Chiapas no s’escapa de les conseqüències directes de la guerra mundial. Esmentarem només algunes pistes que ofereixen tendències a partir dels actes terroristes de l’11 de setembre.

CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES

El Consell Coordinador Empresarial (CCE) va informar que, com a resultat de la desacceleració de l’economia dels EUA i de Mèxic i l’agreujament causat pels actes terroristes, es deixaran d’invertir a Chiapas uns mil milions de pesos. El Grup Xcaret planejava construir el parc temàtic del Cañón del Sumidero amb una inversió de 800 milions de pesos. A més, va demanar la privatització dels terrenys del Parc Nacional Cañón del Sumidero i la construcció, per part del govern, d’una planta de tractaments d’aigües residuals. El Grup Axa Yazaki estudiava ampliar les plantes de maquiladores als municipis de Cintalapa i Comitán. El Grup Mayab anava a ampliar les vies ferroviàries des de Chiapas fins al Yucatan, com a part de la infrastructura en el marc del Pla Puebla Panamà (PPP), amb una inversió de 140 milions de pesos. El CCE també va informar que quedaran afectades les inversions previstes en el sector turístic, en les plantacions de palma africana ja en crisi pel frau, en el sector maquilador i en les granges de gambeta; a més de les baixes dels preus internacionals del cafè, plàtan, mango, blat, productes làctics i l’embargament dels EUA sobre l’exportació de la canya de sucre a Nord Amèrica, que està afectant seriosament als productors. La pobresa a les comunitats indígenes ja arriba a situacions de fam. El president del CCE va afirmar que Chiapas ha perdut 35 mil treballs en els primers 8 mesos de l’any, i el president de la Confederació Patronal de la República Mexicana (Coparmex) va assegurar que a Chiapas les vendes empresarials han caigut un 35% a part de trobar-se en “suspens” la inversió. La CCE va qualificar la situació de Chiapas com en un virtual “terrorisme econòmic” i va lamentar la creació de tan sols 300 treballs d’una maquiladora a Cintalapa des que ha començat el nou govern, amb un salari mínim de 35.85 pesos a Chiapas, quan un quilo de carn oscil·la entre 45 i 60 pesos. Aquest és el desenvolupament que es promet amb el PPP pels pobles indígenes i camperols.

Tanmateix, des d’un altre punt de vista, aquesta fuga d’inversions no són del tot dolentes per a la població, si per desenvolupament s’entén treballs a maquiladores mal pagats; les granges de gambeta que privatitzen les aigües, exclouen els petits productors i pescadors i tenen un impacte negatiu en els ecosistemes dels manglars; les plantacions de monocultius extensius com la palma africana, l’hule i l’eucaliptus que destrueix la biodiversitat i els ecosistemes, degrada la terra i n’expulsa la població a mig termini. Malgrat tot, la Secretaria de Desenvolupament Rural de Chiapas va afirmar que l’increment del preu de la fruita de la palma africana fa possible augmentar en 2 mil hectàrees aquest cultiu a la regió del Soconusco, on el camperol productor posa el 50% del cost i l’empresari surt guanyant. La palma africana també està vinculada a d’altres països als militars, perquè produeix glicerina, útil per al combustible bèl·lic.

Milers de turistes d’origen europeu i nord-americà han cancel·lat fins un 40% els programes de viatge a Chiapas. Les ciutats més afectades són Palenque i San Cristóbal de Las Casas, on l’ocupació hotelera va arribar al 16%. Es calcula una reducció de 200 mil turistes a tota la Ruta Maya. A San Cristóbal de Las Casas, la indústria hotelera genera al voltant de 2,500 treballs directes i prop de 4,600 indirectes. Algunes agències de viatge es troben en crisi i a punt de fer fallida. Les primeres setmanes posteriors als atemptats terroristes, les vendes en el sector empresarial van caure entre un 30 i 35%. Tot això se suma als efectes que l’huracà Juliette va deixar a diversos municipis de Chiapas durant el mes de setembre: destrosses, morts i milers de damnificats. En aquest marc no podem oblidar que les finances estatals depenen majoritàriament de les aportacions de la federació que ja ha decretat el país en recessió i ha anunciat una tercera retallada pressupostària del país.

