Si pels Estats Units (EUA) la guerra inclou aïllar l’enemic en termes geogràfics, militars, polítics, econòmics i socials, els terroristes podrien fer el mateix. Per tant, Mèxic podria ser un flanc d’atac susceptible en tots aquests àmbits.

La política exterior de Mèxic definida pel canceller Jorge Castañeda en torn a la guerra va provocar una onada de fortes crítiques per part de diversos sectors de la classe política del país. Castañeda va afirmar que “amb els Estats Units no es pot anar amb mitges tintes. Els nord-americans són els nostres socis més importants i ens han ofert un tracte de primera. No podem regatejar la nostra ajuda”. D’altra banda, el president Vicente Fox va manifestar que “el cop als Estats Units és un cop a Mèxic” i va assegurar que el suport als EUA no seria militar. Vegem tan sols alguns exemples de les conseqüències per a Mèxic durant els primers 70 dies posteriors als atemptats terroristes, que ens ajuden a veure tendències a curt i mig termini. Segons les fonts, varien alguns indicadors, però totes destaquen que la crisi i la recessió de l’economia mexicana s’accelera i agreuja dins el marc de la gran recessió econòmica mundial.

CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES

Abans de l’11 de setembre, la situació econòmica del país passava per una forta crisi. Les exportacions havien disminuït un 11% i les vendes de les maquiladoras en un 16%. Hi havia un saldo comercial deficitari i el Secretari d’Hisenda confirmava que 400 mil persones havien perdut la feina, cosa que incloïa la retallada de 33 mil buròcrates. A més, el secretari de Treball, Carlos Abascal, va acceptar que a finals d’any s’hauran perdut 346 mil llocs de treball a Mèxic. Després dels atemptats terroristes, els indicadors es van accelerar quan ja s’enregistrava el tancament d’algunes maquiladoras, crisi al sector sucrer, cafeter i en els productors de blat i pinya, entre d’altres productes del camp com a fruit de l’obertura dels mercats estrangers. Des que Fox està al capdavant del govern, les tres retallades pressupostàries ultrapassen ja els 30 mil milions de pesos. La inflació segueix en augment després que en els darrers 30 anys la inflació acumulada superi els 394 mil 013.92%. A finals del mes d’octubre, el govern federal va acceptar que Mèxic ha entrat en una recessió econòmica i que el creixement serà del zero per cent, però no com a resultat de les polítiques neoliberals, sinó com a conseqüència dels terroristes aerosuïcides, segons el govern. D’aleshores ençà, els sectors més afectats han estat el turisme, el transport aeri i terrestre, el petroli, les empreses d’importació i exportació, la inversió estrangera directa; el sector automotriu, de maquinària, manufactures, elaboració d’aliments sobretot els vinculats a l’exportació, el camp, etc.

Algunes fonts preveuen que la indústria maquiladora d’exportació disminuirà un 20% les vendes a l’exterior. El creixement del Producte Interior Brut (PIB) continuarà a la baixa; el comerç exterior (importacions i exportacions) disminuiran uns 52 mil milions de dòlars només pels actes terroristes. S’estima que a finals del 2001 l’atur afectarà a dos milions 200 mil treballadors al país; d’aquesta xifra total, 250 mil persones perdran la feina formal, 750 mil es trobaran immergits en l’economia informal i un milió 300 mil persones que treballen menys de 40 hores setmanals (subempleats) perdran aquesta possibilitat. D’altra banda, el Centre d’Estudis del Sector Privat va pronosticar fugues de capitals, una contracció del mercat intern en un 10% durant els propers mesos, i una disminució del 30% en les exportacions i inversions. Segons l’American Chamber, el 40% de les quasi  2 mil 800 empreses dels EUA a Mèxic podrien reduir significativament les seves operacions.

