BODY TEXAmb la intenció de preparar-nos per a la III Assemblea Continental de la Convergència de
Moviments dels Pobles de Les Amèriques (COMPA) a Cuba, del 5 al 10 de Novembre del 2002, a la Ciutat de Santo Domingo Tehuantepec, Oaxaca, ens reunim en la Primera Trobada Regional CANADÀ-EUA-MÈXIC, del dia 9 a l’11 de novembre. Hi assistirem organitzacions socials i civils dels Estats Units, Guatemala i de 3 estats germans de la nostra República, entre les quals destaquen: Acció permanent per la pau (WFP-DF); Sindicat de Treballadors del Camp Pioners Camperols del Nord-oest (PCUN-EU); Centre per a la Justícia Econòmica (CEJ-EU); South West Organizing Project (SWOP-EU); Oxfam Austràlia; Mesa Pla Puebla Panamà de la Cambra de Diputats de la Comissió especial pel PRD (DF); Estació Lliure (Chis.); Educació per la Pau (EDUPAZ-Chis.); Parròquia de San Andrés dels Pobres (Chis.); Societat Civil “Las Abejas” (Chis.); Coordinació Diocesana de Dones (CODIMU-Chis.); Missió de Guadalupe (Chis); Comunitat de San Pedro Cotsilnám (Oax.); Municipi Magdalena Aldama (Chis); Centre d’Investigacions Econòmiques  i Polítiques d’Acció Comunitària (CIEPAC-Chis); Centre Universitari Salina Cruz (Oax.); Coalició Obrera Camperola Estudiantil de la Regió de l’Istme (COCEI-Oax.); Comissió de Drets Humans Batxillerat Asunción Ixtaltepec (Oax.); Unió de Comunitats Indígenes de la Regió de l’Istme (UCIRI-Oax.); Xarxa Oaxaqueña de Drets Humans (RODH-Oax.); Acció dels Cristians per a la Abolició de la Tortura (ACAT-DF); Comunitat de San Francisco del Mar (Oax.); Societat Cooperativa Santa Rosa (Oax.); Organització de Pobles Indígenes de la Chinantla (OPICH.Oax.); Centre Popular de Suport per a la Formació de la Salut (CEPAFOS-Oax.); Unió de Comunitats Indígenes de la Zona Nord de l’Istme (UCIZONI-Oax.); Grup de Treball Col·lectiu de l’Istme (Oax.); Organització Terres a Terres (França); Comunitat de San Juan Guichicovi (Oax.); Promotor de Drets Humans de la Regió del Bajo Mixe (Oax.); Institut Tecnològic de l’Istme (Oax.); Tequio Jurídic (Oax.); Grup de Preservació de la Cultura Huave (Oax.); Xarxa Nacional de Promotors i Assessors Rurals (Oax.); Comitè de Participació Ciutadana (Oax.); Comitè de Voluntaris per a la Millora Ambiental (Oax.); Col·legi Santo Domingo (Oax.); i el Centre de Drets Humans Tepeyac de l’Istme de Tehuantepec (Oax.).

L’antecedent es remunta al mes d’octubre del 2000, quan a San Cristóbal de Las Casas es va dur a terme la II Assemblea Sud-Nord “Els Pobles de Les Amèriques Construint Alternatives Enfront al Neoliberalisme” (vegeu Butlletí “Chiapas al Día” núm. 219), avui anomenat Convergència de Moviment dels Pobles de Les Amèriques (COMPA). Més de 120 organitzacions de 18 països del Continent Americà vam realitzar un diagnòstic del neoliberalisme i després un Pla d’Acció (www.sitiocompa.org) constituït per 6 eixos estratègics que giraven entorn als temes següents: 1) Àrea del Lliure Comerç de Les Amèriques (ALCA), 2) Militarització i Pla Colòmbia, 3) Deute Extern, 4) Equitat de Gènere, 5) Pobles Indígenes, biodiversitat, transgènics i territoris; i 6) Desenvolupament Rural. Les organitzacions acordem reunir-nos dos anys més tard a Cuba per avaluar els fruits de les nostres accions. Mentrestant, les organitzacions duran a terme trobades regionals. Per aquest motiu, a Nicaragua, Hondures, República Dominicana, Haití i ara a Mèxic han tingut lloc aquestes trobades.

Dins d’aquest marc, reproduïm a continuació la Declaració de Tehuantepec on “les organitzacions presents intercanviem durant tres dies experiències sobre èxits, reptes, formes d’articulació (estratègies–tàctiques) en les lluites contra les polítiques neoliberals a una conjuntura continental i mundial.”

“Després d’una reflexió comunitària coincidim en prendre accions que han de produir-se dins d’una xarxa, on conjuntament plantegem possibilitats reals, formes d’articulació nacional, regional i continental.”

“Aquests dies de treball intens i compartit, considerem important el fet de pronunciar-nos sobre diferents temes i àrees.”

