El govern dels Estats Units (EUA) va iniciar l’ofensiva el 7 d’octubre desplegant tot el poder militar, econòmic i polític amb el suport de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), la Unió Europea (UE), la Comunitat d’Estats Independents (CEI), l’Organització d’Estats Americans (OEA), l’Organització de l’Atlàntic Nord (OTAN), el Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC), entre altres aliances. “Tenim el suport de la voluntat col·lectiva del món”, hauria afirmat Bush. Però com en tota guerra, les aliances no són eternes. Tots tenen un enemic comú a curt termini, i tothom hi aporta alguna cosa: l’espai aeri, els aeroports, el pas pel territori, diners, influències, armament, tropes, etc. Ara fins i tot Alemanya envia tropes. Però un cop assolit l’objectiu de vèncer el govern Talibà o de lliurar “viu o mort” Osama Bin Laden, com diu Bush, tothom torna als propis interessos i, entre ells, alguns buscaran el control del territori, del gas i del petroli, o els millors beneficis del narcotràfic. Mentrestant, els països propers veuran remuntar les contradiccions internes. La guerra deixarà altres conflictes. A Palestina i Israel, s’agreuja la violència; i al Pakistan el poble vol linxar el president per donar suport als EUA.

Pels governs del món és l’oportunitat de culpar de la crisi econòmica mundial no al neoliberalisme que ara n’accelera les conseqüències, sinó als atemptats terroristes. La definició oficial de terrorisme pels EUA l’any 1986 era que: “Terrorisme és l’ús il·legal de violència contra persones o propietats per avançar en els objectius polítics o socials (...) intimidant o coaccionant el govern, individus o grups a modificar el comportament o polítiques”. Això també defineix les forces econòmiques del mercat, concretament les empreses transnacionals més poderoses.

Afganistan porta 23 anys ininterromputs de guerres. Però des d’abans, al segle XIX, Anglaterra va sortir-ne derrotada el 1842 i va haver d’abandonar Afganistan perdent 4,500 soldats en la matança. Al segle XX, li va tocar a la Unió Soviètica, que es va retirar el 1988 perdent 15 mil soldats i amb 35 mil ferits o mutilats. Avui, al segle XXI, EUA es llança a l’aventura amb els derrotats del passat contra un dels pobles més pobres del món. Afganistan és un país amb 26,813,000 milions d’habitants, amb una esperança de vida de 45 anys. El 20% dels nens i les nenes no arriben als cinc anys, i el 90% de les dones i el 50% dels homes són analfabets. El 60% de la població pateix tuberculosi, existeixen 200 ètnies diferents i es parlen prop de 30 llengües. Afganistan és dels països més pobres del planeta i compte amb una extensió de 652 mil quilòmetres quadrats (gairebé la tercera part de la República Mexicana o la superfície de Chihuahua i Coahuila junts, i l’equivalent a l’estat nord-americà de Texas). Actualment, el bombardeig segueix i s’agreuja. Milions de persones desplaçades i famolenques poden morir des de principis d’aquest hivern.

Vegem tan sols alguns exemples de les conseqüències mundials que aquesta guerra ha portat els primers dos mesos i que marquen tendències preocupants.

CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES

Ara més que mai l’economia és impredescible. Les lleis del lliure mercat no funcionen, perquè no hi ha lliure mercat, sinó la dependència i relació de múltiples i complexos factors i, sobretot, la confiança de l’inversionista i del consumidor, element molt volàtil en un context de guerra. Amb aquest conflicte, segons l’ONU, el creixement de l’economia mundial s’enfonsa amb una pèrdua de 350 mil milions de dòlars i agreuja la crisi dels EUA, la Unió Europea i Japó. El Fons Monetari Internacional (FMI) va anunciar que les economies de Brasil, Mèxic i Argentina seran les més afectades a Amèrica Llatina i que el creixement de tota la regió no superarà l’1%, Estats Units el 1.3% i la Unió Europea el 1.8%; mentre que Xina arribarà a un creixement del 7.5%. Això podria ser un indicador de l’economia que sortirà més ben parada un cop acabada la guerra, alhora que Xina entra per primera vegada a formar part de l’Organització Mundial del Comerç (OMC). Val a dir que la Comissió Econòmica per Amèrica Llatina i el Carib (Cepat) va reduir l’estimació del creixement del Producte Interior Brut (PIB) de la regió de 2 a 0.5%.

