Darrera d’aquesta guerra mundial existeixen eixos motors que la produeixen i alimenten més enllà de la simple detenció o assassinat de Bin Laden. Ara ens adonem que els interessos són més complexos i que ambdues bandes, Bush i Bin, hi estan fortament involucrats.

1) PETROLI I GAS

Actualment es requereix l’energia equivalent a 210 milions de barrils de petroli diaris al món. Més concretament, de l’energia mundial necessària el 38% prové del petroli, de manera que calen 75 milions de barrils al dia de cru; un 22% correspon al gas natural, equivalent a 46 milions de barrils; un 26% de l’energia prové del carbó; 7% de l’energia nuclear; i l’altre 7% prové de l’energia hidràulica, solar i eòlica, entre d’altres. Tota aquesta energia es gasta de la següent manera: un 20% en transport; més del 30% en il·luminació, refrigeració, calefacció, transmissió i recepció d’informació, és domèstic, comerço i edificis públics. La resta és per la indústria d’acer, ciment, vidre, química, alumini, cel·lulosa i paper, principalment.

Estats Units (EU) produeix el 12% de la producció mundial de petroli, és a dir, 9 milions de barriles diaris; però consum el 25% del cru mundial, o sigui 20 dels 75 milions de barrils diaris que es produeixen al món. Per tant, n’ha d’importar 11 milions més per cobrir-ne les necessitats. D’aquesta quantitat, Mèxic li ven un milió 600 mil i Venezuela 2 milions de barrils diari, la resta prové del món àrab. Amb el ritme actual de producció, EUA té cru fins d’aquí 11 anys, però si hagués de produir tot el petroli que consumeix, només en tindria per 4 anys. Per això, els EUA importa milions de barrils al dia i busca desesperadament garantir-se l’accés als mercats de cru com el de Canadà i Mèxic, però això no els resol tot el problema. (EUA compta amb 173 refineries; Mèxic 6; Rússia 45 i consumeix 4 milions de barrils diaris; i la Unió Europea 20 refineries i consumeix 5 milions de barrils diaris de petroli).

Però ¿on es troba el petroli? A Orient Mitjà hi ha el 65% de les reserves mundials de cru; a Venezuela el 7% (heus aquí l’explicació de la militarització del Pla Colòmbia); un 7% a l’Àfrica (Argèlia, Líbia i Nigèria, principalment); i el 5% a Rússia. En el cas del gas natural, un 28% està a Rússia; un 9% al Pèrsic; un 9% al Mar del Nord (Holanda, Noruega i Anglaterra); i un 7% al Canadà.

En el cas del Continent Americà, l’estratègia dels EUA és crear un bloc energètic petroler a nivell continental dins de l’Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques (ALCA) que inclou el Pla Puebla Panamà i el Pla Colòmbia, ambdós tendeixen a ampliar-se geogràficament per conformar l’ALCA. La iniciativa Petroamèrica intenta la formació d’una gran transnacional que podria fusionar Pemex de Mèxic amb Petrobras de Brasil, PdeV S.A.de Venezuela, Ecopetrol de Perú i IPF-REPSOL d’Espanya a Argentina, sota els interessos nordamericans.

Els interessos dels EUA sobre el petroli estan íntimament relacionats amb la guerra que ara ens ocupa. Àsia Central és la segona conca petrolera més gran del món que té prop de 200 mil milions de barrils de reserves de petroli, després del Golf Pèrsic, que compta amb 660 mil milions de barrils. D’aquí ve l’interès per controlar el pont europeu asiàtic i, per tant, la comercialització de la zona, com en el cas de la droga. A més, el territori de l’Afganistan també concentra el 4% de les reserves mundials de carbó, però no són explotades; i compta, a més a més, amb coure, ferro, sofre, zinc, sal, plom i pedres precioses i semiprecioses.

