Del pla internacional, passant per l’estatal fins arribar al local, es manifesten rebuigs a l’actual model comercial i privatitzador. Ara la fam del capital persegueix fins i tot als delinqüents un cop es comença a discutir en l’opinió pública i autoritats federals i estatals, les possibilitats de privatitzar les presons del país, on les empreses puguin dur els seus processos productius a l’interior, pagant sous de fam, sense prestacions socials. Aquesta és la mà d’obra ideal pels guanys: reus sense rumb. Demà intentaran modificar les lleis amb la finalitat de castigar més per menys, amb penes majors i més temps. Centenars d’indígenes, camperols i pobres sense culpa enriquirien amb la seva innocència la iniciativa privada que demana “oportunitats” d’inversió. Als Estats Units ja hi ha presons privatitzades on els reus han de pagar per l’estada. Però en fi, vegem ara els altres tres eixos de mobilització, rebuig i cerca d’alternatives.

REBUIG AL TRACTAT DE LLIURE COMERÇ AMB LA UNIÓ EUROPEA

Del 27 al 29 de novembre, a la ciutat de Mèxic, va tenir lloc la Trobada d’Organitzacions Socials i Civils de Mèxic i la Unió Europea (UE) en el marc de l’Acord de l’Associació Econòmica, Concertació Política i Cooperació Comercial (Acord Global), anomenat simplement per nosaltres, Tractat de Lliure Comerç amb la Unió Europea (TLCUE). Aquesta trobada es va pronunciar amb una Declaració dirigida a la societat, governs, parlaments, congressos i mitjans de comunicació, on hi van participar membres d’organitzacions socials, civils, sindicals, camperoles, indígenes, de dones, mediambientals i cooperatives; de micro, petites i mitjanes empreses; estudiantils i de drets humans; de Mèxic i països de la UE com: d’Espanya: Acción Sur - Las Segovias. D’Itàlia:  Nou Centre Modello di Sviluppo; Central General del Treball i Manitese. D’Alemanya: Oficina Ecumènica. D’Holanda: Transnational Institute (TNI); Tecno Social i estudiants de la Universitat de Leiden. De Finlàndia: Centre de Serveis d’Organitzacions de Cooperació pel Desenvolupament i estudiants de la Universitat de Hèlsinki. D’Anglaterra: Oxfam. De Bèlgica: Centre Nacional de Cooperació pel Desenvolupament (CIFCA); Marxa Mundial de les Dones; Xarxa de Concertació sobre Desenvolupament Sostenible; VOK, Grup de Dones; Comissió Justice et Paix i la Federació General de Treballadors. De Colòmbia: Federació Internacional de Drets Humans. De Mèxic: Bowdsin College Coalición per la Justícia a les Maquiladores; Canvis S.C. de R.L.; Xarxa Ambiental Juvenil de Yucatan; Causa Ciutadana; APN; Comissió de Drets Humans Tepeyac; Centre d’Estudis i Taller Laboral; Associació Nacional d’Industrials de la Transformació; Assessoria Jurídica Laboral; Centre d’Informació Laboral i Acció Sindical; Acció Permanent per la Pau (WFP); Central Independent d’Obrers Agrícoles i Camperols (CIOAC); Col·lectiu Cultural Màrtirs del 68; Col·lectiu Ecologista, Jalisco; Comerç Just; Xarxa Mexicana d’Acció enfront al Lliure Comerç (RMALC); DECA Equip Poble; Desenvolupament Integral Autogestionari; Front Autèntic del Treball (FAT); Front Democràtic Camperol, Chihuahua; Grup d’Educació amb Dones; Institut d’Estudis de la Revolució Democràtica; Lliga Mexicana per a la Defensa dels Drets Humans; Moviment Ciutadà per la Democràcia (MCD); Centre de Drets Humans Miguel Agustín PRO; Xarxa d’Acció sobre Plaguicides i Alternatives a Mèxic (RAPAM); Serveis d’Assessoria per la Pau (SERAPAZ); Sindicat de Pesca; Sindicat de Serveis D.F.; CIAM; Sindicat Mexicà d’Electricistes; estudiants de la UNAM i de la Universitat Anahuac; Unió de Colors Uper; UPREZ; Comitè de Drets Humans Costa Chica de Guerrero.