El cost total de l’atemptat terrorista als EUA es va valorar, els primers dies, en pèrdues de 100 mil milions de dòlars, que inclouen les pèrdues d’utilitats i salaris dels morts; 34 mil milions de dòlars per la reconstrucció de les Torres Bessones; 5 mil 300 milions pels edificis danyats; 9 mil milions pel reemplaçament d’infrastructura; 4 mil milions pel Metro de Nova York; 15 mil milions per les línies telefòniques i comunicacions; 7 mil 500 milions en pèrdues en la borsa de valors; 2 mil 300 milions per la caiguda del turisme en els primers dies; 5 mil milions en pèrdues en les línies aèrees que podran arribar fins a 25 mil milions cap a mitjans del 2002. També s’inclouen 390 milions pels quatre avions segrestats; 5 mil milions de dòlars per la suspensió d’activitats del tràfic aeri; 800 milions per reparar el Pentàgon (el que gasta diàriament), entre d’altres. En total es van calcular més de 100 mil persones sense feina només en les primeres setmanes, que s’acumulen als aturats de mesos anteriors a l’11 de setembre registrats a la Unió Americana.

Les fortunes dels 15 nord-americans més rics van reduir-se 64 mil milions de dòlars per la baixada en picat de les seves accions en les borses de valors. Les asseguradores han perdut 100 mil milions de dòlars. Ara els productes genèticament modificats (transgènics), el ciberterrorisme i el terrorisme bacteriològic són alguns dels riscs que no volen assumir les asseguradores que van començar a finiquitar els contractats per  reagafar-los amb noves condicions. A més, les empreses relacionades amb la seguretat van augmentar la demanda en un 20%. Només els EUA va destinar 500 milions de dòlars per incrementar la seguretat a la cabina dels pilots.

L’atur al món es fa més profund. A Nova York 50 mil homes i dones es van quedar sense feina. La desocupació dels milers de llatins i carrabiners que treballaven als soterranis de l’economia com a escombriaires, venedors ambulants, mesades, etc., els van posar al carrer. Dies després de l’atemptat, les borses de Franckfurt, París, Londres, Milà, Brussel·les i Madrid, entre altres, es van enfonsar. El Financial Times va calcular que el mes d’agost els bancs d’inversió ja havien acomiadat més de 25 mil persones des de principis del 2001. Després dels atemptats, els bancs van iniciar una altra escalada d’atur. Tan sols als EUA es van perdre 248,332 treballs el mes de setembre i el mes d’octubre va batre un rècord històric.

Les empreses Ford i General Motors ofereixen descomptes especials per vendre els vehicles, mentre Chrysler i Toyota redueixen al mínim la fabricació d’automòbils. L’empresa Xerox, com Firestone, ja mostrava des de l’any passat signes de caiguda en les vendes i crisis financeres. Tot i que d’altres hi surten guanyant. Els uniformes militars són dissenyats per l’empresa Calvin Klein.

A Alemanya, el banc Commerzbank va anunciar acomiadaments del 8.5% de la plantilla laboral i Siemens acumula ja 15 mil acomiadaments. D’altra banda, companyies com Intel o United Technologies temen perdre treballadors qualificats pel reclutament militar. Mentrestant, a Alemanya, l’aerolínia Lufthansa va anunciar un possible acomiadament de 7,500 empleats i la italiana Alitalia, de 2,500 treballadors; LAN de Chile, 650 persones; i Barig de Brasil va anunciar una retallada del 10% del personal.

El dòlar va assolir els nivells més alts davant l’euro. El consum dels nord-americans es va desplomar. De nou, el govern dels EUA baixa els tipus d’interès perquè la gent compri coses i no estanqui l’economia. Els immigrants no troben feina a la ciutat dels gratacels. La indústria del turisme a Europa i l’Amèrica Llatina s’enfonsa. Ara el govern nord-americà vol obtenir el producte genèric del medicament per combatre l’àntrax, la patent del qual la té l’empresa alemanya Bayer amb el nom de Cipro, qui s’enriqueix amb la producció extra de milions de pastilles que tan sols EUA està demandant. Ara els EUA entén com es van sentir els africans quan el govern de Sud Àfrica va voler fabricar medicaments genèrics per combatre la sida al país, però fou bombardejat per demandes de les empreses farmacèutiques transnacionals que en reclamaven la patent. Que els governs no puguin aplicar mesures de salut pública per la rapinya de les empreses transnacionals és inadmissible. Tan de bo els EUA ho entengui ara.