El 1997 el govern del Talibà d’Afganistan va firmar un acord amb el Pakistà, Turkmenistan i Uzbekistan per portar el gas natural per mitjà d’un gasoducte des de la riba del Mar Caspi de l’Àsia Central ex- soviètica a l’Afganistan. Aquell any, les empreses petroleres Unocal dels EUA, la saudita Delta Oil, la paquistaní Crescent Group, la russa Gazprom, la sudcoreana Hyundai Engineering Construction Company i les japoneses Inpex i Itochu, juntament amb el govern de Turkmenistan, van formar la societat Central Àsia Gas Pipeline Ltd (Centgas) per construir el gasoducte de 1,464 quilòmetres des de Turkmenistan fins a Pakistan creuant Afganistan, i d’allí 750 quilòmetres més a la Índia. Aquest gasoducte transportaria anualment 20 mil milions de metres cúbics de gas. Per això, un comissió d’alt nivell del govern Talibà va arribar als EUA i fou rebuda a Sugarland, Texas, per l’empresa Unocal, cosa que va fer que els talibans s’oblidessin d’un acord que estaven fent paral·lelament amb l’empresa argentina Bridas per construir el mateix projecte.

Més endavant, Unocal i Delta Oil es van quedar amb el 85% de les accions de Centgas. Els EUA estava preocupat per la forta presència d’Aràbia Saudita en el projecte i, l’any 1998, va llançar atacs a l’Afganistan contra suposats refugis d’Osama Bin Laden. Davant la inseguretat, Unocal es retira i el projecte queda a mans dels saudites de Delta Oil. El control d’Àrabia Saudita sobre el petroli del Mar Caspi, unit al poder de les armes atòmiques del Pakistà, esdevenen tema prioritari per a Washington. D’aquesta manera, durant el govern de George Bush (padre), els EUA va començar una política petrolera expansionista. El 1991 va convèncer Mijail Gorbachov d’obrir Rússia a les companyies privades del ram petroler. Així, Chevron va guanar contractes d’exploració a Kazakastán, Amocco a Azerbaiyán, Mobil a Sajalin, i Exxon a Rússia.

Després que Goerge Bush (pare) es convertís en director de la CIA el 1976, al juny de 1977, Bush (fill) va formar a l’estat de Texas la seva pròpia companyia petrolera amb 50 inversionistes, traduint el seu cognom a l’espanyol: Arbusto Energy. Un dels principals inversors era James R. Bath, representant a Texas del pare d’Osama Bin Laden. Com que no va trobar petroli i els preus van minvar estrepitosament, va haver de ser rescatat diverses vegades fins que es va fusionar amb la companyia petrolera Spectrum 7, on Gerge Bush fill queda com a president amb el 13.6% de les accions. Spectrum 7 fa fallida i és comprada per Harken Energy, qui paga a Bush per les seves accions, el mantenen en la nòmina i li permeten que després compri les accions de Harken al 40% menys del seu valor. El 1990, Harken és acollida per la perforació marítima a Bahrein amb l’ajuda del banc BCCI. Llavors Bush ven el 60% de les seves accions de Harken Oil dies abans que Iraq envaís Kuwait l’any 1990 i aquestes accions baixen un 25%. Gràcies al banc BCCI, Geroge Bush fill va dur a terme operacions d’enriquimient il·lícit. Khaled Ben Mafhuz, soci privilegiat d’Osama Bin Laden, era accionista de Harkem i un altre membre del clan Bin Laden era representat per R. Bath a l’esmentada empresa. Per cert, Osama Bin Laden va rebutjar l’oferta el 1981 de Turki Ibn Azis Bin Saud, germà de l’actual monarca saudita, de convertir-se en ministre del Petroli de l’Àrabia Saudí.

Segons alguns analistes, l’economia, i el dòlar com a moneda d’intercanvi mundial de comerç, hagués entrat en una acceleració de la crisi de no ser pel rescat de 30 bilions de dòlars del Banc del Japó per un lapse de tres mesos i poder, entre d’altres coses, estabilitzar els preus del petroli. Tanmateix, les “quatre germanes” petroleres transnacionals més poderoses, Exxon-Mobil, Chevron-Texaco, Royal Dutch Shell i BP, esperen que en els propers mesos el preu del petroli assoleixi un rècord històric de fins a 50 dòlars per barril, i que es pugui pulveritzar el mercat petroler de l’Afganistan i països veïns. Aquesta guerra també beneficiarà a Rússia perquè, si bé ara no pot tenir accés als narcodòlars d’Afganistan, ho pot fer amb la pujada dels preus del petroli, ja que a Sibèria es troba la segunda reserva de petroli mundial que proveeix al govern rus el 60% dels ingressos fiscals.