Aquests participants van diagnosticar que “els acords entre Mèxic i la UE es van firmar sense que hi hagués cap mena de participació ni consulta amb les organitzacions socials i civils de Mèxic i d’Europa, a pesar que durant més de quatre anys hem treballat en l’elaboració i presentació de propostes concretes. A un any d’entrada en vigor de l’Acord Global, els governs segueixen sense propiciar la participació real d’aquestes organitzacions”. Novament, es repeteix el mateix càncer del neoliberalisme: l’absència de la democràcia participativa i, la democràcia formal, els governs suposadament democràtics, segrestant les decisions a esquenes de la societat i al servei del gran capital transnacional. Així fou amb el Tractat de Lliure Comerç amb Amèrica del Nord (TLCAN) i ara succeeix amb el Pla Puebla Panamà (PPP) i l’Àrea de Lliure Comerç (ALCA). Per això, els participants van afegir que “la Unió Europea ha expressat que donarà suport polític i financer al Pla Puebla Panamà del president de Mèxic, Vicente Fox, sense que per a la realització d’aquest pla s’hagi efectuat alguna consulta amb els grups de població que han declarat la seva oposició. Així, doncs, en la primera declaració emesa pel Comitè Conjunt entre Mèxic i la Unió Europea, del 2 d’octubre del 2001, es desconeixen un cop més les propostes que hem fet als govern perquè els mecanismes de consulta i participació de la societat civil siguin part integral de l’Acord Global”.

Els tractats de lliure comerç no són com els dibuixen. Ni són tractats, sinó claudicació a la sobirania dels països del Sud; ni són de lliure comerç si els països del Nord continuen protegint els mercats, subsidiant-ne els productes i tancant les fronteres als productes amb valor agregat procedents del Sud. Així, l’Acord Global del TLCUE reprodueix el mateix esquema d’intercanvi desigual que el TLCAN i no considera les grans asimetries entre els nivells de desenvolupament econòmic i social de les parts. “Perquè l’Acord Global té tots els ingredients perquè al nostre país s’accentuï la pèrdua de la sobirania nacional, ja que en la forma actual generaria la inestabilitat del creixement econòmic i la vulnerabilitat financera, i canviaria l’ampliació de les desigualtats regionals, sectorials i productives, la concentració de la riquesa i l’ingrés, el deteriorament del medi ambient, de les condicions de vida i treball de la població, i agreujarà la dependència alimentària i la desigualtat de gènere”. El diagnòstic afegeix: “Ens preocupa que l’Acord Global reforci les bases per tal que s’estenguin els processos de privatització de l’aigua, els serveis de salut, l’educació, l’energia i la resta de serveis bàsics, afectant així els drets humans (econòmics, socials, culturals i, per tant, civils i polítics) dels pobles de Mèxic i d’Europa. El model d’intercanvi comercial i d’obertura indiscriminada a les inversions reprodueix el model del fallit AMI (Acord Multilateral per a les Inversions) ocasionant una progressiva baixa dels estàndards laborals i ambientals als nostres països. Aquest procés de globalització econòmica atempta contra la subsidiarietat que a la Unió Europea ha estat la base del concepte de democràcia”.