La dependència de Mèxic respecte els EUA s’ha incrementat després del Tractat de Lliure Comerç amb Amèrica del Nord (TLCAN). Però avui, els nord-americans prefereixen estalviar en comptes de consumir. El comerç entre ambdós països és el segon més gran del món i representa el 4% del comerç mundial. Als EUA va el 87% del comerç exterior de Mèxic, el 85% de l’exportació d’automòbils del país i el 80% del petroli. El 80% dels turistes estrangers venen dels EUA així com el 79% de la Inversió Estrangera Directa (IED) i més de 40 mil empreses (incloses 3,600 maquilas) comercien amb els EUA. El 80% del mercat agropecuari de Mèxic es realitza amb els EUA (1,600 milions de dòlars); s’exporten i importen 10 mil milions de dòlars, l’equivalent a les exportacions petroleres. Mèxic treu dels EUA el 60% dels aliments, el 60% del turisme i prop de 8 mil 500 milions de dòlars anuals d’IED. Després que els EUA provoqui la pèrdua de la sobirania alimentària d’altres països, es pot preveure una disminució dels subsidis agrícoles dels EUA, que ja dominen quasi el 50% del mercat alimentari mundial, i incrementaran els preus dels productes bàsics. El 1999, Mèxic va importar dels EUA el 43% del sorgo que consumeix, 97% de la soja (gairebé en la seva totalitat transgènica), el 40% del cotó, el 27% de sèsam, el 50% del cereal i el 50% del blat de moro, el 60% de l’arròs i el 30% de la carn desossada. Les empreses dels EUA han comprat i invertit a quasi tots els sectors: tabac, ferrocarrils, automotriu, agroquímics, banca, begudes, comerç, construcció, electricitat, gasolineres, aigua, supermercats, assegurances, electrodomèstics, aliments, llavors, electrònica, farmacèutic, miner, petroli i gas, telecomunicacions, tèxtil, hoteler, informàtica, maquinària i equip, pesca, etc. Els EUA domina el mercat bancari, comercial, la indústria i el treball. És a dir, mengem, ens vestim i treballem gràcies a ells. Es tracta de la dependència i pèrdua de sobirania alimentària i de la política econòmica i social que molts no volen entendre. Això és el que ha creat el TLCAN. La indústria maquiladora mexicana ja representa més del 90% de les exportacions. Malgrat tot això, el canceller ha advertit recentment que no es reobriran les negociacions TLCAN.

El 7.8% dels ingressos el país provenen de la recaptació aranzelària, i davant la baixada del comerç, podria decréixer encara més. Només els primers dies després de l’atemptat terrorista, Hisenda va deixar de percebre un 25% d’ingressos als passos fronterers. El volum d’exportació per via marítima s’ha reduït entre un 15 i un 40% enguany. El temps d’inspecció de vaixells ha afectat el 50% de les empreses d’exportació. D’altra banda, 70 mil persones que treballaven a la indústria maquiladora a la zona fronterera amb els EUA ja havien perdut la feina abans de setembre. I és que el país que ofereixi costos més baixos per les matèries primes i mà d’obra, s’endurà el mercat. Xina entrarà ara en la competència comercial amb Mèxic i inundarà el mercat mexicà amb productes més barats i atraurà més a la indústria maquiladora. Abans d’acabar el sexenni de Vicente Fox, el tancament d’empreses i l’atur, fruit de l’ingrés de Xina a l’Organització Mundial del Comerç (OMC), haurà causat més estralls al país. Però les portes no estan obertes als pobres. Es tanquen les fronteres a la migració cap als EUA. Molts mexicans que ja treballaven a Nova York van tornar a Mèxic. Tan sols a NY hi ha almenys 500 mil camperols i uns 100 mil es traslladen anualment a les seves llars d’origen. A NY, Los Ángeles i Chicago hi resideixen prop del 75% dels mixtecos que han emigrat als EUA. Es calcula que els primers dies després dels atemptats es va deixar d’ingressar al país més d’un milió de dòlars que enviaven els mexicans des dels EUA, on prop d’un milió procedeixen de Puebla, que envien anualment 800 milions de dòlars a les seves famílies, cosa que ha generat l’obertura de moltes sucursals bancàries i oficines de canvi a petits municipis (la situació serà pitjor per a El Salvador i Hondures, per exemple, les economies dels quals depenen en gran part dels ingressos dels connacionals als EUA). L’any 2000, els hispans residents als EUA representaven el 12% del total de la població (32.8 milions). Els mexicans en representen el 66%, és a dir, 22 milions que envien remeses equivalents al 2% del PIB nacional, una de les principals fonts d’ingressos pel país. L’any 2000 van sumar un total de 6,572 milions de dòlars que equivalien al 40% de les exportacions petroleres i van superar els ingressos procedents del turisme, malgrat que el 71.5% dels mexicans als EUA reben ingressos menors a la mitjana nacional dels habitants d’aquest país. Nota al marge: dels 8 milions de residents nascuts a Mèxic, només 2 milions s’han nacionalitzat i tenen plens drets de votar.

Les conseqüències a la frontera nord del país han estat desastroses. Al llarg de 3,152 quilòmetres de frontera amb els EUA habiten 12 milions de persones i se succeeixen més de 950 mil creuaments fronterers legals diaris. Tijuana és el punt més transitat del món. Dels 50 mil tràilers que realitzen creuaments fronterers cap als EUA, 10 mil no van poder passar després que els EUA establís noves regles en les vises làser infalsificables. El trànsit fronterer va disminuir un 90% i a moltes ciutats es van tancar oficines i negocis. A Ciudad Juárez, l’oficina local del Servei Estatal d’Ocupació va informar que més de 10 mil persones, que majoritàriament treballaven a les maquiladoras, es troben ara a l’atur.