Els nord-americans no compren, no inverteixen, no viatgen. A les Vegas, Nevada, els hotels només enregistren el 50% d’ocupació. El total d’acomiadaments a les aerolínies dels EUA ha arribat gairebé a 100 mil i es calcula que en menys de dos mesos la meitat tancarà definitivament. L’aerolínia Northwest Airlines va acomiadar 10 mil treballadors. L’empresa aeronàutica Boing, la més gran dels EUA, vva anunciar que acomiadarà el 15% de la plantilla laboral entre els mesos d’octubre i desembre del 2002, que equival a 30 mil treballadors, fet que serveix de pressió perquè el govern dels EUA els rescati. Per cert, Boing ven les racions alimentàries i els medicaments que es llancen des de l’aire per les persones desplaçades a l’Afganistan, on existeixen més de 10 milions de mines anti-persona. Per això, davant la crisi, el govern dels EUA va destinar a les empreses d’aviació 15 mil milions de dòlars, mentre que Bèlgica va anunciar un crèdit d’emergència de més milions de dòlars per l’empresa Sabena.

Curiosament, un dia abans de l’atemptat, a la borsa de valors es van registrar mil 535 opcions de compra d’accions. Com a resultat, les accions de l’aerolínia American Airlines van tenir uns guanys d’un milió 300 mil dòlars un dia abans que s’estavellés contra les Torres Bessones. També van tancar a l’alça les accions de Morgan Stanley, que alquil·lava 25 pisos a les Torres. A la borsa de Chicago, els accionistes van obtenir guanys de 5 milions de dòlars amb les accions de United Airlines, 4 milions American Airlines, 1.2 milions Morgan Stanley i 5.5 milions amb Merril Linch. Aquestes són algunes de les pistes que corroboren els arguments segons els quals moltes empreses ja sabien que succeirien els atemptats o hi estaven involucrats directa o indirectament.

A més, tant Boing com General Electric, entre d’altres empreses, estaran guanyant forts contractes pel material bèl·lic que necessita el Pentàgon i que ells mateixos produeixen. Jeffrey Immelt, actual president de General Electric, va manifestar que “tot just feia dos dies que era nou president de General Electric quan els avions equipats amb els nostres motors es van estavellar contra un edifici que jo vaig assegurar, notícia coberta per la meva cadena (NBC) i, tot i així, els guanys de les companyis estan creixent un 11%. La veritat és que tot ens va força bé. Veiem aquesta lamentable tragèdia com una forma de fortalesa per a la nostra empresa”. Val a dir que General Electric i Yahoo Inc van assolir guanys màxims mentre Microsoft perdia y era flanc d’atac d’Àntrax. També hi guanyen les empreses constructores i les minas d’or.

Davant d’aquest crític panorama, el govern dels EUA va injectar 120 mil milions de dòlars per salvar l’economia, quan setmanes enrere el Grup dels Vuit països més industrialitzats (G-8) es vanagloriava de regalar mil 300 milions de dòlars per lluitar contra la sida, la malària i la tuberculosi a l’Àfrica. D’altra banda, abans dels atemptats, Bush va prometre disminuir els impostos en 1.35 milers de milions de dòlars durant els pròxims deu anys per reactivar el consum dels nord-americans i, per tant, l’economia ja en crisi. Però amb els atemptats es va perdre al voltant del 10% del que es volia destinar en ajudes. Després de l’11 de setembre, els empresaris van ser els qui van sol·licitar una disminució dels impostos en 80 mil milions de dòlars per a les corporacions. Pero per això calen més recursos. Per al rescat, els nord-americans podrien obtenir 50 mil milions de dòlars en línies de crèdit que aportaria el Fons Monetari Internacional (FMI) i el propi govern.

A la frontera entre els EUA i Mèxic s’ha controlat al màxim el pas d’indocumentats, mercaderies i transport, cosa que ha afectat a l’economia d’ambdues nacions. Cal tenir en compte que anualment ingressen als EUA entre 300 mil i 500 mil persones. Però aproximadament un milió de persones, 350 mil vehicles particulars i 30 mil camions comercials creuen algun dels 150 indrets fronterers dels EUA amb Mèxic i Canadà.