“En matèria de desenvolupament rural, ens oposem a la desarticulació al camp i a les polítiques governamentals que la propicien, i que a més coarten un desenvolupament equitatiu creant un ambient de molta inseguretat. Els governs han d’entendre que no és l’avanç agrícola dissenyat a partir d’esquemes aliens allò que transforma al camperol, és el camperol i la camperola els qui transformen l’agre i duen a terme aquest progrés. Els pagesos hem de produir per sostenir-nos i crear xarxes de cooperació i solidaritat entre nosaltres i amb altres sectors. Un país sense producció no té autosuficiència alimentària i, per tant, no té vida.”

“Ens pronunciem en contra de la política migratòria que han implementat els nostres governs, que respon més a interessos econòmics aliens a la majoria de la nostra població. En el cas dels treballadors emigrants que van als Estats Units, considerem injusta l’explotació a la qual són sotmesos juntament amb les seves famílies, ja que durant el seu recorregut cap a la frontera nord i en el moment d’internar-se als EUA pateixen violacions a llurs drets. Tot això els sotmet a un sistema d’explotació que no els permet, dins de les seves possibilitats, viure amb dignitat.”

“Ens pronunciem emfàticament contra la creació d’una  Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques (ALCA), dissenyat i finançat amb objectius i fins aliens als nostres pobles, ja que representa un benefici per a les empreses i un tractat comercial amb dimensions i conseqüències àmplies a nivell mundial, el Tractat de Lliure Comerç (TLC), que afavoreix la reducció dels subsidis i que les àrees estratègiques en recursos naturals i minerals es privatitzin. En definitiva, aquest tipus d’Àrees de Lliure Comerç no ens beneficia, sinó que trepitja la forma d’organització comunitària tant camperola com indígena.”

“També ens pronunciem contra el Pla Puebla Panamà (PPP), ja que es fusiona amb l’ALCA, generant infrastructura per incrementar el comerç pel gran capital. Observem com els governs posen infrastructures i les empreses inverteixen sense cap mena de risc, amb l’amenaça que si no s’inverteix, no hi ha economia, i sense economia no hi ha salaris. Segons aquesta lògica, el salari és igual al desenvolupament.”

“Ens oposem a una política econòmica neoliberal que ha afectat a tots els països del món sense distinció d’edat, gènere i raça. En aquest sentit, és important dir que és un mite pensar que als EUA no hi ha pobresa, ja que igualment hi ha homes i dones que pateixen els efectes del neoliberalisme, semblants als efectes que pateixen la gent a d’altres parts del món. Un exemple, és l’ajustament estructural en els serveis socials de forma discriminatòria que afecta més a gent de color dins d’un sistema assistencial.”

“Rebutgem el procés de militarització impulsat pel gran capital, en concret pel govern dels EUA. Procés que es fonamenta en el sistema neoliberal,  tenint com a pretext lluitar contra el narcotràfic.”

“És important ressaltar que en el cas mexicà, la militarització a les comunitats i a la resta del país va augmentar en la dècada dels seixanta,  deixant greus violacions als drets humans en contra d’homes, dones i nens, la majoria de les quals han quedat impunes.  No volem l’Exèrcit Federal ni els grups paramilitars perquè ens reprimeixi com a pobles ni en tasques de seguretat pública, narcotràfic, migració, etc., perquè en l’actuació arbitrària que han dut a terme ens han afectat greument.”

“Per aquest motiu proposem les accions següents:

• Socialitzar experiències en les nostres comunitats dels aspectes que s’han compartit en aquesta trobada.
• No deixar-nos sorprendre ni lligar per programes disfressats com ara PROCAMPO, PROCEDE, PROGRESA.
• Revisar des de les pròpies organitzacions i comunitats les accions i polítiques que contribueixen a mantenir, en matèria de gènere, les relacions desiguals i no equitatives.
• Buscar mecanismes de suport a la producció, promovent programes per disminuir la migració.
• Que les secretaries de govern prenguin consciència que el camperol i la camperola són els subjectes del desenvolupament i no un instrument d’aquest desenvolupament.
• Enfortir l’educació sobre els drets dels migrants.
• Que el PPP i l’ALCA se sotmetin a consulta i que es respectin els Acords de San Andrés. Obrir espais per a la gestió i autogestió respectant les autonomies de les organitzacions i comunitats.
• Informació per aconseguir tenir consciència i incidència del concepte de sobirania nacional.
• Fer un recompte o historial de les empreses transnacionals per poder realitzar un anàlisi sobre les seves polítiques.
• Organitzar una campanya d’informació per reproduir aquestes trobades (per mitjà de conferències als nostres països, en les nostres llengües maternes, etc.) 
• Elaboració de material educatiu popular i accessible.
• Insistir en la necessitat de resistència per defensar les nostres riqueses.
• Analitzar les connexions i conseqüències del desenvolupament tant del PPP com de l’ALCA.”