L’Acord Global del TLCUE conté una Clàusula Democràtica sense mecanismes per fer-la efectiva. La UE no negociaria ni acordaria acords comercials amb governs antidemocràtics. Però ¿quin govern se sent amb la legitimitat per qualificar l’antidemocràcia? No oblidem que en el TLCUE es va formar un Consell Conjunt format per funcionaris dels poders executius d’ambdues parts i evitar que els escenaris democràtics representatius poguessin incidir sobre aquest acord. D’aquesta manera, en el cas de Mèxic, el Congrés de la Unió, el Senat de la República, no tindria ingerència per modificar, completar, frenar o renegociar el tractat, violant la Constitució i allunyant el “lliure comerç” dels mecanismes democràtics. Així, independentment de l’ambient polític entre les parts, de les lluites partidàries per un nou projecte, el Consell Conjunt trenca amb aquesta esta relació i dóna autonomia als interessos del gran capital transnacional. Per això, “l’Acord fou negociat no només sense la participació social, sinó que es va obviar l’Avaluació d’Impacte sobre la Sustentabilitat que la Unió Europea ha de dur a terme els acords amb tercers països”, afirma el diagnòstic i afegeix que: “Amb tots aquests plantejaments ens queda clar que contràriament a allò que han afirmat funcionaris de la Unió Europea, l’Acord Global entre Mèxic i la Unió Europea no pot ser un model per als acords que negocia actualment amb el Mercosur i Xile. Per aquest motiu, invitem les organitzacions civils i socials a adherir-se al nostre esforç de cara a la Cimera de Caps d’Estat de Llatinoamèrica i de la Unió Europea, que se celebrarà a Madrid el mes de maig del 2002, per proposar, entre d’altres qüestions, el següent:

            1) Els governs han de propiciar i promoure consultes àmplies respecte dels possibles impactes de l’Acord Global entre els sectors productius i de població tant a Mèxic com a Europa, així com proposar alternatives conjuntes per instrumentar un model de desenvolupament que propiciï l’equitat i la igualtat d’ètnia i de gènere, basat en la participació democràtica.

            2) Es donin passos efectius per exercitar el diàleg social tal i com ho hem proposat reiteradament, i que els governs garanteixin que es tindran en compte les avaluacions i controls realitzats per organismes independents.

            3) Demanem als governs de Mèxic i de la Unió Europea que en intensificar-se les relacions comercials i la inversió, es donin explicacions respecte al compliment i la promoció de tots els drets humans, que són universals i indivisibles i que estan recollits en convenis internacionals com, per exemple, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals.

            4) Demanem, basant-nos en l’experiència amb el Tractat de Lliure Comerç amb Amèrica del Nord, que es prenguin en compte les nostres propostes entorn a la modificació de l’Acord Global per evitar la pèrdua de treball, el deteriorament del medi ambient d’un i altre costat de l’Atlàntic i la deformació de la diversitat cultural que distingeix els nostres pobles.

D’altra banda, els participants van cridar a les “organitzacions socials i civils per ampliar la nostra plataforma d’incidència amb mires a enfortir la relació entre organitzacions socials i civils mexicanes i europees, en l’entesa que aquesta crida i la pròpia forma d’articular-nos en xarxes, s’ha donat i es donarà de manera lliure i democràtica”; i van exigir que “els nostres drets civils i polítics no siguin violentats per les mesures governamentals de coacció sota el pretext de la lluita contra el terrorisme i la tendència a desqualificar i fins i tot “criminalitzar” les accions de la societat civil. Els nostres governants i legisladors han d’assumir que les dones i els homes de les nostres societats estem interessats i disposats a obrir un vertader diàleg que garanteixi que els acords entre els nostres països enfortiran el desenvolupament econòmic, polític, social i cultural dels nostres pobles.  Esperem obtenir una resposta positiva a aquesta oportunitat que es presenta: que totes i tots ens convertim en actors de la nostra història, i no en éssers exclosos dels afers polític i dels beneficis econòmics”.

La imposició del model econòmic i els seus efectes no només arriba al Sud. A Bèlgica, dies enrera, de nou milers de persones van patir una forta repressió per oposar-se a la globalització durant la cimera de la Unió Europea que posarà en circulació, a partir del mes de gener, una sola moneda, l’euro. Davant d’això, els Estats Units es mor d’enveja quan somnia, per a tot el Continent Americà, en el dòlar com a única moneda. Ja ho va aconseguir a El Salvador, Panamà, Costa Rica, Equador i aviat podria incloure’s Argentina.