Argentina va augmentar el deute en un 26% i està al límit d’un colapse econòmic amb fortes repercussions polítiques i econòmiques i, per tant, socials i militars. A més, en general, la crisi del deute extern d’Amèrica Llatina s’ha agreujat. Per si fos poc, l’ambaixada nord-americana ha obert una oficina a Brasil per detectar els diners que es destinin a donar suport al terrorisme. Brasil i Venezuela, como altres països, estan vigilant les transferències bancàries internacionals. Guatemala proposa lleis contra el rentat del diner i Hong Kong, lleis per congelar comptes bancaris d’empreses vinculades a Al Qaeda. Alemanya, Holanda, França i altres països europeus ja s’han posat a cercar els comptes bancaris. Anglaterra va congelar 90 milions de dòlars de moviments vinculats amb el Talibà i els EUA, sis milions de dòlars (va bloquejar 50 comptes bancàries de Al-Qaeda, fet que va provocar que prop de mil milions de dòlars diaris de capitals s’estarien fugant cap a Europa i altres regions durant els primers 30 dies posterior als atemptats).

Quan aquesta guerra acabi i la pols de la violència deixi veure l’horitzó, sabrem qui en sortirà beneficiat. Ara per ara, les companyies israelites venen a granel màscares antigas i contra les armes químiques i biològiques per por als atemptats bioterroristes. Es calcula que als EU es venen més de 20 mil màscares cada tres dies. Però també la indústria de la reconstrucció comporta quantiosos guanys pels contractistes, comerciants de ciment, fusta, bigues d’acer, finestres, portes, sistemes sanitaris, complexos elèctrics, com a Kosovo, que es va calcular en 20 milions de dòlars. La indústria militar està creixent de manera alarmant.

Malgrat tot, George Bush va afirmar recentment que “Els terroristes van intentar debilitar la confiança en el sistema econòmic mundial, però van fallar; esperaven que els mercats s’enfonsessin, però han provat la seva resistència i força fonamental”... o fundamentalista. Per això no és estrany que Bush, quan estava en campanya presidencial, confongúes els Taliban amb un grup de rock.

CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES

El pànic que ha causat la presència d’espores d’àntrax en cartes adreçades als EUA ha generat una psicosi i paranoia no només en la societat nord-americana, sinó a molts països del món. Institucions educatives, de govern i mitjans de comunicació han hagut de tancar, com a Alemanya, França, Anglaterra, Iugoslàvia, Bèlgica, Lituània, Estònia, Brasil, Argentina, entre altres, per la presència d’àntrax o de “pols sospitosa”. Desenes de persones ja han estat infectades per aquesta arma biològica, que fins i tot s’ha endut vàries vides. A Washington, va provocar el tancament del Capitoli neutralizant la imatge del Poder Legislatiu més poderós de la terra. L’àntrax també va entrar a les oficines del governador de Nova York, del Senat nord-americà, oficines de mitjans de comunicació, etc. Els nord-americans creuen la frontera cap a Mèxic per comprar el medicament Cipro contra l’àntrax i el govern nord-americà demana a les ambaixades que reuneixin aquests medicaments en els respectius països. El correu és revisat amb màscares, guants i altres mesures de seguretat fins i tot al Vaticà. Als EUA circulen milers de milions de cartes, i qualsevol pot contenir pols blanca.

Per aquest motiu, el govern dels EUA ha declarat alerta màxima indefinida a tot el sistema postal. La societat viatja poc i augmenten les facilitats legals per intervenir els telèfons, el correu i la comunicació electrònica. Degut a les filtracions d’informació, Bush va limitar a 8 congressistes la transmissió d’informació sobre la guerra. Políticament, EUA està incomunicat i s’encamina cap a la dictadura més aguda del neoliberalisme.

De la Guerra Freda passem a la Guerra Antiterrorista; els musulmans en pateixen les conseqüències. Segons algunes fonts, existeixen 17 milions de musulmans als EUA i 16 milions a França, mentre que a Rússia el 20% de la població és musulmana. Llur presència, doncs, és molt significativa arreu del món. Curiosament, l’Aliança Musulmana Americana (AMA) amb presència a 34 estats de Nord Amèrica va donar suport a la campanya de Bush per la presidència i li va atorgar el 80% dels vots. 152 dels membres van triomfar en càrrecs a nivell estatal i local en les passades eleccions. Però aquesta lluita contra el terrorisme depassa les fronteres. Els EUA ha elaborat una llista d’ “Estats terroristes” que inclou Iraq, Iran, Síria, Líbia, Cuba, Corea i Sudan, i la llista va augmentant cap a Amèrica Llatina. Tanmateix, no s’inclouen aquells països que han dut a terme embargaments d’aliments i medicines a pobles sencers; que han bombardejat ciutats, hospitals i clíniques; o que han invadit militarment o financiat esquadrons de la mort. Ara Bush llança una altra amenaça als governs del món: “o són els nostres amics o els nostres enemics”. Això és inadmissible.

