El I Fòrum “Davant la Globalització, els Pobles Primer” va tenir lloc a la ciutat de Tapachula, Chiapas, el mes de maig d’enguany, convocat per la RMALC, la Diòcesi de Tapachula i CIEPAC, i va comptar amb la participació de 250 representants de 109 organitzacions de la societat civil i de productors dels països centreamericans de Guatemala, El Salvador, Hondures i Nicaragua i dels estats mexicans de Campeche, Chiapas, Guerrero, Oaxaca, Puebla, Quintana Roo, Tabasco i Yucatan. A partir d’aquí van sorgir diversos fòrums regionals a Amèrica Central (Huehuetenangom, Petén, El Salvador, etc.) i a Mèxic (Península, Chiapas, Istme, etc.) per informar sobre el PPP i les seves conseqüències (vegeu Butlletí “Chiapas al Día” Núm. 243 a www.ciepac.org/bulletins/index01.htm)

Sis mesos després, les expectatives van ser ultrapassades. El II Fòrum de Xelajú, a Guatemala, es va dur a terme del 22 al 24 de Novembre, amb més de 800 delegats i delegades representants de 300 organitzacions socials de Mèxic (Península de Yucatan, Chiapas, Puebla, Oaxaca, Guerrero, DF, Veracruz, etc.) i Amèrica Central (Guatemala, Hondures, Nicaragua, El Salvador i Panamà), acompanyats per observadors de Canadà, Estats Units, Alemanya, Austràlia, Bèlgica, Espanya, País Basc, França, Anglaterra, Irlanda, Noruega, Suècia i Itàlia. En aquest Fòrum es va debatre àmpliament la globalització imposada, els tractats de lliure comerç i, en especial, el PPP. A la Declaració es va afirmar que “Pels homes i dones assistents al assistents al Fòrum Xelajú, el PPP és un projecte geopolític prefabricat que busca construir a Mesoamèrica una àrea de serveis i infrastructura, dissenyat des de la lògica d’empreses transnacionals, grups oligàrquics nacionals i organismes financers internacionals. Aquest projecte té com a eixos crear una infrastructura de serveis per a l’exportació de béns, l’explotació dels nostres recursos naturals, la biodiversitat i la mà d’obra dels nostres pobles, i no respon en cap moment a una lògica social dels pobles mesoamericans i de les seves comunitats”.

Tots els participants van reflexionar entorn a diverses meses temàtiques com: Mesa: Megaprojectes - Pobles Indígenes - Recursos Naturals; Comerç Alternatiu; Pobles Indígenes i Cooperació Internacional; Drets Econòmics, Socials i Culturals; Drets Laborals i de Maquila; Economia Camperola i Globalització; i Poder Local, Governs Municipals i Desenvolupament Social.

Documents oficials referents al PPP afirmen que ja no hi haurà cap tipus de consulta a la població. Per això, la Declaració va afirmar que “La concepció i construcció del PPP ha estat antidemocràtica, fins al punt que els governs centreamericans van aprovar un disseny elaborat pel govern mexicà, en qualitat d’intermediari per a la regió, del govern nord-americà. És vol analitzar un projecte des d’una perspectiva que violenta la sobirania dels nostres països i l’autodeterminació dels pobles. Dit d’una altra manera, constitueix un projecte que no considera els drets dels treballadors i treballadores migrants i els genera polítiques de naturalesa repressiva”. I per si fos poc, “a més de representar un model econòmic excloent és il·legal i il·legítim, perquè viola els compromisos continguts en el Conveni 169 de l’OIT, i d’altres convenis i instruments internacionals que estan ratificats per la majoria dels països de Mesoamèrica. Fins ara no s’ha realitzat cap consulta, i per efectuar el PPP s’han de prendre mesures legislatives i administratives que afectaran directa i greument a la ciutadania, privant als pobles del dret a participar en els processos de presa de decisions".

Les preses que volen formar com la d’Itzantún, a Huitiupán, Chiapas; la del riu Usumacinta, entre Marqués de Comillas i Guatemala; així com la del Tigre, entre Hondures i El Salvador, entre d’altres, comportaran conseqüències desastroses per a la població, augmentaran l’expulsió dels indígenes de les terres a més de tenir un impacte sobre el medi ambient i el Corredor Biològic Mesoamericà (CBM). Davant d’aquests i d’altres esdeveniments, es va “posar de manifest que abans dels megaprojectes al servei de les transnacionals, és necessari impulsar inversions que generin treball productiu i un desenvolupament agropecuari que garanteixi la seguretat alimentària, abans que posar en marxa projectes maquilers o agroexportadors que no tenen en compte les necessitats més vitals dels nostres pobles. Els i les assistents al Fòrum Xelajú 2001 van coincidir en destacar que el PPP, tal com està dissenyat, presenta riscs pel medi ambient i la biodiversitat, però sobretot, és contrari als drets dels pobles de la regió. En aquest sentit, el Fòrum Xelajú considera que és necessària la plena vigència dels drets dels pobles indígenes”. Per això, “Els debats van sol·licitar que el Fòrum Xelajú 2001 doni pas a la construcció d’una xarxa d’acció col·lectiva mesomericana, tant en direcció al PPP com als efectes del Tractat de Lliure Comerç (TLC) i el projecte de l’Àrea de Lliure Comerç de Les Amèriques (ALCA). Així mateix, es va plantejar el desenvolupament de noves xarxes i formes de cooperació en diversos temes, com la maquila o denúncies de megaprojectes hidroelèctrics. En una paraula, coincidim en el rebuig a la globalització imposada i en la necessitat de situar com a premissa central de la nostra acció la reivindicació següent: "Davant la globalització, el poble és primer".