Fins aquí la Declaració. Cal senyalar que en un ambient festiu es va aconseguir compartir experiències de resistència entre totes les organitzacions per aprendre d’altres regions sobre els mecanismes per resistir i plantejar alternatives. Els participants vam visitar la comunitat indígena de Tlacolulita, Oaxaca, que ens va fer partícips de la lluita que duen a terme per defensar els seus usos i costums, com ara l’elecció de les pròpies autoritats, per a la qual cosa no fan ús dels partits polítics i el president municipal no gaudeix d’un sou, sinó que és un servei a la comunitat. D’altra banda, han engegat una forta lluita i resistència contra la construcció de la carretera transístmica que creuaria les seves parcel·les i la comunitat en el marc del PPP.

A més, diverses organitzacions indígenes i de dones van compartir experiències i es va debatre sobre la necessitat d’igualtat de gènere en els àmbits polítics, econòmics i socials. Com a fruit d’aquesta discussió es van escollir tres dones de tres organitzacions indígenes d’Oaxaca i Chiapas perquè representin aquesta trobada i la regió a la III Assemblea Continental que es durà a terme a Cuba l’any 2002. Aquestes són les experiències que demostren que un altre món és possible.

Fonts: Uno más Uno, Milenio, Crónica, Este País, La Jornada, Proceso, Quehacer Político, Vértigo, Cambio, Proceso Sur, Impacto, La Crisis, Época, Economía Nacional, USA Today,  UNICEF, ONU, OIT, ACNUR, etc.

CIEPAC, A.C.
CIEPAC és membre del Moviment per la Democràcia i la Vida (MDV) de Chiapas; de la Xarxa Mexicana d’Acció Enfront al Lliure Comerç (RMALC; ) www.rmalc.org.mx; de la Convergència de Moviments dels Pobles de les Amèriques (COMPA; ) http://www.sitiocompa.org/; de la Xarxa per la Pau a Chiapas; de la Setmana per la Diversitat Biològica i Cultural www.laneta.apc.org/biodiversidad; i del Fòrum Internacional "Davant la Globalització, el Poble és Primer", Alternatives contra el PPP http://usuarios.tripod.es/xelaju/xela.htm.

Nota: Si utilitzes aquesta informació, cita’n la font així com la nostra bústia de correu electrònic. T’agrairíem molt que ens fessis arribar els teus comentaris sobre aquests Butlletins. CIEPAC A.C. és una organització no governamental i no lucrativa, i el teu suport és necessari per continuar oferint-te aquest servei informatiu i d’anàlisi. Si hi desitges col·laborar, amb qualsevol quantitat, t’ho agrairem profundament. El nostre compte bancari és el següent:

CIEPAC, A.C.;
Banc: Banamex;
Número de compte: 7049672;
Sucursal 386;
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, Mèxic.
ABA o SUITE:   BNMXMXMM

Gràcies!

NOTE: This bulletin will be translated into English shortly. If you wish to be placed on the list to receive the English version, or versions in both languages, please direct a request to ciepac@laneta.apc.org. Indicate whether you wish to receive the e-mail or "attached document" (Word 7 for Windows 95) version.

If you live outside of Mexico and would like to make a contribution to CIEPAC's work in Chiapas, Mexico, you can make a direct deposit into CIEPAC's account from outside of Mexico:

Name: CIEPAC, A.C.
Bank: Banamex
Account number: 7049672 Sucursal  386   
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, México.
You will also need to use an ABA number:

ABA o SUITE:   BNMXMXMM

Thank you very much.
CIEPAC

Centro de Investigaciones Económicas y Políticas de Acción Comunitaria
CIEPAC, A.C.
Eje Vial Uno, No. 11
Col. Jardines de Vista Hermosa
29297 San Cristóbal, Chiapas, MEXICO

Telèfon:
a Mèxic: 01 967 85832
des de l’exterior: +52 967 85832

Note: If you wish to be placed on a list to receive this English version of the Bulletin, or the Spanish, or both, please direct a request to: ciepac@laneta.apc.org and indicate whether you wish to receive the bulletin in plain text or as a Word 7 for Windows 95 attachment.

Note: If you use this information, cite the source and our email address. We are grateful to the persons and institutions who have given us their comments on these Bulletins. CIEPAC, A.C. is a non-government and non-profit organization, and your support is necessary for us to be able to continue offering you this news and analysis service. If you would like to contribute, in any amount, we would infinitely appreciate your remittance to the bank account in the name of:

CIEPAC, A.C.
Bank: Banamex
Account number: 7049672 Sucursal 386
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, México.
You will also need to use an ABA number:
BNMXMXMM

Thank you! CIEPAC

Telephone:
in México: 01 967 674 5168
from outside Mexico:: +52 967 674 5168