Així doncs, el petroli és una de les causas que generen i alimenten la guerra. Pel Banc Mundial, aquesta ha estat l’explicació de la majoria de les guerres del segle XX, tot i que va pronosticar el 1995 que seria el cas de l’aigua pel segle XXI. Per aquest motiu, la província canadenca d’Alberta va sol·licitar major presència de l’exèrcit per protegir la producció local de petroli i gas natural que es destina als EUA. De la mateixa manera, va proposar suspendre la propera reunió del Grup dels Vuit països més industrialitzats del món (G-8) que es preveu que tindrà lloc el mes de juny del 2002 en aquesta província.

2) BANCS

El negoci dels bancs també juga un paper important en la guerra. Ja hem vist com els actos terroristes també van generar grans guanys en les accions d’algunes empreses. Els bancs són les venes que transporten la sang del capital mundial. També hi estan involucrats els protagonistes d’aquesta guerra. Bush i Bin van tenir nexos amb l’escàndol del BCCI que operava a 73 països, el banc que va protagonitzar un dels majors escàndols financers de la història i que va tancar l’any 1991 en el context de la recent derrota i, per tant, retirada de la Unió Soviètica d’Afganistan, i l’èxit dels EUA sobre aquest conflicte.

De nou, apareix James R. Bath amb víncles amb Bush i Bin Laden, així com amb l’Agència Central d’Intel·ligència (CIA) canalizant fons d’operacions encobertes com les “Contres” a Nicaragua, soborns a governs i maneig de depòsits de grups terroristes durant l’administració de Reagan; a més d’estar involucrat amb el rentat de diner del càrtel de Medellín i tràfic d’armes. Milionaris saudites i xeics usaven el nom de Bath per invertir en el banc BCCI, inclosos el pare d’Osama Bin Laden a qui l’operava l’ aeroport Hosuton Gulf de Texas, del qual Bin Laden tenia participacions financeres. Els Bush, Bath, Bin, la CIA, traficants d’armes, magnats i altres perles tenien diversos vincles entorn al BCCI.

Quan Bush va amenaçar amb decomissar actius dels bancs i institucions financeres que es neguessin a conglar comptes de persones físiques o empreses sospitoses de donar suport a grups terroristes, en el fons també s’esdevenia la guerra del control financer. Va congelar per decret els fons de 27 entitats o grups vinculats al terrorisme als EUA i es va generar una escalada massiva de fuga de capitals no només en els principals bancs nordamericans sinó del món. No obstant això, és una mesura que no usa contra els bancs propers als seus interessos que renten diners del narcotràfic, entre ells el Chasse Manhattan Bank, acusat en la premsa internacional de tenir víncles amb els majors narcotraficants del món. Aquests bancs transnacionals són els que s’estan apoderant d’altres bancs nacionals com per exemple a Mèxic, on ha estat comprada la totalitat de la banca comercial per City Group, BBV.

Segons algunes fonts, Bin Laden va administrar financerament les operacions de la CIA a l’Afganistan per expulsar els soviètics amb 2 mil milions de dòlars. Es calcula que el 80% dels fons amb els quals ha operat Al Qaeda i Bin Laden han estat amb fons obtinguts dels serveis secrets dels EUA. D’altra banda, Bin Laden va heretar al voltant de 300 milions de dòlares com a part de Saudí Bin Laden Group (SBG), coorporació que va crear la societat suïssa d’inversions Sico (Saudi Investment Company) que alhora va crear vàries empreses amb filials de la National Comercial Bank saudita. El BCCI també gestionava recursos de Sico. L’SBG té importants participacions a General Electric, Nortel Networks i Cadbury Schweppes. Els recursos financers d’SBG són administrats pel banc d’inversió Carlyle Group, que s’especialitza en adquisicions de companyies aeroespacials i de defensa. Carlyle Group, que adminsitra inversions de Bin Laden Group, té com a representants a nivell internacional a Geroge Bush pare i a l’ex- primer ministre britànic Nohn Major.