El Fòrum Xelajú va emfasitzar la necessitat de “desenvolupar la major quantitat d’aliances socials des de les organitzacions populars, socials i ONGs; per a l’impuls d’accions puntuals sobre temes concrets”. Així, el Fòrum Xelajú va acordar:

1.        Rebuig total al PPP.

2.        Incrementar esforços per sistematizar les experiències i alternatives de desenvolupament comunitari i regional amb equitat, justícia i sustentabilitat, davant els projectes autoritaris i antidemocràtics de la globalització i el PPP.

3.        Generar una campanya d’informació pels pobles i autoritats locals de la regió sobre el PPP i els seus efectes. Així mateix, rebutgem el projecte de l’ALCA per ser contrari al desenvolupament independent dels nostres pobles.

4.        Promoure l’establiment d’una xarxa dels pobles i organitzacions mesoamericanes enfront la globalització i el PPP.

5.        Desenvolupar el pla de mobilitzacions coordinades en l’àmbit local, nacional i regional entorn a les nostres peticions.

6.        Convocar les organitzacions i pobles de la regió mesoamericana a preparar i participar en el tercer Fòrum Internacional, que es tindrà lloc a Nicaragua l’any 2002.

7.        Condemnem tota forma de militarització a la regió mesoamericana, manifestem el rebuig categòric al Pla Colòmbia i ens pronunciem perquè el procés de pau avanci en el país germà.

8.        Ratifiquem el suport a l’Aliança Social Continental i Fòrum Social Mundial dels quals ens sentim part.

9.        Expressem la nostra solidaritat amb la lluita de tots els pobles davant la globalització imposada.

A les Meses temàtiques van compartir experiències que van enriquir les reflexions, els diagnòstics i les alternatives. Ara n’exposem breus resums, perquè la versió completa de la Memòria Xelajú es pot consultar a http://www.ciepac.org/, en el capítol sobre el PPP.

La Mesa de Megaprojectes i Pobles Indígenes va proposar que s’ha d’impulsar un programa d’informació sobre el PPP i els seus impactes. Construir una XARXA MESOAMERICANA que obtingui i distribueixi informació, que també ha de ser sobre les experiències dels nostres pobles i organitzacions. Tota la informació s’ha de divulgar en els idiomes i costums dels pobles de la regió. Crear una COORDINACIÓ MESOAMERICANA que representi de manera efectiva els diferents sectors de la societat civil per tal que impulsi accions conjuntes davant el PPP. Enfortir les organitzacions procurant realitzar accions conjuntes que involucrin a d’altres actors socials. Impulsar accions de suport a les lluites locals que ja venen enfrontant el PPP. Impulsar mobilitzacions conjuntes des del pla local al mesoamericà. Demanar als governs el respecte i compliment dels convenis i tractats internacionals en matèria de Drets Humans i de Drets dels Pobles Indígenes (Conveni 169 de l’OIT). A més, davant els impactes del PPP, la resistència no és suficient, és necessari construir des dels nostres pobles una proposta de desenvolupament sostenible que consideri que les intervencions en infrastructura beneficien les comunitats respectant el medi ambient. Defensar les activitats econòmiques dels pobles indígenes, comunitats camperoles i grups populars aprofitant de manera responsable els recursos naturals i els drets laborals. Impulsar programes d’educació i capacitació a tot nivell que respectin les identitats culturals i enforteixin la vida dels nostres pobles.

La Mesa de Megaprojectes i Recursos Naturals va proposar també la necessitat de fixar una data per mobilitzar-se en protesta contra el PPP; articular esforços entre les diferents organitzacions per generar alternatives ante el PPP; impulsar estudis d’impacte ambiental que parteixin de les comunitats;  evitar la privatització de l’aigua; ajuntar dades sobre inversions del PPP i els seus efectes; coordinació amb tots els sectors per país; fer una campanya de sensibilització a las agències cooperants per evitar imposició de projectes; repetir l’experiència d’aquests fòrums a les comunitats; realitzar estudis sobre la legislació del recurs de l’aigua; prioritzar el tema de sobirania alimentària i seguretat alimentària dins del tema de recursos naturals i que s’exerceixi pressió sobre els partits polítics perquè tinguin en compte el tema en l’agenda; rebutjar el PPP per la destrucció al medi ambient per l’endeutament que implica; realitzar una sistematització de la informació local relacionada al PPP i els recursos naturals per poder exercir pressió amb fonaments; establir mecanismes d’intercanvi d’informació en matèria de violació als drets humans a cada país; revisar la legislació vigent a cadascun dels països respecte al maneig dels recursos naturals i vincular-la a les polítiques del PPP; i elaborar un llistat de temàtiques estratègiques per fer propostes alternatives i de rebuig al PPP.