REBUIG A LA BIOPIRATERIA

El dia 29 de novembre, quan es donava a conèixer la declaració anterior, com una expressió de la lluita i resistència dels pobles indis i la societat, s’afirmava alhora a San Cristóbal de Las Casas, Chiapas, una altra declaració: “Si al país hi ha biodiversitat és perquè encara existeixen els pobles indis”. Així van començaven les seves paraules: “Germans i germanes indígenes i no indígenes, organitzacions presents, senyors i senyores investigadors que ens acompanyen, adversaris d’ahir però avui, tan de bo de nou, germans, senyors i senyores dels mitjans d’informació i formació. La cancel·lació definitiva del projecte de bioprospecció denominat “Investigació farmacèutica i ús sustentable del coneixement etnobotànic i biodiversitat a la regió maia dels Alts de Chiapas”, encapçalat per diferents instituts i agències del govern dels Estats Units d’Amèrica sota les sigles del consorci ICBG Maia, és el resultat d’una lluita donada per molts i molt diversos actors i on el Consell d’Organitzacions de Metges i Parteres Indígenes Tradicionals de Chiapas, el Compitch, només fou un actor més. Sense el concurs general, en ocasions coordinat per tots aquest fronts, l’ICBG Maia no tan sols no es cancel·la, sinó que ja estaria empacant els extractes de fongs i plantes per treure’ls del nostres territori, tal com ha succeït a d’altres parts del país.”

“És per mitjà d’aquesta mobilització provocada per diverses organitzacions i mitjans, algunes de les quals només les coneixem pel nom, que el projecte, primer, es va declarar en moratòria, i ara, a un any de suspendre activitats, va decidir cancel·lar-lo. Per part nostra, l’estudi, el confrontar en d’altres espais la nostra paraula i no oblidar la nostra memòria, ens va donar al Compitch els elements de claritat que van enfortir la nostra resistència i la proposta implícita: rebutjar l’apropiació lucrativa que ofereix aquest model de desenvolupament basat en el sistema de patents però, sobretot, cridar a tots els implicats, a tots els que d’una manera o altra es beneficien o poden beneficiar-se del nostre coneixement i de l’ús de les nostres plantes, per tal que siguin, finalment, els qui decideixin sota quin sistema han d’aprofitar-se. Perquè mai excloem a ningú, tret del que exclou, ni pensem que el nostre camí sigui l’únic camí, però sí que és veritat que els altres van creure que valia la pena lluitar amb nosaltres. D’aquesta manera s’hi van afegir d’altres i aquesta lluita es va convertir en una lluita de tots fins al punt de ser tan gran la quantitat de gent i d’organitzacions contràries, no als propòsits biotecnològics del projecte, sinó als principis i condicions sota els quals es volien aprofitar les nostres plantes i el nostre coneixement ancestral, que els responsables van haver de cancel·lar-lo.”