A l’SBG li van atorgar la majoria dels contractes per a la construcció de les bases militars nordamericanes a l’Àrabia Saudita i la reconstrució de Kuwait després de la Guerra del Golf. Carlyle Group és l’empresa que ocupa l’onzena posició entre les companyies d’armament dels EUA i el seu president, Frank C. Carlucci, fou director adjunt de la CIA i després secretari de defensa. Per tanto, Osama Bin Laden fou -i de fet la seva família ho continua sent-, un dels principals socis financers de la família Bush. Geroge Bush pare podria ser un dels beeneficiaris de les maniobres bursàtils lligades a l’11 de setembre.

Segons altres analistes, el grup Saudita Bin Laden compte amb vàries divisions: de Projectes, Cantera, aeroports i edificis públics, banca, etc. La resta de la família Bin Laden nega tenir vincles amb Osama, qui ha realitzat operacions de compra-venda d’accions a diverses borses del món que se suposa que li haurien generat guanys per valor de 250 milions de dòlars. Així doncs, els serveis bancaris permeten que Bin Laden manegi des d’un búnquer les seves exportacions de cuir a Itàlia, les vendes de llavors i oli de girasol a Túnez i Marroc, la construcció d’una autopista al Sudán. La fortuna de Bin Laden augmenta cada cop que es ven una gaseosa al món, ja que és amo de la Gum Arabic Company de Sudan, que proveeix el gruix de la goma aràbiga utilitzada en gaseosas, substància que evita la decantació al fons de la botella o la llauna de refrescos, i també en la fabricació de medicaments i cosmètics. Segons la revista britànica Jane’s Intelligence Review, també posseeix vaixells pesquers i frigorífics a Mombasa, Àfrica; empresa de transports marítims Zirkani and Laden International amb seu a Sudan; tallers de pulit de diamants i lapislàzuli a Tayikistan; mines de diamants a Uganda; empreses de fusta a Turquia i exportadors de fruites a diversos punts d’Àfrica i Àsia. Els fons d’inversió Ladin International i Taba Inversiones, una empresa constructora i l’empresa de transports Qudurat Transport Company, ajuden a canalitzar les inversions i proporcionen cobertura per a la compra d’armes, explosius i químics.

Diversos bancs britànics, com el Royal Bank of Scotland, han prestat el nom a Bin Laden per adquirir urani de Sud Àfrica o equip militar d’EUA i Israel, com aparells de visió nocturna i mires infrarroges, aparells de navegació, etc. D’altres moviments bancaris d’Osama Bin Laden per milions de dòlars es fan a través del Banc Islàmic a Kuwuait. També maneja comptes al banc Erste Bank de Viena. A Sudan va crear el seu propi banc: l’Al-Shamal Islamic, en el qual va invirtir 50 milions de dòlars. Un altres soci de referència és el Tadamon Islamic Bank. Osama Bin Laden també és soci accionista de la Dubai Islamic Bank. A més era accionista del laboratori farmacèutic de Sudan que els EUA va bombardejar el 1998. D’acord amb algunes fonts, les institucions financeres islàmiques operen a 75 països on circulen prop de 230 mil milions de dòlars i molts bancs occidentals gestionen productes financers de musulmans. Per això a Bush li interessa trencar el flux financer bancari d’Osama. És la guerra pel control del sistema circulatori del capital.

3) NARCOTRÀFIC.

El narcotràfic, juntament amb la indústria militar i la biotecnologia, és un altre dels negocis mundials més rendible. Els EUA és el principal consumidor de drogues al món, de manera que també és present a les guerres. A més, no oblidem que el govern dels EUA ha finançat guerres amb fons del narcotràfic com el cas de les contres a Nicaragua o amb Manuel Noriega de Panamà, casos que es vinculen a John P. Walters, el nou tsar antidrogues del govern dels EUA. Diferents investigacions s’han publicat en torn al rentat de diner del narcotràfic dels principals bancs privats transnacionals dels EUA. Alguns anàlisis estimen que el flux de narcodòlars en l’economia dels EUA oscil·la entre 250 i 300 mil milions de dòlars.