També es va proposar promoure la formació d’un banc de dades sobre els processos d’integració econòmica, estudis de cas, investigacions tècniques i acadèmiques que tinguin a veure amb aquest procés d’articulació de la societat civil i que siguin accessibles a tots els sectors. La informació ha de ser clara i precisa sobre el PPP; inversions d’empreses  transnacionals, Agències multilaterals com el BID, Banc Mundial, FMI, entre d’altres i els seus efectes negatius. Promoure la realització de fòrums informatius i de debat sobre les implicacions del PPP en els quals es puguin anar construint alternatives. També es va considerar necessària l’acció de negociacions amb agències de cooperació internacional perquè tinguin en compte les agendes locals i amb instàncies oficials negociadores del PPP. Desenvolupar processos d’incidència política des dels sectors socials a través de la creació d’una comissió de caràcter mesoamericà que reculli els resultats de la consulta sectorial i instàncies internacionals com Rio + 10, comissió de biodiversitat, Cicat, SICA, entre d’altres. A més, dur a terme processos de consultes, plebiscits, recol·lecció de firmes, entre altres accions, dins de cadascun dels països entorn al rebuig del PPP. Realitzar una marxa a tots els països el dia 5 de febrer del 2002, dirigida a les oficines de l’FMI, BID, BM i BCIE, que coincideixi amb la marxa en contra de l’ALCA, durant El Fòrum Social Mundial a Porto Alegre, Brasil. Realitzar una segona marxa el dia 10 de juny del 2002, que coincideixi amb la marxa en contra de la FAO, que es realitzarà el mateix dia a Roma. Amb aquesta marxa s’iniciarà oficialment la campanya de divulgació del tercer fòrum regional que tindrà lloc a Managua, Nicaragua. Realitzar campanyes de resistència contra el consum de productes transgènics i en defensa de la sobirania i seguretat alimentària. Promoure l’articulació de diferents sectors que estiguin orientats a frenar acords o iniciatives comercials que ens afecten. Per al següent fòrum, portar propostes i criteris per a la construcció d’un model de desenvolupament alternatiu. Valer-se dels instruments jurídics nacionals i internacionals que puguin servir de base legal per frenar la implementació de les polítiques neoliberals, i fer un seguiment dels processos legals que faciliten la privatització dels serveis bàsics i recursos naturals estratègics (aigua, petroli, bosc, biodiversitat, etc.

La Mesa sobre Comerç Just es va plantejar perquè el comerç alternatiu pot ser realment alternatiu. Es va manifestar la preocupació per l’obertura dels mercats, posant en risc l’alimentació. L’OMC elimina barreres al comerç, imposant regles que violen interessos de consumidors. L’OMC pressiona els governs a derogar reglaments que protegeixen el consumidor, especialment el tema dels aliments transgènics. La qualitat dels productes es baixa i pot causar efectes secundaris. Per això és important difondre informació i defensar els drets dels consumidors. Però es va preguntar: quin comerç? Entenem l’intercanvi de béns i serveis. A Nicaragua hi ha un gran dèficit de comerç exterior de 640 milions d’exportacions i 1780 milions d’importacions. Des d’aquesta lògica, Nicaragua no té previsions de sobreviure en aquest context. Cal analitzar el tema des de la perspectiva del neoliberalisme (ajustament estructural, etc.), creant una major dependència i reducció de serveis socials (seguretat social que es privatitza). El servei es converteix en mercaderia i el futur de les persones està en perill. Com l’energia, l’escola primària, etc., està privatitzada, violant els drets socials i econòmics. Ara el PPP imposa seguir aquest ritme per mitjà de megaprojectes, apropiant-se dels recursos naturals que pertanyen als pobles indígenes. La balança comercial és deficitària. Pot el comerç exterior enfortir l’economia interna? O és necessari enfortir els mercats interns de cada país? El problema amb el comerç just i equitatiu és la competència a gran escala amb els productes convencionals. Els productes sempre són molt més cars i això limita l’abast del comerç just. Com es poden crear xarxes per al comerç alternatiu?, i ¿quin paper juguem a nivell individual?

Alguns projectes estan donant resultats, sobretot a partir de la capacitació que permet aconseguir que les empreses es manegin amb regles diferents (no d’explotació). Ens centrem en la producció artesana a les comunitats indígenes i la nostra organització la promou i comercialitza. Generem alternatives i experiències per establir noves idees, invertint en altres sectors que complementen la subsistència, garantint un millor aprofitament de les ajudes que arriben a les comunitats (financeres, en espècies, etc.). Tanmateix, la introducció de Maseca al camp controla els preus al mercat de Chiapas; el cafè està en crisi, el sucre també està bloquejat, el plàtan no té preu i la taronja no val res. Per aquesta raó, hi ha protestes per totes bandes. Com podem establir mecanismes de comerç intern? La Maseca desplaça la producció local de blat i posa condicions: que sembrin els camperols la llavor d’alguna empresa transnacional, i que el govern doni subsidis a l’empresa. D’aquí cinc anys ja no servirà aquesta terra. A més, amb els costos de producció, el camperol no té majors guanys. Això generarà emigracions i fracassos al camp. Hem de trencar aquesta dinàmica, perquè genera deficiència en la subsistència familiar.