CONSEQÜÈNCIES MILITARS

El pressupost per a la defensa dels EUA enguany és de 296 mil milions, i podria arribar a 400 mil milions de dòlars en acabar l’any, tres vegades superior als danys causats l’11 de setembre, cosa que podria significar la sisena movilització militar més gran en la història dels EUA. Són ara els militars els qui controlen el panorama nord-americà. Bush va autoritzar al Pentàgon la decisió de tombar qualsevol avió comercial que sigui segrestat i amenaci amb impactar en àrees estratègiques o de població. Milers de membres de la Guàrdia Nacional surten al carrer i a les fronteres. Les instal·lacions militars es reforcen com a la Base Naval de San Diego, la planta nuclear a l’altiplà de Califòrnia i altres bases militars a El Paso i San Antonio, entre altres a l’estat de Texas. També vigilen ponts i edificis governamentals. Als EUA hi havia 60 milions de propietaris d’armes de foc de diversos tipus, però la venda d’armes de foc va augmentar un 75% el primer mes després dels atemptats. A més, es van desactivar la xarxa de pàgines web del govern dels EUA on ja no es té accés als mapes d’oleoductes, depòsits d’aigua, plantes químiques, bases militars, etc.

Això reflecteix el que succeeix a d’altres països del món. El govern italià va decidir multiplicar el pressupost per l’any 2002 del sector de intel·ligència militar i civil. Les despeses militars a l’Amèrica Llatina es van elevar més de 30 mil milions de dòlars l’any 2000. Sota la sospita que entre les fronteres del Brasil, Argentina i Paraguay existeixen cèl·lules terroristes vinculades amb Osama Bin Laden, la regió es militaritza en una zona on 30 mil persones circulen diàriament i existeixen deu milions de descendents àrabs. Els grups armats d’Amèrica Llatina, Perú, Colòmbia i altres, estan en el punt de mira de la lluita antiterrorista dels EUA que està disposat a usar l’exèrcit. Això necessàriament tendirà a continuar l’augment de les despeses militars d’EUA cap a Colòmbia i altres regions. De fet, els EUA planteja destinar uns 50 milions de dòlars per combatre el terrorisme a Bolívia, Colòmbia, Equador, Perú i Venezuela. I podrem veure novament la mateixa manera de fer la guerra: destruir un país, imposar un govern i prometre reconstruir-lo (generalment han fracassat, com a Haití, Cambodja, Somàlia i Bòsnia, entre d’altres).

A França, la planta processadora nuclear, la més gran al món de reciclatge nuclear, està en alerta on es van instal·lar sistemes de míssils antiaeris. De la mateixa manera, com Mèxic, els països augmenten les mesures de protecció en torn a les instal·lacions militars, estratègiques i d’infrastructura, davant la possible amenaça d’accions terroristes.

Cada vegada s’alcen més milers de musulmans contra els bombardejos. La revista Jane’s Intelligence Review assegura que Bin Laden posseeix un exèrcit format per 5 mil saudites, 3 mil yemenitas, 2 mil egipcis, 2 mil 800 argelins, 400 tunecins, 370 iraquís, 200 libis i un nombre indeterminat de jordans. D’añtra banda, els EUA pot movilitzar més de 2 milions d’efectius i la OTAN uns altres 4 milions 500 mil militars. Això afavoreix la indústria militar que ara està en apogeu. Recentement, el govern dels EUA va aprovar un contracte per 2 mil 300 milions de dòlars a una empresa bèl·lica i 320 milions d’ajuda al poble afgà. Fins ara més de dos mil bombes han caigut a l’Afganistà. Milers de milions de dòlares gastats en menys d’un mes, suficients per sadollar la fam de milions de pobres al món. Val a dir que les empreses militars més poderoses com Raytheon, General Dynamics, Lockheed Martin i Northrop van ser les principals empreses que van finançar les campanyes dels principals legisladors dels EUA, la majoria republicans, en especial als qui ocupaven càrrecs especials a les comissions de Defensa i Adquisicions, per 2 milions 660 mil dòlars i aportacions en efectiu per a les campanys presidencials de Bush. Però cobrar la factura amb el Pla Colòmbia per augmentar les despeses militars, no fou suficient.