Les arrels de l’actual guerra mundial posen en relleu la importància estratègica de Chiapas pels seus recursos naturals i reactualitza el conflicte indígena que posseeixen les terres amb recursos que les grans empreses transnacionals volen. Sobre les inversions no cal fer cap comentari, perquè no hi ha inversions estrangeres directes àrabs a Chiapas.

CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES

En aquest context de guerra, Chiapas va passar pel procés electoral el 7 d’octubre per renovar 118 presidents municipals i 40 diputats. D’altra banda, els paramilitars segueixen impunes i llur presència a la Zona Nord no ha desaparegut. Es continuen enregistrant assalts, amenaces contra els retornats i emboscades amb morts a les regions properes a les posicions militars del municipi d’El Bosque. Torna la vigilància. Segons CIEPAC, El Centre Fray Bartolomé de Las Casas i Aliança Cívica, així com d’altres organismes no governamentals, fa dies que es tornen a veure agents federals, judicials o militars vestits de civil rondant per les oficines; membres inconfusibles i gens discrets del Centre d’Intel·ligència i Seguretat Nacional (CISEN) fent fotografies i intents de robatori en aquestes oficines. Després de l’assassinat de l’advocada Digna Ochoa i les amenaces de mort contra d’altres defensors dels drets humans, la tensió social i política augmenta. A més de la quotidiana obertura de les cartes i paquets d’informació que rebem de molts indrets del món per part del Servei Postal Mexicà (SEPOMEX), amb el pretext de les pluges (tot i que en temps de sequera segueixen obrint-nos el correu), o amb el pretext de l’ “àntrax”, i s’intensifica l’escorcoll d’informació no només per part de SEPOMEX, si no d’altres agències de missatgeria. Per descomptat, a tot això cal sumar-hi les intervencions telefòniques de diverses formes i per part d’institucions de diferent ordre.

¿Y els actors? Desacreditats. El Poder Executiu a mans del governador Pablo Salazar Mendiguchía es va separant de moltes organitzacions socials i civils que li van donar suport per arribar al govern, i alhora es van enfortint les organitzacions camperoles que tenen als dirigents en càrrecs del govern local, cosa que va generant confrontacions on es disputa el control dels territoris amb les bases de suport de l’EZLN. El governador ha perdut simpatia davant diversos sectors. Se li critica la manca de compliment de les promeses de campanya, l’abús en l’ús de la força pública, la mala procuració de la justícia, la impunitat que mantenen els paramilitars, els desallotjaments sobretot a la zona nord, el suport cec o desinformat als projectes d’inversió de les grans empreses i al Pla Puebla Panamà, entre d’altres aspectes. Tanmateix, hi ha altres avenços positius del governador que rarament es mostren o surten a la llum.

Quan les relacions eren més properes, els líders de les organitzacions civils, camperoles i indígenes van fer el pas per formar part del govern. Ara, davant el distanciament, les relacions i posicions polítiques es polaritzen. Per això, la credibilitat del Poder Judicial va néixer morta. Els Magistrats del Suprem Tribunal de Justícia de l’Estat es van veure involucrats en fraus i actituds mesquines per mantenir-se i perpetuar-se en el poder i la impunitat. El Procurador de Justícia no convenç de manera suficient. Tot i que cal reconèixer que la detenció recent de l’ex-procurador de Justícia de Chiapas, en temps del governador Roberto Albores, fou detingut per frau, corrupció i desviament de recursos, cosa que es veu com un gran avenç ja que permet destapar les complicitats de la policia judicial de l’estat i de l’ex-procurador amb bandes de delinqüents a la costa de Chiapas. Els Ministres Públics segueixen sent flanc d’atac. Les violacions als drets humans, les violacions a dones i l’increment en els segrests, no només es mantenen, sinó que van en augment.