Afganistan és el major productor mundial d’opi i heroïna al món (70%) amb una producció de 4,600 tones mètriques d’opi a 51 mil 500 hectàrees, i el quart productor mundial de hashish. Alhora, és el principal proveïdor d’Europa fins un 90% i en un 60% de la demanda dels EUA. El bombardeig contra Afganistan podria provocar l’augment de la producció a Colòmbia i així justificar la militarització de l’Amèrica Llatina i el Carib, ja de per sí escandalosa; a més de minar els recursos financers de Rússia, Pakistan i altres països d’Àsia que viuen dels narcodòlars com una de les principals divises. Segons el United Nations Drugs Control Program (UNDCP), la producció d’Afganistan es realitza a les zones controlades pels talibans d’on Osama Bin Laden financia les seves operacions. Després de l’impost sobre les drogues, el govern del talibà obté, com a segona font d’ingressos, l’impost sobre el contraband.

El mes de maig d’enguany, el secretari d’Estat Colin Powell va anunciar el lliurament de 43 milions de dòlars al govern Talibà com a recompensa per l’eradicació de les plantacions d’opi el passat mes de febrer, convertint-se en el més gran benefactor del govern d’Afganistan que ara combat. Diversos anàlisis indiquen que el cultiu de la rosella té terreny fèrtil a Azerbaiyán i, com la CIA als EUA, l’exèrcit rus i les agències d’intel·ligència en faciliten el comerç com a font per aplegar recursos. Per cert, el vicepresident Richard Cheney i el subsecretri d’Estat Richard Armitage són membres de la Cambra de Comerç d’Azerbaiyán als EUA. Moltes coincidències apareixen de sobte per totes bandes.

Tom  de Venice, escriptor de discursos polítics i crític de l’administració Bush, afirma que el president Bush es trobava, abans de l’atemptat, immers en un possible escàndol per la fuga de Carlos Lehder, fundador del Càrtel de Medellín, d’una presó de Florida, i un suborn a la Suprema Cort de Justícia amb diners d’aquest Càrtel, canalitzat per mitjà de Jeb Bush (germà de Goerge Walker) i Hugh Rotham (germà de l’ex- primera dama Hillary Clinton). Per a Tom de Venice, els atemptats terroristes van ser orquestrats per les forces Clinton-Bush per distreure l’opinió pública sobre el judici del germà de Hillary Clinton, la possible extradició de Ledher d’Alemanya i per guanyar temps amb la finalitat de reorganitzar el debacle de l’economia mundial. També afirma que ex-membres de l’exèrcit iraquí i de la intel·ligència alemanya van atendre els aerosuïcides per introduir armes en els avions segrestats. Aquesta història sí que és de novel·la i ens recorda el bombardeig que va ordenar Bill Clinton quan es va produir l’escàndol sexual amb la seva assistent.

Per tant, en aquesta guerra no podem deixar enrere els interessos del narcotràfic. Fins on la determina? De moment, alguns dels càrtels de la droga perdran i d’altres guanyaran per la destrucció d’Afganistan. El mapa geoestratègic i polític mundial s’alterarà. Després de la militarització i el control de les fronteres al món, es formaran noves rutes de narcotràfic. Quins càrtels li convé destruir al mercat de droga afgà? Quins estarien disposats a finançar aquesta guerra, donar-li suport i fins i tot proporcionar equip militar?

4) BIOECONOMIA

Els telenotícies de tot el món no paren d’informar sobre les possibilitats de l’ús d’armes químiques, nuclears i bacteriològiques. En el cas de les químiques i biològiques, per les quals cap país està preparat per afrontar-les, el seu ús és el més letal, amb majors objectius assolits i menors costos. EUA i Anglaterra ho saben perquè en els darrers anys els respectius governs han atorgat permisos a empreses per vendre’ls. El New York Times, el 28 de febrer de 1998, llistava vendes occidentals de materials necessaris per a guerres bacteriològiques i d’altres armes de destrucció massives. En la dècada dels vuitanta, amb l’aprovació del govern dels EUA, es van vendre patògens mortífers elaborats per Fort Detrick de Maryland. El govern anglès, fins abans de 1997, va continuar atorgant llicències a companyies britàniques per exportar a governs com Iraq, cultius per a la fabricació d’armes biològiques. Els EUA ja ha usat, amb el suprt de la CIA, atacs biològics com el realitzat contra Cuba el 1971 quan grups anticastristes van ruixar el virus africà de la febre porcina a l’illa.