L’aviació genera 26 mil treballs directes. Anualment, entre els EUA i Mèxic circulen 11 milions de persones que les aerolínies mexicanes i estrangeres mobilitzen, a més de 407 mil 282 tones de càrrega en aquest període. Això generava ingressos al país per 9 mil 935 milions de dòlars anuals. El turisme és el tercer generador de divises al país i ocupa un milió 900 mil persones. Després de l’atemptat terrorista es va calcular una disminució del 30% del turisme amb pèrdues de fins 300 milions de dòlars, de manera que la indústria hotelera deixarà d’ingressar mil milions de dòlars i augmentaran les cancel·lacions turístiques de forma alarmant. El número de passatgers d’aviació va disminuir més del 40% a Cozumel, el 23.6% a Cancún i el 18.7% a Huatulco. Mexicana de Aviación i Aeroméxico cancelen cent vols i el tràfic aeri va baixar un 20%. La venda de bitllets cap als EUA va minvar un 60% i les pèrdues a Aeroméxico i Mexicana va assolir, els primers dies, 16.5 milions de dòlars. Per si fos poc, les aerolínies dels EUA ofereixen costos més baixos en els vols nacionals i direcció Mèxic gràcies al rescat del govern dels EUA, competint en desavantatge amb les aerolínies mexicanes en perill de fallida o de quedar a mans de les transnacionals subsidiades. I la història es repeteix, els EUA pot subsidiar i rescatar l’economia, els països pobres no. Aeroméxico va anunciar l’acomiadament de 700 i mil 400 treballadors mentre que almenys una centena d’agències de viatge han tancat. Les crisis també han afectat fortament les empreses de correus, on en alguns casos l’activitat comercial ha decaigut fins un 30%. De la mateixa manera, s’han desplomat els guanys de les asseguradores de crèdits als exportadors de Mèxic.

Es calcula que a finals d’any el sector turístic podria veure com disminueixen els ingressos fins a dos mil milions de dòlars o més. Aquest fet comportarà més aturats, sobretot de la gran migració de població pobre de la regió. El sud-est del país va rebre el 2000 sis milions de visitants. Cancún és l’indret que rep més turistes estrangers, amb quatre milions de visitants l’any 2000, i ara el sector es va desplomar un 75% i fins i tot es va cancel·lar el Seminari “Junts Pobles Àrabs i Mèxic” que reuneix empresaris i diplomàtics de 21 països d’aquella regió, que tindria lloc a Quintana Roo. A Cancún es van perdre 29 mil llocs de treball i s’espera un decreixement dràstic en la recaptació fiscal, per tant en obres socials, ja que depèn del turisme en un 85%. Alhora, es van obrir almenys 30 noves cases de empenyorament. El port d’Acapulco, que manté 20 mil treballadors en el sector turístic, ja ha enregistrat acomiadaments, que es creu que arribaran fins al 40%. Per reactivar el turisme, el govern haurà de destinar ara 300 milions de pesos en publicitat. Al Yucatán, els hotels han baixat un 35% les tarifes, mentre que Mexicana i Aerocaribe van disminuir un 30% el preu dels vols. També, a l’estat de Guerrero va decaure el turisme, principal entrada de divises de l’entitat on el 45% de la població ocupada es dedica al sector serveis. Es calcula que el 60% dels hotels poden tenir problemes de liquiditat a finals d’any quan comencen els acomiadaments d’aquest sector. Exportadors de Guerrero van detectar pèrdues inicials per dos milions de dòlars degut a les cancel·lacions de vendes als EUA per productes peribles com, per exemple, les llimones, i d’altres deguts als controles duaners i la lentitud a les fronteres. Per a alguns empresaris, es perdrà al voltant de 8 mil milions de dòlars enguany en el comerç amb els EUA. A Guerrero, el secretari d’Economia, Luis Ernesto Derbez va pronosticar que al país hi haurà milers de desocupats a la indústria tèxtil només aquest any.