Al Poder Legislatiu li falta credibilitat. Va Modificar les lleis electorals i s’ha procurat una lluita acarnissada per mantenir el poder a mans del Partit Revolucionari Institucional (PRI) i s’han descobert malversacions de fons i corrupcions. El Poder Electoral dipositat a l’Institut Estatal Electoral no té legitimitat. Confeccionat pels legisladors priïstes per mantenir el poder i els fraus electorals es manté sota els interessos de l’elit política. El resultat de les eleccions no és creïble. Abans del relleu de diputats, el PRI va exigir l’expulsió de diversos diputats priïstes del partit, cosa que va agreujar-ne la descomposició interna i l manca de credibilitat.

Després de la sortida de bisbe Samuel Ruiz García, la Diòcesi de San Cristóbal de Las Casas ha deixat de ser l’avantguarda de les denúncies contra les violacions als drets humans. La seva veu profètica ha deixat d’escoltar-se. Ja no evoca, provoca o convoca com abans. Recentment, a les Diòcesis de Tuxtla Gutiérrez i Tapachula els van assignar nous bisbes conservadors, mentre el bisbe de San Cristóbal continua en aquesta mateixa línia. Remou equips pastorals, modifica l’estructura diocesana i la formació dels seminaristes, entre d’altres accions, i alhora es promou fortament el moviment carismàtic de l’Església caracteritzat per alienació i falta de compromís social i polític. Per tant, els bisbes han deixat d’incidir de manera pública i compromesa amb la greu situació que viu l’estat. Mentrestant, el diumenge 16 d’octubre, Samuel Ruiz García, bisbe emèrit de San Cristóbal de Las Casas, va rebre el Premi Internacional de Drets Humans de Nuremberg, Alemanya, de mans de l’alcalde d’aquesta ciutat, estant com a principal presentador de Don Samuel davant l’opinió alemanya l’argentí Adolfo Pérez Esquivel, premi Nóbel de la Pau 1989.

Els partits polítics estan lluny de convocar a la ciutadania fora dels processos electorals, ja de per sí caracteritzats per l’abstencionisme i la manca de simpatia, després dels resultats polítics entorn a la llei indígena, als retrocessos duts a terme en matèria de legislació electoral, etc. No han estat capaços de convocar a la gent per realitzar consultes, debats, mobilitzacions o defensa dels interessos de les majories entorn a problemes crucials com el PPP, els megaprojectes, el Corredor Biològic Mesoamericà, l’Àrea de Lliure Comerç de Les Amèriques (ALCA), la baixada dels preus del cafè, la crisi del blat i del sector sucrer, etc. Els candidats als càrrecs per elecció popular es caracteritzen per venir d’altres partits, de saltar d’un a l’altra en busca d’assolir allò que s’ha negat a d’altres partits.

Mentre el govern federal (el Poder Legislatiu i Executiu) va donar suport a la contrareforma indígena, al Comissionat Governamental per la Pau ningú li fa cas, i el Coordinador per l’Aliança Ciutadana Rodolfo Elizondo, gairebé ha desaparegut de l’escenari polític i del conflicte a Chiapas. Amb poca autoritat moral davant la societat, insisteix en buscar a l’EZLN perquè segui a negociar, com si s’hagués complert el compromís no només amb els pobles indígenes sinó amb la societat mexicana en general. La Comissió de Concòrdia i Pacificació (COCOPA) està anul·lada, dividida i sense rumb. No sap què fer. La Comissió de Verificació dels Acords (COSEVER), com que va néixer morta, gairebé no existeix, s’ha tancat el local que tenia a San Cristóbal i esborrat el rètol de COSEVER.