Per això saben quins països islàmics compten amb aquestes armes malgrat la Convenció d’Armes Biològiques per “no desenvolupar, produir, acumular, adquirir o retenir armes biològiques”. Es calcula que existeixen uns 17 països al món amb armes bioquímiques. Són 159 els països que han firmat els tractats de desarmament biològic, i 35 es resisteixen a subscriure’l. Entre els que compten amb arsenals químics i bacteriològics destaquen Síria, Líbia, EUA, Corea del Nord, Xina, Argèlia, Egipte, Israel, Sudan, Azerbaiyan, Kazakastan, Kirguistan, Tayikistan, Pakistan, Afganistan, Índia, Iran, Iraq, Taiwan, Birmània i Vietnman.

Però tampoc Rússia i Iraq han fet cas de la Convenció i van continuar produint armes biològiques. La Unió Soviètica hi tenia 18 plantes de producció i investigació. Quan va abandonar l’Afganistan, a finals de la dècada dels 80, la capacitat de producció d’àntrax era de 5 mil tones anuals, a més de la producció d’altres armes biològiques. Molts d’aquests barrils de 250 quilos de bacils d’àntrax van quedar abandonats entre Kazakastan i Uzbekistan. Per això es creu que Bin Laden posseeix armes biològiques i químiques, però també nuclears.

Virus i bactèries poden ésser adquirits a més de 1,500 bancs de microbis a tot el món. No hi ha restriccions en el seu comerç internacional. Així, un govern o grup terrorista pot generar armes biològiques basades en tularèmia, àntrax, febre Q, tifus epidèmico, verola, brucelosi, encefalitis equina veneçolana, toxina botulinum, dengue, ébola i mapucho, entre d’altres.

La guerra química i biològica ens crea una nova relació de poder: la biopolítica. I està acompanyada necessàriament de la lluita pels recursos genètics i biològics del planeta que reforça els projectes de biopirateria i en conseqüència la biomilitarització d’aquestes regions per controlar els bancs genètics i combatre, suposadament, entre altres coseas, el bioterrorisme. Les amences d’armes químiques i bacteriològiques comencen a crear un estat d’alerta mundial davant les aparicions d’àntrax.

L’àntrax és una infecció bacteriana que afecta els animals, como qualsevol altra malaltia, però que pot infectar els humans. Aquesta bactèria pot manipular-se genèticament i convertir-se en una arma biològica, ja que es pot cultivar fàcilment i a baixos costos. Les espores de l’àntrax són molt resistents al medi ambient i poden romandre viveas durant dècades. Es poden disseminar per aire, aigua o contaminant els aliments. L’última epidèmia d’àntrax es va registrar a La Unió Soviètica el 1979 quan va explotar el complex militar i va alliberar uns quants mil·ligrams d’espores que va causar la mort d’almenys 69 personeas. L’àntrax es pot contaminar per via pulmonar en inhalar les espores; per via cutània presentant símptomes a la pell després de tenir contacte amb teixits animals; o per via intestinal en consumir carn crua contaminada. Com a mitjana, es requereixen 7 dies perquè l’àntrax mostri símptomes. Només 18 ciutadans dels EUA es van contagiar d’àntrax durant el segle XX.

Aquestes espores es poden manifestar físicament per mitjà d’una pols blanca o granets de sucre. Amb 30 litres d’àntrax en una àrea urbana i vents moderats, podrien produir-xe morts d’entre 30 i 100 mil persones en un radi de 10 quilòmetres quadrats i es manté viu entre 50 i 100 anys. Aquesta bactèria mata en pocs dies al 80% dels infectats per via respiratòria. Fins ara, l’àntrax s’ha cobrat víctimes a diferents parts dels EUA. Però la vacuna contra l’àntrax s’anomena Cipro i en té la patent l’empresa farmacèutica alemanya Bayer, que ara s’enriqueix davant la demanda mundial del medicament. Tan sols 600 mil vacunes havien estat subministrades a les forces armades dels EUA i ara es demanen milions de pastilles d’aquest producte, que tenen un cost de 1.80 dòlars cadascuna. EUA no té el control d’aquesta vacuna i sol·licita ara la possibilitat de produir el compost genèric, dret que li ha negat a altres països per controlar altres epidèmies com el sida.