“Sin embargo sí queremos dejar en claro que no vencimos ni aspiramos a vencer a nadie. La cancelación definitiva del proyecto de bioprospección ICBG Maya es algo bueno, pero también es algo malo. Bueno porque se detuvo la fractura a los valores comunitarios, porque se detuvo el despropósito de aprovechamiento desigual basado en el lucro y la exclusión que hoy dominan al mundo, porque se demostró que la ignorancia de letras y la necesidad de nuestros pueblos no significan falta de claridad en lo que queremos y, sobre todo, en lo que no queremos, y porque nuestra antigua estrategia de defender y preservar con todos por lo que de por sí es de todos probó que sirve y da frutos, aun en estos tiempos. Pero también fue algo malo. Malo porque una parte del todo en que somos, pensó y anduvo contra nosotros, y así nosotros también anduvimos en contra de ellos, los dos enfrentados, siendo ambos partes del mismo cuerpo. Las piernas no pueden caminar cuando ambas quieren andarse por rumbos distintos, porque haciendo así es que se tropiezan, caen y al cabo derrumban a todo el cuerpo, o cuando menos lo detienen, y así no se avanza, y si se avanza, pues ya se llega uno muy tarde a su destino y el cuerpo, con tantos calambres y heridas, llega sólo a curarse, no a ser útil, y así no sirve a nadie ese cuerpo. Por eso es que no venimos a celebrar la derrota de las personas ni mucho menos la de las instituciones. Mide mal el líder del proyecto ICBG Maya, Dr. Brent Berlin, cuando predice que esta cancelación vamos a celebrarla como una victoria mayor. Celebramos, sí, el ya no seguir cayéndonos, el que, al cabo, se haya detenido el enfrentamiento y haya conseguido que lo nuestro siga siendo nuestro, es decir, para todos, pero no el que, en medio del camino, esa cancelación, como quiera, nos conduzca a quedarnos parados, es decir, sin acceso a esas nuevas técnicas de aprovechamiento de los recursos, o que, quienes creyéndose vencidos y su palabra ya sin un lugar para vivirla, se nieguen, en consecuencia, a participar en un proceso de reconciliación propositivo y democrático en el que nosotros o quienes nos acompañaron seamos parte y a cambio opten por reagruparse en espera de un descuido o de una oportunidad política que los lleve a hacer lo mismo y otra vez nos volvamos a los tropezones.”

“Si tenemos que pedir disculpas pues las damos. No nos lastima ni nos hace ser menos. En toda controversia todas y todos estamos expuestos a equivocarnos, incluso a ofender a los otros con más frecuencia y gravedad que cuando no hay pleitos. Buscamos equivocarnos y dañar lo menos posible, pero siempre. Así que hoy, formal y públicamente, les pedimos disculpas a todos aquellos que, con o sin haber mediado provocación, hayamos lastimado en su persona o en sus intereses. Y si tenemos que hacer algo más con tal que el mismo cuerpo que somos se ande otra vez alegre de su corazón y en armonía, díganos qué hay que hacer, y para que así sea pues lo hacemos, incluso nos hacemos a un lado, con tal de que verdaderamente todos se anden parejos y nadie se suba sobre el otro. También queremos hacer aquí un reconocimiento público a la valiente determinación del Consejo Técnico Consultivo del Colegio de la Frontera Sur de no apoyar la propuesta estadounidense del programa ICBG, impulsada por el Dr. Brent Berlin, de entrenar a especialistas indígenas sobre normas éticas y bioprospección, porque bajo la dirección de ese señor Berlin, ese entrenamiento iba a concluir operativamente en un inminente enfrentamiento intercomunitario y en una creciente escalada de odio y división entre la gente, es suma, en más problemas para nosotros.”

“Finalment, el director general de l’Ecosur, el Dr. Pablo Liedo Fernández, fa una crida a les organitzacions socials i indígenes i a las instàncies de govern i d’investigació per promoure una debat racional sobre el tema per tal de definir el marc legal de cara a assolir un millor aprofitament i maneig dels recursos naturals del nostre país. Val a dir que el Compitch declara que accepta aquesta proposta i, per la seva banda, demana a tots els que ens hem reunit aquí que es fixi una data i un lloc per preparar, juntament amb d’altres esforços, els termes d’una plataforma de convocatòria, el més àmplia i plural possible, per tal de deixar molt clara la legitimitat i viabilitat de tot el que resulti del debat sota aquesta àmplia participació. Això és tot. Celebrarem, quan tothom camini en pau i justícia pensant en els altres, més enllà dels camins que cadascú proposi.

Gràcies per permetre’ns expressar-nos.” (Per conèixer els antecedents d’aquest projecte de biopirateria, podeu consultar www.ciepac.org capítol de ‘Biodiversitat’.)