El comerç just no es pot generar, perquè no hi ha consciència a nivell del consumidor (moviment social). A més, aquestes iniciatives es queden moltes vegades a la cúpula, volem lluitar per generar vincles entre les comunitats i no lluitar tant contra el PPP. Moltes vegades l’intermediari consumeix la major part dels guanys i no generem alternatives per promoure un comerç just entre les comunitats. Fems campanyes a escoles, sobretot amb joves, per promoure el consum just del fesol. Tenim un acord amb productors del nord, que fixen el preu del fesol a 5.50 i guanyen 0.50 per la campanya. Així promovem el comerç just a les comunitats, amb l’ajut dels zapatistes). En aquest moment visualitzem el moviment a nivell comunitari. Hem de pensar en el concepte de desenvolupament a nivell de la població. La Universitat de la Terra es proposa fer aquesta definició a partir d’un diagnòstic de la realitat d’Oaxaca, pensant que els estudiants enforteixen la mobilització social.

A Guatemala, en l’experiència de cafè orgànic a la conca del llac Atitlán, hem treballat a través de xarxes, mantenint la qualitat del cafè. La certificació és molt elevada, cosa que és un obstacle pels petits productors. L’any passat es van pagar 1.26$ al comerç just, el cafè comercial estava a 0.43$. Busquem la manera de trobar un nou comprador per suplir els països occidentals, perquè seguim en la mateixa lògica mundial. No hem posat els ulls al mercat local i regional. També produir per a la pròpia alimentació és un repte, si es vol produir per exportar. La globalització ens ha mantingut en dependència, i s’han encarregat de transformar les estructures productives i comercials. Som fonts de matèria prima i som mitjans de treball per als països dominants, i això no ens deixa sortir de la dependència en la qual seguim lligats. A les maquilas, el que es fa és exercir com a mà d’obra barata, després els productes s’envien a l’estranger i finalment els retornen amb un segell al damunt. Hem de trencar tots els vincles amb aquesta dependència. Un exemple pot ser una unió de lliures productors que no depenguin dels mercats externs, sinó que es projectin cap a l’interior. Les barreres a la fruita són un altre exemple, i la seva producció no genera millors condicions. Hem de superar la nostra visió de transformadors de matèria prima. A Huehuetenango la situació és greu, perquè la gent viu d’allò que guanya cada dia. I durant els mesos de setembre a novembre no hi ha cap més opció que baixar a les finques. Els salaris estan pel terra, també pels preus del cafè. No hi ha fonts de treball (per exemple. mestres), i molta gent emigra cap al nord. La situació també és crítica a la Costa Sud, on es cultivava el cotó (per terratinents) i davant d’això els camperols hem adoptat una postura molt conformista i ens hem quedat estancats. Hem d’unir els esforços per enfrontar-nos a la globalització, que nos empobreix. Per exemple, la producció de patata fou un fracàs perquè va baixar-ne el preu. A més, a les finques ja no hi ha feina i la gent va buscar treball a l’exèrcit.

Què entenem per comerç alternatiu? Com podem generar xarxes interegionals de comerç alternatiu? (estratègia i mecanismes regionals). Davant d’això es va creure necessari reactivar les economies locals i subregionals basades en l’intercanvi i ofertes des de l’exterior; produir per intercanviar i no capitalitzar; establir llistats de productors, limitacions i capacitats; sensibilitzar sobre valors que han estat desestimats pel capitalisme; crear un comerç solidari entre països i migrants; crear certificacions centreamericanes i cooperatives de consumidors migrants i venda de serveis ambientals; enfortir l’ús d’adobs orgànics; promoure un tractat de cooperació mesoamericana per al comerç de la matèria prima; incrementar l’ autoconsum; diversificar la producció i fomentar productes manufacturats. Alguns, més que professionalitzar-se i inserir-se al mercat de manera competitiva, van proposar trencar esquemes de competència per ajudar-nos mútuament, per enfrontar-nos al comerç monopòlic no seguint el capitalisme, sinó construint un altre esquema de producció; i treure de l’hegemonia el sistema financer internacional.

La Mesa de Pobles Indígenes i Cooperació Internacional va diagnosticar que a Ginebra es va inaugurar una Oficina per a Pobles Indígenes on 8 dels 16 funcionaris són indígenes. No obstant això, no té molts recursos i es presumeix que és pura imatge. Cal aconseguir que tingui vot a l’Assemblea General, no només a ECOSOC. Aquesta Mesa va proposar que es doni suport a aquesta oficina a l’ ONU. L’amenaça més evident és negar-li els drets a tots els nivells, i es concreta a Programes com el PPP. La cooperació governamental sempre ha jugat la política de la “pastanaga”. El PPP en essència va en contra dels interessos dels pobles indígenes. El principal és el CBM començat amb el suport del BID l’any 1994. Han ofert diners al CICAFOR, perquè en el fons hi ha el tema de la biopirateria, a part d’aprofitar-se dels indrets amb vocació turística copiant el model Botswana: portar turistes amb molts recursos sense causar grans impactes en el medi ambient. Davant d’això, es va proposar realitzar un diagnòstic més profund dels efectes als pobles indígenes; buscar la producció de materials radials, murals, televisius, de qualsevol tipus, amb cooperació internacional, que puguin ser transmesos a nivell nacional; realitzar una campanya amb material que doni a conèixer la realitat de la biopirateria; treballar en la capacitació incorporant els termes del dret internacional a la realitat i cosmovisió indígena.