Dies després de l’atemptat, algunes sucursals bancàries a la Ciutat de Mèxic van tancar, l’ambaixada nord-americana fou desallotjada i es van reforçar les mesures de seguretat. La borsa de valors es va desplomar i el pes va perdre davant del dòlar. Ara es necessiten més pesos per comprar un dòlar, i totes aquelles empreses que tenien deutes en dòlars han tingut pèrdues. Fins i tot algunes empreses importadores han hagut de cancel·lar comandes a l’estranger i perdre carregaments. D’altra banda, el govern de Mèxic es va dedicar a la cerca de comptes bancaris suposadament involucrats amb grups terroristes entre les més de 30 milions de comptes bancaris al país. Per sortir de la recessió, el govern proposa que els fons acumulats en el Sistema d’Estalvis per a la Jubilació, que ja equivalen al 16% del PIB, siguin utilitzats pels bancs per a l’especulació financera i la inversió. Així, la població hi segueix perdent: o hi ha més impostos, més deute extern, o el diner de la jubilació del treballador s’usa per rescatar l’economia. I és que el suposat creixement s’ha estancat afectant inevitablement els programes del Pla Puebla Panamà. En aquest sentit, el canceller Castañeda va negar que sigui un pla clandestí i va emfatitzar que es tracta d’un programa d’inversió. Tanmateix, el crèdit del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) per Mèxic enguany ha estat de 600 milions de pesos i aviat acordarà el préstec per a l’any 2002, que enfortirà la dependència del deute extern i del disseny de la política econòmica interna per part de la banca multilateral. El BID, pilar en l’estructura financera del PPP, veu difícil que a curt termini s’assoleixin els objectius previstos, ja que requereixen més de 4 mil milions de dòlars. Davant d’aquesta crisi, el govern mexicà va anunciar un blindatge financer i fer ús de fins a 26 mil milions de dòlars protegits pel Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial (BM) i el BID.

Vicente Fox va manifestar que Mèxic està llest per vendre als EUA el petroli que necessiti: “Tenim el petroli i estem llestos per treballar. Bàsicament estem subministrant una bona part del petroli que consumeixen els nord-americans. Tenim petroli llest per vendre als EUA i d’altres països”. Bush ha ordenat recentment que els EUA incrementi al màxim el nivell de la Reserva Estratègica Nacional de Petroli. Però, fins ara, Mèxic envia als EUA un milió 714 mil barrils diaris de petroli que proporciona un terç dels ingressos del país. Tot i que el seu preu va a la baixa, i el govern ha hagut de realitzar la tercera retallada pressupostària, podria pujar i, per tant, millorar les condicions per tal que el país compleixi els compromisos de deute que té amb l’estranger i amb els EUA. Avui, Vicente Fox es replega a les necessitats dels EUA per mantenir baix el preu del petroli a benefici seu i en detriment del país, i proposa per a l’any 2002 augmentar els barrils diaris en un milió 825 mil més, cosa que aporta la sobreoferta del cru a nivell mundial i, en conseqüència, la baixada del seu preu. Això distancia Mèxic de les mesures adoptades pels integrants de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP). Però també hi ha una altra font de demanda que serà l’energia elèctrica. El govern dels EUA s’ha desviscut per concretar una aliança estratègica per garantir l’accés dels recursos energètics del país. A Baixa Califòrnia es van construir dues plantes generadores d’energia elèctrica, amb capital 100% dels EUA, per atendre les necessitats d’electricitat de Califòrnia.

L’aprovació de la Reforma Fiscal és crucial per a Fox. No obstant això, per tirar endavant iniciatives al Congrés, el PAN, que compta amb 207 dels 500 diputats, necessita 44 vots més per ser majoria i donar suport a les propostes presidencials. Mentre això succeeixi, Fox continuarà veient miratges. Va afirmar recentment al Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC) que la globalització és “el punt mitjançant el qual tots els països podem gestionar millor les nostres tasques... per aquesta raó és més que benvinguda (...) és un error veure la globalització com a no equitativa”. I va afegir que la desigualtat “es troba als pobres de tots els nostres països ... és una pel·lícula que es repeteix a totes les nacions, i precisament la cooperació comercial, l’intercanvi i la inversió podran oferir un canvi i millorar els nostres pobles (...) i per això ara els podem dir que treballem més per obrir-nos a d’altres economies. Mèxic vol invertir, és una bona opció per a les inversions i avui estem oberts a tots els capitals”.

CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES

El diumenge 7 d’octubre, els EUA va començar el bombardeig contra l’Afganistan. Aquell mateix dia, Fox i els partits polítics representats al Congrés de la Unió firmaven l’Acord Polític per al Desenvolupament Nacional i, un dia després, Mèxic era acceptat al Consell de Seguretat de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), al qual pertanyen almenys 40 països àrabs. Amb aquesta finalitat, el govern mexicà va desplegar una forta campanya a les 70 ambaixades que té arreu del món. La pertinença de Mèxic en aquest Consell a partir del mes de gener de 2002 i durant dos anys, podria portar el país a un xoc diplomàtic amb els EUA o plegar-se als seus interessos. El canceller Castañeda ja va advertir que la posició de Mèxic és “alinear-se el màxim possible amb les definicions que es prenguin tant al Consell de Seguretat com a l’Assemblea General de les Nacions Unides”. Tots els membres de l’ONU estan obligats a complir les decisions del Consell de Seguretat. Quan hi ha guerra crida a la pau, o com a mínim a finalitzar-la tan aviat com sigui possible. El Consell envia també forces de Nacions Unides (Cascos Blaus) per mantenir la pau a alguns territoris. Aquest Consell pot adoptar mesures coercitives, sancions econòmiques o accions militars col·lectives. Tanmateix, hi ha informes de l’ONU que afirmen que de 109 conflictes armats només durant la dècada dels ‘90, ben poc o res ha pogut solucionar el Consell de Seguretat integrat per 15 membres, 10 electes cada dos anys i cinc permanents: Xina, EUA, Rússia, França i Anglaterra. Tots ells, a excepció de Xina, formen part del G-8 juntament amb Canadà, Itàlia, Alemanya i Japó. I per si fos poc, els EUA té un deute amb l’ONU de milions de dòlars que endeutava en quotes, de les quals va pagar 600 milions de dòlars després dels atemptats per aconseguir suport contra Afganistan. Mentrestant, l’agenda política entre els EUA i Mèxic es posterga, com la regulació dels migrants indocumentats als EUA, l’ampliació del nombre de vises permanents i del programa de treballadors temporals; l’increment en seguretat fronterera, i la promoció del desenvolupament econòmic de Mèxic.

A més, el secretari de Govern Santiago Creel va enviar als EUA una llista dels considerats “terroristes” a Mèxic. A qui estigui a la llista, amb raó o sense, aviat li pot arribar la factura. Al mateix temps apunten novament les identificacions dels grups guerrillers al país amb grups terroristes. En aquest context es produeix l’assassinat de dos jutges federals i de l’advocada Digna Ochoa, que porta els casos dels indígenes ecologistes presos, Montiel i Cabrera, considerats per Amnistia Internacional com a presos polítics; també dels presos presumptes membres de l’Exèrcit Popular Revolucionari, entre d’altres que involucraven a l’exèrcit i alts funcionaris de govern. Tal és la pressió nacional i internacional sobre aquest terrible assassinat i que va tacar la imatge del president Fox en matèria de drets humans, que pocs dies després allibera els indígenes ecologistes i ofereix l’alliberament del General Gallardo, pres des de fa dos anys per abusos i corrupció de les forces armades. Tanmateix, Fox no mostra voluntat per alliberar els zapatistes com a una de les condicions per reiniciar el diàleg amb els indígenes, perquè no li interessa el diàleg. A aquesta difícil relació amb l’EZLN i els grups de drets humans, s’hi sumen les darreres tensions del president amb els mitjans de comunicació, amb el Congrés de la Unió i altres grups de poder. Hi ha un buit de poder al país i l’actor de la transició no s’ha conformat.

CONSEQÜÈNCIES MILITARS

El president Vicente Fox va manifestar que Mèxic donarà suport als EUA en la lluita contra el terrorisme “tan lluny com sigui necessari, fins el final. Estem altament compromesos amb els esdeveniments de l’11 de setembre (...) Per suposat, militarment, no, no som un país militar. No tenim un exèrcit fort”, va afirmar. Recordem que l’últim conflicte en el qual va participar Mèxic fou la II Guerra Mundial, quan el 1942 va declarar la guerra a Alemanya, Itàlia i Japó, després que e4ls submarins alemanys enfonsessin els bucs-tancs mexicans “Potrero del Llano” i “Faja de Oro” que s’encaminaven cap als EUA per subministrar-li petroli. Ara, amb aquesta guerra, Mèxic modifica les estratègies en matèria d’intel·ligència, migració i seguretat nacional. Però el territori nacional i la seva infrastructura depassen les forces de seguretat del país. Mèxic té dos milions de quilòmetres quadrats de terra ferma; més de tres milions de superfície marina;  dos mil quilòmetres de litorals i més de dos mil illes. D’altra banda, els EUA té a Mèxic 9 consolats, més que a cap altra país; i Mèxic en té 46 als EUA. A Mèxic hi ha mil 200 aeròdroms que inclouen aeroports nacionals i internacionals, així com petites pistes. Els aeroports més importants són els de Mèxic Ciutat, Cancún, Guadalajara, Monterrey, Tijuana, Puerto Vallarta, Acapulco, El Bajío, Tampico, Mérida i San José del Cabo. A tots els aeroports es van posar en marxa plans de contingència per reforçar els controls, sistemes de seguretat, tancament dels avions estacionats, revisió manual i mecànica de qualsevol maleta o paquet, etc. Això suposarà una tasca titànica per a un Exèrcit si es produeixen manifestacions terroristes. L’Armada no compta amb cap submarí, creuer o portaavions. L’equip és vell, de la II Guerra Mundial i de les deixalles de l’exèrcit nord-americà. A més, Mèxic compta amb una infrastructura de 53 centrals de vapor geotermoelèctriques que en un context de guerra podrien significar un proveïdor estratègic d’energia als EUA. Moltes d’aquestes centrals es troben a la franja fronterera dels estats de Baixa Califòrnia, Chihuahua, Coahuila i Tamaulipas. Mèxic ven avui dia entre 150 i 250 megawats d’energia a l’estat de Califòrnia.