La bioeconomia és un altre dels elements nous d’interessos en les guerres. Per això els EUA s’ha negat a firmar la Convenció sobre Diversitat Biològica (a més del Tribunal Penal Internacional, el Protokol de Kyoto i la Convenció sobre Mines Terrestres). El 25 de juliol, els EUA va rebutjar el protocol de la Convenció sobre Armes Biològiques i Tòxiques (CABT) de 1972. Després de 7 anys de negociacions fou aprovat per 143 països de la ONU. Les noves disposicions del Conveni obligarien als països a informar on  estan realitzant la investigació de manipulació genètica de gèrmens com a armes i els empaçaments serien objecte d’inspecció internacional. No hem d’oblidar que la indústria farmacèutica dels EUA produeix el 40% dels medicaments del món i que l’empresa Battelle Memorial Institute és un contractista militar que ha estat seleccionat per crear l’àntrax genèticament modificat. El percentatge de la població total de científics i bioquímics que treballen actualment amb fons dels EUA és d’entre el 12 i 32% del total a tot el món.

5) MILITARITZACIÓ

En aquesta guerra, la indústria militar és la més beneficiada de totes. Lockheed Martin, el primer grup mundial de defensa i el major contractista militar dels EUA, que fabrica míssils i vehicles especials així com els avions caza F16, va apujar les accions un 28.2%, i la força aèria dels EUA li va encomenar desenvolupar una bomba intel·ligent de més de 100 quilos de pes. Raytheon Co., tercer contractista d’armament als EUA, que fabrica els míssils Tomahawk i els antimíssils Patriot, va elevar les acciones un 21%, i es calcula que d’octubre a desembre d’enguany els seus guanys seran d’aproximadamente 4 mil milions de dòlars. Quan els EUA va anunciar la possibilitat de vendre a Anglaterra 48 míssils Tomahawk, el beneficiari seria l’empresa Raytheon Missile System Company.

General Dynamics té projectat el desenvolupament de nous tancs de guerra per valor de 4 mil milions de dòlars. Aquesta empresa va comprar Gulfstream Aerospace quan el ministre de Defensa Donald Rumsfeld n’era director. Dynamics fabrica carros de combat, vehicles d’assalt, artilleria, destructors, submarins. Aquesta empresa va anunciar guanys per valor de 3 mil milions de dòlars per aquest any. Recentment, va adquirir la divisió de sistemes d’informació integrats de Motorola. També destaca una altra empresa bèl·lica: Northrop Grumman, que fabrica els bombarders B-2, radars míssils i destructors. I val a dir que Boeing és el primer fabricant mundial d’avions i s’especialitza en míssils de llançament aeri i també van pujar les seves accions, tot i que va acomiadar 30 mil treballadors. El 60% dels ingressos de Boing depenen de l’aviació civil.

La família Bin Laden té accions a l’empresa de telefonia per satèl·lit Iridium, formada per 19 empreses entre les quals es troben les indústries militars nord-americanes Martin Marrieta, Lockheed i Raytheon, empreses que van augmentar els costos deles accions després de l’11 de setembre. Un germà d’Osama Bin Laden, Hassan Bin Laden, és membre de la filial Orient Mitjà d’Iridium, acusada pel Congrés dels EUA de vendre a Xina informació qualificada sobre el sistema missilístic nord-americà.