La cooperació pot jugar un paper molt important no només financerament, sinó amb solidaritat política; donar suport a l’autogestió comunitària; orientar la cooperació al desenvolupament alternatiu de les poblacions indígenes; conformar i consolidar aliances i buscar agendes comuns; descodificar i desmitificar tota la propaganda del govern; que la cooperació internacional també incideixi en els propis països i potenciar la cooperació Sud-Sud. De la mateixa manera, defensar la titulació de terres indígenes per poder avançar en projectes de desenvolupament des de la cosmovisió indígena; i col·laborar en les meses de diàleg a nivell local. També es van plantejar dues opcions: acceptar tota la cooperació internacional o posar-hi restriccions. “Que com a mínim no destorbin, això seria una bona forma de cooperació internacional”. Però, què passa amb la utilització de fons del govern o del BID? Sembla ser que el BID va aprovar 745 mil dòlars. Es rebutjarà o s’avalarà aquesta consulta dels fons? Mentrestant, és necessari crear un moviment d’auditoria social. No podem permetre que tingui “legitimitat” a través de les consultes que en realitat afecten als pobles indígenes. Els organismes internacionals han de tenir com a referent a persones representatives de les comunitats indígenes. Però també estem dividits. Els qui assoleixen càrrecs de poder canvien. Ens han pres les propietats. Les empreses transnacionals tenen més influència sobre l’economia camperola. Han demanat la terra en usdefruit per 20 o més anys. Se’n  van i després ho deixen tot desforestat, no deixen cap benefici pels pobles indígenes. Però també cal parlar sobre la naturalesa de les ONGs, perquè canalitzin bé els recursos per enfortir les aliances. És un error dividir indígena y no indígena. Els efectes del PPP no són contra els indígenes, sinó contra tots els pobres.

La Mesa sobre Drets Econòmics, Socials i Culturals i la Globalització va proposar realitzar reunions paral·leles quan s’esdevinguin reunions ministerials, presidencials o cimeres sobre el tema. Estar atents als processos que determinades iniciatives jurídiques inclouen a l’agenda dels congressos nacionals. Demanar la disminució de la despesa de la defensa. Campanya de denúncia de violacions als DESC fonamentats jurídicament. Realitzar accions de carrer cap aquelles empreses que afecten la qualitat de vida dels pobles. Crear força social i política a fi que el poble tingui presència activa en la presa de decisions dels governs i fer pressió perquè aquesta força estigui dins el PODER FORMAL. Vinculació a d’altres esforços regionals i llatinoamericans. Exigir la sortida de tropes dels EUA a la regió centreamericana. Instal·lar a nivell nacional una instància que analitzi i generi propostes d’acció i dissenyi estratègies de negociació.

La Mesa sobre Drets Laborals i Maquila va proposar conformar una xarxa permanent de treball i de preparació vers la tercera trobada fonamentada en eixos estratègics que s’anirien precisant d’acord amb les lluites i les experiències dels països mesoamericans. Aquestes lluites han girat entorn a les condicions laborals dels treballadors i treballadores de la maquila; dret a la sindicalització; seguretat i higiene; reducció de les metes de producció; flexibilitat de treball; respecte al medi ambient; maneig de residus tòxics; no a la tala d’arbres per a la instal·lació de maquilas; contra la contaminació de l’aigua; drets de les dones; contra la condicionant sobre embarassos i fustigació sexual; respecte als drets reproductius i condicions de salut; condicions mínimes laborals (assegurança social, maternitat, hora de lactància, clíniques mèdiques). També va considerar important compartir informació sobre les eines jurídiques nacionals i internacionals (codis de conducta, codi de treball, lleis laborals, acords internacionals, convenis OIT). Invitar a la propera reunió als sindicats de la regió i les organitzacions de dones. Mantenir contacte i relació amb els organismes internacionals. A més, és necessària la instal·lació de les organitzacions participants com una XARXA PERMANENT d’informació sobre les maquilas. Seguiment a les empreses maquiladores i al seu comportament a la regió. Crear un directori que reculli l’origen del capital i destí de la producció. Per això cal potenciar la informació que ja tenen moltes organitzacions presents al Fòrum Xelajú.

A la Mesa d’Economia Camperola i Globalització es va afirmar que la població indígena té desavantatges amb la total despreocupació dels governs. Es necessita un treball de conscienciació directe amb el poble. Defensar una sobirania nacional dels pobles d’Amèrica ja que només s’aposta per la gran indústria. La globalització vol traslladar recursos desarticulant el sector agrari. A San Marcos, Guatemala, els grans productors de cafè no donen salaris dignes als seus camperols, per això seria un primer objectiu crear una aliança entre camperols. El 80 per cent dels camperols tenen tan solos el 20 per cent dels ingressos a Guatemala. Les regles de mercat fan precàries les condicions camperoles. Els productes químics de les grans plantacions creen un procés destructor que afecta la terra i, per tant, als pagesos. Aquesta terra està intoxicada. Què no pren en consideració el PPP? La reconcentració de les terres. Canvi de petits productors per empleats mal pagats. Pèrdua de la capacitat de produir i per tant d’autoabastiment generant la importació de productes que molts ciutadans no poden costejar. Però els gremis no tenen una proposició de projecte, visió a llarg termini, per això cal revisar les estructures i renovar els mètodes de lluita, canviant les terminologies i ampliant el lideratge.