REBUIG A LA PRIVATITZACIÓ DE L’EDUCACIÓ

Però això no fou tot. Alhora es va alçar un altre front de lluita. El magisteri de Chiapas va diagnosticar que “s’espera una caiguda en els ingressos nacionals a causa de l’errònia política econòmica governamental de fer que l’aparell productiu mexicà depengui del mercat dels EUA, fins i tot la meta anunciada per Fox d’invertir el 8% del Producte Interior Brut (PIB) resulta insuficient per donar suport a la infrastructura que possibiliti una educació digna per al poble de Mèxic. Per tant, resulta inimaginable que l’actual sistema educatiu nacional pugui contribuir a edificar les bases que facilitin la construcció d’una economia nacional menys vulnerable a la dels EUA. A la vegada, és insultant constatar que el Congrés de la Unió encara no hagi acordat aquest 8% del PIB en el sistema educatiu però, tanmateix, sí que autoritzi incrementar el salari de qui ocupa el càrrec de President de la República; segons documents oficials, el salari brut de Fox és de $232,431.20, superant un 98% l’ingrés assignat a Zedillo en el darrer any de gestió i tenint en compte que els treballadors d’aquest país no obtenen ni el 10% d’increment salarial. A més, d’acord amb el projecte de Pressupost d’Egresos 2002 lliurat el 12 de novembre del 2001 al Congrés de la Unió, a les forces armades se’ls vol assignar 31 mil 223.9 milions de pesos, és a dir, un 2.21% del pressupost, al mateix temps que a l’educació només vol assignar-li un increment del 0.4%.”

Així doncs, la globalització de l’economia neoliberal no es lliura d’un anàlisi. Els mestres de Chiapas van afirmar que aquesta problemàtica està “agreujada per l’evident deteriorament de l’economia popular a causa de la cascada d’acomiadaments i ajustaments a maquilas i indústries orientades a l’exportació cap als Estats Units, així com pels ajustaments i acomiadaments en el ram turístic després de la caiguda d’afluència de turisme internacional amb motiu dels esdeveniments de l’11 de setembre passat, més el segellament de la frontera nord que dificulta, encara més, el pas d’immigrants que busquen feina i el retorn dels qui volen estar de nou al nostre país per tal d’evitar un possible reclutament a l’armada dels EUA”. Per tots aquests motius, el magisteri de Chiapas “al costat d’altres Seccions del Sindicat Nacional de Treballadors de l’Educació (SNTE)” va decidir sortir al carrer el 3 de desembre en defensa de l’Educació Pública, on milers de mestres van bloquejar els principals carrers de la capital de Chiapas demanant:

            1. Increment al pressupost de Chiapas, de manera que la federació saldi el deute històric amb el poble de Chiapas per tota la riquesa que hem aportat a la nació. Així es generarien les condicions per aconseguir l’ enfortiment del pressupost per a la despesa social, on s’inclou la despesa educativa.

            2. S’assigni el pressupost del 12% del Producte Interior Brut (PIB) per a la despesa educativa, que implica: més beques, més i millors esmorzars escolars als diferents nivells de primària i pre-escolar, així com la seva existència a nivell de secundària a les zones marginades; construcció, manteniment i equipament d’aules; equipament de laboratoris escolars a instituts de secundària; construcció d’albergs a zones marginades, fins i tot per a l’ensenyament secundari; uniformes gratuïts per a tots els alumnes, i llibres de text gratuïts i de propietat (no prestats) en l’ educació secundària.

            3. Jubilació dinàmica pels jubilats i pensionistes ja que, si bé al Diari de la Federació de l’1 de juny va aparèixer una disposició presidencial que parla d’increments en la inflació vigent, encara no s’han derogat o modificat l’article 57, paràgraf 3, i l’article 64 de la llei de l’ISSTE, que impedeixen accedir a aquest dret.

            4. Es reconegui constitucionalment el dret a tres graus d’educació pre-escolar.

            5. Es tornin a organitzar en zones els 64 municipis de l’estat de Chiapas, reconeixent-hi l’existència de vida cara.

            6. Considerem que la satisfacció anterior, dins de la demanda fonamental de la No privatització de l’Educació a Mèxic, són condicions mínimes perquè el servei educatiu pugui desenvolupar les condicions per a una atenció digna, de caràcter popular, que desenvolupin una qualitat educativa per a l’aprenentatge i formació de la infantesa i joventut.

