidad; i del Fòrum Internacional "Davant la Globalització, el Poble és Primer", Alternatives contra el PPP http://usuarios.tripod.es/xelaju/xela.htm.

Nota: Si utilitzes aquesta informació, cita’n la font així com la nostra bústia de correu electrònic. T’agrairíem molt que ens fessis arribar els teus comentaris sobre aquests Butlletins. CIEPAC, A.C., és una organització no governamental i no lucrativa, i el teu suport és necessari per continuar oferint-te aquest servei informatiu i d’anàlisi. Si hi desitges col·laborar, amb qualsevol quantitat, t’ho agrairem profundament. El nostre compte bancari és el següent:

CIEPAC, A.C.;
Banc: Banamex;
Número de compte: 7049672;
Sucursal 386;
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, Mèxic.
ABA o SUITE:   BNMXMXMM

Gràcies! Name: CIEPAC, A.C.  

Centro de Investigaciones Económicas y Políticas de Acción Comunitaria
CIEPAC, A.C.
Eje Vial Uno, No. 11
Col. Jardines de Vista Hermosa
29297 San Cristóbal, Chiapas, MEXICO

Telèfon:
a Mèxic: 01 967 85832
des de l’exterior: +52 967 85832

Note: If you wish to be placed on a list to receive this English version of the Bulletin, or the Spanish, or both, please direct a request to: ciepac@laneta.apc.org and indicate whether you wish to receive the bulletin in plain text or as a Word 7 for Windows 95 attachment.

Note: If you use this information, cite the source and our email address. We are grateful to the persons and institutions who have given us their comments on these Bulletins. CIEPAC, A.C. is a non-government and non-profit organization, and your support is necessary for us to be able to continue offering you this news and analysis service. If you would like to contribute, in any amount, we would infinitely appreciate your remittance to the bank account in the name of:

CIEPAC, A.C.
Bank: Banamex
Account number: 7049672 Sucursal 386
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, México.
You will also need to use an ABA number:
BNMXMXMM

Thank you! CIEPAC

Telephone:
in México: 01 967 674 5168
from outside Mexico:: +52 967 674 5168