A El Salvador, la banca ha reduït un 10% els crèdits i s’han baixat els aranzels. Aquest any ha inclòs l’ IVA. als petits productors que no tenen assistència mèdica. Mentre, a Guatemala, el 85% de la terra està a mans del 15% dels propietaris, i els acords de pau no els compleix el govern per distribuir la terra. El repartiment agrari reconcentra la majoria de les terres en poques mans. La privatització de terres ve molt forta. Per això hem de diversificar la producció i no dependre tan sols d’un producte, com el cafè. Enmig de tot això, es demana una major col·laboració per part dels nord-americans i europeus que acudeixen als fòrums, ja que molts d’ells venen tan sols per elaborar les seves tesis i no promouen activitats o informen sobre la situació camperola. En fi, d’entre les opcions, es va proposar fomentar l’accés de les dones al crèdit i a la terra, també a l’educació i a la salut. Impulsar l’autonomia de les comunitats indígenes a Mesoamèrica; reformar i fer complir els Acords sobre indígenes. Ressaltar que la relació naturalesa-pobles indígenes no és la causa de la degradació ambiental, com manegen els homes de poder nacionals i internacionals. Revalorar i reprendre la difusió i l’ús de tecnologia pròpia. Crear un sistema per protegir/donar suport als mitjans i petits productors, entre d’altres.

A la Mesa sobre el Poder Local, Governs Municipals i Desenvolupament Local davant el TLC i el PPP, es van confirmar els impactes negatius com la destrucció ambiental, la despulla de terres i la desintegració familiar; fallida de petites i mitjanes empreses per la competència i foment de falses necessitats (consumisme); limitació de la intervenció de l’Estat; conversió de la democràcia en instrument al servei dels interessos de les transnacionals; consideració de la persona com un ésser que produeix i consum. Entre les línies generals per a una proposta de desenvolupament alternatiu regional i local es va emfasitzar la necessitat de valorar i potenciar el treball local que realitzen les poblacions; enfortir l’economia local a través de la diversificació de cultius; defensar la territorialitat, valors culturals, costums i formes d’organització local; legalitzar la possessió de terres; defensar els recursos naturals dels pobles pobres; adquirir el compromís de transmetre informació i elaborar propostes encaminades a la lluita per un desenvolupament integral. Entre les propostes a curt termini: realitzar una campanya d’informació sobre el PPP. Donar a conèixer als poders locals els continguts i repercussions del PPP. Elaborar un document pels poders municipals. Crear comitès de campanya i consciència sobre l’impacte del TLC i PPP. Realitzar fòrums informatius a les municipalitats i comunitats, així com follets, cartells, volants, tríptics en diferents idiomes i per diferents edats. Gravar cassettes, vídeos, entrevistes i xerrades pels diferents mitjans de comunicació, que posin de manifest les vertaderes intencions del TLC i PPP. Usar els instruments legals: denúncia de la violació al Tractat 169 i 107, compromisos de l’Agenda 21 de Río de Janeiro, etc. Difondre les experiències positives. Enfortir xarxes. Definir les dates dels esdeveniments-cronograma de treball (marxa, consulta, etc.). Crear coordinadors nacionals. Visitar comunitats a través de brigades per transmetre informació. Enfortir les organitzacions mitjançant la unitat i canvis d’actituds negatives. Desenvolupar accions a cada país que demostrin la resistència, la unitat i la força dels pobles. Formar comissions dels països participants presentant propostes i alternatives en benefici del bé comú.

A mig termini: realitzar fòrums regionals d’autoritats locals i comunitàries contra els projectes del PPP que afectin els seus interessos. Realitzar un Fòrum contra les represes. Buscar aliances estratègiques als EUA que puguin pressionar el Congrés dels Estats Units. Elaborar mecanismes per a un projecte de desenvolupament alternatiu al PPP. Jornada de lluita pel projecte alternatiu “Acord Mesoamericà per la Democràcia i el Desenvolupament dels Pobles”. Integració de la resta de països d’Amèrica del  Sud. A llarg termini: obtenir en el proper fòrum un diagnòstic de la regió Puebla-Panamà sobre els projectes dels governs, de les forces socials i polítiques; realitzar una marxa i una consulta mesoamericana.