CONSEQÜÈNCIES SOCIALS

Segons un informe del Banc Mundial, a causa dels atemptats 10 milions de persones s’incorporaran a la pobresa i hauran de sobreviure amb menys d’un dòlar per dia (ara és culpa dels avions). A més, moriran 40 mil nens en els països en desenvolupament. Es preveu que els fluxos d’inversió en els països en desenvolupament es reduiran enguany 80 mil milions de dòlars i que el PIB pot arribar gairebé al zero per cent. També cal destacar que el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) va confirmar que el PIB d’Amèrica Llatina va 100 anys endarrerit respecte les nacions més riques d’Europa. L’Organització Internacional del Treball (OIT) va afirmar que ni l’Amèrica Llatina ni el Carib resisteixen més ajustaments econòmics imposats pel Banc Mundial i el FMI.

Els actes terroristes tenen com a objectiu generar un estat d’inseguretat i incertesa que produeixen ansietat i tendeixen a modificar els patrons de conducta. La guerra psicològica o la psicoguerra s’instaura als EUA. Fins i tot Bush va advertir que pel que fa a la informació de la guerra mentiria. La manipulació dels mitjans i la censura es fa evident. Molts intel·lectuals, periodistes, conductors de televisió o ràdio, han estat amenaçats, fustigats en mostrar una mínima crítica contra el govern de Bush i la seva guerra, generant una guerra social i psicològica de baixa intensitat. La cadena televisiva Al Jazeera, amb seu a Qatar, és vista per 35 milions de persones. El Ministeri d’Hisenda de l’emirat àrabe va donar-li 137 milions de dòlars. La cadena CNN va haver de pagar-li 20 mil dòlars per minut per transmetre les declaracions de Bin Laden. Pocs dies després, el govern dels EUA va sol·licitar a les cadenes televisives no transmetre aquests comunicats per por que s’hi enviess missatges codificats per cridar la guerra santa.

Els darrers accidents aeris al Brasil, Milà, Alaska, Rússia i Barcelona, entre d’altres, incrementen la paranoia social i governamental. S’han desviat vols per diverses sospites i Japó incrementa un 25% el pressupost en seguretat pel Mundial de Fútbol. Altres governs fan el mateix davant esdeveniments socials i culturals massius.

Avui dia, els dissidents de la política de Bush que demanen l’alto a la guerra, els pacifistes, els veterans de la guerra del Vietnam, els lluitadors socials, etc., podran ser el blanc de noves repressions per eliminar enemics interns del sistema nord-americà. A més, s’han reportat nombrosos casos d’agressions contra musulmans innocents als EUA. No hem d’oblidar que les operacions encobertes de la CIA, des de la creació l’any 1946, se’n calculen 6 mil a més de 60 països, sense comptar les intervencions militars directes com Vietnam, Corea, Panamà i Iraq. Però des de Xina, Itàlia, Grècia, Filipines, Corea, Iran, Guatemala, Costa Rica, Orient Mitjà, Indonèsia, Cambodja, Laos, Cuba, Haití, Txecoslovàquia, Unió Soviètica, Alemanya, Brasil, Perú, Bolívia, República Dominicana, Congo, Xile, Argentina, Angola, Nicaragua, Jamaica, Panamà, etc., etc., no s’han salvat de l’espionatge i accions encovertes de la CIA per enderrocar governs, imposar dictadures militars anticomunistes i ara antiterroristes; i favorables als seus interessos, entre ells les aplicacions de les polítiques de l’FMI i instal·lacions militars en els seus territoris. De l’Escola de les Amèriques han sortit militars d’Argentina, Bolívia, Brasil, Xile, Colòmbia, Costa Rica, Equador, El Salvador, Guatemala, Haití, Hondures, Mèxic, Panamà, Paraguai, Perú, Uruguai, Venezuela i Nicaragua, entre d’altres (vegeu ww.ciepac.org/boletines número 181).