Per la seva banda, l’EZLN segueix en silenci estrepitós i probablement en alerta roja mentre passa el període postelectoral i espera la reacció de la societat. Davant una opinió pública nacional i internacional que es bolca a la situació de les guerres “santes” de Bin Laden i la “duradera” de Bush, el conflicte armat a Chiapas sembla passar a un segon pla, però està més viu que mai i aviat aquest conflicte es reactualitzarà. Tanmateix, aixecar el perfil de la lluita i les demandes zapatistes i de la societat civil no serà fàcil, o podria ser-ho si s’aprofités oportunament la situació per posicionar-se davant la situació mundial, les causes de les crisis i encarrilar-se quant a les demandes, preocupacions i mobilitzacions mundials a favor de la pau, contra el terrorisme - i també el terrorisme d’Estat-, contra la globalització i els efectes que comporta i que s’intensifiquen a les comunitats indígenes i camperoles per aquesta guerra. De totes maneres, qualsevol moviment social massiu ocasiona en aquest moment greus perills de repressió i excessos de control governamental i militar pel temor a atemptats terroristes. No obstant això, la societat no pot deixar intimidar-se per un estat de setge mundial que la paralitzi.

A Espanya, recentment, Fox va afirmar que “l’EZLN està en pau i tranquil”, i va expressar el desig de tenir una xerrada amb el Subcomandant Marcos per resoldre el problema. Va afirmar que a Mèxic “tenim la nostra pròpia guerrilla, tot i que a petita escala ... són petitíssims grups guerrillers que apareixen de tant en tant i que volem rodejar per llançar-los el guant” ... “un cop van ser al Congrés Federal, mitjançant la intervenció del President de la República i l’Executiu Federal, i després de tots els esforços de pacificació, no hem tornat a saber res d’ells”. Va establir que la iniciativa de drets i cultura indígena aprovada pel Congrés és la més avançada i avantguardista respecte a qualsevol altra que hi hagi sobre aquest tema a qualsevol lloc del món. I va afegir que no va deixar satisfet a tothom i que “cal que revisem aquest assumpte perquè acabés a grat de tothom”. Tanmateix, segueix en campanya. Fox promet contínuament i diu a cadascú allò que vol sentir. La imatge de Fox com un govern democràtic, amb justícia i respecte als drets humans es difumina davant els assassinats de dones a Chihuahua, els expedients que involucren militars i funcionaris de govern en l’anomenada “guerra bruta” de les dècades dels 70 i 80, el arxius de la matança del 2 d’octubre de 1968, l’assassinat de Digna Ochoa i de dos jutges federals, entre d’altres fets greus. Els militars comencen a aparèixer novament en l’escenari de les violacions als drets humans.

Les organitzacions camperoles i indígenes segueixen fortes en el pla individual, resistint i avançant en les reflexions globals i en les lluites locals. Tanmateix, els fa falta contextualitzar situacions regionals en el marc del procés de la globalització, del PPP, dels acords de lliure comerç o de l’ALCA. La crisi dels productes del camp, la militarització i paramilitarització continuen latents i amenacen potencialment amb expulsions de les seves terres. Sigui com sigui, no estan englobats en un actor polític que unifiqui els seus interessos. S’han trencat moltes aliances i relacions. La definició política entorn a les relacions amb l’estat i el nou govern tant a nivell estatal com federal, sobretot quan moltes han deixat els seus líders allà, han polaritzat les postures. Hi ha qui ja no dóna una oportunitat al govern de Pablo Salazar i Vicente Fox, qui els atorga el dret del dubte i qui confia cegament en què no només aconseguiran canvis radicals sinó que fins i tot ja els estan assolint amb escreix.

En el mateix terreny trobem les organitzacions civils no governamentals. Tot i que es va donar a conèixer la dissolució del Consell Estatal d’ONG, que aglutinava moltes associacions civils entorn al finançament estatal, no implica el repunt d’altres ONG. Només puntualment han començat a articular-se per crear processos i impulsar agendes ciutadanes àmplies, multisectorials i multitemàtiques. Han donat suport perquè els temes sobre biodiversitat, PPP, eleccions o processos de pau comunitaris , etc. Entrin en la preocupació de les organitzacions camperoles i eclesials. Però tot i així els manquen espais polítics d’incidència i aliances de cara a l’Estat.