Les aliances, les lluites i les alternatives tenen rostre, per aquest motiu compartim aquí una mostra dels participants al Fòrum de Xelajú: Alemanya: Conselleria de Projectes; Àustria: OXFAM; Bèlgica: Plataforma Política Europea; Canadà: Fons PWRDF Anglicana, Sombrilla, Building Bridges HUMAN R., Droits et Démocratie, AMICUS FOUNDATION, Social Justice Committee, CECI; El Salvador: Alforja, CDC, CEAL, Centro de Defensa del Consumidor, CIDAR, CORDES-CRIPDES, Dignas, FESPAD, Foro Agropecuario, Foro de Mujeres, FULSALPRODESE, FUNDE, ISEN, OIKOS Solidaridad PNUD, Saprin, UNES; Espanya: Est. Universitat València, Accsur, MUJERES TRANSFORMANDO, Acció Solidaria – IGMAN, Entre Pobles, Col·lectiu de la Rebel·lió Zapatista/Barcelona; Estats Units: MSN, ACERCA, DEPAUL, Est. Universitat de Chicago, Est. Universitat de COLGATE, CISPES, Comitè de Justícia Social, Drets en Acció, Grassroots International, Nisgua Quákeros, Est. de la Universitat de Texas, Solidaritat amb Nicaragua; França: CCDA; Guatemala: ACADIC, Acción Ciudadana, ACODIH, ACOFOP Peten, ACOMAC, ACSUR Las Segovias, ADDAIL, ADEP (Aso.Desarraigados Peten), ADIQ, ADIVINA, Aguas de Pueblo, AIDES, Alcalde Auxiliar Zona 3 Totonicapán, Alcalde La Libertad, Alcalde Municipal Colotenango, Alcalde Municipal Ixtahuacán, Alianza contra la impunidad, Amadec, AMERG, Amupedi, As. De Miniriego de Hortalizas, ASCRA, ASEDE, Asoc. San Gaspar, Asoc. Vecinos Champerico, Asociación AIDAC, Asociación Crecer, Asociación Ixmucane, Asociación Mayalan, Asociación Mujeres Ixtahuacán, Asociación Mujeres Rio Sijal, ASOCUCH, ASODEC, ASODHI, ASOMAMD, Asoman Colotenango, ASOMAN San Sebastián, Asomugagua, ASOPERC, ASOPS San Sebastián, Avancso, CADEL, CALAS, CALDH, CAPAZ, CCDA, CEDES, CEDFOG, CEIBA, CEPAHER, CESMA, CHILAM, CICA, CIDECA, CIEP, Clinica Maxeña, CNOC, COCENTRA, CODECA, COINDE, COMADECA, COMG, Comité de Mujeres, Comunicarte, CONAVIGUA, CONDEG, CONGCOOP, CONIC, Consejeria de Proyectos, Conservación International, Consoc, COODESC, Coop La Esperanza, Coop. Esperanza San Sebastián, Cooperativa Lourdes, CPD, CRS/GT, CRS/GT, CUC, CUNOC, DECOPAZ, Defensoria Indìgena Waxaquib Noj, Derechos en Acción, Derechos Humanos de San Marcos, Derechos Humanos, DIGI USAC, Dos ceibas Democracia Huehue, EB' YAJAW, Farmacia Comunitaria, FAUSAC, FECAIRAN, FETICC, FODIGUA, FONTIERRA, Foro de coordinaciones, Funcedescri, Fundación ANDAR, Fundaciòn Rigoberta Menchú, Fundación Solar, Fundamaya, Fundamor, FUNDAR, Fundatep, Fupedes, Grufepromefam, Grupo indígena de la Democracia, Hermanadad Presbiteriana Maya, Hijos, IIES-USAC Red Democrática, IMAP, Inforpress Centroamericana, Ins Supera. Misera Urbana, INTERVIDA, Libres Pensadores, Mamá Maquin, Maquilas Unidas, Marynokll, Memorial Guatemala, Menamig, MOJOMAYAS, Movimiento Desarraigados, Mujeres en Solidaridad, Mujeres Garífunas, Mujeres Mayas IXCHEL, Muni Nenton, Muni. San Juan Auitan, Muni. de Nentón, Muni. Quetgo., Muni. Sn. Juan A., MUNIKAT, Nueva Generación, ONEGUA (frente solidario), Org. Mujeres Rio Squisal, Oxfam, Párroco de la Libertad, Párroco Ixtahuacán, Parroquia de Aguacatan, Parroquia de la Libertad, Parroquia de Soloma, Parroquia Domocracia, Pastoral Social Huehuetenango, PIES, PJC, PROCUCH, Procuradoría DD HH, Prodesa, Programa de Educación con Jóvenes, PTM, SADEGUA, SEPAZ, SERJUS, SHARE, SID, Sociedad civil, STEG, STITCH, UASP, UDAK, USAC CEMA, USAP, USCA FAUSAC, UTQ y Sindicato de Trabajadores HRO, Xela-Guía; Hondures: SINTRINA, ANACH, URP, COPA, CICHSA-CORTI, CONPAH, EAC. 28 JUNIO, OFRANEH, COPINH-COMPA, BLOQUE POPULAR, BLOCOPAH, PUEBLO TOLUPAN, SAN FRANCISCO OPALACA, CID DE LA PAZ, CG COPINH, ODECO (FRENTE SOLIDARIO), ASOCODE, Frente Solidario Honduras, Comité de Familiares Desaparecidos, COCOCH, ASONOG/FOSDEH; Anglaterra: Estudiante, El Arco; Itàlia: PNUD, CISS, CISPI, Universidad de Pavoba; Mèxic: ACSUR Las Segovias, Área de Muejeres, EDUCE, Centro DH Tepeyac, Centro Investigaciones IPN Merida, Chontecomatlán, CIEPAC, CIESAS, CINVESTAV- Yucatán, CISCAP, CNPI, CODIMUJ, Comercio Justo, COMITE DEFENSA POPULAR ZARAGOZA, COMPITCH, Comunidad de Tabasco, Coop de Pescadores Santa Ros, Cordinadora Contacto, CORECO, Derechos Humanos Municipio Autónomo Chiapas, Derechos Humanos, Diputado Federal, EDUPAZ, Equipo Pueblo, Escuela de Capacitación Cívica, Estación Libre, Estudiante de la UNAM, FAT, Frente Cívico Potosino SLP, Gobal Exchange, Ikoots de San Francisco del Mar, Instituto de Asuntos Mundiales Contemporáneos, Las Abejas, Manitesse, MCD, Misión Guadalupe, Misioneros Maryknoll, Movimiento Oaxaqueño, OPICH, Organización de Médicos Indigenas de la Sierra, Parroquia de Chicomuselo, Parroquia San Andrés, Parroquia Santo Domingo, Pueblo Creyente, Red de Defensores Comunitarios DDHH, Red de Jovenes Indígenas, Red Indígena Consejo Guerrerense, Red Nacional de Promotores y Asesores, Región del Istmo, RMALC, Seminario Permanente de Estudios Chicanos y de Fronteras, SEPICJ, Trasparencia, UCIZONI, Unión Campesina, Villamermosa Tabasco-Santo Tomás, YOMBLEJ, Zapoteca de Tlacolulita; Nicaragua: CEALP, Oaganic, ADEPHCA, ASOCODE, FENACOOP, Movimiento Comunal, FNT, UNAG, Coordinadora Maquilas, URACCAN, FRNCA, Centro Humboldt, COM. MONKEY POINT, MESA ALT. ALCA, Mov. Antiglobalización, ATC, FNT, CONFERS, SUKAWALA; Noruega: Comité Noruego De Solidaridad; País Basc: ASKAPENA, C.P.R Sierra; Panamà: Movimiento Juventud Kuna, Centro de Asistencia Legal, Rap Panamá Frente solidario, Red Mujeres Afropanameñas , AAMECAB; Suècia: DIAKONIA.