Darrerament, Bush va definir el terrorismo com “activitat que implica un acte violent o perillós per la vida humana, la propietat o la infrastructura (...) que té el propòsit d’intimidar la població civil i influir en la política d’un govern mitjançant la coerció, o afectar-lo mitjançant la destrucció a gran escala, l’assassinat, el segrest o la presa d’ostatges”. Això definiria molt bé molts governs i alhora confondre el rock amb el talibà. Recordem que fou en els anys 50 quan els EUA va realitzar operacions d’intel·ligència interna per combatre als propis dissidents i comunistes amb fortes repressions. Entre 1961 i 1975, el “Programa Phoenix” dut a terme per la CIA durant la Guerra del Vietnam va servir per perseguir milers de persones i innocents, i arrestar qualsevol sospitós de terrorisme violant els drets dels civils en temps de guerra i, per tant, la Convenció de Ginebra. El perill és no diferenciar adequadament i confondre qui defensa els drets humans, socials, polítics i econòmics, amb terroristes. El centre Southern Poverty Law va indicar en l’informe de l’any 2000 que existeixen almenys a 602 ‘grups d’odi’ i milícies armades dels EUA dividits en Ku Klux Klan, neonazis, skinheads, d’identitat cristiana, segregacionistes i neoconfederats, principalment ubicats als estats de Michigan, Califòrnia, Ohio, Texas, Idaho, Florida i Arizona. De tots ells, 194 grups es defineixen com opositors al Nou Ordre Mundial. Per a l’FBI es divideixen en ultradretistes, ultraesquerrans i extremistes de Puerto Rico i extremistes d’interessos especials. Aquests grups reivindiquen des de la revolució socialista, o l’enderrocament del govern i fins i tot el dret dels animals, el respecte al medi ambient o contra l’armamentisme. Per alguns analistes, als EUA hi havia l’any 1997 quatre milions de persones que simpatitzaven amb estructures paramilitars, articulades per interessos que ja no coincideixen amb la idea de l’Estat-nació nord-americà. Els atemptats actuals d’àntrax als EUA ja estan descartant els musulmans i sospitant de la pròpia casa.

Bush va afirmar: “Els nostres enemics són assassins d’abast global. Busquen armes per matar a escala global. Cada nació ha d’oposar-se a l’enemic, o convertir-se, per contra, en el seu blanc”. Tanmateix, a l’Afganistan es ruixen des dels avions propaganda informant a la gent famolenca que la guerra no és contra ells. Però cau una bomba contra una escola a Afganistan, contra poblacions civils, contra les bodegues de la Creu Roja Internacional; sobre asils de persones grans, hospitals, bodegues d’ajuda humanitària, habitacions civils on han mort ja molts innocents, entre ells nens i nenes, fins i tot 4 civils del personal de l’ONU que treballaven en la desactivació de mines. Ningú respecta els convenis internacionals i l’ONU només es lamenta. Actualment, a més d’infrastructura talibà destruïda i helicòpters dels EUA abatuts, centenars d’afgans i alguns militars han mort en els combats, tot i que una i altra part desmenteixin la informació que cadascú proporciona.

Dels 22 milions de persones refugiades al món, més de 4.6 milions eren afgans en començar aquest any. Avui, 30% dels refugiats al món són afgans i existeixen milers d’orfes i vídues a l’Afganistan. Les dones afganes no tenen passaport propi i perden la identitat. Comparteixen la sort de les dones indígenes llatinoamericanes que no tenen ni passaport ni documents sobre llurs terres. Així, mentre els EUA planteja gastar 49 mil milions de dòlars en tecnologia pel 2002, un 15% més del que va utilitzar l’any passat en aquest sector, la UNICEF sol·licita 36 milions de dòlars per fer front a la situació de fam i misèria de milions de nens afgans.

Avui, més de 3 milions d’afgans estan desplaçats. Tan sols a la ciutat de Pashawar es van instal·lar 15 mil tendes de campanya per albergar 80 mil refugiats. A Quetta es va albergar més de 150 mil refugiats que des de fa dies van deixar de rebre ajuda. Pròximament podrien morir entre 6 i 8 milions en arribar l’hivern (la temperatura descendeix fins els 20 graus sota zero a partir del mes de novembre). No obstant això, només s’envien 37,500 racions diàries de menjar. A totes les guerres fins el 1945, la majoria de les víctimes havien estat militars: 8 per cada dos civils. A finals del segle XX, la xifra s’havia invertit cap al que ara anomenem “danys colaterals”. Els 10 anys de guerra a l’Afganistan contra la Unió Soviètica van causar un milió 300 mil morts, dels quals el 80% eren civils. L’exèrcit soviètic va enterrar més de 10 milions de mines antipersona a tot el país que ocasionen entre 20 i 25 ferits diaris, molts d’ells nens.