CONSEQÜÈNCIES MILITARS

Amb la declaració de guerra del president dels Estats Units George Bush al terrorisme internacional i l’elaboració de La Llei Antiterrorista, a nivell internacional i al nostre país, s’enforteix la línia militar com la única possibilitat de resoldre els conflictes de tota índole, on la societat mexicana té poca o probablement cap possibilitat de defensa. El president Vicente Fox és un govern dèbil, perquè a més de enfrontar contradiccions internes en el seu gabinet, no té una línia pròpia com a govern, ha deixat una sèrie de buits polítics que han ocupat els militars i els narcotraficants. Per això amb la lògica de la militarització internacional l’exèrcit mexicà és el més fort. No perd terreny, control estratègic de la regió chiapaneca, com tampoc redueix la densitat. La suposada democràcia no ha reduït les inconformitats socials i la militarització. L’exèrcit enforteix les posicions geogràfiques, augmenta el control, es reposiciona, envaeix les oficines de migració on els subdelegats de les ciutats de Chiapas són reemplaçats per personal militar. És l’exèrcit qui està per sobre de la policia de l’estat i de la Policia Federal Preventiva. En aquest context, el president Vicente Fox va enviar més tropes a les comunitats indígenes arrel dels atemptats terroristes de l’11 de setembre. L’exèrcit mexicà, a més de 500 elements de la Marina, va reforçar la frontera de Chiapas amb Guatemala, així com altres regions on s’ubiquen els recursos estratègics que perillen i es tornen més importants en el context de la guerra: pous petrolers, preses hidroelèctriques, rius i zones costeres. El General Abraham Campos López, comandant de la VII Regió Militar amb seu a Tuxtla Gutiérrez, Chiapas, va informar que “per ordre de la Secretaria de la Defensa Nacional hem reforçat totes les instal·lacions militars, també hem reforçat totes les unitats del sud-est”, a la frontera amb Guatemala i a la Zona Nord de Chiapas i a les 19 Bases d’Operacions Mixtes. Totes les forces navals es troben aquarterades. Alhora es van reforçar les patrulles, retens i fustigacions contra un poble que ha buscat el diàleg i la paraula, la sortida política al conflicte sense accions terroristes, manifestant-se al carrer de manera pacífica per demanar llibertat, democràcia i justícia per Mèxic. Poques setmanes després, Fox designa un nou General com a Comandant de la VII Regió Militar mentre es denunciaven a Tonalá nous abusos i violacions sexuals de militars a dones de la localitat.

Novament ressorgeixen els conflictes dels megaprojectes. La població del municipi de Huitiupán sent de nou les pressions per la construcció de la presa hidroelèctrica Itzantún que inundaria prop d’11 mil hectàrees de terra. Els indígenes mexicans i guatemaltencs senten el mateix amb les pretensions de construcció de la presa hidroelèctrica entre les dues fronteres al riu Usumacinta. La memòria indígena no oblida els desallotjaments violents, els desplaçaments forçosos dels seus territoris i fins i tot les matances a favor del desenvolupament en construir la presa hidroelèctrica al Riu Negre, a Guatemala, amb el suport dels bancs multilaterals com el Banc Mundial (BM) i el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID). També tornen a bufar els aires del desallotjament de les 21 comunitats indígenes als Montes Azules de la Selva Lacandona amb el pretext de fer ‘ecologisme’ i de fer una reserva privada que quedaria a mans d’empreses transnacionals, i amb el pretext de tenir cura de la biodiversitat sense la presència del home i la dona camperola i indígena.