            7. Exigim que el Congrés de la Unió finalment defensi al poble que el va escollir, legislant en benefici de l’Educació al servei del mateix poble.

Ningú escapa als efectes de la globalització, però tots al suposat benefici d’un desenvolupament tan promès. El pecat de la societat és voler participar, que se l’escolti, que s’atenguin les necessitats de tots els sectors. Que no hi hagi exclosos. En fi, que hi hagi democràcia. I tot això no ho resisteix un projecte que es intrínsecament antidemocràtic. Per això, l’antídot a aquest mal és seguir participant, opinant, proposant, aixecant la veu i exigint justícia i democràcia per a tots i totes.

CIEPAC, A.C.

CIEPAC és membre del Moviment per la Democràcia i la Vida (MDV) de Chiapas; de la Xarxa Mexicana d’Acció Enfront al Lliure Comerç (RMALC; ) www.rmalc.org.mx; de la Convergència de Moviments dels Pobles de les Amèriques (COMPA; ) http://www.sitiocompa.org/; de la Xarxa per la Pau a Chiapas; de la Setmana per la Diversitat Biològica i Cultural www.laneta.apc.org/biodiversidad; i del Fòrum Internacional "Davant la Globalització, el Poble és Primer", Alternatives contra el PPP http://usuarios.tripod.es/xelaju/xela.htm.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

Nota: Si utilitzes aquesta informació, cita’n la font així com la nostra bústia de correu electrònic. T’agrairíem molt que ens fessis arribar els teus comentaris sobre aquests Butlletins. CIEPAC, A.C., és una organització no governamental i no lucrativa, i el teu suport és necessari per continuar oferint-te aquest servei informatiu i d’anàlisi. Si hi desitges col·laborar, amb qualsevol quantitat, t’ho agrairem profundament. El nostre compte bancari és el següent:

CIEPAC, A.C.;
Banc: Banamex;
Número de compte: 7049672;
Sucursal 386;
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, Mèxic.
ABA o SUITE:   BNMXMXMM

Gràcies!

NOTE: This bulletin will be translated into English shortly. If you wish to be placed on the list to receive the English version, or versions in both languages, please direct a request to ciepac@laneta.apc.org. Indicate whether you wish to receive the e-mail or "attached document" (Word 7 for Windows 95) version.

If you live outside of Mexico and would like to make a contribution to CIEPAC's work in Chiapas, Mexico, you can make a direct deposit into CIEPAC's account from outside of Mexico:

Name: CIEPAC, A.C.
Bank: Banamex
Account number: 7049672 Sucursal  386   
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, México.
You will also need to use an ABA number:
ABA o SUITE:   BNMXMXMM

Thank you very much.

CIEPAC

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

Centro de Investigaciones Económicas y Políticas de Acción Comunitaria

CIEPAC, A.C.
Eje Vial Uno, No. 11
Col. Jardines de Vista Hermosa
29297 San Cristóbal, Chiapas, MEXICO
Telèfon:
a Mèxic: 01 967 85832
des de l’exterior: +52 967 85832

Note: If you wish to be placed on a list to receive this English version of the Bulletin, or the Spanish, or both, please direct a request to: ciepac@laneta.apc.org and indicate whether you wish to receive the bulletin in plain text or as a Word 7 for Windows 95 attachment.

Note: If you use this information, cite the source and our email address. We are grateful to the persons and institutions who have given us their comments on these Bulletins. CIEPAC, A.C. is a non-government and non-profit organization, and your support is necessary for us to be able to continue offering you this news and analysis service. If you would like to contribute, in any amount, we would infinitely appreciate your remittance to the bank account in the name of:

CIEPAC, A.C.
Bank: Banamex
Account number: 7049672 Sucursal 386
San Cristóbal de las Casas, Chiapas, México.
You will also need to use an ABA number:
BNMXMXMM

Thank you! CIEPAC

Telephone:
in México: 01 967 674 5168
from outside Mexico:: +52 967 674 5168