L’Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) va confirmar l’existència de 815 milions de persones al món que pateixen fam (777 milions a països en desenvolupament, 27 a nacions que transiten cap al lliure mercat, i 11 milions als països rics industrialitzats). Fa cinc anys, la FAO es va proposar reduir la fam de 800 a 400 milions de persones al món. Malgrat aquesta emergència humanitària, aqiuest organisme va proposar aplaçar la cimera per al proper any, passant l’agenda de la fam per més tard mentre que la del mercat, la cimera de l’OMC, es manté. Dins d’aquesta dramàtica situació, Bush novament confón al talibà amb el rock, quan recentment va assenyalar que el lliure mercat “ha portat major prosperitat a més gent i d’una manera més ràpida que en qualsevol altra època de la història”.

Mentre avui es mata en nom del mercat, de la justícia o de la gratuïtat, es crida a la societat civil mundial perquè aturi la guerra i aporti noves propostes. A Londres, 20 mil persones es van manifestar contra el bombardeig a l’Afganistan. De la mateixa manera, hi ha hagut protestes a Holanda, Itàlia, Espanya, Alemanya, França, Mèxic i altres racons del món. Les lluites contra la globalització neoliberal no perden el sentit, sinó que se’n reforcen les raons, les lluites es redimensionen. De la mateixa manera, les lluites dels pobles indígenes tenen molt a veure en aquest context de la nova guerra mundial. La riquesa que s’ambiciona es troba a les seves terres.

Fonts: Uno más Uno, Milenio, Crónica, Este País, La Jornada, Proceso, Quehacer Político, Vértigo, Cambio, Proceso Sur, Impacto, La Crisis, Época, Economía Nacional, USA Today, UNICEF, ONU, OIT, ACNUR.

Gustavo E. Castro Soto
CIEPAC, A.C.

CIEPAC és membre del Moviment per la Democràcia i la Vida (MDV) de Chiapas; de la Xarxa Mexicana d’Acció Enfront el Lliure Comerç (RMALC; ) www.rmalc.org.mx; de la Convergència de Moviments dels Pobles de les Amèriques (COMPA; ) http://www.sitiocompa.org/; de la Xarxa per la Pau a Chiapas; de la Setmana per la Diversitat Biològica i Cultural www.laneta.apc.org/biodiversidad; i del Fòrum Internacional "Davant la Globalització, el Pueblo és Primer", Alternatives contra el PPP http://usuarios.tripod.es/xelaju/xela.htm.

Nota: Si utilitzes aquesta informació, cita’n la font així com la nostra bústia de correu electrònic. T’agrairíem molt que ens fessis arribar els teus comentaris sobre aquests Butlletins. CIEPAC A.C. és una organització no governamental i no lucrativa, i el teu suport és necessari per continuar oferint-te aquest servei informatiu i d’anàlisi. Si hi desitges col·laborar, amb qualsevol quantitat, t’estarem profundament agraïts. El nostre compte bancari és:

CIEPAC, A.C.;
Banc: Banamex;
Número de compte: 7049672;
Sucursal 386;
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, Mèxic.
ABA o SUITE:   BNMXMXMM

Gràcies!

NOTE: This bulletin will be translated into English shortly. If you wish to be placed on the list to receive the English version, or versions in both languages, please direct a request to ciepac@laneta.apc.org. Indicate whether you wish to receive the e-mail or "attached document" (Word 7 for Windows 95) version.

If you live outside of Mexico and would like to make a contribution to CIEPAC's work in Chiapas, Mexico, you can make a direct deposit into CIEPAC's account from outside of Mexico:

Name: CIEPAC, A.C.
Bank: Banamex
Account number: 7049672 Sucursal  386   
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, México.
You will also need to use an ABA number:

ABA o SUITE:   BNMXMXMM

Thank you very much.
CIEPAC

Note: If you wish to be placed on a list to receive this English version of the Bulletin, or the Spanish, or both, please direct a request to: ciepac@laneta.apc.org and indicate whether you wish to receive the bulletin in plain text or as a Word 7 for Windows 95 attachment.

Note: If you use this information, cite the source and our email address. We are grateful to the persons and institutions who have given us their comments on these Bulletins. CIEPAC, A.C. is a non-government and non-profit organization, and your support is necessary for us to be able to continue offering you this news and analysis service. If you would like to contribute, in any amount, we would infinitely appreciate your remittance to the bank account in the name of:

CIEPAC, A.C.
Bank: Banamex
Account number: 7049672 Sucursal 386
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, México.
You will also need to use an ABA number:
BNMXMXMM

Thank you! CIEPAC

Telephone:
in México: 01 967 674 5168
from outside Mexico:: +52 967 674 5168