La militarització de la societat i de les estructures de l’estat es tornen a intensificar. Novament són nomenats militars a les corporacions policíaques de l’Estat. Al municipi de Nicolás Ruiz s’ha instal·lat un altre campament militar i ara l’exèrcit s’encarrega de l’Institut Nacional de Migració, que ha envaït els càrrecs de funcionaris de migració amb personal militar. Aquests són els set pilars per justificar la presència de l’exèrcit a Chiapas: sembra de drogues, narcotràfic, tràfic d’armes, de migrants indocumentats, el terrorisme, la guerrilla i la protecció dels recursos estratègics. La “guerra contra el terrorisme” ha provocat que s’exerceixi una pressió més forta sobre les comunitats indígenes que sobre els terroristes paramilitars que inunden l’estat. Apareixen noves amenaces de Pau i Justícia contra les bases zapatistes. Apareixen també a “la llista de terroristes” l’Exèrcit Popular Revolucionari (EPR) que va fer la seva aparició a Chiapas el 1996, i al mateix temps l’increment de les patrulles militars als municipis autònoms, com a Ricardo Flores Magón.

Durant el primer any del conflicte a Chiapas, l’exèrcit mexicà va enviar 95 elements d’alt rang a rebre cursos en acadèmies militars dels EUA, Xile, Guatemala (amb els Kaibiles), Veneçuela, El Salvador, França, Brasil, Israel, Colòmbia, Perú, Anglaterra i Espanya, fins a completar un miler de soldats en els darrers 7 anys, segons la SEDENA. D’aeshores ençà la militarització de l’entitat no ha cessat. L’Institut Internacional d’Estudis Estratègics va informaró que l’alçament zapatista va costar 50 milions de dòlars més que la guerra entre Equador i Perú el 1995, que va tenir un cost de 250 milions de dòlars.

EN TERMES SOCIALS

Es va intensificar el control de les fronteres i el pas d’estrangers i immigrants. Dies passats, les autoritats van detenir ciutadans indocumentats musulmans originaris del Yemen a la ciutat de Palenque. El Comissionat de Migració, Felipe de Jesús Preciado Coronado, va afirmar que l’FBI dels Estats Units ha donat suport a la investigació dels 78 iraquís assegurats a Chiapas el primer mes després dels atemptats. El mes d’abril fou detingut al municipi de Tonalá, Chiapas, Taher Bassam, a qui la premsa local va anomenar “el quint terrorista més buscat del món”, que portava 6 anys vivint entre les comunitats de pescadors. Però l’atenció s’ha posat sobre la família espanyola d’Aureliano Pérez Yruela, qui des de 1995 va portar a San Cristóbal de Las Casas la religió musulmana entre els 300 indígenes chamulas convertits ubicats principalment als barris Peje de Oro, La Esperanza i La Hormiga. Aureliano va arribar a Chiapas en l’apogeu del govern en Rebel·lia d’Amado Avendaño, es va oferir a col·laborar amb ell, va voler elaborar projectes educatius a les comunitats indígeneas de Chiapas, però sempre fou rebutjat; després va instal·lar una parada de venda de tomàquets al mercat de San Cristóbal, no va tenir èxit i finalment va obrir un negoci de pa i pizzes, “La Alpujarra”, al Barri de San Diego de San Cristóbal. Ara és investigat per no tenir permís d’activitats de culte. A San Cristóbal, aquesta família d’espanyols musulmans ha creat la “Missió pel Da’wa a Mèxic, A.C.”, el “Centre de Convivència i Desenvolupament Social per a Musulmans” i el “Centre d’Informació Sobre l’Ensenyament de l’Islam”.

Davant d’aquest panorama, la recessió mundial i nacional, el cop a l’economia camperola i indígena, s’agreujarà molt aviat, unit al tancament de fronteres que impossibiliten la cerca d’altes oportunitats comercials i migratòries. Els productors de cafè, pinya, alvocat, mel, blat, sucre de canya, plàtan, oli de palma, entre d’altres, no trobaran mercat. El govern accelerarà els projectes d’inversió en infrastructura en el marc del PPP per atraure inversions que donin treball als pobres a costa d’intentar expulsar-los de les seves terres. Per aquesta raó, la proposta d’alternatives locals i regionals integrals (salut, ensenyament, aliments) s’han de fomentar per arrelar més el camperol i l’indígena a les seves terres. Defensar tot allò que s’ha aconseguit localment. Si la “globalització” passa per la “localització”, és necessari reprendre la terra, legalitzar-la col·lectivament i assegurar la possessió també de les dones sobre ella. Qui abandoni la terra en aquest context, difícilment la podrà conquerir novament. Contra el mercat, el trueque; i contra l’individualisme, la competència i el guany pel guany, la producció d’autosuficiència i unes relacions econòmiques diferents, que busquin l’equitat. Les trobades entre sectors seran els espais per compartir aquestes esperances. Perquè un atlre món, és possible.