Però es fa el que es pot. Les Forces Armades mexicanes “van duplicar” el número d’efectius per garantir la seguretat de 135 instal·lacions estratègiques al país. Existeixen quatre zones vitals de vigilància: el Canal de Yucatán; Golf de Mèxic i Sonda de Campeche; Istme i Golf de Tehuantepec; fronteres amb els EUA i Guatemala. L’Exèrcit mexicà es manté en alerta a 12 regions militars i 44 zones militars. L’Armada disposa de 32 mil elements per vigilar les costes. Es decreta l’ampliació de 6 mil a 12 mil quilòmetres quadrats la zona de control per a la seguretat dels pous petrolers de la sonda de Campeche, d’on s’extreu el 75% de la producció nacional de petroli i el 45% del gas natural. S’hi han destinat 1,600 soldats, un destructor, una fragata, quatre bucs amb canons, sis llanxes interceptores, 14 avions i vuit helicòpters que resguarden la zona on s’ubica la reserva petrolera més important del país. Més de 200 plataformes marines, la majoria a la sonda de Campeche, si bé pertanyen a PEMEX, l’operació, maquinària i bucs cisterna són dels EUA. La planta nuclear de Laguna Verde, a Veracruz, està resguardada per un vaixell i 120 infants de marina. D’altra banda, la Procuradoria General de la República (PGR) ha decidit crear un grup d’elit antiterrorista amb l’ajuda del FBI dels EUA; i va anunciar la creació de l’Agència Federal d’Investigacions (AFI), una espècie de CIA a la mexicana contra el terrorisme. L’AFI substituirà a la Policia Judicial Federal (PFP) a través de l’oficina de l’Interpol-Mèxic i mantindrà el contacte amb 177 països per compartir informació d’intel·ligència. Així, es van estrenyent els cèrcols globalitzats i hegemonitzats pels EUA en termes econòmics, polítics, militars-policíacs. Mentrestant, la PFP desplega 9,500 efectius de les Forces Federals de Suport, Coordinació de Seguretat Regional (Policia de Camins) i Coordinació d’Intel·ligència per vigilar ports, aeroports, camins, fronteres, terminals d’autobusos i instal·lacions estratègiques i energètiques com plantes elèctriques, termoelèctriques, hidroelèctriques, nucleoelèctriques, plataformes petroleres, refineries, etc. La PFP compta amb un grup d’elit anomenat Grup d’Operacions Especials que va rebre ensinistrament a França, Israel i Espanya.

Novament, com en el segle passat, el govern dels EUA reparteix propaganda entre els indocumentats per oferir-los la incorporació a les seves Forces Armades a canvi de la legalització de la seva estada. Algunes fonts asseguren que a NY hi ha quasi un milió de mexicans, dels quals el 80% són indocumentats. La Federació de Clubs Zacatecanos als EUA va afirmar que viuen entre 150 i 200 mil joves majors de 18 anys nascuts en aquest país que podrien ser reclutats. D’altra banda, el govern de Zacatecas va informar que almenys 900 ciutadans mexicans havien estat cridats per l’Exèrcit nord-americà i el govern de l’Estat de Mèxic va assegurar que al voltant de 500 mil persones d’aquest estat es troben als EUA i molts podrien ser cridats a la milícia nord-americana on el 7% dels soldats són hispans. Aquesta és una altra de les causes del retorn de mexicans. Després de l’11 de setembre, al voltant de 600 mil mexicans van sol·licitar als EUA l’expedició del document de Presumpció de Nacionalitat per poder retornar al país el més aviat possible.