Els EUA compte amb 71 complexos militars a tot el món i 800 bases aèries, navals i d’infanteria, llocs de vigilància, espionatge, comunicacions i dipòsits d’armes. Avui, les despeses militars dels EUA ascendeixen a 316 mil milions de dòlars (3% del PIB i al 60% del PIB de Mèxic). S’espera que aquest pressupost arribi a 400 mil milions de dòlars per continuar el bombardeig més criminal de les darreres dècades. Recordem que després de la II Guerra Mundial, en els últims 55 anyos, els EUA ha bombardejat 20 països: Xina(1945/46 7 1950/53; Corea (1950/53); Guatemala (1954, 1960, i 1967/69); Indonèsia (1958); Cuba (1959/1960); Congo (1964); Perú (1965); Laos (1964/73); Vietnam (1961/73); Cambotja (1969/70); Grenada (1983); Líbia (1986); El Salvador (dècada de 1980); Nicaragua (dècada de 1980); Panamà (1989); Iraq (1991/2001); Sudan (1998); Afganistan (1998); Iugoslàvia (1999) i Afganistan (2001). A més ha donat suport a dictadures militars i cops d’Estat.

Fonts: Uno más Uno, Milenio, Crónica, Este País, La Jornada, Proceso, Quehacer Político, Vértigo, Cambio, Proceso Sur, Impacto, La Crisis, Época, Economía Nacional, USA Today,  UNICEF, ONU, OIT, ACNUR, etc.

CIEPAC, A.C.
CIEPAC és membre del Moviment per la Democràcia i la Vida (MDV) de Chiapas; de la Xarxa Mexicana d’Acció Enfront el Lliure Comerç (RMALC; ) www.rmalc.org.mx; de la Convergència de Moviments dels Pobles de les Amèriques (COMPA; ) http://www.sitiocompa.org/; de la Xarxa per la Pau a Chiapas; de la Setmana per la Diversitat Biològica i Cultural www.laneta.apc.org/biodiversidad; i del Fòrum Internacional "Davant la Globalització, el Poble és Primer", Alternatives contra el PPP http://usuarios.tripod.es/xelaju/xela.htm.

Nota: Si utilitzes aquesta informació, cita’n la font, així com la nostra bústia de correu electrònic. T’agrairíem que ens fessis arribar els teus comentaris sobre aquests Butlletins. CIEPAC, A.C., és una organització no governamental i no lucrativa, i el teu suport és necessari per continuar oferint-te aquest servei informatiu i d’anàlisi. Si hi desitges col·laborar, amb qualsevol quantitat, t’estarem profundament agraïts. El nostre compte bancari és el següent:

CIEPAC, A.C.;
Banc: Banamex;
Número de compte: 7049672;
Sucursal 386;
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, Mèxic.
ABA o SUITE:   BNMXMXMM

Gràcies!

NOTE: This bulletin will be translated into English shortly. If you wish to be placed on the list to receive the English version, or versions in both languages, please direct a request to ciepac@laneta.apc.org. Indicate whether you wish to receive the e-mail or "attached document" (Word 7 for Windows 95) version.

If you live outside of Mexico and would like to make a contribution to CIEPAC's work in Chiapas, Mexico, you can make a direct deposit into CIEPAC's account from outside of Mexico:

Name: CIEPAC, A.C.
Bank: Banamex
Account number: 7049672 Sucursal  386   
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, México.
You will also need to use an ABA number:

ABA o SUITE:   BNMXMXMM

Thank you very much.
CIEPAC

Centro de Investigaciones Económicas y Políticas de Acción Comunitaria
CIEPAC, A.C.
Eje Vial Uno, No. 11
Col. Jardines de Vista Hermosa
29297 San Cristóbal, Chiapas, MEXICO

Telèfon:
a Mèxic: 01 967 85832
des de l’exterior: +52 967 85832

Note: If you wish to be placed on a list to receive this English version of the Bulletin, or the Spanish, or both, please direct a request to: ciepac@laneta.apc.org and indicate whether you wish to receive the bulletin in plain text or as a Word 7 for Windows 95 attachment.

Note: If you use this information, cite the source and our email address. We are grateful to the persons and institutions who have given us their comments on these Bulletins. CIEPAC, A.C. is a non-government and non-profit organization, and your support is necessary for us to be able to continue offering you this news and analysis service. If you would like to contribute, in any amount, we would infinitely appreciate your remittance to the bank account in the name of:

CIEPAC, A.C.
Bank: Banamex
Account number: 7049672 Sucursal 386
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, México.
You will also need to use an ABA number:
BNMXMXMM

Thank you! CIEPAC

Telephone:
in México: 01 967 674 5168
from outside Mexico:: +52 967 674 5168