Fonts: Quehacer Político, Cuarto Poder, Páginas, Expreso de Chiapas, Foja Coleta, Diario de Chiapas, Proceso, Proceso Sur i CIEPAC.

CIEPAC, A.C.

CIEPAC és membre del Moviment per la Democràcia i la Vida (MDV) de Chiapas; de la Xarxa Mexicana d’Acció Enfront al Lliure Comerç (RMALC; ) www.rmalc.org.mx; de la Convergència de Moviments dels Pobles de les Amèriques (COMPA; ) http://www.sitiocompa.org/; de la Xarxa per la Pau a Chiapas; de la Setmana per la Diversitat Biològica i Cultural www.laneta.apc.org/biodiversidad; i del Fòrum Internacional "Davant la Globalització, el Poble és Primer", Alternatives contra el PPP http://usuarios.tripod.es/xelaju/xela.htm.

 Nota: Si utilitzes aquesta informació, cita’n la font, així com la nostra bústia de correu electrònic. T’agrairíem molt que ens fessis arribar els teu comentaris sobre aquests Butlletins. CIEPAC, A.C., és una organització no governamental i no lucrativa, i el teu suport és necessari per continuar oferint-te aquest servei informatiu i d’anàlisi. Si hi desitges col·laborar, amb qualsevol quantitat, t’ho agrairem profundament. El nostre compte bancari és el següent:

CIEPAC, A.C.;
Banc: Banamex;
Número de compte: 7049672;
Sucursal 386;
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, Mèxic.
ABA o SUITE:   BNMXMXMM
Gràcies!

NOTE: This bulletin will be translated into English shortly. If you wish to be placed on the list to receive the English version, or versions in both languages, please direct a request to ciepac@laneta.apc.org. Indicate whether you wish to receive the e-mail or "attached document" (Word 7 for Windows 95) version.

If you live outside of Mexico and would like to make a contribution to CIEPAC's work in Chiapas, Mexico, you can make a direct deposit into CIEPAC's account from outside of Mexico:

Name: CIEPAC, A.C.
Bank: Banamex
Account number: 7049672 Sucursal  386   
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, México.
You will also need to use an ABA number:
ABA o SUITE:   BNMXMXMM
Thank you very much.

Centro de Investigaciones Económicas y Políticas de Acción Comunitaria
CIEPAC, A.C.
Eje Vial Uno, No. 11
Col. Jardines de Vista Hermosa
29297 San Cristóbal, Chiapas, MEXICO
Telèfon:
a Mèxic: 01 967 85832
des de l’exterior: +52 967 85832

Note: If you wish to be placed on a list to receive this English version of the Bulletin, or the Spanish, or both, please direct a request to: ciepac@laneta.apc.org and indicate whether you wish to receive the bulletin in plain text or as a Word 7 for Windows 95 attachment.

Note: If you use this information, cite the source and our email address. We are grateful to the persons and institutions who have given us their comments on these Bulletins. CIEPAC, A.C. is a non-government and non-profit organization, and your support is necessary for us to be able to continue offering you this news and analysis service. If you would like to contribute, in any amount, we would infinitely appreciate your remittance to the bank account in the name of:

CIEPAC, A.C.
Bank: Banamex
Account number: 7049672 Sucursal 386
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, México.
You will also need to use an ABA number:
BNMXMXMM

Thank you! CIEPAC

Telephone:
in México: 01 967 674 5168
from outside Mexico:: +52 967 674 5168