Segons la Secretaria de la Defensa Nacional, entre el 1990 i el 2000 el número efectiu de militars de les forces armades va passar de 169, 746 a 230 mil. Mèxic ha incrementat les adquisicions d’equip bèl·lic a un 300%. Informa, a més, que en els darrers anys s’han adquirit prop de 7 mil vehicles de terra i 86 aeronaus i que la despesa programada de la Seguretat Nacional –fins i tot la PGR- ha enregistrat un increment anual del 15%. L’equip procedeix de marques com Northrop, Lockeed, Pilatus, Douglas, Fairchild-Hiller, Cessna, Aerospatiale, Bell, Rockwell, Beech, Swearingen, Mercedes Benz, entre d’altres, procedents dels EUA, Suïssa, França, Alemanya, Anglaterra i Bèlgica. El 1994, l’Institut Internacional d’Estudis Estratègics de Londres va informar de l’embarg de 80 tancs francesos per mobilitzar-se a Chiapas. Tanmateix, l’any 1995, des de Suïssa, es va bloquejar l’enviament de 48 avions militars a Mèxic per una suma de 231 milions de dòlars.

Un dia abans de l’atemptat es va filtrar un informe del Centre d’Investigació i Seguretat Nacional (CISEN) que confirmava la presència d’almenys 32 grups subversius a Mèxic, entre els quals hi havia l’EZLN, EPR, FARP i FLN (vegeu www.ciepac.org/mapas). Recordem que l’1 de setembre, dia de l’informe presidencial, dos artefactes explosius van detonar en establiments comercials ubicats a la zona de l’Aeroport Internacional de la ciutat de Mèxic; un en un restaurant McDonald’s i l’altre en una agència distribuïdora d’automòbils. La Coordinadora Guerrillera Nacional José María Morelos i Pavón es va atribuir els fets. També es van enregistrar explosions a tres sucursals bancàries. Però més enllà de tot això, la guerra mundial és aprofitada pels governs per eliminar els enemics interns amb el pretext de la lluita contra el terrorisme.

CONSEQÜÈNCIES SOCIALS

Es comencen a mostrar restriccions en les llibertats civils. S’han col·locat controls més estrictes de migració a les fronteres i aeroports i per transitar són necessàries identificacions oficials. En els primers dies, més de 200 mil persones no van poder ingressar als EUA per no canviar el passaport segons els nous requeriments. A alguns aeroports han arribat a sol·licitar documents que acreditin la religió no musulmana. A tot el país es calcula la presència de 800 musulmans i molt poques inversions islàmiques a Mèxic. A més, el govern mexicà va elaborar una llista de més de 60 països els ciutadans dels quals han d’obtenir un permís previ perquè se’ls concedeixi la visa d’ingrés a Mèxic, entre ells Cuba, Colòmbia, Congo, Corea, Xina, Federació Russa, Mongòlia, Vietnam, Taiwan; però els de major atenció són Afganistan, Azerbaidjan, Bòsnia, Índia, Macedònia, Pakistan, Sri Lanka, Turkmeniztan, Uzbekistan i Turquia. Dies després dels atemptats, a les instal·lacions del Batalló de Força Amfíbia de l’Armada de Mèxic a l’estat de Campeche, es mantenien 96 indocumentats iraquís. Mentre, al DF 126 indocumentats (96 d’Iraq, 6 d’Albània, 9 de Bangladesh, 4 de Barma, 6 de Sierra Leona i 7 de Sri Lanka) a la base naval d’Iztapalapa.

Els efectes socials s’agreujaran si s’aprova la Reforma Fiscal que garantirà el pagament del deute i salvarà el dèficit dels sistemes de pensiones. Aquesta Reforma inclou eliminar els subsidis en el servei de l’aigua i ja se n’entreveu la privatització, on empreses espanyoles, franceses, nord-americanes i mexicanes mostren interès. També pretén una taxa uniforme del 15% en aliments, medicines, ensenyament, llibres i revistes, transport públic, taxis; reduir la participació d’utilitats dels treballadors i eliminació d’altres subsidis; amb el que s’espera recaptar 130 mil milions de pesos mentre el govern de Fox gasta 12 milions de pesos diaris en campanyes publicitàries i milions de pesos més en viatges. En un any, Fox ha realitzat 16 viatges a l’estranger, visitat 25 països i firmat 14 acords d’inversió que no arriben. Sent governador de Guanajuato va realitzar més de 30 gires a l’estranger per visitar 22 països. Així, les tendències neoliberals s’aguditzen: augment de l’atur i de la inflació, major despesa militar, fallida o rescat d’empreses, major endeutament extern i polarització política.