Fonts: Quehacer Político, Cuarto Poder, Páginas, Expreso de Chiapas, Foja Coleta, Diario de Chiapas, Proceso, Proceso Sur i CIEPAC.

CIEPAC, A.C.

CIEPAC és membre del Moviment per la Democràcia i la Vida (MDV) de Chiapas; de la Xarxa Mexicana d’Acció Enfront al Lliure Comerç (RMALC; ) www.rmalc.org.mx; de la Convergència de Moviments dels Pobles de las Amèriques (COMPA; ) http://www.sitiocompa.org/; de la Xarxa per la Pau a Chiapas; de la Setmana per la Diversitat Biològica i Cultural www.laneta.apc.org/biodiversidad; i del Fòrum Internacional "Davant la Globalització, el Poble és Primer", Alternatives contra el PPP http://usuarios.tripod.es/xelaju/xela.htm.

--------------------------------------------------------------------------------

Nota: Si utilitzes aquesta informació, cita’n la font així com la nostra bústia de correu electrònic. T’agrairíem molt que ens fessis arribar els teus comentaris sobre aquests Butlletins. CIEPAC, A.C., és una organització no governamental i no lucrativa, i el teu suport és necessari per continuar oferint-te aquest servei informatiu i d’anàlisi. Si hi desitges col·laborar, amb qualsevol quantitat, t’ho agrairem profundament. El nostre compte bancari és el següent:

CIEPAC, A.C.;
Banc: Banamex;
Número de compte: 7049672;
Sucursal 386;
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, Mèxic.
ABA o SUITE:   BNMXMXMM

Gràcies!

NOTE: This bulletin will be translated into English shortly. If you wish to be placed on the list to receive the English version, or versions in both languages, please direct a request to ciepac@laneta.apc.org. Indicate whether you wish to receive the e-mail or "attached document" (Word 7 for Windows 95) version.

If you live outside of Mexico and would like to make a contribution to CIEPAC's work in Chiapas, Mexico, you can make a direct deposit into CIEPAC's account from outside of Mexico:

Name: CIEPAC, A.C.
Bank: Banamex
Account number: 7049672 Sucursal  386   
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, México.
You will also need to use an ABA number:
ABA o SUITE:   BNMXMXMM

Thank you very much.
CIEPAC

--------------------------------------------------------------------------------

Centro de Investigaciones Económicas y Políticas de Acción Comunitaria
CIEPAC, A.C.
Eje Vial Uno, No. 11
Col. Jardines de Vista Hermosa
29297 San Cristóbal, Chiapas, MEXICO
Telèfon:
a Mèxic: 01 967 85832
des de l’exterior: +52 967 85832

Note: If you wish to be placed on a list to receive this English version of the Bulletin, or the Spanish, or both, please direct a request to: ciepac@laneta.apc.org and indicate whether you wish to receive the bulletin in plain text or as a Word 7 for Windows 95 attachment.

Note: If you use this information, cite the source and our email address. We are grateful to the persons and institutions who have given us their comments on these Bulletins. CIEPAC, A.C. is a non-government and non-profit organization, and your support is necessary for us to be able to continue offering you this news and analysis service. If you would like to contribute, in any amount, we would infinitely appreciate your remittance to the bank account in the name of:

CIEPAC, A.C.
Bank: Banamex
Account number: 7049672 Sucursal 386
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, México.
You will also need to use an ABA number:
BNMXMXMM

Thank you! CIEPAC

Telephone:
in México: 01 967 674 5168
from outside Mexico:: +52 967 674 5168