Davant l’actual crisi urgeix trobar, enfortir i seguir buscant alternatives autònomes pel camp; per l’economia rural, camperola i indígena. És necessari evitar que aquesta conjuntura els expulsi de les seves terres perquè llavors serà difícil retornar-hi i prendre’n possessió. Urgeix enfortir els aspectes locals de manera integral davant l’agudització de la crisi que s’aproxima. Els mecanismes de supervivència i resistència s’han de posar a prova per reforçar alternatives de mercat intern o trueque; les experiències d’educació i salut, etc. És important mantenir els espais de trobades, intercanvis d’experiències i cerca d’alternatives entre els diversos sectors. En aquesta conjuntura, els indígenes i camperols trobaran menys feines a les ciutats i moltes menys possibilitats de creuar la frontera militaritzada dels EUA i, si la passen, trobar treball serà tot un malson.

Fonts: Uno más Uno, Milenio, Crónica, Este país, La Jornada, Proceso, Quehacer Político, Vértigo, Cambio, Proceso Sur, Impacto, La Crisis, Época, Economía Nacional, Reforma, Cancún Voz del Caribe, USA Today, UNICEF, ONU, INEGI, SEDENA, Subsecretaria d’Assumptes Religiosos de Governació, Secretaria d’Economia, Secretaria de Seguretat Pública.

CIEPAC, A.C.

CIEPAC es miembro del Movimiento por la Democracia y la Vida (MDV) de Chiapas; de la Red Mexicana de Acción Frente al Libre Comercio (RMALC; ) www.rmalc.org.mx; de la Convergencia de Movimientos de los Pueblos de las Américas (COMPA; ) http://www.sitiocompa.org/; de la Red por la Paz en Chiapas; de la Semana por la Diversidad Biológica y Cultural www.laneta.apc.org/biodiversidad; y del Foro Internacional "Ante la Globalización, el Pueblo es Primero", Alternativas contra el PPP http://usuarios.tripod.es/xelaju/xela.htm.

Nota: Si utilitzes aquesta informació, cita’n la font així com la nostra bústia de correu electrònic. T’agrairíem molt que ens fessis arribar els teus comentaris sobre aquests Butlletins. CIEPAC, A.C., és una organització no governamental i no lucrativa, i el teu suport és necessari per continuar oferint-te aquest servei informatiu i d’anàlisi. Si hi desitges col·laborar, amb qualsevol quantitat, t’ho agrairem profundament. El nostre compte bancari és el següent:

CIEPAC, A.C.;

Banc: Banamex;
Número de compte: 7049672;
Sucursal 386;
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, Mèxic.
ABA o SUITE:   BNMXMXMM
Gràcies!

NOTE: This bulletin will be translated into English shortly. If you wish to be placed on the list to receive the English version, or versions in both languages, please direct a request to ciepac@laneta.apc.org. Indicate whether you wish to receive the e-mail or "attached document" (Word 7 for Windows 95) version.

If you live outside of Mexico and would like to make a contribution to CIEPAC's work in Chiapas, Mexico, you can make a direct deposit into CIEPAC's account from outside of Mexico:

Name: CIEPAC, A.C.
Bank: Banamex
Account number: 7049672 Sucursal  386   
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, México.
You will also need to use an ABA number:
ABA o SUITE:   BNMXMXMM

Thank you very much.

CIEPAC

Centro de Investigaciones Económicas y Políticas de Acción Comunitaria

CIEPAC, A.C.
Eje Vial Uno, No. 11
Col. Jardines de Vista Hermosa
29297 San Cristóbal, Chiapas, MEXICO
Telèfon:
a Mèxic: 01 967 85832
des de l’exterior: +52 967 85832

Note: If you wish to be placed on a list to receive this English version of the Bulletin, or the Spanish, or both, please direct a request to: ciepac@laneta.apc.org and indicate whether you wish to receive the bulletin in plain text or as a Word 7 for Windows 95 attachment.

Note: If you use this information, cite the source and our email address. We are grateful to the persons and institutions who have given us their comments on these Bulletins. CIEPAC, A.C. is a non-government and non-profit organization, and your support is necessary for us to be able to continue offering you this news and analysis service. If you would like to contribute, in any amount, we would infinitely appreciate your remittance to the bank account in the name of:

CIEPAC, A.C.
Bank: Banamex
Account number: 7049672 Sucursal 386
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, México.
You will also need to use an ABA number:
BNMXMXMM

Thank you! CIEPAC

Telephone:
in México: 01 967 674 5168
from outside Mexico:: +52 967 674 5168